Des de la diàspora-10

Estimats!

Desena edició Des de la diàspora! Anem ja intuint ( si és que no ens ha arribat ja) el final de les vacances i l'inici del ritme ordinari. I aquesta notícia, que potser ens fa una mica de mandra, també ens recorda que és ben proper el moment del retrobament de la nostra comunitat i, per tant, la finalització d'aquest "estat en diàspora". Seguim doncs!

I aquí l'evangeli d'avui:Lc 14,1.7-14

1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. 7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
8 --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.
Convidar els pobres
12 Després digué al qui l'havia convidat:
--Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

Llegeixo aquest fragment i no deixa de molestar-me una mica. Existeix algú a qui no li agradi ser el primer? Ocupar la primera filera? Ser reconegut com a important? Rebre reconeixement i paraules d'admiració per allò que som o que fem? Jo crec que a tots ens agrada tot i que, sovint, fem el paper de treure importància al que ens diuen....però, en el fons del fons, ens agrada i segurament ho necessitem.

I Jesús em provoca una mica, en aquest evangeli perquè sento que ens està dient ( i m'està dient): "No t'equivoquis. La felicitat no passa per aquest "gust" de ser el primer. Si vols seguir-me, t'hauràs de col·locar en un altre pla perquè només el qui s'humilia serà enaltit."

I, a sobre, crec que Jesús no es queda satisfet amb el que acaba de dir i encara remata més bé la feina amb la darrera part:"quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids,coixos i cecs". No n'hi ha prou amb situar-se EN un altre pla. Jesús ens demana viure i sentir AMB els qui ja són en un altre pla: els desvalguts, els abandonats, els qui no tenen res, els qui mai no han pogut ni tan sols pensar en seure els primers en una taula.

No n'hi ha prou amb humiliar-se. Jesús ens crida a ser humils. Bé, a mi, avui Jesús em provoca. I amb això, ja hi ha feina per la pregària i la meditació.

I ara, unes quants pensaments més de la nostra comunitat en relació a la pregunta:"I vosaltres, qui dieu que sóc jo?

-Tu ets TU, especialment encarnat en tots els "tu's" sofrents de la humanitat.

- El meu consol i la meva força. La roca que em salva.

- Ets el meu amic i company de viatge.

- Aquell que dóna sentit a tot.

- El mestre. El camí, la veritat i la vida.

- Dios hecho hombre para estar con nosotros y enseñarnos su amor.

-Tu, Jesús. ets qui dónes sentit a la vida, una raó per viure...Ens ensenyes a viure la fraternitat.Ets el millor!

Que el nostre cor esdevingui humil. Que Jesús ens ensenyi la seva ruta!

Una abraçada!

Montse

Des de la diàspora-9

Estimats!

Novena edició Des de la diàspora de les dotze que es publicaran en total! Anem entrant a la recta final de l'edició d'enguany. Van arribant notícies de germans de la comunitat del Casal que ja van retornant de les seves vacances. Aquesta setmana ja n'hi ha molts que reprenen el seu ritme laboral després d'aquest merescut temps de descans. Esperem que tots puguem retrobar-nos aviat i compartir les vivències de l'estiu.

En paral·lel, no puc deixar d'esmentar els germans del Pakistan. Terra abandonada pel món. Patiment que llegim a la premsa i que ens fa testimonis muts de tantes vides apagades, de tanta cruesa. Preguem per ells. Preguem pels governants. Que una espurna de fraternitat faci possible l'apropament entre els pobles i l'abandonament de tants recels per deixar pas a la justícia, l'estimació i la llibertat.

Avui no transcric l'evangeli sinó la segona lectura: He 12,5-7.11-13

"5 Germans, heu oblidat les paraules d'encoratjament que Déu us adreça com a fills: Fill meu, no refusis la correcció del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, 6 perquè el Senyor corregeix els qui estima, castiga els fills que ell acull. 7 Vosaltres sofriu, doncs, per tal de rebre una correcció: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha a qui el seu pare no corregeixi? 11 La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa; però, més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen el fruit pacífic d'una vida justa. 12 Per això, enfortiu les mans que defalleixen i els genolls vacil·lants, 13 i aplaneu la ruta per on passen els vostres peus. Així el qui va coix no hi prendrà mal i, més aviat, es posarà bo. "

"El Senyor corregeix el qui estima". Així hauria de ser i segurament és així en la mesura que ens posem a les seves mans.

Sabem del cert que és ben normal que un pare o una mare corregeixin els seus fills; no fer-ho seria abdicar d'una responsabilitat assumida en el mateix moment de la concepció. El pare/mare tenen el deure de fer créixer els seus fills no només físicament sinó humanament i espiritual. I això passa, sovint, per preveure camins, avisar dels obstacles, establir vies de comunicació, deixar caure i recollir després afectuosament...fer créixer els fills sobre roca ferma, per tal que la seva solidesa sigui suficient per una vida futura en autèntica plenitud. Malgrat la minsa acceptació dels fills davant les correccions paterno/maternes.

I, davant de Déu, tots nosaltres esdevenim els fills estimats. I ens descobrim, a voltes, reaccionant de la mateixa manera que els infants i els joves: Per què el Senyor ve ara a destorbar la meva pau? No em pot demanar alguna altra cosa? Que em demani el que vulgui...estic a la seva disposició..però aquesta cosa o aquesta altra..que no la toqui!

Ens sentim, davant de Déu, ben vulnerables. Una vulnerabilitat que prové d'una fe massa pobre, potser? Si la nostra confiança en el Senyor, si el nostre amor per Ell és autèntic, fort, profund...de què tenir por? Les correccions del Senyor, que se'ns fan evidents de manera ben insòlita tan sovint, podrien esdevenir un anhel en cadascú de nosaltres. El Senyor ens guia perquè el Senyor ens estima!! I que dediqui el seu temps i les seves forces per a nosaltres a mi ja em sembla una notícia meravellosa.

La imatge que teniu en aquesta edició de la diàspora és d'una fotografia que he fet aquest estiu. Ben simple però ben clara a la vegada: El camí el tenim ben assenyalat. Jesús, a l'evangeli, ens dóna el full de ruta. I nosaltres decidim si acceptem, de grat, créixer i viure en el Senyor sobre roca ferma.

I, en aquesta línia, us deixo una pregària de Sant Ignasi. Potser repetir-la pot facilitar que obrim del tot el nostre cor i ens deixem amarar per aquest amor sense límit que el Senyor ens regala cada instant.

Ànima de Crist, santifiqueu-me.

Cos de Crist, salveu-me.

Sang de Crist, embriagueu-me.

Aigua del costat de Crist, renteu-me.

Passió de Crist, conforteu-me.

O bon Jesús, oïu-me!

Dins les vostres ferides, amagueu-me.

No permeteu que em separi de Vós.

De l’enemic maligne, defenseu-me.

A l’hora de la mort, crideu-me.

I feu-me anar a Vós perquè amb els vostres sants us lloï pels segles dels segles. Amén.

Una abraçada!!

Montse

Des de la diàspora 7 i 8

Estimats!

Setena i vuitena edició Des de la diàspora! Dues en una perquè no m'ha estat possible mantenir la publicació setmanal. Avui escric una mica més breu- perquè escric des d'un ordinador del que només puc disposar durant una estoneta- després d'uns dies sense connexió. Aquesta vegada us escric des de la comarca de l'Alt Urgell; terra de cultiu, de ramaderia, de temps que passa poc a poc, d'aire ben fresc ( més aviat fred, aquest any!!), de passejades i de tranquil·litat. Espero que tots els qui formem aquesta comunitat estigueu descansant, gaudint, carregant energies...des d'allà on sigueu!!

Avui només us escric la cita l'evangeli de demà, dia 15 d'agost: L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU: Lc 1, 39-56. És el text que relata la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet amb el preciós text del Magnificat.

Abans de començar: felicitats a totes les Maries, Assumptes, Assumpció..... Per molts anys! Que el testimoni de Maria sigui un model a seguir i a imitar.

Tant l'evangeli d'avui com el de la setmana passada trobo que contenen paraules en les que un pot quedar-se hores i hores assaborint, deixant ressonar, deixant-se amarar...Diumenge passat ens deien: "El Pare es complau en donar-vos el Regne" "On teniu el vostre tresor, hi tindreu el cor". I aquesta setmana trobem una dona, imatge de senzillesa, de disponibilitat, de docilitat. MARIA DE NATZARET. Una dona que ha estat la primera en donar-se de tal manera al Pare que a mi em deixa profundament impressionada. Es dóna fins a tal punt que és capaç d'acceptar la missió de portar un fill al món sabent que el seu camí serà ben dolorós. I això, les que som mares sabem més bé que ningú el que representa. Només una mare sap el que pot significar perdre un fill que ha nascut de les teves entranyes. M'equivoco? I, tanmateix, ella accepta i el seu cor se n'alegra: "El Totpoderós obra en mi meravelles".

El Magnificat és una pregària d'aquelles que ens caldria rellegir periòdicament. Cada paraula conté tanta força i profunditat que, en aquesta edició "Des de la diàspora" us convido a llegir algunes de les frases i a fer-ne una estona de pregària i meditació:

"La meva ànima magnifica el Senyor": La meva ànima...salta d'alegria en la meva trobada amb Jesús? Em sento ple de goig i d'agraïment per aquest Jesús que ha vingut a trobar-me?

"Ha mirat la petitesa de la seva serventa": Em sento, de debò, en petitesa? I el meu orgull? Les meves defenses?

"Derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res": Com és la meva pobresa i la meva humilitat? O bé estic sota l'esclavatge de la riquesa, d'un cert poder?

Maria ha cregut; ha cregut de debò. I ella sap la història de fidelitat i d'aliança que Déu ha establert amb la humanitat. Ella, que ha cregut de veritat, veu molt més enllà del que podem veure nosaltres. Experimenta l'Amor de Déu en una dimensió que, per a nosaltres, crec que és inabastable.

Que ressonin dins nostre les seves paraules, la seva fe. Demanem al Pare que ens ensenyi la ruta per creure i estimar com Maria ho va fer.

Una abraçada molt gran a tots!!

Montse

Aquí va l'evangeli, doncs:

Des de la diàspora-6

Estimats!

Sisena edició " Des de la diàspora!" i, amb aquest missatge, creuem l'Equador perquè són un total de 12 setmanes en diàspora. Com veieu, les edicions de la diàspora ja no "surten del forn" cada dissabte o diumenge perquè una servidora també està voltant per aquests mons de Déu i no sempre és fàcil trobar un ordinador amb connexió fàcil ni el temps per dedicar-m'hi amb la cura que es mereix. Per tant, a partir d'ara, seguireu rebent les edicions "Des de la diàspora" tan puntualment com em sigui possible però difícilment podrà coincidir en cap de setmana...una mica de paciència, doncs! Però no me n'oblidaré!!!

En una de les visites que he fet aquests dies, he descobert el Santuari del Sant Dubte, situat al terme d'Ivorra ( al bell mig de la Segarra). La seva història és ben curiosa però el que més m'ha cridat l'atenció és la imatge del Crist situat darrere l'altar. Pel que ens han dit, és fruit d'un projecte de final de carrera d'un estudiant. Us adjunto la imatge...és ben original i a mi m'agradaria saber què ens vol transmetre l'autor. A veure què us sembla a vosaltres!

I ara, en aquesta setmana amb sants ben coneguts: St.Joaquim i Sta.Anna, Sta. Marta i SANT IGNASI!! demanem que l'evangeli d'aquest diumenge que hem celebrat ens ajudi, ens orienti i ens il·lumini. La cita és Lc 12,13-21:

"13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:
--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.
14 Ell li respongué:
--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?
15 Llavors digué a la gent:
--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.
16 I els explicà una paràbola:
--A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."
20 »Però Déu li digué:
»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. "

La vida d'un home no prové pas dels seus béns. Així és! Sempre, a l'estiu, tinc una sensació estranya. Per una banda, vaig rebent notícies de gent estimada que em comenta que tot va perfecte: el descans, la família, el turisme, les platges...i, enmig d'aquesta mena d'oasi, esgarrifa veure que el món segueix patint: Pakistán, l'incendi de Rússia, els cooperants de Mèxic, els segrestats de Mauritània, els qui estan rebent tractaments mèdics agressius....Els qui som enmig de l'oasi podem viure enlluernats; ens allunyem de la realitat i ens va quedant molt llunyà tot el que segueix passant al món. Ens aferrem al que tenim en aquest moment: " reposa, beu, menja i diverteix-te".

I no està gens malament descansar i divertir-se i gaudir de les vacances!! ( crec jo, vaja!) però a mi em passa que m'oblido una mica massa de tot...fins i tot la connexió a les notícies es torna una mica més "relaxada". Potser toca preguntar-se quins tresors són els que estem acumulant de debò. Què porto ara ja a les meves mans per oferir-ho al Pare...i no serà ni el cotxe, ni la casa, ni el compte corrent, ni els viatges turístics...Potser la pregunta és: ESTIMO COM JESÚS ENS HA ESTIMAT? CONFIO COM JESÚS VA CONFIAR? Mirem-nos les mans esteses i fem-ne pregària!

I ara, una mica més dels comentaris de la comunitat al "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?":

- Es maravilloso, es mi amigo incondicional y el que me ayda y enseña a amar cada día de mi vida.

- Aquell que m'ensenya el camí a seguir i a viure el projecte de Déu. Camina amb mi i davant de mi.

- Tu ets el que "ets sempre amb nosaltres", el que ens vas mostrant el camí, l'amic fidel, l'amic de TOTS els homes, dones,nens, de tothom. Tu ets AMOR.

- Jesús és exemple de vida, exemple d'amor.

- El que dóna sentit a la meva vida.

- Déu, que es féu home per amor a nosaltres

- Jesús és el model de vida que dóna sentit a tot i que omple el cor.

Que viure sigui fer-nos rics davant de Déu en tot allò que sigui agradable als seus ulls. Que la mesura de l'amor sigui un amor sense mesura!

Un petó!!

Montse