dimarts, 27 de novembre del 2012

Informe missa dia 24 novembre de 2012


Amics,
una vegada més ( potser ja no ho direm més perquè és la tònica habitual!) teníem una capella i un passadís extrerior ple de gom a gom. Dissabte passat vam tenir presents els amics de les CVX que estaven reunits en asemblea per tal d'escollir el nou president de CVX-Catalunya i els catequistes de Confirmació que estaven de recés des del dissabte matí fins el diumenge. Teníem entre nosaltres el CIM i el grup fix de l'ESO-batx. Vida, joventut, comunitat plena! Amb aquest informe acabem el temps ordinari i ens disposem ja a preparar-nos per l'Advent: nou lema, nou fil conductor...l'equip de litúrgia ja ho té tot a punt!
PREVERES: Jaume Flaquer, Enric Puiggròs i Joaqui Salord
MÚSICS: Marc Mitjans ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Toni Matabosch ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Lluís Busto ( baix) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.

Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 18,33b-37)
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
HOMILIAAvui celebrem la festa de Crist Rei que sempre es situa al final de l’any litúrgic. L’Església situa aquesta festa en aquest moment amb tota intenció: Jesús ha predicat durant tota la seva vida que el Regnat de Déu ja està present, tot i que encara sigui del tamany d’un gra de mostassa. Aquesta llavor, però, ha de créixer fins que creixi tant que ocupi tot l’espai. En aquest moment Crist serà Rei de l’Univers. A més d’un probablement no li agradarà massa aquesta manera de referir-se a Jesús perquè li suggereix massa aspectes de dominació sovint arbitrària, i de submissió callada, a més de poder i de riqueses. A aquest, Jesús li donaria la raó. Ell mateix va considerar sumament ambigua aquesta apel·lació, i per això la va rebutjar tota la seva vida fins al final, fins que ja no hi havia confusió possible. Al capítol 6 de Joan, després de la multiplicació dels pans, Jesús s’escapa perquè el volien fer rei.

Per tant a Jesús tampoc no li agradava. I és tan perillós, que els cristians que hem agafat la primera lectura i la segona sense agafar l’evangeli, hem representat a Crist Rei com a Pantocràtor, com el de Boí Taüll, que és preciós, però que té l’immens perill d’oblidar quin és el tipus de regnat de Jesús. Perquè de Crist Rei glorificat assegut en el seu tron, es passa immediatament a un Papa Emperador coronat de les tres corones i assegut en una càtedra i amb vestits imperials. Ara bé, anem amb compte, perquè els cristians “progres” tenim el perill de rebutjar aquesta església i fer-nos tot seguit la nostra on ens erigim nosaltres com a reis i criteris de l’Evangeli.


Quina és l’aparença d’aquest Crist Rei?

1. el seu tron  és una Creu.


2.els seus vestits són de pobre.
3. La seva corona és d’espines.

4.els seus súbdits són els pobres pescadors, les prostitutes, els leprosos i els pecadors.


Quin govern és el d’aquest Rei?És el govern d’una nova manera de relacionar-nos els humans entre si. Crist regna quan tractem a l’altre com a germà, quan compartim amb ell tot el que tenim. Cada Rei estableix unes normes. La norma o la llei d’aquest Rei és el de l’amor.



I finalment com governa aquest Rei? Essent el primer, anant al davant. A les batalles normalment els reis (si hi anaven) es quedaven al darrera per dirigir des de lluny. O com el rei poruc dels escacs, que sempre està al darrera, no fos cas que el matin.



No, el Crist rei és el que va davant cap a Jerusalem, serà el primer en donar la vida. I nosaltres, hi anirem al darrera?

Bona setmana!

Montse

dimecres, 21 de novembre del 2012

Informe missa dia 17 novembre de 2012


Amics,
dissabte passat va tornar a ser una celebració amb moltíssima assistència. A la tarda els músics, cada vegada de més qualitat!, es trobaven per treballar cants per l'Advent; el CIM tenia la seva activitat de dissabte i també teníem entre nosaltres el grup fix d'ESO-Batx. Anem acabant, doncs, aquest temps ordinari amb la satisfacció de veure i viure una comunitat gran, ferma, viva.
PREVERE: Jaume Flaquer
LECTURES:
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,11-14.18)
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats.
Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,24-32)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Lluís Jordà ( saxo), Marc Mitjans ( bateria), Carme Grimalt, Júlia Diaz i Albert Mitjans ( guitarres), Lluís Busto ( baix elèctric), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Eulàlia Serra (veus) i Montse Puiggròs als cants.


HOMILIAEl capítol 13 de sant Marc forma una unitat de temàtica i literària. Té el gènere literari apocalíptic, com el llibre de Daniel. Descriu calamitats del futur per il·luminar el present. És un gènere literari que té més a veure amb el gènere de les pel·lícules tipus "El Senyor dels Anells" que amb una intenció de predir què succeirà exactament en el futur. A més, els directors utilitzen a vegades fotogrames en blanc i negre, o en grisos, com el cel enfosquit del nostre text. D’altres ens presenten grans planícies on es van reunint grans exèrcits de gent vinguda de tot el món per disposar-se a una gran batalla, que no és una altra cosa que una batalla primordial, la batalla entre el bé i el mal.

A base de veure pel·lícules d’aquest tipus, ja sabem que els herois han de patir sempre, però sabem també que si aguanten fermament sortiran victoriosos. Sabent això, l’espectador resta en tensió durant la pel·lícula però conserva sempre l’esperança en la victòria final, sense que pugui normalment preveure com se les arreglarà per aconseguir-ho. Al segle primer com no hi havia cinema... utilitzen el gènere apocalíptic!

D’això es tracta bàsicament. El gènere apocalíptic serveix per donar esperança i força en temps de dificultats, de persecucions. Si abans d’una operació et diuen: “just després et sentiràs fatal, et farà un mal terrible, i si és molt fort et donarem calmants. Però se’t passarà. Aguanta...”, llavors, estant avisat, un ja no s’espanta, perquè entén el que està passant.

El gènere apocalíptic sorgeix en moments de persecució: El llibre de Daniel fou escrit en temps de la persecució dels Macabeus al temps que relata el difícil període de l’exili de Babilònia. L’evangeli de Marc respon perfectament al començament de la persecució de l’Església primitiva, durant els anys 60-70, quan els deixebles anirant essent martiritzats, i quan Jerusalem serà completament destruïda.

 Així doncs tres idees ens haurien de quedar clares:

1) Hem de tenir paciència i fortalesa en les dificultats, especialment enmig de la crisi econòmica del nostre país, que ben bé podria ser descrita de manera apocalíptica.

2) Les dificultats de la vida cristiana són inherents a la resistència d’aquest món (i de nosaltres mateixos) a deixar-nos convertir. La violència és la resistència a la novetat i radicalitat de l’Evangeli. A més, tota nova vida suposa una mort a l’anterior. Tota purificació suposa la mort d’allò perniciós que hi ha en mi.

3) L’esperança té a veure amb la persona de Jesús, que apareixerà al final. Es descrit com a Fill d’Home, en el sentit que el judici final consistirà en el nostre grau d’humanització, en el grau de similitud de la nostra vida a la vida humana del crist.

Per això, Jesús és la nostra esperança, perquè serem jutjats segons si ens semblem a ell. I com nosaltres creiem en ell, i intentem seguir-lo, ja tenim quelcom de guanyat. Que aquest sigui, doncs, el nostre anhel!

Montse



dimecres, 14 de novembre del 2012

Informe missa dia 10 de noevmbre de 2012


Amics!

Dissabte passat tornàvem a tenir una capella pleníssima i plena de jovent perquè es va realitzar el primer voluntariat de 3r i 4t ESO que va convocar prop de 90 joves...Impressionant! Vam fer el que bonament vam poder per gestionar l'espai, l'ordre i el silenci. Vam tenir presents els nostres amics del CIM que estaven de sortida de cap de setmana a diversos llocs. Els va anar tot molt bé.

PREVERES: Llorenç Puig i Raimon Algueró
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), l'Eduard al contrabaix ( preciosa nova adquisició del grup de músics) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)
En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

HOMILIA: Avui Jesús ens fa dues preguntes que no apareixen directament als textos, però que són el seu centre:

-        i tu, com mires el món?
-        i tu, en què o en qui tens posada la teva confiança?

Dues preguntes que ja van quedar plantejades a l'inici de la celebració per tal que anessin ressonant entre tots nosaltres. En l'Evangeli podem veure com Jesús mira d'una determinada manera les persones i la realitat. Ell veu molta gent al Temple. Molta gent que devia anar-hi amb graus molt diversos de convicció i de fe. Persones segurament molt devotes, molt plenes de fe, hi anirien. Algunes fins i tot molt generoses, que deixarien molts diners. Nosaltres segurament mesuraríem la generositat de les persones per la quantitat de diners que deixaria cadascú. Diríem, per entendre'ns: “és clar, la fe no és només una estètica o quelcom purament subjectiu, sinó quelcom que ha de ser real i plasmar-se en fet, en coses visibles, en actes concrets, com donar molt, fer molt, dedicar-se molt".
Però l'evangeli d'avui ens suggereix que aquesta manera de pensar podria estar tenyida d'engany.
És per això que l'evangeli d'avui comença amb aquest “no us fieu dels mestres de la llei... els agrada passejar-se amb els seus vestits i que la gent els saludi...”.
Sí, Jesús avorreix, rebutja, els judicis per les aparences, per l'espectacularitat de les coses que es fan o es veuen. En canvi, en la segona part de l'Evangeli se'ns presenta un altre punt de vista: “veieu, aquesta pobre dona? Ella és la que ha donat més de tots...”
Sí, Jesús no mira la quantitat, l'espectacularitat, l'eficàcia pura del que fem. Aquesta dona no contribueix massa a l'economia del Temple, certament: amb dos euros, en lloc de 20 o 30 o 50 com altres!
Però aquesta dona ha donat “el que tenia per viure”, els dos euros que li servirien - com deia el Llorenç-  per anar a aquell bar de la Paquita que li fa un entrepà per dos euros, o per poder comprar algun caprici o per prendre un cafetó a mig matí....
Aquesta dona vídua ha donat no el que té, sinó que ha donat una part de si mateixa. S'ha donat a ella mateixa. I és això el que Jesús mira: ell mira no l'aparença o 'allò objectiu i eficaç', sinó el que hi ha en el cor d'aquesta dona.

Ens podem preguntar nosaltres també com mirem, com valorem les persones que ens envolten en el dia a dia, en la feina, en la família, en la comunitat...

Sabem anar més enllà de l'escorça, del que 'figura i es pot mesurar'? Som capaços de tenir certa 'empatia de cor' amb les altres persones, entendre el que viuen i senten, des d'on parlen?  Som capaços d'estimar i apropar-nos als qui estan patint, als adolorits..ens hi aturem? Hi parlem?....o passem de llarg com si res no poguéssim fer......podem fer molt. Ho podem fer tot! Som capaços de veure en l'altre l'espurna de bondat, de donació de si silenciosa, humil, que tenen? Diuen que els japonesos fan una reverència quan saluden una altra persona perquè el que saluden és 'el buda que hi ha en tu'.
Nosaltres, som capaços de 'saludar l'espurna de l'Esperit' que té l'altra persona, el més noble que té en el seu cor?
Només si ho veiem, com Jesús feia, podrem intentar acostar-nos a aquesta persona, vèncer les possibles diferències d'opinió, de caràcter o fins i tot de desencontre... Només ho podrem fer si ens fixem i actuem sobre aquesta flama profunda que té l'altra persona.
La flama que veu Jesús en aquesta dona menystinguda és la que estem convidats a trobar en cada persona.

Que aquests dies siguem tots capaços d'aturar-nos un moment i de mirar,com Jesús, la "dona menystinguda" que tenim a prop o lluny però que, en definitiva, és la que Jesús assenyala com aquella que ho ha donat tot.

Montse


dimecres, 7 de novembre del 2012

Informe missa dia 3 de novembre de 2012

Amics!

Un altre dissabte la capella del nostre casal tornava a estar força plena de famílies i joves que després es van quedar al post-missa. Quin goig veure la comunitat que es reuneix setmana rera setmana !!!!! 


Una estona abans comença la preparació, els equips de música, les cadires, les lectures, la lluita amb la calefacció, per tenir-ho tot a punt.

Aquesta vegada, alguns de pont i de castanyada, un grup de sis families gaudint uns dies de la màgia, la pau i la pregària de Taizé..i l'Esperit fent la seva feina i mantenint-nos units i en comunió.

Preveres: Jaume Flaquer i Llorenç Puig

Músics:  Victor Jordà, Lluis jordà, Carme Grimalt, Marc Mitjans, Alex Miralles... i alguns altres més!



Homilia: Una setmana més seguim amb les preguntes. A cops preguntes que li fan a Jesus, altres vegades preguntes  que el mateix Jesus fa als seus deixebles. I la resposta a aquests interrogants que es plantegen sempre donen peu a que Jesús expliqui la radicalitat de la seva proposta.

Aquesta setmana és justament un Mestre de la Llei qui fa una pregunta sobre la Llei, vaja, tot un coneixedor de la Llei li fa una pregunta directament relacionada amb aquesta a Jesús... un savi de la llei li fa la pregunta a algú que ben segur no n'és tant expert...¿no és estrany?

El Jaume ens va donar dos claus:

- Jesús queda com algú que indiscutiblement està per sobre de la Llei en saviesa.

- Si pensem en un Jesús que guareix en dissabte, que constantment comparteix taula amb els pecadors, amb els últims dels últims... amb un Jesús que ens repeteix  "us han dit...pero jo us dic..."; en definitiva, amb un Jesús que sembla que constantment trenca la llei, no és ben normal que tot un mestre de la llei, sorprès, li pregunti: Perdona, no entenc res, ¿quin és llavors el manament més important? ¿Quin és el criteri sota el qual estàs jutjant tota la resta?

I evidentment surt el nucli de la predicació cristiana: l'amor a Déu i l'amor al proisme. 

I ho sabem de sobres, tot i que sovint sigui difícil. En la proposta de Jesús, l'amor a Déu, estimar a Déu,  ens ha de portar inevitablement a estimar al proïsme  i, a la vegada l'amor al proïsme, l'amor als altres, ens portar a estimar més a Déu.

Avui en l'homilia, en Jaume ens ha fet caure en un aspecte que jo, almenys, no m'hi havia fixat mai. Davant la pregunta ¿Quin és el manament més important? Jesús respon "Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu".. i despres afageix "Estima el Senyor, el teu Déu..." 

¿Escoltar abans d'estimar? Doncs sembla que sí. De fet, en tot l'Antic Testament, la relació de Déu i l'home està basada en l'escolta (i no en el veure). I és que a Déu no l'ha vist ningú, com diu Sant Joan. Moisès va veure l'esquena de Déu. 

Que important que l'estimació sigui fruit d'una veritable escolta. I és que certament estimar no pot ser manat (i per això potser està en segon lloc). 

Solament s'inflama en nosaltres l'estimació cap a Déu si primer escoltem (i aquesta escolta és el primer que surt en el manament). Aturem-nos doncs primer a escoltar què vol Déu de nosaltres.. El que ens diu aquest manament a cadascú de nosaltres potser és: escolta tot el que Déu ha fet i està fent per tu, tots els regals que Déu et fa contínuament... escolta la teva pròpia vida plena dels dons de Déu.. agraeix-ho...admira-ho..i a partir d'aquí que s'inflami la teva estimació cap a Déu. 

I el mateix en la estimació al proïsme. ¿Com puc estimar de veritat els altres si no els escolto prèviament? Si no escolto com estan.. el que necessiten de mi... el que volen.. els seus desitjos.. els seus interrogants... les seves angoixes....el seu dolor i patiment? Que important, oi?

De fet en la versió de Marc: "Estima els altres com a tu mateix" afegeix una prèvia.. per poder estimar els altres.. per poder escoltar els altres.. escolta't primer a tu mateix.. estima't a tu mateix.. i així podràs escoltar i estimar el proïsme. Una d'aquelles frases que ens sabem molt bé, però que no sé si ens resulta tan fàcil aplicar-ho !!!

Preguem doncs per aquesta setmana que tota l'estimació que surti del nostre cor sigui fruit d'una veritable escolta a aquells que ens envolten, d'una veritable escolta atenta de tots aquells regals que ens fa Déu a la nostra vida, sovint a través dels altres. 

Que tinguem serenor en el nostre dia a dia perquè el nostre cor escolti, perquè el nostre cor estimi.

Saida