dimarts, 31 de juliol de 2012

Any 2012: Des de la diàspora 4


Amics,

Seguim avançant en el nostre temps en diàspora; temps de comunitat que segueix viva i que segueix pregant en comunió. Sabem que els campaments del CIM ja han finalitzat i que han estat tot un èxit. Ara toca un merescut descans a tots el monitors i al consiliari. Per altra banda, el camp de treball d'Almería segueix en marxa, segur que està essent una experiència impressionant.

LECTURES

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)
En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-6)
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)
En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves.
Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.


COMENTARI:Aquest diumenge  ens trobem amb l’Evangeli de Joan, el passatge de la multiplicació dels pans i dels peixos, molt conegut per tots nosaltres. 
Però, ¿què té de nou avui per nosaltres?. ¿què ens vol dir ara Jesús?. 
Molts estem tot just al començament de les vacances, plens de ganes de fruir d’uns dies de descans amb la família  i els amics. Ansiosos de deixar enrere els nervis  d’última hora  per  enllestir tota la feina.  Som una generació molt mancada de temps lliure. Durant tot el curs estem immersos en un munt de tràfecs,  que molts cops ofeguen la capacitat de fruir  de les coses senzilles. 
Si fem servir bé el temps de vacances, podem veure el seu efecte multiplicador. Donem el nostre temps als altres, amb la senzillesa de l’infant que ofereix els seus cinc pans i dos peixos i veu com menja una gentada. El nostre preuat i escàs  temps,  compartit amb alegria i ofert als altres, dóna de si. Transformem  les nostres presses  en plenitud com a persones.  Cerquem temps per somriure, per jugar...Totalment  lliures per distribuir el nostre temps d’acord amb la pròpia escala  de valors, no la imposada per les obligacions laborals...
Per altra banda, pot ser que aquestes vacances estiguin presidides per l’angoixa de no tenir feina al setembre. Més del 24% de la població activa a Espanya està a l’atur. En aquest entorn de crisi, aquest Evangeli cobra un relleu especial. Les crisi, les desigualtats, la marginació... més que degudes a l'escassetat són ocasionades per un mal repartiment dels recursos que,  ben distribuïts, són prou suficients perquè tothom tingui una vida digna. 
Quin ordre econòmic  més diferent tindríem si el Primer Món rebaixés el seu estatus en favor del Tercer i Quart Món!. Que diferent seria si haguéssim tingut un sistema financer responsable!. Tant debò que el nostre desenvolupament no hagués estat basat en una terrible especulaciò immobiliària!. Si Europa actués unida, la prima de risc no ocuparia els titulars dels diaris....
Preguem perquè l’Envangeli ens doni la sensibilitat de plantejar-nos “on comprarem pa perquè puguin menjar tots?”. Tots, el Món sencer!!!!. I la saviesa d’oferir el que tenim “cinc pans d’ordi i dos peixos” perquè Jesús ho transformi. Llavors veurem un ordre nou, arribarem on mai haguéssim cregut “recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.”

Bona setmana!


MARISOL ORTIZ

dilluns, 23 de juliol de 2012

Any 2012:Des de la diàspora 3

Amics,

Fem un pas més en aquest camí de la diàspora. En aquests moments, els campaments del CIM ja fa una setmana que funcionen i el camp de treball d'Almería ja ha arrencat. Anirem publicant notícies de tot plegat!!

LECTURES:
Lectura del llibre de Jeremies (Jr 23,1-6) Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d’Israel, diu als pastors del meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor.
»Vénen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,13-18)

Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.» Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
 
COMENTARI
Fins i tot Jesús i els seus deixebles necessiten descansar. Necessiten la tranquil•litat de la trobada, de comentar amb Jesús amb calma tot el que han fet, les seves preocupacions en l’evangelització.

També nosaltres necessitem aquestes estones de calma amb Jesús per parlar amb ell de totes les nostres activitats. Encara que sempre hi ha moltes necessitats i molt a fer, no podem caure en un estrés continu en atendre a les persones: “Jesús comença a ensenyar-los amb calma”.

Senyor, que sapiguem aprofitar aquests dies de vacances per buscar estones de silenci i trobar sentit a tot el que fem. Que sapiguem escoltar les persones que ens envolten amb tranquil•litat, a tenir “estones de qualitat” amb ells. Ajuda’ns a gaudir de la natura allà on anem, perquè ens transmetrà la teva pau i també a gaudir dels amics i de la família amb qui compartirem aquests dies. També a Tu t’agradaven aquests moments d’amistat.

Senyor, que no descansi d' estar obert a les necessitats dels altres, de ser sensible als qui pateixen, com Tu vas sentir llàstima i vas tornar a atendre’ls, tot i haver buscat un lloc tranquil.

Tant de bo tornem de l’estiu amb més forces per continuar amb el que Tu vulguis i aprenguem a compaginar les estones de servei amb les de descans i contemplació.

Gloria López-Barrena













dilluns, 16 de juliol de 2012

Any 2012: Des de la diàspora 2


Estimats!

Seguim el nostre camí en diàspora! Sabem que els camps de treball han anat molt bé. Esperem el retrobament per tal que ens puguin explicar l'experiència! 

LECTURES
Lectura de la profecia d’Amós (Am 7,12-15)
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
[En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,7-13)
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

COMENTARI: "Cridà els dotze i començà a enviar-los de dos en dos". Bon títol i bones lectures enmig del nostre temps de diàspora. Quantes vegades, a les nostres celebracions eucarístiques, ens hem inspirat en la imatge del caminant, del peregrí que va per la vida desxifrant la Paraula; intentant comprendre el misteri que hi ha darrere de cada gest i de cada paraula de Jesús. Avui seguim caminant, cadascú des de l'indret allà on es troba ara mateix, i més aviat intuïm que hi ha la crida d'una urgència. Jesús crida els deixebles i els envia per tot arreu a predicar la Bona Nova, a guarir tots els mals. I els envia amb les mans ben buides..sense pa, sense sarró, sense diners....Què és el que se'ns pot estar dient a nosaltres ara? Qui som nosaltres sinó els mateixos deixebles de Jesús vivint en el nostre context i en la nostra història particular? És a nosaltres que ens crida i a nosaltres que ens envia. Segur que si les nostres orelles estan atentes, si la nostra mirada està ben clara, si el nostre cor està preparat per acollir sabrem fer, d'aquest període d'estiu, un temps de resposta a aquesta crida de Jesús. Ara mateix, se'ns han buidat les agendes de les urgències de les reunions, dels compromisos, dels horaris... Volem deixar entrar la urgència de respondre i caminar pel món guarint, escoltant, estimant de debò? Podem prendre algun compromís concret, al llarg d'aquest temps,que canviï radicalment, la vida d'algú que tinguem a prop? Podem fer companyia als més grans de casa? Podem oferir-nos per col·laborar a la parròquia del lloc on descansem? Podem apropar-nos als més pobres i fer del seu dia, un instant diferent? Jesús envia els seus deixebles desposseïts de tot..que això no ens espanti!! No ens cal pas res, no ens cal cap possessió si descobrim que la veu de Jesús mateix actua en nosaltres, ens envia, ens escull...a qui li cal res més? Com deia Sta. Teresa "Quien a Dios tiene, nada le falta, sólo Dios basta".

Una abraçada!!!!

Montse

dissabte, 7 de juliol de 2012

Any 2012: Des de la diàspora 1


Amics!!

Després de dos diumenges d'aturada dels informes "virtuals", tornem a agafar el ritme i estrenem la nova edició "des de la diàspora" amb l'objectiu de reconèixer-nos en comunió, siguem on siguem. Intentarem ser fidels a la publicació setmanal d'aquesta edició, sempre que el calendari i les connexions ho permetin. Per altra banda, si algú de la comunitat vol fer la seva aportació alguna de les setmanes, serà molt benvinguda!! Tan senzill com pregar les lectures del diumenge i compartir allò que vulguem.

Recordem avui, especialment, tots els amics que estan en camps de treballs diversos, sigui participant o sigui organitzant-los: el camí ignasià que estan fent els joves de 3r/4t ESO, el camp de treball urbà de 1r/2n batx: camp de treball urbà , el camp de treball a Almería de 2n Batx/1r-2n Univ: camp de  treball a Almería i els Universitaris que estan fent una experiència de comunitat al Casal. De moment, els ressons que ens arriben són molt positius. Preguem per tots ells!!

Lectures dominicals
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari

"Hi ha un profeta enmig d'ells.....i se n'escandalitzaven". Potser aquest podria ser el títol del comentari d'avui. De la mateixa manera que el profeta Ezequiel és enviat al poble d'Israel malgrat el seu cor endurit, també Jesús es fa present al seu poble, Natzaret, per anunciar la Bona Notícia: Déu s'ha fet home en Jesús mateix i, a través d'Ell, desitja actuar entre els homes i les dones en la seva història concreta. Podem pensar que Natzaret és el lloc on la paraula de Jesús tindrà més bona acollida; on trobarà els amics, parents i coneguts que descobriran en el veí, en l'amic, en el fill del fuster aquell que tant han esperat: el Messies, fill de Déu...I no és així. El seu propi poble s'escandalitza de la seva saviesa, de les seves paraules, de la gosadia que mostra al costat dels seus deixebles...Jesús troba, entre els més coneguts i estimats, els mateixos cors endurits i la mateixa incapacitat per escoltar que va patir el profeta Ezequiel. Curiós,oi? O potser no tant. Traslladem-nos a la nostra realitat: quantes vegades ens hem sentit impressionats, interpel·lats pel testimoni profètic de tantes persones que sabem que estan fent accions impressionants ben lluny: tercer món, posicionaments "arriscats" en favor de la justícia en determinats països, opcions de vida radicals. No ens costa admirar aquells que no formen part de la nostra realitat més propera...però quan tenim al costat algú, que enmig del nostre ordre establert, enmig de les nostres "correctes normes socials" aporta un missatge nou, trencador, radical...no ens passa una mica com passà a la gent de Natzaret?; no faríem - més o menys públicament- comentaris del tipus: "aquest no gira del tot rodó" o " acabarà malament" o " ja sabem com és, deixem-lo estar"...jo crec que sí. M'equivoco? A fi de comptes, la pregunta potser és: Volem escoltar més enllà del que coneixem i controlem? Podem deixar entrar als nostres cors les veus profètiques d'aquells que tenim al costat? Podem mirar amb uns altres ulls tots els qui estan fent petits miracles a la nostra ciutat? Penso ara en els qui estan dedicant aquests dies a liderar els camps de treball, en els qui estan fent Exercicis, en els qui estan cuidant els malalts, en els qui estan escoltant els qui pateixen....no són tots aquests profetes com Ezequiel? Que la nostra pregària d'aquesta setmana sigui pregar per tots ells, donar-ne gràcies i demanar que sapiguem descobrir la mà de Déu en tants instants i persones que tenim molt més a prop que no ens pensem.

Una abraçada a tots!

Montse