dilluns, 25 de juliol de 2011

Any 2011: Des de la diàspora 4

Estimats!

Quarta edició Des de la diàspora! Avui, corresponent al diumenge 24 de juliol. Sabem que els del CIM segueixen els seus campaments fantàsticament. I els del Magis....a tot gas! A punt per sortir cap a Loiola el dia 5 d'agost i per rebre 500 joves d'arreu del món a Catalunya entre els dies 8 i 14 d'agost.

LECTURES DEL DIA
 1Re 3,5.7-12
5 A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir:
-Demana'm què vols que et doni.
 7 Ara, Senyor Déu meu, tu m'has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar. 8 El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. 9 Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?
10 Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. 11 Llavors Déu li digué:
-Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, 12 faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se't podrà igualar.

Rm 8,28-30
28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. 30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.

Mt 13,44-52
44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. 48 Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. 49 Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
   51 »¿Ho heu entès, tot això?
Li responen:-Sí.
52 Ell els diu:
-Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

COMENTARI

Jesús intenta explicar, als seus contemporanis, com és el Regne. I per tal de fer-se més entenedor, utilitza paràboles.També, per a nosaltres, resulten ben clarificadores. Avui Jesús ens convida a cercar un tresor amagat. Entendre el Regne significa descobrir la centralitat del Crist en la pròpia vida...garn desig i gran utopia alhora!! Qui de nosaltres arriba a viure tan unit a Crist fins a tal punt que aquest esdevé centralitat? Segurament, només els sants que hem conegut o els sants que estan per conèixer!!. Nosaltres, en tot cas, vivim en recerca constant, incansable segurament, però recerca en qualsevol cas..ajudant-nos els uns als altres; demanant que aquest Jesús ens doni una mirada ben nova. Descobrir algun dia aquest tresor amagat és el que pot fer, de nosaltres, homes i dones nous; ser els braços, el cor, el gest i la paraula del Crist mateix enmig d'aquesta humanitat que, massa sovint, ens trasbalsa. Aquests dies ressona especialment el drama de Noruega ; 105 minuts disparant a sang freda contra adolescents en plena estada de campaments...On és, Jesús, el tresor amagat? En nom de quin Crist alguns actuen de manera tan brutal? El tresor, la perla preciosa, els peixos bons.... tant se val el nom que li posem: el Regne és aquí! A nosaltres ens pertoca trobar-lo, encaminar-nos en la direcció adequada, saber deixar tot el que tenim per abraçar el Crist ben fortament i fer de la nostra història personal i local, la seva història universal. Que el Senyor ens doni la saviesa i la intel·ligència que li van ser concedides a Salomó. Que aquests dons il·luminin aquest món tan estrany. Estic segura que la salvació, en tota la seva plenitud, només arriba en la mesura que la pròpia vida, amb tot el que conté, es fon amb la vida del Crist. Amb això, de res no tindrem por.I la felicitat serà plena.

Una abraçada ben gran!

Montse

divendres, 22 de juliol de 2011

Any 2011: Des de la diàspora-3

Amics,

Aquesta setmana em toca a mi l’informe des de la Diàspora... i us arriba “ a toro pasado”. Bé, és igual, qüestió de mantenir la flama i la comunió en la distància.
 
Uns quants per aquí preparant el Magis a tot ritme. El Llorenç Puig al Txad, en una visita breu, de 15 dies, per mantenir els contactes... El Casal amb les escales pintades ben precioses... El CIM en plens campaments des de diumenge passat... alguns estudiants encara amb els darrers exàmens (Arantza per exemple)... Quique Martinell i Cris Ruano, de l’Espai Ignasià preparant el seu casament pel 30 de juny. Avui celebrem “a todo trapo” els 40 anys de la Saida Francia (de fet, els fa el 28 de juliol, però com que per aquestes dates estarà a Menorca)... i una mica el comiat de l’Àngels Melgosa que se’ns va a formar-se a París... seguim pregant pel Lau Balanzó i el seu combat dins les aigües de la Quimioteràpia... Francesc Padrosa que segueix endavant...
 
Alexis

 
COMENTARI A LES LECTURES

 
I l’Església universal rep aquest Evangeli del Jull... Un home sembra bona llavor al seu camp. De nit, mentre tothom dorm, ve l’enemic i sembra jull enmig del blat. Els empleats li diuen “vols que anem a treure el jull?”. L’amo dels camps respon: “No hi aneu, que potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts. Ja anirem al final a collir. Cremarem el jull i el blat el portarem al graner”.
 
Com en tantes altres paràboles, som convidats avui a entrar en un veritable canvi de mentalitat, en una nova visió, en la lògica de Déu i no la nostra.... avui, concretament, en la paciència infinita de Déu, tan diferent de la nostra pressa, del nostre estrès, de la nostra necessitat imperiosa de proves, de canvis, de signes... de veure la manifestació del Regne ja....
 
Davant dels nostres ulls, com per als empleats de la paràbola... la realitat terrible, omnipresent del mal i del dolor, la perversió dels millors dons... això és el jull que creix enmig del blat. Veiem el bé en el món, però com ens fereix el mal!

Els nens refugiats somalís que fugen del seu país i moriran probablement de gana, mentre un dirigent del Fons Monetari Internacional, el Dominique Strauss-Kahn, porta la vida que porta.... els interessos de la banca i les necessitats dels més petits i necessitats entre els homes són tan distants com la terra del cel...Davant d’això els empleats formulen les mateixes preguntes i les mateixes pregàries que nosaltres:

- “És que no ho vas fer bé, Senyor, en la teva creació?

- “Per què aquest mal tan present i tan difícil d’eradicar: en les estructures econòmiques, en el cor dels homes... ?

- “No caldria que algú fes una acció decidida i definitiva per acabar amb el mal?”
 
I la resposta de Déu és la seva paciència, el seu silenci... l’espera... “els meus pensaments no són els vostres”... com en la paràbola dels obrers de la darrera hora, com en el diàleg entre el fill gran i el pare del fill pròdig.... Com en la segona lectura (llibre de la Saviesa):

Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà (...) doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats. Qui sap si la seva paciència no és l’oportunitat perquè jo canviï? O és que tinc tan clar que totes les meves accions, intencions i actituds són blat i no jull? Quina proporció de les dues coses hi ha en el camp del meu cor? Sóc capaç de mirar la realitat que m’envolta amb els ulls de Déu i no amb els meus?

Estiu, vacances, natura... temps per tenir temps, temps per mirar les coses d’una altra manera... això no és fruit del meu esforç, sinó do a demanar en la pregària, com en la segona lectura:

És l’Esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre.

 
LECTURES
 
Saviesa 12,13.16-19
Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud (...) Perquè ets fort, ets just, i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència. Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l'arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo. Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l'abast sempre que vols. Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, i alhora has omplert els teus fills d'esperança, ja que els dónes l'oportunitat de penedir-se dels pecats.

Segona Lectura: Romans 8,26-27
“Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol”.

Evangeli: Mt 13,24-30
Després els proposà aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?"
Ell els respongué: "Això ho ha fet un enemic."
Els mossos li diuen: "¿Vols que anem a arrencar el jull?"
Ell els respon: "No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: ‘Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.’"»



dilluns, 11 de juliol de 2011

any 2011: Des de la diàspora-2

Estimats!

Seguim amb la nostra edició Des de la diàspora. I estrenem una primera part de l'edició sota el títol: "una de sants"

Una de sants

Alguns de vosaltres probablement ja heu iniciat el període de vacances o, si més no, comencem a moure'ns per diferents indrets. Això em fa pensar que avui és sant Cristòfor, patró dels automobilistes.  Aquí deixo la ressenya que he trobat, sempre entre la realitat i la llegenda, però en qualsevol cas, em sembla suggerent.

El nom "Cristòfor"  vol dir ‘portador de Crist'". Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector en definitiva, de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe.La figura de sant Cristòfor està vinculada, doncs, a aquest personatge gegant de la Palestina del segle III que es dedicava a traspassar caminants, carregant-los a les seves espatlles, d'una banda a l'altra d'un riu molt cabalós, salvant la gent d'una mort segura. La versió cristiana de la llegenda explica que una nit de llamps i trons, i mentre el gegant dormia, va trucar a la porta de la seva cabana un nen que va demanar-li si seria capaç de portar-lo a l’altre banda del riu. El colós, encara endormiscat però irritat per la formulació de la pregunta, va acceptar el repte però a mig riu, la càrrega de la criatura se li féu tan feixuga que el gegant es va veure en grans dificultats per aconseguir-ho. Aleshores li digué que pesava més que el món sencer, a la qual cosa l’infant li respongué que, en efecte, ell era Crist, qui havia fet el món. Dit això l’infant desaparegué miraculosament i el gegant va veure com el bastó que havia clavat al terra, havia arrelat i floria. Sant Cristòfor és des d'aleshores representat amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó. A partir d'aquest moment va iniciar la seva vida com a predicador i fou decapitat per defensar la seva fe. El sant s'ha convertit en intercessor dels que viatgen i protector dels camins i la seva imatge es troba sovint en capelles i esglésies situades a les vies de més trànsit. A principis de segle XX esdevé patró dels automobilistes.

Les lectures del dia

Is 55,10-1110 Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen,sinó que amaren la terra i la fecunden,i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment,11 així serà la paraula que surt dels meus llavis:no tornarà a mi infecunda.Realitzarà el que jo volia,complirà la missió que jo li havia confiat.

Rm 8,18-2
 18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 
 
Mt 13,1-23
1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:
-Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.
9 »Qui tingui orelles, que escolti.
10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:
-Per què els parles en paràboles?
11 Ell els respongué:
-A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:
» Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu.15 S'ha fet insensible, el cor d'aquest poble!S'han tapat les orelles,han tancat els ulls,no fos cas que els seus ulls hi veiessin,les seves orelles hi sentissin,el seu cor comprengués i es convertissin.I jo els guariria!
16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

ALGUNA COSA A DIR.....

Potser avui és moment de contemplar la humanitat com un enorme camp de terra que no deixa de ser conreada cada segon del dia. La terra d'aquest món que ens sembla tan nostre, que ens sembla que està als nostres peus per fer-ne allò que desitgem i volem, no és pas nostre. Ens ha estat donada per fer-hi germinar la bondat i l'amor infinit que hem rebut del Pare: "La paraula que surt dels meus llavis no tornarà a mi infecunda" diu Isaïes a la 1a lectura. A què ens crides, Senyor? Des d'aquesta mateixa terra, en el més profund del seu cor, hi ha crit i clam; dolor i trencament: "Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part" ens diu Sant Pau a la 2a lectura. La nostra terra clama "Vine, Senyor!"....però el Senyor ja ha vingut, ja ha estat entre nosaltres. Ja sabem què cal fer. I seguim fent-nos sords i cecs? A l'evangeli, en aquesta preciosa paràbola, no se'ns demana pas res d'impossible;el missatge és prou clar: nosaltres som també terra, part de la terra-humanitat i ens ha estat donat molt. No importa quant ni què. L'important és que, efectivament, TOT EL QUE SÓC M'HA ESTAT DONAT. I, per tant, si escolto primer, contemplo després i responc definitivament al final, cada crit de dolor trobarà una reposta a l'esperança, obtindrà el consol i la pau perdurables..la meva parcel·la de terra, fins ara tan feta a la meva mida, tan còmoda i tan ineficaç, tan agradable als meus ulls i tan pecadora als ulls del món, esdevindrà la terra del Crist que viu i es fa present entre nosaltres.
Puc deixar-ho infecund? Puc tapar les meves orelles al crit de la terra més esquerdada que tinc al costat? Puc encegar els meus ulls davant la visió d'una humanitat que em posa davant el Crist sofrent? Puc dir: això és massa gran per a mi...Pare, aparta de mi aquest calze? Som terra fecunda i la terra fecunda genera fecunditat. No respondre és ben trist. Però molt més trist és encara no tenir capacitat d'escoltar la crida.

Una abraçada!

Montse