divendres, 27 de maig del 2011

Informe missa 21 de maig de 2011

Nens asseguts al terra, joves al davant, pares i grans al darrere!. Tots preparats que comencem!!!!.

5è Diumenge de Pasqua – JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA

Comencem l’eucaristia prenent consciència del nostre entorn. És l’últim dia del CIM. Finalitza una trobada al Casal de 4t d’ESO preparant la confirmació. Després de l’eucaristia un grup de joves s’adreçarà al Casal Arrupe per iniciar el recés preparatori del Magis. Demà tenim eleccions: Interpel·lats per la situació econòmica i en sintonia amb el desig de tenir una democràcia real !!!!

Celebrant: Alexis Bueno S.J.
Músics: Xavier Fernàndez, Xavi Casanovas, Victor Jordà, Luis Jordà i altres col·laboradors
Catequistes nens: Anna Vernis i Pep Sitges.

LECTURES:

Fets 6,1-7
HOMILIA: comença l’evangeli amb una frase molt necessària avui en dia: “Que els vostres cors s’asserenin”, els cors dels monitors del CIM, els cors iniciant la confirmació, els cors del Magis, els cors dels grans, els cors amb dificultats, els cors malats... ¿amb quin cor escoltem aquesta eucaristia?. Les preguntes dels deixebles continuen totalment vigents 2.000 anys després, els nostres cors encara es pregunten: ¿quin és el camí?. Ressona amb tota la seva força i contundència la frase de Jesús: “JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA”. ¿Què en fem d’aquesta frase? ¿On comença el meu camí?. Seria massa còmode un Crist senyalant i dirigint un únic camí, sense haver de pensar, sense errades... Però tenim un Crist present a tot arreu, tot pot esdevenir camí!!. Jesús hi és present als camins de tots els cors que de debò cerquen el Regne!. Aquest Regne comença al camí que inicia el primer pas de cada germà que pensa servir als altres com Jesús va fer-ho!. No hi ha un únic camí i ha un munt de camins amb el Crist ben present!!!. ¿Des de on Jesucrist em convida avui a fer el meu primer pas?.

PREGÀRIES: ens afegim a les pregàries dels grups de confirmació: “ara que estem indignats per la situació del món donem un pas endavant en el nostre compromís, malgrat els dubtes, les manques de força...”

CATEQUESI: els nens ens han portat una equació matemàtica:
Tenim encara més pistes per encetar el nostre camí:

CJ: CONFIAR EN JESÚS + CJ: CONÈIXER JESÚS +AJ: ACTUAR COM JESÚS=P: PARE

TESTIMONI: avui hem escoltat un altre dels testimonis de resurrecció que ens han acompanyat durant aquest temps pasqual. Tenim el testimoni de Lluis, monitor del CIM. El gener passat va fer la seva confirmació, guiat per una interrogant que el va portar a trobar la resurrecció amb els nens del CIM.

Fins demà!!

Marisol Ortiz




1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. 2 Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:
-No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
7 La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.




1Pe 2,4-9
4 Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. 5 Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. 6 Per això es diu en l'Escriptura:
Poso a Sió un que és pedra angular,escollida, preciosa;els qui creuen en ell no quedaran confosos.
7 Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal, 8 i és pedra d'ensopec i roc que fa caure; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. 9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.


Jo 14,1-12
1 »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
5 Tomàs li pregunta:
-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
6 Jesús li respon:
-Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.
8 Li diu Felip:
-Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.
9 Jesús li respon:
-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.

dimarts, 10 de maig del 2011

Informe missa 7 de maig de 2011

Estimats!

Una eucaristia plena de gent com tantes vegades, i ben viva amb els grups de confirmació de 4t ESO, el grup gamma, el CIM.....El Joaquín Barrero, assistent del P. General , que es qui fa l'homilia, ens fa partíceps de la seva alegria de poder veure rostres que pertanyen a una comunitat, ja que actualment fa una feina més de despatx i per tant compartir una eucaristia com aquesta li dóna forces per continuar la seva feina. Donem gràcies a Déu que hi ha gent com el Joaquin que treballen en l'anonimat al servei dels altres. I tanmateix al parlar de rostres ens interpel·la i ens preguntem quins rostres oferim nosaltres al altres: són oberts, mostren acolliment, son uns "rostres evangelics"?

Aquí l'informe:

PREVERES: Joaquín Barrero, Alexis Bueno, Jesús Renau.
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i els alumnes del grup Gamma del col·legi Sant Ignasi.
LECTURES:

Fets 2,14.22-23

14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.

1Pe 1,17-21
17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

Lc 24,13-35
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
-De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
-Què hi ha passat?
Li contestaren:
-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
-Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:
-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
-Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

HOMILIA: El Joaquín Barrero ens parla d'aquest Crist , el de Divendres Sant que és el mateix que el Crist ressuscitat, amb senyals de dolor i sofriment igual que el que passa al nostre món però amb alegria interna al rostre, alegria que ens mostra esperança. Comenta que ha llegit en un diari que l'alegria de la Pasqua no s'hauria de celebrar aquest any que hi ha tant patiment i tantes guerres al mon, però ell creu que no ens ho podem callar que s'ha de compartir, perquè l'alegria de la Pasqua no fa mal a ningu, no destorba i no causa dolor, es sinònim d'esperança.



Potser a vegades ens calen les ulleres del nens de la catequesi per veure amb més claredat, amb ulls de fe. El Joaquin ens encoratja a que aquesta alegria i esperança ens ajudi en moments d'incertesa, de dubtes, de dolor i desencís i no fugir com els deixebles d'Emaus a casa nostra, sino romandre en la comunitat, aixoplugar-nos en ella i continuar fent costat, com va fer Maria que no entenia moltes coses, però va romandre al costat de Jesus en la Creu. I també va insistir que aquesta fidelitat al Crist i compartir l'eucaristia en comunitat fa que les diferències que puguin sortir entre nosaltres quedin superades.



La Ressurreció, com diu el lema d'aquest temps de Pasqua, ens engendra de nou i ens dóna una força que ens transforma i és, en paraules d'un dels rostres de la comunitat, la Rosa, acostar una miqueta més el regne de Déu al nostre món.

 
Que seguim essent comunitat enviada al món en nom del Crist ressuscitat!

Albert Sitges i Glòria Milà

dimecres, 4 de maig del 2011

Informe missa 30 d'abril 2011

Estimats!

Evidentment la celebració d’aquest dissabte era força especial. El retrobament després de les diverses celebracions de la Pasqua, on tantes coses hem pogut compartir, on el nostre seguiment del Crist té més sentit que mai, reclamava una gran celebració… i Déu n’hi dó la que hem tingut aquest dissabte. Per començar l'homilia la Leslie ens en tenia preparada una de bona, ja que hi havia una imatge presidint que representava el Crist ressuscitat (de fet n’era un dibuix) i que ella va omplir…..amb petites fotos de tota (bé un gran nombre si més no) la gent que ens apleguem al Casal.

Aquí teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavier Fernández i Albert Mitjans ( guitarra) Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.
EVANGELI:
Jo 20,19-31HOMILIA: La idea ens l' ha explicat l’Alexis en la homilia, tot i que “una imatge val més que mil paraules” : TOTS I CADA UNA i UN DE NOSALTRES SÓM EL CRIST RESSUSCITAT !!. I és que la resurrecció de Jesús es personalitza en el nostre dia a dia, en la nostra manera de fer i per això podem dir que veiem a Jesús en l’altre. I això, a la vegada, dóna un altre sentit a la Comunitat que és l’Església, tot i la seva pluralitat, per sobre de la gran diversitat, per damunt de les diferents maneres de viure i seguir a Jesús, és en Ell precisament on tots units, aportant el nostre granet de sorra, personal, reservat, anònim, fem possible que Jesús ressusciti constantment.

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.



Renoi, quina responsabilitat i alhora quina gran alegria. A mi m’ha triat, tant petit (i mai millor dit) com sóc, però a la vegada qué poc en sóc de conscient i realment compromès en la costrucció del Regne en el meu anar fent diari, en la feina, en la Uni/Insti/cole, a casa, amb la família, amb els amics, amb els germans?? “Aquí te quiero ver". Si tant m’omplo la boca dient que crec en el Crist ressuscitat, cal que es concreti en fets i no en paraules. Com ens deia algú en la reunió de Comunitat d’aquesta setmana “del creer al hacer muchas veces hay una gran distancia”.

Al final de l'homilia hem encetat el que podriem anomenar una nova secció de la nostra eucaristia : membres de la nostra comunitat comparteixen amb nosaltres la seva “resurrecció” viscuda. La primera ha estat la Gemma, que ja fa més de 8 anys comparteix a través del servei de voluntariat del Quart Món amb d’altres companys la tasca d’acompanyar un col·lectiu de famílies galaico-portugueses que viuen itinerantment en els seus camions i furgonetes en allò que necessiten diàriament : sanitat, educació, etc.... Ha estat un exemple clar i vivent del que en la homilia l’Alexis en ha comentat.

Bona setmana a tots,

un membre de la comunitat del Casal Loiola