dilluns, 31 d’octubre del 2011

Informe missa dia 29 d'octubre de 2011

Estimats,

Iniciem la nostra eucaristia acollint i fent present les realitats del món: les revoltes a Síria i Líbia,a Espanya ja tenim 5 milions d’aturats dels quals hi ha 1,4 milions de llars on tots dos són a l’atur, la mort violenta de tres persones a València, els segrestos a Kènia, Somàlia i Mauritània.  I també el testimoni de l'Altagràcia parlant-nos d'una noia jove complint condemna a la presó. Un món increïblement necessitat de Bona Nova i esperança!!!.


Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavi Matabosch, Carme Grimalt, Albert Mitjans i Jóse Paz ( guitarres) i Montse  Puiggròs ( cants).
LECTURES:
Ml 1,14b-2,2b.8-10
14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.2 Si no m'escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n'han fet caure molts. Heu arruïnat l'aliança que jo havia fet amb Leví.9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d'humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n'hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l'aliança dels nostres pares?

1Te 2,7b-9.13
7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu


Mt 23,1-12
1 Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
-Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan.4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".8 »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.



Catequesi infants:  “Deixa`t de disfresses”



De vegades jutgem, condemnem, establim diferències entre nosaltres i ens posem per sobre dels altres, volem ser els primers oblidant-nos de servir els altres, no som humils però………:   per seguir Jesús cal deixar-se de disfresses.                 

Aquesta és la idea que es va treballar amb els nens i nenes a la catequesi i tots ens vàrem treure les nostres disfresses i les vàrem penjar en un mural. Els més petits van colorejar una careta d’un pallasso (“la seva disfressa”) i la van enganxar al mural; els més grans van triar entre deu frases quines eren las que no corresponien a un comportament humil i calia deixar-les perquè eren disfresses (frases del estil “En sé més que tu, tinc la raó i es farà el que jo digui”) i quines frases s’adequaven als valor de la humilitat i voluntat de servei ( p.ex és el més important de l’equip, però ens ajuda a tots com un més). Aquestes darreres frases corresponien als seguidors de Jesús; les altres eren disfresses que vàrem enganxar juntament amb les caretes de pallasso.

HOMILIA: Les lectures d’avui tenen una dura advertència i crítica. A la primera lectura “ sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom un trauré el poder de beneir” i a l' Evangeli “ no feu com els mestres de la llei, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit”. ¿Quantes persones s’han allunyat de l’església pel mal testimoniatge que han rebut?, ¿quants escàndols estan produïts per la incoherència del que diu el que s’ha de fer, mentre ell mateix viu amb uns principis més còmodes?...Però aquestes frases només s’apliquen als sacerdots, qualsevol de nosaltres hem de viure i transmetre coherència... A tots ens poden dir: vosaltres, gent de missa, que feu grups i us trobeu cada setmana... ¿què en feu de la vostra vida?.


Per l’altra banda, trobem una gran tendresa: “ germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares acaronen els seus fills”, poques imatges més tendres que un pare o mare amb els seus fills; comporta una estimació total, una entrega sense límits...”No només us volíem fer participar de la Bona Nova, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides”. És aquesta tendresa i entrega la que transforma, ben lluny de la asfixia d’un compliment hipòcrita (fariseus i mestres de la llei que busquen fer-se veure als primers llocs), així la Paraula pot actuar en nosaltres i expandir la Bona Nova, així estem obrint finestres d’esperança a la nostra ciutat.

Aquesta estimació i entrega total són la manera de viure on “el més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre” i que “tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”. Per cert, es veu que “humilitat” ve de “humus”: (terra), el que camina per la terra. Doncs, ben tocant de peus a terra, ben conscients de la realitat que ens envolta, deixem actuar a Déu en nosaltres i veurem els fruits de la seva paraula!!!!.

I per ajudar-nos, una vegada ,més compartim la pregària que vam escoltar després de la comunió. Que aquesta setmana ressoni en la nostra pregària personal:

¿NO TENIM TOTS UN ÚNIC PARE?



Senyor, avui sento que em fas a mi, personalment, aquesta pregunta.
Sóc conscient que conec molt bé la resposta políticament correcte, i és clar, et dic que SÍ....però aleshores em preguntes ¿estàs disposada a viure seguint tot el que se’n desprèn? I és ara, quan intento donar-te una resposta, que el meu cor s'avergonyeix i necessita demanar-te perdó.
Perdona'm, Pare bo, per tantes vegades que m'aïllo en les meves preocupacions, els meus problemes, la meva feina, els meus somnis... sense fixar-me amb el germà que tinc al costat.
Perdona'm, Senyor, per totes aquells moments que, lluny de la fraternitat, em surt l'enveja, l'avarícia, la rancúnia... que limiten la meva generositat i no em deixen perdonar l'altre, estimar a l'altre, sentir a l'altre com el meu germà
Perdona'm, Pare, quan m'oblido que Tu ens estimes a tots per igual, i penso en fer mèrits, en competir pel teu Amor...en sentir-me superior als altres germans.
Et presento Senyor, tot el que jo sóc: la meva mirada, a cops dura i falta de tendresa cap al germà; les meves orelles, sordes al patiment dels germans que estan cridant, les meves mans, a cops mandroses i incapaces d'acostar-se a qui les necessita ; la meva boca, capaç de dir paraules feridores; el meu cor tantes vegades indiferent.... I t'ho presento perquè, desastre com són, ho acullis i estimis, ho beneexis.
SÍ, tots som fills teus, fills d'un únic Pare....¿ens ajudes a estimar-nos com a tals? I jo, et prometo que intentaré posar tot el que pugui de la meva part.
Tant de bo, Senyor, en dirigir-nos a Tu, cada dia puguem dir, a consciència, "PARE NOSTRE".


Bona setmana a tots!

Marisol Ortiz

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Informe missa dia 21 d'octubre de 2011

Estimats,

Ahir eucaristia molt plena de gent, especialment joves que havien participat a les 24 hores!! Una proposta per a joves de 3r i 4t ESO per tal de donar a conèixer el Casal i oferir-los aquest espai com a lloc de creixement personal, espiritual i de servei als altres. Felicitats a tots els qui ho van fer possible! També ahir els del CIM havien tingut activitat tot el dia. I moltes famílies es van aplegar a una celebració de l'Eucaristia que va ser molt viscuda i molt festiva.
I també seguim amb el nostre fil conductor sota el lema "per a mi viure és Crist". Ahir un jove de les 24 hores compartia la vida d'una senyora a la que havia visitat en el voluntariat de la tarda.

Aquí l'informe!

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch i d'altres..ara no els recordo a tots ( a les guitarres) i una servidora als cants.
LECTURES
Ex 22,21-27
21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

1Te 1,5c-10
5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.

Mt 22,34-40
34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:
36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
37 Jesús li digué:
- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant:Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

HOMILIA:  Els destinataris de l'homilia d'ahir varen  ser els joves que havien participat a les 24 hores però, en realitat, jo pensava, mentres anava escoltant, que tots en som destinataris perquè se'ns va posar davant dels ulls, amb claredat i contundència, una realitat en la que penso que tots estem immersos i, possiblement, massa capficats. Agafant el text de l'evangeli, se'n desprèn una pregunta concreta: quins són els teus manaments? Què ens cal per ser feliços? I, ràpidament, apareixen les respostes que són´"políticament" correctes: tenir amics, estimar i ser estimat, viure en pau amb tothom, que ens ajudin..i, fins i tot, els més grans podríem afegir: tenir una comunitat cristiana, celebrar l'Eucaristia, dedicar temps a la pregària, participar en campanyes solidàries....i tot això està molt bé. I tant! Doncs que sigui així del tot i, aleshores, deixem de preocupar-nos per tenir èxit, per agradar els altres, per tenir una aparença bonica, per mantenir-nos en un cert status social que ens permet obrir unes quantes portes. Buff...mira't així, potser ja no ens agrada tant! A qui no li agrada estar dins del col·lectiu dels "normals"? Qui no es preocupa pel seu cos, per la seva imatge? Qui no té com a objectiu important a la vida el fet de ser reconegut en allò que és i que fa? Qui no es complau quan se sap admirat per d'altres? QUIN SÓN, DONCS, ELS NOSTRES MANAMENTS? O aquest estima Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament és un manament que apareix verbalitzat en les nostres respostes políticament correctes però que queda esmorteït sota d'altres manaments que seguim amb molta més cura i preocupació? Podem pensar..i què passa? no està bé desitjar tenir un espai mínimament reconegut a la societat? Quin mal fem? Segurament, cap. Potser el matís està en el fet que, segurament, mirem de reüll i sota sospita els qui estan fora d'aquests manaments tan "terrenals". I, per tant, això d'estima els altres com a tu mateix, potser queda en qüestió. I encara diria aquest és el termòmetre que ens dóna el grau de la nostra estima per Déu amb tot el cor o la nostra excessiva estima per nosaltres mateixos.
Com sempre, al Casal, unes homilies que no ens deixen indiferents. Cosa que, per cert, fa créixer.

I ara, una altra pregària que la Saida va escriure pel moment de post-comunió. Que sigui la nostra pregària per la setmana!

GRÀCIES A VOSALTRES HA RESSONAT LA PARAULA DEL SENYOR
Pare, avui, en la meva pregària, em permetré somniar amb Tu una mica... ¿Em deixes?Somniar que la teva paraula és l'eix i el centre de tot el que faig, el que sento, el que visc, com ho devia ser per Jesús. Somiar que arribarà un dia en què la meva vida no s'entendrà sense Tu.Somniar que quan arribi al final de la meva existència, miraré enrere i amb un emocionat somriure m’adonaré que la meva vida no ha estat altre cosa que un ressò de la teva paraula.
Humilment, gastant la vida, sense publicitat, des de les més petites accions de cada dia.Sí, tan senzill i tan complicat a la vegada !!! A cops els somnis es fan realitat ¿oi? Deixa'm demanar-te, Senyor, que l'Esperit Sant davalli sobre nosaltres i que ens ajudi a que totes les nostres accions, les nostres paraules, els nostres desitjos... tot allò que som....comuniqui al nostre voltant la teva paraula: la bona notícia del teu AMOR en majúscules, incondicional, infinit, sense límits, sense mesura.Somniar que el meu amor cap als altres s'acosta cada dia una mica més a aquest AMOR que tu ens tens i que tantes vegades em supera. Ja sé que he apuntat molt alt i, a la vegada ,estic ben lluny de tot això. Sí, segurament una incoherència més de tantes dintre de totes les meves limitacions, però em consola pensar que són els somnis i les utopies el que ens ajuda a caminar i a avançar.
I ara, ajuda’m Senyor, perquè aquesta pregària no sigui tan sols paraules maques i buides i es vagin convertint en un somni sincer que surt del més profund del cor.
Ajuda'm Senyor, a fer una petita passa.


Bona setmana a tots!

Montse

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Informe missa dia 15 octubre de 2011

Estimats!

Realment, la capella se'ns va quedant petita!! Els darrers dissabtes feien goig! Tanta gent, tants rostres d'edats i llocs diversos..impressionant! El Llorenç Puig feia un esment d'això a l'Eucaristia de dissabte. Donem-ne gràcies a Déu. Com va essent habitual en les darreres setmanes, sota el nostre lema: Per a mi viure és Crist, anem resseguint petites històries de persones a través de les que Crist mateix ens crida, ens demana, ens convida a caminar i a treballar pel Regne. Aquest dissabte, la Yolanda ens presentava el Guillem, infant que està patint una greu malaltia. Ja són uns quants noms els que apareixen a la nostra ciutat fosca; petites finestres il·luminades que ens parlen del Crist vivent ben a prop; petits senyals que ens col·loquen davant d'un semàfor en verd per tal de ser capaços de sortir carrer avall i fer-nos presents a la ciutat. Casal Loiola, arrenquem?

Aquí l'informe:

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint), Alexis Bueno, Jon Sagastagoitia i Jaume Flaquer
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Jóse Paz, Júlia Diaz, Glória Diaz i Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:
Is 45,1.4-6
1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d'ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: 2 «Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d'acer. 3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo sóc el Senyor, el Déu d'Israel, que et crida pel teu nom. 4 Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T'he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. 5 Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T'he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes, 6 perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.

1Te 1,1-5b
1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica.

Mt 22,15-21
15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:
-Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:
-Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.
Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:
-De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
21 Li responen:
-Del Cèsar.
Jesús els diu:
-Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.
 
CATEQUESI INFANTS:Aquí teniu el text que van treballar amb els infants...ben maco!: Per començar, a veure si ens responeu a aquestes dues preguntes. Primera: quant temps creieu que es triga a fer bullir un ou perquè estigui cuit? (... esperar respostes...) Efectivament uns 20 minuts. I així, doncs, quant temps es trigarà a fer-ne bullir dos perquè estiguin cuits? (...és possible que més d’un respongui erròniament 40 minuts...) La pregunta tenia una mica de trampa perquè la resposta és que també es triguen 20 minuts. Segona pregunta: un pastor té un ramat de 10 ovelles i se li moren totes excepte 6. Quantes ovelles li queden ? (...és possible que més d’un respongui erròniament 4 ovelles...) La resposta és que n’hi queden 6, exactament. Oi que aquestes preguntes tenien una mica de trampa i fan que donem una resposta incorrecte?

També a Jesús li van posar moltes preguntes trampa al llarg de la seva vida, perquè volien que s’equivoqués en la resposta i així tothom es posés en contra seva. Al país de Jesús tothom tenia l’obligació de pagar impostos als romans, l’emperador dels quals era en Cèsar. Tanmateix a la gent no li agradava haver-ho de fer. Llavors li van preguntar a Jesús què pensava Ell sobre si s’havien de pagar els impostos o no. Era una pregunta trampa perquè si deia que sí, a la gent no li agradaria la resposta. I si deia que no, la gent diria que Jesús pensava que no s’havia de complir l’obligació que tenien. Escolteu com se’n va sortir, Jesús, i després en parlem. ( lectura de l'evangeli). Preguntar als nens com se’n va sortir, Jesús, de la pregunta trampa que li havien fet i quina és la frase amb la que Jesús ens ensenya com ens hem de comportar. Ha de sortir que va utilitzar la moneda, i que la frase és l’assenyalada en vermell al text de l’Evangeli.
Llavors preguntar què ens vol dir Jesús amb aquesta frase. Ha de sortir que hem de complir les nostres obligacions de cada dia: fer els deures i estudiar, creure els pares, endreçar l’habitació.... I també que hem de comportar-nos com a bons cristians: ajudar els que més ho necessiten, pregar, fer companyia als malats o als avis... )
Ara escriviu una petita pregària demanant a Jesús que us ajudi a complir una de les vostres obligacions que us costa més, i que us ajudi a fer una cosa concreta com a bons cristians. “Estimat Jesús: ajuda’m a ....”.

HOMILIA:  Jesús es veu sotmès a una pregunta que amaga una trampa impressionant. Una pregunta complexa. Una pregunta que, a priori, només té dues respostes possibles: un sí o un no. I en qualsevol de les dues respostes, hauria estat víctima d'acusacions, de crítica, de rebuig...i les coses ja no estan massa fàcils perquè en el moment que ens trobem, Jesús ja ha guanyat molts enemics. Massa gent cercant la manera de condemnar-lo. La pregunta ens la podríem fer també avui, canviant els termes, però a fi de comptes, potser ens la podem fer igual. Què li donem a Déu? Com són les nostres vides? Potser inevitablement, vivim vides un xic fragmentades, cercant la manera de respondre aquesta pregunta-trampa d'alguna forma "políticament" correcta: donem una mica al món i una mica a Déu. I intentem combinar tots els elements cercant un equilibri que ens deixi, almenys, poc neguitosos. Com viure fidels als propis valors en un món dominat per uns altres valors? L'Alexis ens posava algun exemple:Es pot ser cristià i “broker” de la borsa? Es pot especular en borsa i ser cristià?

Jesús, a la pregunta, dóna uns resposta en la que es destil·la aquest rerafons:- Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar: doneu-li el que ell exigeix per la força. I de pas quedeu-vos vosaltres amb la vostra mentida i la vostra hipocresia, vosaltres que a més sou dels qui us aprofiteu del sistema i de la vostra amistat amb l’ocupant.No és el moment per a mi ara de proclamar la insurrecció contra el poder establert, no és el tema ara: tot sistema establert en aquest món descansa sobre una certa injustícia i incoherència.

Certament, vivim en un món que no hem fet nosaltres, dominat per molts poders, amb els seus valors... hem de treballar, hem de sostenir les nostres famílies, cal un cert ordre social, una certa lleialtat respecte del poder establert, malgrat que no tingui la legitimitat moral plena... Però no es tracta d’un “repartiment” de les fidelitats: una mica al Cèsar,una mica a Déu; una mica a la política i l’economia, al sistema capitalista i una mica a la solidaritat; una mica al món i una mica a la fe i l’espiritualitat; una mica a la realitat, una mica a l’utopia...

Quina seria, doncs, la resposta? Potser seria que donem al món el que ens exigeix, amb tot el seu pecat i la seva imperfecció i donem a Déu...TOT! I ens preguntem si en aquest donar-ho TOT, si en aquesta por de donar-ho tot sense fragmentar, sense cercar equilibris hi ha, en realitat, tot el que ens separa de Déu.

Demanem a Déu una ànima apassionada pel Regne de Déu, per la seva justícia, pel bé dels seus fills, pels pobres! El divendres es celebraven els 30 anys del CiJ, recordant testimonis com el Nepo, Arrupe, Salvat... testimonis que han viscut en la passió pels fills més despullats, per als deixats de la mà de Déu.


I, també, una vegada més, en el moment de postcomunió, una pregària preciosa de la Saida per ajudar la comunitat reunida a fer-ne text de pregària durant la setmana. Aquí està:

SEMPRE DONEM GRÀCIES A DÉU PER TOTS VOSALTRES
En la meva pregària. Senyor, sovint demano molt més que agraeixo. Et demano que m'ajudis en les meves coses i els meus neguits, que ajudis als qui més estimo quan crec que ho necessiten, et demano que ens ajudis a fer un món millor......
Avui no et demanaré res, Senyor. Senzillament tinc la necessitat de presentar davant teu molts "companys" de viatge que m'has donat de forma gratuïta i amb els qui comparteixo molta VIDA. Vull posar els seus rostres davant teu, i agrair-te tantes coses....
Gràcies per totes aquelles persones, AMICS, que saben treure el millor de mi mateixa, que amb el seu somriure em parlen del goig de viure, que amb les seves paraules em fan més suportable el patiment i m'aporten esperança.
Gràcies perquè SEMPRE hi són, perquè m'estimen incondicionalment i perquè es deixen estimar.
Gràcies per que són, per a mi, testimoni de resurrecció, perquè mitjançant ells TU em parles.
Gràcies perquè m'ensenyen a viure la vida amb clau evangèlica, m’ajuden a viure a fons i amb sentit. Gràcies perquè la meva fe es recolza i s'alimenta en la seva fe.
Gràcies perquè amb la seva presència m'ajuden a créixer, a ser millor persona... Gràcies perquè sense cap mena de dubte, sense ells, no seria la mateixa.
Gràcies perquè el meu cor vessa, ara mateix, de rostres i de noms.
Senyor, tinc la sensació de no merèixer tot aquest GRAN REGAL que m'has donat, sóc conscient que rebo moltíssim més del que dono. A vegades potser no demostro prou l'important que és per a mi.
Avui et demano, Senyor, que sigui capaç de transmetre tot aquest agraïment a cadascun d'ells, sobretot estant al costat, sempre, disposada al que calgui.
Una vegada més, Senyor, MIL GRÀCIES per tants VOSALTRES !!!!


Bona setmana a tots!

Montse
 

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Informe missa 8 octubre de 2011

Estimats,

aquest dissabte, festa gran al Casal Loiola! Missa d'inauguració de curs amb la presència de moltíssimes persones de grups diversos. Amb alguna notícia ben novedosa: el Jaume Flaquer, nou consiliari del CIM!. Inici de camí, moment per posar la mirada en algun objectiu que ens uneixi a tots en la missió i que ens faci esdevenir testimonis a la nostra ciutat en aquest curs 11/12. La Mireia ens va parlar del seu testimoni; una crida preciosa que posa nom i cognom a tantes persones que ens necessiten. Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno, Llorenç Puig, Carles Marcet, Jaume Flaquer, Franscesc Padrosa, Quim Pons, Joaqui Salord i Xavier Morlans
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Xavi Matabosch. Carme Grimalt, Júlia Diaz i Jóse Paz (guitarres) i Roser Peyró a la direcció de cants ( que, per cert, s'afegeix a l'equip de directors de cants: Benvinguda!)
LECTURES:
Is 25,6-10a
6 En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. 7 Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; 8 engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. 9 Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l'esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l'esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.» 10 La mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya, però Moab serà trepitjat allà on és, com es trepitja la palla a la bassa del femer.

Fl 4,12-14.19-20
12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l'abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. 20 A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
 
Mt 22,1-14
1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:
2 -Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:
-Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:
»--El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:
»--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:
»--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

CATEQUESI INFANTS:La Myriam, l'Oriol i la Natàlia van acompanyar els infants. A la catequesi, després de llegir el text de l'Evangeli, els més petits van pintar unes vinyetes i van fer unes invitacions en les quals Jesús ens convidava a la seva festa. Després les van repartir per la Capella. Els més grans van estar parlant del que passa a les nostres festes, a qui convidem, a qui deixem fora... També vam estar parlant del que ens vol dir Jesús amb aquesta història, que Jesús estima a tothom, tan bons com dolents, i de que sovint Jesús ens convida a la seva festa i com nosaltres li diem que no. Van acabar fent una pregària demanat-li a Jesús algunes coses que necessitem per participar de la festa, de la seva Festa.

HOMILIA:Un dissabte més, l’Evangeli em descol•loca i m’interpel•la directament. Què vols de mi, Senyor? Deixo enrere la imatge de la vinya, que encara segueixo intentant localitzar..., i em trobo amb la invitació a la gran Festa de Déu. I la història d’aquell rei generós i sever alhora m’inquieta perquè no tinc clar si jo sabria estar-hi a l’alçada. Sempre dubtant de quina ha de ser la resposta correcta.

Llavors, sorprenentment, l’Alexis centra l’homilia en la figura d’aquells servents fidels donant per descomptat que nosaltres ja hi som convidats i volem assistir-hi (tot i que haurem de repensar-nos més endavant “amb quin vestit” ens hi presentarem). Per a ell, el ressò de la paràbola està avui en el repte que Déu ens llança com a comunitat perquè siguem missatgers dins i fora del Casal assumint els riscos que això comporta: ser rebutjats, menyspreats i, fins i tot, maltractats. La sala de la Festa no és encara plena i nosaltres podem omplir-la cercant “bons i dolents” més enllà de les portes, pels carrers del nostre desconegut barri, de la nostra anònima ciutat. I és llavors quan torno a fixar-me en aquelles finestres que cada dissabte anem obrint. Com d’aïllats i temorosos d’obrir-nos vivim! Quanta vida hi ha més enllà de les nostres segures i conegudes finestres! Quants germans petits per descobrir!

I tanta vida dins del Casal, tantes comunitats... el CIM, Joves Loiola, VOLPA, UL, Espai Ignasià, Berchamns, Fòrum, La Vinya, Congregació...! Som capaços de treballar ajudant-nos a crear aquest espai de creixement humà i espiritual tenint cura de les persones, de la seva fe, de les seves lluites personals? I, alhora, tots plegats, què fem cap enfora? És urgent que la nostra missió ens empenyi a sortir i, fins i tot, a arriscar cercant al carrer, al barri, a la ciutat, els nostres germans petits; tenint cura d’aquells que possiblement avui serien els amics de Jesús. El Casal Loiola ha de mantenir viva l’activitat de dins per poder donar resposta a les necessitats de fora.

Avui és dia de Festa gran al Casal! Dia de celebració, dia per deixar enrere diferències i discrepàncies, desconfiances i rancúnies; dia per compartir i descobrir tot allò que ens uneix. En definitiva, és hora ja de sumar esforços per ser missatgers fidels de la voluntat de Déu.

I, finalment, ens recorda l’Alexis les paraules que ressonaven el passat dimecres en aquesta mateixa sala quan davant de més de tres-centes persones l’Arcadi Oliveres i el José Ignacio González Faus ens animaven a creure, i a construir, que “un altre món és possible i necessari”; i és llavors quan cadascú haurà de saber quin vestit triar per presentar-se al banquet.

PREGÀRIA POST-COMUNIÓ: Molts de vosaltres heu mostrat interès per aquestes pregàries que es llegeixen cada dissabte en el moment de post-comunió. En primer lloc, dir-vos que l'autora de les pregària és la SAIDA FRANCIA, que es mereix una enorme felicitació! Són pregàries que surten del cor i que, per tant, arriben al cor. Gràcies, Saida! En segon lloc, recordar-vos que les hem anat publicant en aquests informes cada setmana. I, en tercer lloc, aquí teniu la d'aquesta setmana. Que sigui la pregària de la comunitat!

AVESAT A TOT
Estar avesats a tot... Senyor ¿cal? ¿És necessari? Em ressonen aquelles paraules que he sentit tantes vegades: "Faci’s la teva voluntat", "en les teves mans encomano el meu esperit" però que avui prenen un sentit especial. Senyor ¿no és humà desitjar amb més força la salut que la malaltia? ¿el gaudir al patiment? ¿la felicitat a la desgràcia? ¿estar bé a estar malament? No sé, Senyor, no et puc negar el que jo desitjo i el que saps que et demano en les meves pregàries. Quan arribi el patiment (que ben segur n'hi haurà i no poc), doncs ja l'acceptaré, em resignaré, i intentaré buscar la teva ajuda sense protestar gaire, però a priori... si m'ho puc estalviar... la veritat... no sóc indiferent.
I a la vegada sóc conscient que tu ens demanes l'actitud d'aquell que s'entrega totalment a Déu, aquell que s'abandona, amb la certesa i la confiança que Tu mateix el fas fort..  Avui, no et puc dir altra cosa que envejo a aquell qui té aquesta actitud, i únicament m'atreveixo a demanar-te que m'ajudis a desitjar tenir aquesta indiferència.
Senyor, tant de bo, un dia, des del nostre cor, siguem capaços de dir : A tot allò que hagi de venir... SÍ.


Una abraçada,

Yolanda Gimenez



diumenge, 2 d’octubre del 2011

Informe missa 1 octubre de 2011

Estimats,

La nostra comunitat comença a  agafar ritme de nou.Ahir, primer dissabte de CIM i l'anunci de la inauguració oficial del curs que serà el proper dissabte dia 8 d'octubre. Aquí en teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno i Luis Muñoz (diaca)
FIL CONDUCTOR.Seguim amb el nostre lema "Per a mi, viure és Crist" que ens recorda que el Crist ens envia i ens crida en tots aquells que més pateixen; aquells que es troben en la nostra ciutat tan plena de vida, de llum i, alhora, tan fosca per a moltes persones. Ahir, la Inés ens parlava de la Diana, una dona que ha estat mare mentres complia condemna  a la presó.
MÚSICS: Jóse, Xavier, Genís, Albert a les guitarres, Luis  al saxo, Victor a la bateria, Cris al violí i una servidora als cants.
LECTURES:
Is 5,1-7
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. 2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guardia i va excavar-hi un cup. N'esperava bon raïm, però ha sortit agre. 3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. 4 Què més podia fer que no li hagi fet? N'esperava bon raïm; per què surt agre? 5 Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n'ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi. 6 La convertiré en terra erma: no l'esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. 7 La vinya del Senyor de l'univers sou vosaltres, poble d'Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.

Fl 4,6-9
6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. 9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Mt 21,33-43

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

-Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
42 Jesús els diu:

-¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.
43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.



CATEQUESI INFANTIL: La idea que es va treballar a la catequesi És que Déu ens dóna “la vinya de la nostra vida” per projectar-la sobre els altres, no per tancar-nos en nosaltres mateixos. HEM DE SER ACOLLIDORS amb les persones que s’acosten a la nostra vinya i, de la mateixa manera que Déu ens estima sense límits , donar-los el millor de nosaltres.

HOMILIA: La pregunta d'aquesta setmana és: vull donar el fruit? Estem resseguint el final de la vida de Jesús i resseguim, també, aquests textos forts, directes, contundents en els que se'ns fa palès que la qüestió de fons és anar a la vinya o no anar-hi. El tema segueix essent que la proposta de Déu massa sovint provoca el rebuig dels homes. I aquesta setmana, aquest rebuig se'ns mostra en una altra de les seves cares. Podem acceptar la proposta de Deú i anar a la vinya: "Senyor, em sento cridat al món, a la meva ciutat per treballar pel Regne"..i, aleshores, poc a poc, podem perdre de vista que és a Ell a qui li devem tot, a Ell a qui li hem de retornar amb escreix el que hem rebut..i es va enquistant en el nostre cor el sentiment que l'obra de la vinya és la meva obra; que els fuits obtinguts són per a al meu benefici, per a la meva glòria, per al meu poder i la meva ànsia de ser reconegut, admirat. L'Alexis ens posava l'exemple dels pares amb els seus fills: que fàcil és sentir-se propietari de la vida que un ha engendrat i, en canvi, és una vida regalada i donada al món gratuïtament. Vaig sentir una vegada, un pare que deia: "no deixem un món millor als nostres fills; deixem uns fills millors per  seguir construint  el món". Però nosaltres, tan porucs i tan insegurs, ens entestem en voler marcar el nostre territori, ens sentim cofois quan les nostres bones obres són lloades públicament, ens irritem quan no ens agraeixen allò que hem fet amb esforç, amb qualitat. Quantes vegades cerquem la lloança a la nostra pròpia persona enlloc de lloar només el Crist. Potser comencem a llaurar les nostres vinyes ermes demanat al Pare que ens acompanyi, ens ajudi, ens consoli..i quan detectem els primers fruits ens comença a temptar el desig de retenir-los, de signar-los amb la nostra empremta, de segellar-los amb els nostre propi nom quan l'únic nom hauria de ser el del Crist. No matem nosaltres també, com feren aquests vinyaters, l'enviat de Déu? No ens afegiríem avui a les multituds dels qui cridaven "crucifiqueu-lo!"?
Déu espera el nostre fruit.És seu! No és pas nostre! Ens ha confiat la vinya. I aquesta vinya té molts noms: el Casal Loiola, la meva comunitat, els meus fills, els pares grans, el malalt que tinc a la vora, el company de feina...qui no sap, si mira una mica a fons, quines són les seves vinyes? Són les darreres paraules de Jesús. Hi ha una urgència. Volem o no volem anar a la vinya? Volem o no volem treballar-la, cansar-nos, recollir-ne el fruit i donar-ho tot al Pare? Perquè al final, hi ha una certesa molt clara: "la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l'edifici". Nosaltres escollim si rebutgem el Crist o no. I se'l pot rebutjar encara que participem de moltes eucaristies, de moltes comunitats, de molta pregària..el rebutgem si tot això ho vivim com a mèrit propi i si no ens empeny a revertir-ho en la construcció del Regne.

La pregària que la Marta ens ha llegit després de la comunió pot ser, aquesta setmana, una bona proposta per buidar el que embruteix el nostre interior i omplir-lo completament d'un Crist que ens crida, ens envia i ens espera amorosament amb els braços oberts.

LA PAU DE DÉU GUARDARÀ ELS VOSTRES CORS I ELS VOSTRES PENSAMENTS



Avui em pregunto ¿on queden les paraules"sigui la pau amb vosaltres" enmig d'aquest món ple de violència? Senyor, quanta pau necessitem !!!
Pare, ajuda'm a ser testimoni de la teva pau, vull escampar-la arreu, allà on vaig cada dia: a la feina, a la comunitat, amb la família, amb els amics.
I ara, ja sé que em posaràs deures, com sempre. Em diràs que el primer que cal és que aconsegueixi serenor i pau interior. Cuidar que el meu cor estigui en pau.
Intento trobar aquesta pau dins la meva agitada agenda plena de reunions, activitats i compromisos. A vegades, potser massa sovint, no me'n surto i guanyen les presses, les angoixes, i l'estrés...malgrat que saps com m'omple tot el que faig.
I en aquests moments, quan no tinc pau, quan vegis que em despisto i m'oblido, necessito que em recordis que he de guardar un forat enmig de tanta activitat per la pregària gratuïta i agraïda, per assaborir internament tanta vida.
Senyor, que aquell que em conegui, vegi en mi una persona "de pau": algú que suma i no resta, algú que facilita enlloc de posar pals a la roda, algú que crea bon ambient, que amb optimisme i bon humor ajuda a fer veure les coses bones i positives i relativitzant les negatives.....
Que la teva pau, guardi sempre els nostres cors i els nostres pensaments.



Bona setmana a tots!

Montse