Informe missa dia 28 d'abril de 2012

Estimats!

Un pas més en el nostre camí pasqual, enmig d'un cap de setmana llarg per a força gent! Moment, de nou, per contemplar la llum del Ressuscitat i per contemplar, també ben endins nostre, si aquesta llum té prou força per il·luminar, acompanyar i consolar els qui tenim més a prop. 

Acompanyant la processó d'entrada amb la claror del ciri pasqual trencant la foscor de la capella, escoltàvem aquestes paraules que, setmana rere setmana, ens envia la Núria Monteis ( gràcies, Núria!):

Jo sóc el bon pastor!

Conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi.

I jo dono la vida per elles.

Que l´Esperit ens ajudi a comprendre i a viure profundament la prova d´amor del Pare: SOM FILLS DE DÉU!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Laura León ( violí), Lluís Jordà ( saxo), Xavi Casanovas i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

»Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

HOMILIA: Com sabeu, al llarg de tot aquest temps pasqual, algunes comunitats del Casal estan col·laborant directament en la preparació de les Eucaristies preparant, en pregària i comunitàriament, l'homilia d'algun dels dissabtes. D'aquesta manera es fa ben palès que som comunitat que creix, que camina i que es va construint. Aquest dissabte passat varen ser els amics d'Universitaris Loiola els qui van compartir amb nosaltres els seus pensaments i la seva pregària. Aquí sota transcrivim el que van oferir-nos:

- "Com a cristians, portadors de llum, hem de sentir-nos cridats a guiar aquelles ovelles que es troben fora del teu ramat. Alhora, hem de ser conscients de qui és el nostre Pastor: Jesús ens empeny a l'acció i, per tant, a viure amb el Crist. Finalment, donar gràcies al Casal, que a molts de nosaltres ens ha fet de pastor, d'acompanyant respectuós i així, sense imposar res, ens ha ajudat a acostar-nos al Crist".

- "Sóc mercenari quan faig les coses per obligació, sense voluntat. Que l'ESperit ens ajudi a viure amb passió i dedicació amorosa. Pare, que la teva llum i misericòrdia ens sigui guia i que la puguem veure a través de persones, natura, vida i el teu esperit. Em sento agraït amb els jesuïtes i tota la comunitat ignasiana perquè fan que la veu del pastor sigui més clara en mi".

- " La gent que em cuida són els meus pastors. El pastor és aquell qui et recorda allò essencial. El Senyor és el pastor que mai no ens abandona".

La Betty Besó, en nom dels UL, compartia amb nosaltres aquests pensaments i aquestes intencions. I encara vam seguir aprofundint una mica més en aquesta imatge preciosa del bon pastor. Aquell que abandona tot el seu ramat per anar a trobar l'ovella perduda. Qui, amb una mica de seny, faria una cosa així? El relat és preciós, poètic fins i tot...però mirat fredament..fora de tota lògica!! El bon pastor que ens presenta l'evangeli no és un líder com nosaltres podríem entendre, no és com el Guardiola que aquests dies ha omplert tantes pàgines i comentaris de tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. Nosaltres no entendríem pas - ni seríem massa compassius amb ell- si hagués deixat d'atendre els millors jugadors per dedicar-se exclusivament al jugador perdut, el qui no l'encerta mai, el qui no és bo. Tornaríem a omplir facebook i twitter i premsa...però d'una altra manera! El bon pastor de l'evangeli és aquell que dóna la vida; que cerca estimar el qui està sol, el qui està perdut, el qui necessita rescat. I precisament al twitter, un bon amic, escrivia: " La lògica del bon pastor ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos: Bon germà? Bon fill? Bon sacerdot? Bon polític, metge, educador? Bon amic?

Quedem-nos, doncs, amb aquesta reflexió.

Bona setmana!

Montse

Eucaristia 21 d'abril de 2012

Estimats!

Seguim en aquest camí en el què la comunitat reunida segueix responent a la pregunta "On ens guia ara l'Esperit?". Aquest dissabte passat, contra tot pronòstic ( el Barça mou molta gent!) ens vam reunir força persones en una celebració viscuda, preciosa. Iniciant la celebració amb la processó solemne del ciri pasqual, tot escoltant junts aquesta monició:

Jesús es presentà enmig d’ells i els digué:

“La pau sigui amb vosaltres!”

Davant el seu esglai Jesús els tornà a dir:

“No dubteu! Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix.”

 

Senyor Jesús, obre’ns els ulls!

Que sapiguem descobrir-te i estimar-te en les nafres dels nostres germans. Fes-nos els teus testimonis!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Carme Grimalt, Júlia Diaz i Xavi Matabosch (guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

HOMILIA ( transcric textualment el ressò que ens van fer arribar els nostres germans del Fòrum. Com ja sabeu, cada setmana, una comunitat del Casal pregarà conjuntament l'evangeli corresponent i compartirà, amb la resta de la comunitat, el ressò que ha produït la seva pregària. En donem gràcies a Déu!):

 

“Deixeu-vos guiar per l’Esperit”, és el lema escollit per a aquests diumenges de Pasqua abans de la Pentecosta. En aquest tercer diumenge l’evangeli ens recorda novament que ara, amb més força que mai, Jesús ressuscitat és enmig nostre, es fa present, i això ens interpel•la i ens convida:

- A deixar-nos guiar per Ell per trobar aquells camins variats, respectuosos i creatius que ens ajudin a parlar d’Ell al nostre voltant. Que aprenguem confiats a ser testimonis de la seva presència en el món.

- A deixar-nos impregnar per la joia de la Pasqua que és el gran crit d’Esperança dels creients. I més encara avui, doncs amb la crisis que avui patim un missatge esperançat es fa molt necessari i urgent.

- A deixar-nos tocar pels qui més pateixen. Preparem el cor per la Marató que s’acosta: partim el pa amb tot aquell que no el té al seu abast..., especialment amb ells... Acollim avui entre nosaltres a la Associació d’Estel Tàpia que n’és un viu exemple.

- A deixar que l’experiència de ser comunitat doni sentit a les nostres vides com a creients. Aquí, al Casal, a les nostres comunitats particulars, com a CVX, o sigui des de la forma que sigui, sortim enfora des de l’experiència d’unió comunitària.

- A deixar que els nostres ulls contemplin Jesús ressuscitat més que no pas crucificat. Si creiem en Ell com a ressuscitat veurem com es va apropar a la seva comunitat, als seus amics, i sentirem com ells el van reconèixer, i en fer-ho, es van posar a treballar amb totes les seves forces. Ells sabien que no estaven sols, i nosaltres també sabem que tampoc no ho estem...

- A deixar que el nostre cor s’alegri i vibri amb el de Jesús, quan ens va venir a portar la Pau. Aquesta Pau que esdevé alegria sincera de cor.

- Finalment, a deixar que el caliu i l’escalfor que vivim al Casal i a les nostres comunitats sigui fèrtil llavor que –treballada amb tota cura- pugui arribar a fer créixer projectes i iniciatives pel bé del nostre entorn. La Pasqua que és veritable esclat de Vida Nova ens obre un nou camí...

 

Com a comunitat de Fòrum desitjariem que tots plegats fóssim capaços d’acollir totes aquestes invitacions de Jesús en els nostres cors per a què, amb els ulls ben oberts, esdevinguem presència renovadora en aquest nostre món.

 Que aquestes paraules ens inspirin. Seguim demanant, amb força, que l'Esperit ens parli i ens guiï!

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa 2n Diumenge de Pasqua 2012

Estimats!

El passat dissabte ens retrobàvem en una Eucaristia multitudinària per celebrar junts la gran joia de la Pasqua. Moment preciós per celebrar aquesta gran notícia i per saber els uns dels altres, escoltant cadascuna de les experiències viscudes aquests dies: la Pasqua Jove de Raimat, la Pasqua d'Hostalets, la Pasqua itinerant i la Pasqua del grup Germanor.

L'equip de litúrgia estrenava nou lema i nou fil conductor: DEIXEU-VOS GUIAR PER L'ESPERIT, lema que ens acompanyarà fins a la Pentecosta. Apareixia, també, una imatge de la Trinitat de Rublev envoltada pels noms de cadascuna de les comunitats i grups del Casal. Volem ser una comunitat reunida al voltant de la Trinitat, una comunitat que prega cada setmana i que serà convidada a compartir, amb tots nosaltres, la resposta a aquesta pregunta: "On ens guia ara l'Esperit?. S'enceta, doncs, un camí pasqual de construcció de comunitat, d'escolta dels uns cap als altres, d'estimació mútua.

Amb un altar preparat amb molta cura i atenció, iniciàvem la celebració amb una capella a les fosques i una processó solemne amb el ciri pasqual, escoltant, enmig del silenci del moment, aquesta monició d'entrada:

El vespre d´aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als jueus. A les fosques, com nosaltres! Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres. Com el Pare m´ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”

Que guiats per l´Esperit, la nostra alegria s´estengui per tot arreu:

HEM VIST EL SENYOR!

PREVERES: Alexis Bueno, Joaqui Salord i Francesc Roma

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Jose Paz, Xavi Matabosch i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA: Després de de presentar el nou fil conductor del temps pasqual, ens centrem en una de les figures que apareixen en l'evangeli d'avui: Tomàs, el deixeble a qui li costa de creure... símbol de tots nosaltres! Què no faríem nosaltres en la mateixa situació? Com a poc, la incredulitat, la por...sortir corrent!!! però en Tomàs podem observar quatre moments diferents que vénen a marcar un cert itinerari:

En primer lloc, com dèiem, no pot creure però, a la setmana següent, allà està amb la comunitat. Sense creure massa, sense trobar el sentit de res, en la seva solitud i por, es manté fidel. Com passa, avui, amb tantes persones que han viscut experiències fondes de Déu i, malgrat no entendre del tot, es posen als seus peus, al costat de la comunitat, com tots els joves  que després de la Pasqua Jove, es retrobaven a la nostra Eucaristia... la seva vivència no ha estat un foc d'encenalls d'un moment... ha estat una invitació a seguir rebent la fe de la comunitat en la quotidianitat. Potser no saben formular massa què ha passat però sí que saben que ha passat alguna cosa fonamental per a les seves vides.

En segon lloc, la tendresa que Jesús mostra envers ell... i per tant envers nostre. En lloc de jutjar-lo o recriminar-lo li diu: vine, apropa't, posa les mans aquí. Jesús vivia una amistat propera amb Tomàs i, malgrat tot, no la va trencar. La seva fidelitat i el seu amor es mantenen ben vius amb ell.

En tercer lloc, la invitació de Jesús a posar les mans en les ferides de Jesús marca un moment i un gest que no pot ser altra cosa, per a tots nosaltres, que una invitació que se'ns fa també a nosaltres...com si ens cridessin amb el nostre propi nom. Posar les mans en les ferides del cos místic del Crist, tocar les seves nafres és apropar-nos, carn amb carn, a la ferida que marca la història de la humanitat : els pobres en el sentit més ampli; els ferits del món.

I, finalment, ningú no ha fet una confessió de fe tan plena com la de Tomàs: "Senyor meu i Déu meu": és la confessió més plena de tot el Nou Testament. Tomàs no justifica res, no explica res....només reconeix el Senyor....i comprèn. Si ens sentim com Tomàs... seguim els seu itinerari! Arribarem lluny!

I ara, un apunt final. Ens acompanyava, com ja hem dit, el Joaqui Salord. Com molts sabeu, el Joaqui té un vincle molt especial amb els cambotjans que, precisament dissabte, celebraven el seu any nou. Us convidem, des d'aquí, a pregar per a aquesta gent, per aquest país unint-nos, així, a la pregària del nostre amic Joaqui.

Bona setmana!

Montse

sany nou cambotja

Informe missa Rams 2012

Estimats,

Iniciem el camí de la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams. La nostra comunitat reunida va acompanyar Jesús en aquest moment, preparant-nos per celebrar, cadascú des de diferents indrets, els dies Sants. Vam començar la celebració a l'exterior del Casal per tal de beneir els Rams i entrar, en processó, fins a l'interior de la capella. De ben segur que tindrem oportunitat de celebrar junts la Pasqua el dissabte 14 d'abril.  

Avui l'informe és breu, la lectura de la Passió del Senyor centra tota la nostra atenció. Compartim, amb els qui no van poder fer-se presents ahir a l'Eucaristia, algunes imatges.

PREVERES:Pedro Rivero i Alexis Bueno

MÚSICS: Júlia Diaz i Jóse Paz ( guitarres) i una servidora als cants.

COMENTARI:  Ens disposem i ens preparem per a aquests dies Sants. Hem acompanyat el camí de Jesús al llarg de tota la Quaresma. El nostre desig era veure'l i ara que l'hem trobat, que hem descobert la seva ruta ens adonem que el camí porta, inevitablement, cap a la mort en creu. I sentim fortament que Ell és el nostre Amic. Amb Ell volem estar. No el volem abandonar i, alhora, no podem evitar ser testimonis de la seva solitud, de l'abandonament que pateix per part dels seus millors amics, de la seva tristesa, del seu dolor, del seu silenci. Ara ens toca mirar i contemplar l'Amic. Mirem i contemplem la Creu i, en ella, tots els nostres patiments, els nostres dolors i solituds. Poc més ens queda ja per fer si no és mantenir-nos al seu costat, en silenci i de genolls, abatuts i també esperançats pensant que tot això deu tenir alguna mena de sentit que ara mateix no podem ni imaginar ni sospitar. Descobrim  en el seu gest una donació per amor a nosaltres. Preguntem-nos com ens situem nosaltres davant de la seva Creu i deixem que el Crucificat ens transformi, que desvetlli en nosaltres una mirada nova. Adorem-lo i acompanyem-lo.

Montse