L'Eucaristia al Casal Loiola

Informe 2n Diumenge de Quaresma 2012

2012-03-05T22:07:00.000+01:00

Estimats,

segon diumenge de Quaresma. Fent presents, d'una manera especial, els amics de l'Espai Ignasià que estaven reunits durant tota la jornada i la comunitat Berchmans que estava de sortida a Hostalets de Balenyà. Sota el lema "voldríem veure Jesús" seguim caminant en aquest recorregut que tenim simbolitzat en un mapa col·locat a la paret del presbiteri i amb una motxilla, al costat de l'altar,que ens va recordant que ens cal anar buidant, anar deixant allò que ens fa feixuc el camí per tal de seguir avançant vers Jesús. Aquí teniu la monició d'entrada que servia per situar la celebració:

"Segon Diumenge de Quaresma. La setmana passada començàvem a prendre consciència que el camí que estem recorrent és, en realitat, un camí de descens. Viure la Quaresma significa fer camí amb l’únic desig de veure Jesús i ens adonem que caminar i allargar-li la mà no és possible si no ens anem descarregant de tot allò que ens separa de la seva ruta. Si no anem buidant la motxilla massa plena que carreguem a l’esquena.

La setmana passada arribàvem al primer punt del recorregut que apareix al nostre mapa: el desert. Avui Jesús ens convida a arribar a un altre destí: la muntanya, lloc de pregària i de silenci.Ensenyan’s la teva ruta, Senyor, que ens encamini a la veritat. Que aquesta sigui la nostra pregària per a aquesta segona setmana de Quaresma".

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Luis Jordà ( saxo), Jóse Paz, Júlia Diaz i Inés Gallés ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».

HOMILIA:Ens trobem, aquest diumenge, amb un evangeli que ens deixa, com a poc, perplexos. La Transfiguració. Una escena ben coneguda i, alhora, ben difícil d'entendre. Pere, Jaume i Joan "veuen" Moisès i Elies al costat del seu amic Jesús. I, a sobre, senten la veu de Déu que assenyala Jesús com al seu Fill. La imatge només ens la podem imaginar si la col·loquem en el context d'una pel·lícula de ficció..i potser això ens deixaria una mica més tranquils. Però la imatge no apareix en una ficció sinó en l'evangeli; aquesta paraula que conté, per a nosaltres, alguna notícia que , una vegada més, ens costa tant de desxifrar i copsar en tot el seu abast. Intentem anar, doncs, per aquest camí; perquè, de fet, aquest dies és el que estem fent: un camí en el què ens cal anar desxifrant tots els enigmes que ens portaran, a la fi, a la trobada amb Jesús.Probablement, el primer que ens cal és preguntar-nos si nosaltres mateixos hem viscut alguna experiència similar a la que van viure aquells deixebles: Qui ha vist Déu d’entre nosaltres? Qui ha tingut una experiència semblant a la de la transfiguració? Qui ha tingut l’experiència d’una proximitat enlluernadora, on veia totes les coses clares? Això és el que busca el nostre explorador a la muntanya, oi? Veure, comprendre, i aleshores sí que creuré...Davant la formulació d'aquesta pregunta, la reacció és immediata: el silenci, el dubte, la perplexitat...home...una experiència tan clarivident com aquella...doncs més aviat no! Sembla que això avui en dia ja no es veu, ja no hi ha transfiguracions... Com si ens separés un abisme infranquejable respecte de l’experiència d’aquells deixebles.

Però el nostre excursionista, que som cadascú de nosaltres, no volem quedar-nos aturats en aquesta perplexitat. I si allò que van veure, en realitat, no fos tan diferent a allò que nosaltres també podem veure? No devem ser pas tan diferents a Pere ni a Jaume ni a Joan! Ells eren homes del seu temps, i nosaltres també! Ells van abandonar Jesús en el moment més dolorós del seu Calvari, Pere el va negar mogut pel pànic...massa diferent al què faríem nosaltres? segurament no. Aleshores, què veien ells que no veiem nosaltres? L'Alexis ho explicava així: veieren alguna cosa que, de fet, no acabaren d’entendre fins el fracàs total de la creu i l’experiència de la Resurrecció: la identitat més profunda de Jesús. Aquella experiència va ser la descoberta d'una mirada nova, diferent. Copsar la realitat molt més enllà del que sembla que es veu a primer cop d'ull. Adonar-nos que contemplar la realitat des d'una altra perspectiva ens pot obrir els ulls de tal manera que la realitat esdevé novedosa, diferent, sorprenent. Al costat d'aquells primers deixebles, hi ha hagut molts d'altres que han "vist": sant Ignasi mateix n'és un exemple. I tants d'altres testimonis de persones que han viscut i que viuen la seva vida "veient" la realitat i l'altre amb uns ulls que ens descol·loquen, que ens interpel·len, que ens fan adonar que, a voltes, anem passant per la vida veient parcel·ladament tota la realitat...I com es fa això? perquè el desig de saber-ho fer hi és!!! Doncs potser fent confiança en tots aquests testimonis, descobrint Jesús mateix en la manera de fer i de viure de persones que parlen d'alguna cosa que sí que han vist...persones que senten la veu de Déu en els qui clamen, en els qui ploren.... Davant d'aquestes persones que potser tenen “transfiguracions” petites, parcials, només ens resta pensar: "jo no he vist, jo potser no veuré però crec perquè en aquesta persona hi ha Crist mateix, el qui ha mort, el qui ha fet tot el descens per renéixer a una vida nova. I me'l crec cegament. I nosaltres, que som uns simples exploradors en aquest camí, volem veure Jesús....es tracta de treure’ns coses de sobre. Què he de treure de la motxil·la? Potser la temptació de “la” gran transfiguració que em confirmi. I en canvi, mirar, mirar senzillament, profundament, i preguntar què veuen els que semblen haver vist, per poc que sigui.I potser sí que cadascú hem tingut més transfiguracions de les que sembla...

Seria una bona proposta, per a aquesta Quaresma, rellegir vides de sants, vides de testimonis que estan, ara i aquí, donant la vida pels altres perquè veuen més enllà del que veiem nosaltres? Potser sí....

Una abraçada!

Montse

Informe 1r Diumenge de Quaresma 2012

2012-02-26T13:53:00.000+01:00

Estimats!

Ahir, inici de la Quaresma. En començar l'Eucaristia, es va llegir una monició que servia per presentar el nou fil conductor de tot aquest temps i el símbol que ens acompanya. Aquesta és la monició:

"Avui, aquesta comunitat aplegada al voltant de la taula, inicia un itinerari. La Quaresma esdevé, per a tots nosaltres, l’inici d’un camí que cerca trobar Jesús. Per això, el lema que ens acompanyarà al llarg de tot aquest temps és la frase que apareix a l’evangeli del darrer diumenge de Quaresma: “Voldríem veure Jesús”.

Avui fem les primeres passes a través dels camins i les rutes que apareixen reflectides en aquest mapa: el desert, el temple, la nit….i sempre carregats amb una motxilla- com la que tenim aquí davant- sovint massa plena de coses que ens resulten inútils i que ens desorienten en el nostre caminar.

Avui, a l’evangeli, caminarem pel desert, signe d’austeritat. Comencem, doncs, a buidar allò que ens sobra. En la mesura que el pes de la càrrega que portem s’alleugeregi, anirem trobant les respostes necessàries per encertar el camí que ens porti fins a la trobada amb Jesús mateix.

Des d’aquest esperit, doncs, escoltem avui, la carta que ens adreça el Jesús Renau a tota la comunitat del Casal Loiola per tal de preparar-nos per a aquest viatge. Que pugui ser una inspiració per a tots en el nostre camí quaresmal:

CARTA A LA COMUNITAT DEL CASAL LOIOLA: Enguany la quaresma ens agafa a molts ficats de ple en una societat en crisi. Viure avui per a molta gent és ja una quaresma força sacrificada, i si volem fer-nos solidaris els uns dels altres, a tots se’ns demana donació i profunditat..La Quaresma 2012 ha de tenir present tres dimensions: la societat en crisi, la repercussió que això està tenint a les nostres vides i la presència de l’Esperit de Jesús que ens senyala nous camins. DEIXEM, DONCS, VELLS COSTUMS. COMENCEM UNA NOVA VIDA, GUIATS PER JESÚS.Deixar uns hàbits i costums que no ens porten enlloc. Obrir espai interior per tal de que la novetat entri en el nostre cor. Jesús, totalment entregat, mort i ressuscitat , vivint ara entre nosaltres ens guia, ens mou, ens inspira i se’ns comunica..Pregarem i lluitarem doncs, per abandonar l’egoisme centrat en el jo, la desinformació que dóna l’espatlla a la realitat,les angoixes trencadores, les pors amagades i les falses imatges de Déu. Pregarem i lluitarem per que entrin en nosaltres noves realitats, com: importància dels altres, do de coneixement, augment de la confiança, operativitat de la nostra fe, millor descoberta de l’Amor de Déu... Jesús a la Creu és la millor cruïlla d’infinites trobades que porten a una nova manera de viure. Com a pelegrins sortim vers un cim lluminós, una societat que volem canviar segons el projecte del Regne de Déu. Portem una motxilla que haurem d’anar buidant de trastos inútils, rocs que corresponen al passat que estem cridats a superar. Més buits, més lliures, més àgils i solidaris, anirem omplint el nostre esperit amb amor, alegria, comunicació, opció pels que pateixen, una nova manera d’escoltar-nos els uns als altres i la joia de la Pasqua.

Jesús Renau

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Laura León ( violí), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.»
Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

HOMILIA: En aquest temps de Quaresma, iniciem un viatge. Un camí que tenim davant en el què el missatge central esdevé la capacitat de treure'ns de sobre tot allò que no ens deixa avançar. Certament, amb el nostre interior passa el mateix que li passa al nostre cos quan es va fent gran. A mesura que passen els anys ens anem tornant més encarcarats, més incapaços de moure'ns amb la facilitat i l'agilitat que teníem uns anys enrere. També el pas del temps deixa encarcarat el nostre interior. Anem omplint la nostra motxilla de la vida amb tantes coses que ens paralitzen, amb tantes manies, amb tantes necessitats innecessàries que, en començar la Quaresma ens trobem un Jesús que ens allarga la mà per convidar-nos a caminar amb Ell i no podem ni tan sols donar-li de tantes motxilles i bosses i paquets que ens adonem que portem a sobre. I no deixa de ser trist prendre consciència que el Crist no ens troba preparats per allargar-li la mà. Ni ens troba en forma per caminar en la seva direcció. I segurament, aquest és el tema més important: la direccionalitat del seu camí. El nostre desig és acompanyar-lo, seguir-lo en aquesta pujada cap a la Jerusalem que el rebrà amb branques d'olivera i que serà testimoni de la seva mort en Creu. Nosaltres volem pujar amb Ell!! Però, curiosament, no ens serà possible si no ens adonem que el camí de Jesús és, en realitat, un descens...camina i avança...i ho va perdent tot fins que perdrà la pròpia vida. Com podem, doncs, caminar nosaltres amb Ell si no anem provocant un descens i un buidatge d'aquesta motxilla que ens encarcara? Ens tempta tant el benestar, la por, la seguretat....igual que a Jesús! El Jaume ens fa adonar que a l'evangeli de Marc no apareixen concretades les temptacions. La temptació apareix en el capítol 8 quan Pere el renya per haver anunciat la seva mort en Creu i Jesús reacciona dient "Ves-te'n d'aquí, Satanàs!". La temptació és per a Jesús el desig d'evitar la mort en Creu...i la nostra segurament és deixar a terra totes les motxilles que portem a sobre i agafar la mateixa Creu de Jesús per pujar a la ciutat que és, inevitablement, un camí de descens.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa 18 de febrer de 2012

2012-02-21T20:16:00.000+01:00

Estimats!

Aquest dissabte passat vam acabar el temps ordinari en el què hem estat re-escrivint el nostre propi evangeli. Un temps en el que la comunitat reunida al voltant de la taula ha deixat que la paraula de l'Evangeli ressonés en cadascú de nosaltres. Aquest dimecres comença el temps de Quaresma. Que també al llarg d'aquest temps sapiguem acompanyar Jesús en aquest camí que el portarà fins a la Creu.

PREVERE: Jóse Montobbio

MÚSICS: Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,18-19.21-22.24b-25)

Això diu el Senyor: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.
»No és que tu, Jacob, m’hagis invocat; no és que tu, Israel, t’hagis molestat per servir-me. El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes. Però jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 1,18-22)

Germans, Déu sap que no menteixo; la nostra paraula quan ens adrecem a vosaltres no és ara sí ara no, perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri
—meu, de Silvà i de Timoteu—, no ha estat mai ara sí, ara no. En ell hem sentit un sí ben clar, perquè totes les promeses de Déu en ell s’han convertit en un sí. Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist. I el qui referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 2,1-12)

Al cap d’uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí dir que era a casa, i n’hi anaren tants que no cabien ni davant l’entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l’indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: «Fill, els teus pecats et queden perdonats.» Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu: «Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?» A l’instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: «Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s’aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.» I tot seguit diu al paralític: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.» Ell s’aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n’anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se’n sabien avenir. Deien: «No havíem vist mai res semblant.»

HOMILIA: Impressionants les lectures d'aquest dissabte. El profeta Isaïes ja ens anuncia una notícia ben esperançadora per a tots nosaltres:"jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats." El Crist que se'ns anuncia expressa una fidelitat i un amor sense límits, que va molt més enllà de l'amor i la fidelitat del seu poble, tan limitat i tan donat a caure en els seus errors i les seves faltes una vegada i una altra. L'anunci d'Isaïes parla d'esperança, parla d'un Déu que fa possible el què ens sembla impossible: perdonar tots els nostres pecats,oblidar-los totalment; fer realitat una dimensió del perdó i de l'amor que s'escapa al nostre enteniment: "Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud". Qui de nosaltres, davant d'una fidelitat i d'una aliança tan gran no s'afanya a pensar: I jo com puc respondre? I jo què puc donar ara? Com estar a l'alçada de tanta fidelitat i generositat? I segurament, ens toca fer l'exercici de contemplar les nostres paràlisis, de reconèixer tot allò que no ens deixa caminar al costat d'aquest Jesús. No som, potser, com el paralític de l'evangeli que no pot ni sospitar que algun dia tornarà a posar els peus a terra? Potser aquests dies, i segurament demà, dimecres de cendra, poden ser un bon moment per renovar en nosaltres el que diu Sant Pau:"Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal" i anar molt al fons dels nostres cors per descobrir amb què ens hem anat empobrint, què és el que ens pesa tant que no ens permet aixecar-nos de la llitera. Tanmateix, el paralític cerca Jesús, desitja la seva proximitat, necessita ser salvat..la seva fe el salva. Quin desig de Déu tenim nosaltres? Reconeguem les nostres paràlisis; oferim els nostres pecats a Jesús mateix i deixem que la fe en Ell sigui tan fonda que el senyal amb què hem estat marcats ens sigui aliment i força per aixecar-nos i caminar. La misericòrdia de Jesús és tan immensa! Ell ja sap quins són els nostres límits.I sap que tornarem a caure!! Però que no ens falti mai la humilitat d'apropar-nos a Ell i suplicar-li el seu perdó; que no perdem mai el desig de saber-nos estimats profundament per Aquell que donarà la vida per nosaltres.

POSTMISSA: I els més joves van seguir la celebració amb un vespre de Carnestoltes. Ambient ben animat!

Bona setmana!

Montse

Informe missa 11 de febrer de 2012

2012-02-17T10:35:00.000+01:00

Estimats!

Aquesta setmana hem seguit amb el nostre fil conductor, aquesta evangeli en blanc que anem escrivint tots plegats deixant ressonar allò que el Crist ens diu en la seva Paraula, en la seva Bona Nova. I també encomanem l'equip de monitors de Joves Loiola ( ESO, Confirmació i postmissa) que marxen de recés fins diumenge. Aquest dissabte tornàvem a tenir la capella ben plena entre el CIM i els joves de l'ESO que havien estat de voluntariat tota la tarda.

PREVERES:Alexis Bueno, Jaume Flaquer, Joaqui Salord i Xavier Melloni

MÚSICS: Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Arnau Miàs, Albert Mitjans, Manel Bernadó ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà (caixa) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Salm responsorial [31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)]

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany.

R. En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.

M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

HOMILIA: El títol que podem posar a aquesta setmana és ATREVIR-SE A TOCAR I DEIXAR SER TOCAT. A la primera lectura : Quan d’implacable era la Llei dels Jueus amb els malats de lepra (paral·lelisme amb els exclosos socials). A la segona lectura : Fer tot el que fem A MAJOR GLÒRIA DE DÉU. I a l'Evangeli : Voluntat de purificació d’un malalt/exclòs social per Jesús , expectació i seguiment que generen les seves accions. L’Alexis ha començat l’homilia adreçant-se directament als Joves del Voluntariat : Qui creieu vosaltres que són els “leprosos” d’avui en dia? La resposta ha estat “els Pobres”. El paral·lelisme que cal fer és amb el contagi d’una malaltia com a lepra, per tant estigmatitzem la gent perquè si t’hi apropes pots acabar com ells: els malalts del Sida, als drogoaddictes, els immigrants,... aquells col·lectius amb els quals tractar-hi té el “perill” d’identificació, que la resta de gent t’inclogui en ell...

Fer voluntariat també té un altre perill, i aquest sense cometes, que és que t’acabis considerant superior a aquells amb els que tractes. Cal demanar amb sinceritat i humilitat de cor a Déu que poguem apropar-nos a la gent per tal que se'ns contagiï allò que tenen de valuós als ulls de Déu i del Regne.

En aquest mateix sentit comenta l'accepció que té combregar com a donació de Jesús per a transmetre’ns la força de convertir-nos com Ell, a que la resta de la gent ens identifiqui a ell. No oblidem en cap moment que Jesús mateix va acabar sent mal vist per la gent de la seva època (i encara molts dels nostres contemporanis ho fan) i combregar és arriscar-se a ser mal vist com ho era i ho és ell.

També cal pensar que “tocar” és un verb, una acció que implica proximitat, en l’atreviment de l’acció de tocar. Aquest és un aspecte a tenir en compte si volem construir el Regne aquí i ara : Anar amb aquells que ningú vol “tocar”, acompanyar a aquells amb els qui ningú va o vol anar. Per tant ens cal pregar ser valents per superar les pors i acompanyar a aquells que la societat margina.

Repte en la comunió : “Que vingui a combregar aquell/a que s’atreveixi a ser tocat per Jesús”.

Que aquesta setmana li demanem a Jesús que ens faci una mica més com Ell.

Xavi Obiols

Informe missa dia 4 de febrer de 2012

2012-02-10T15:01:00.000+01:00

Amics,

Aquest dissabte hem seguit amb el nostre fil conductor. Una setmana més, intentem entre tots tornar a escriure l’Evangeli. I és que en definitiva, aquesta és la veritable riquesa. ¿No sentiu que és un veritable regal poder fer entre tots que l’Evangeli sigui quelcom viu, quelcom que ens interpel.la de veritat i té molt a dir-nos? I també aquest dissabte ha estat ben especial perquè li hem dit un " a reveure" al Siscu Estébanez que inicia una nova etapa laboral. Li desitgem, des d'aquí, molta sort i li agraïm la seva presència durant tants anys. Gràcies, Siscu!

PREVERES: Alexis Bueno, Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Xavier Rodriguez

MÚSICS: Xavi Matabosch, Júlia Diaz, Laura León, Victor Ribas, Luis Jordà, Xavi Casanovas i Eulàlia Serra.

LECTURES:

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)

Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)

Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

HOMILIA: Llegint l’Evangeli de Dissabte, ens adonem que Jesús no para de fer coses.. verbs i més verbs… acció rera acció….quina hiperactivitat! Per mi l’acció més preciosa és "s’acostà i agafà per la mà". M’imagino en aquest moment tota la tendresa i l’amor de Jesús. I em pregunto ¿com m’acosto jo als altres? I és que la manera d’acostar-nos als altres diu moltíssim, encara que no en siguem conscients… ¿Els agafo de la mà? ¿Quan?. Malgrat a cops ens costi tant! Únicament podem sanar a l’altre apropant-nos, escoltant, agafant de la mà... Un simple contacte fisic amb les mans pot arribar a dir tantes coses….També és preciés veure com, entre tanta activitat, Jesús es lleva i surt a pregar. Ell devia necessitar molta pregària. I nosaltres ? Ens alimentem prou de la pregària enmig de la nostra atrafegada agenda?Hi reservem un espai? Que difícil és acollir bé l'altre sense aquesta pregària que sovint queda oblidada. Ara bé, després de la pregària.. Jesús els diu ben clar: Anem !!. Cal anar cap el món que ens necessita! No ens podem quedar mirant-nos constantment el melic. Curar, treure dimonis… però, sobretot, predicar. Potser és hora d’anar a anunciar amb veu ben alta i sense vergonya la bona notícia. Tant de bo no ens cansem de dir i predicar amb els nostres fets que un altre món és possible, que tot és possible i tot està per fer, que el Regne de Dèu ja és aquí. Si arriba aquest moment, haurem aconseguit fer viu l'Evangeli. ENDAVANT !!! AJUDEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES A AVANÇAR PER AQUEST CAMÍ!!!

Saida Francia

Informe missa 28 de gener de 2012

2012-01-30T21:54:00.000+01:00

Amics,

De nou ens trobem per fer eucaristia!!!. Avui el blog ho fem entre tots, tenim les paraules de l'homilia i les nostres respostes identificant els nostres dimonis. I ens recordem dels nois i noies que han rebut el sagrament de la Confirmació a Jesuïtes Sarrià i a Jesuïtes Casp. Que l'Esperit inspiri les seves vides!

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Jose Paz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Laura León ( violí) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.
»Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

HOMILIA: A l'Evangeli tenim tres elements: l'autoritat de Jesús, els dimonis que Jesús fa callar i la pregunta de la gent: Qui és aquest?.

Tenim a l'Evangeli un Jesús contundent que davant del mal (el dimoni) l'ordena amb tota autoritat: "Calla i surt d'aquest home!", un Jesús que ens allibera del mal, dels nostres lligams nocius que no ens deixen moure pel Regne!. Contundència contra el mal i un amor infinit i alliberador vers l'home.

A la gent li sorprèn aquesta contundència, Jesús no és mestre de la Llei, no és profeta.... llavors d'on prové la seva autoritat, és inevitable la pregunta de Qui és aquest home?. Davant d'aquesta sorpresa inicial, surt el desig d'apropar-se, de seguir-lo per anar obtenint resposta.

El dimoni sÍ que sap qui és Jesús. Coneix el seu projecte i el rebutja conscientment!!! Envaeix el cos de l'home i li fa no acceptar el pla de vida de Jesús. Jesús li treu el dimoni. Jesús regira la seva vida centrada en l'ego per una vida entregada als altres!!!!.

Davant de l'afirmació "calla i surt d'aquest home" ens preguntem "A quins dimonis m'he d'enfrontar?".

Entre tots, hem identificat un munt de dimonis que han servit per seguir escrivint aquest evangeli que tenim a les eucaristies daquest temps ordinari. Una comunitat que escolta Jesús i que vol respondre:

Els prejudicis sobre la gent que em porten a creure’m superior.

El meu egoïsme i la manca de solidaritat vers els altres.

El miedo , la falta de compromiso

L'enveja i l'enfadar-me amb els altres sense demanar-los perdó després de la batalla.

Más cariño y sonrisas, que se calle el demonio de la seriedad!!!.

Tot això que m'allunya del Senyor. Les temptacions que ens ofereix la nostra societat.

Caldria admirar més els altres i desitjar gaudir del seu misteri i agrair la seva presència.

He de fer callar el meu ego, per passar a parlar del tu com a font de vida.

La mandra, el què diran, la falta de temps per pregar!!!

Les ganes de criticar

Les xuxes, la Wii...

L’autosuficiència , el pensar que sol es pot fer tot.

El mal geni....

Tant de bo trobem forces en el Senyor per aquest gran combat que ens espera!!!!. Podem fer com els nens de la catequesi, llençant a la paperera el que no està bé i no ens agrada!!!.

A més , avui celebrem els cinc anys del CIM, amb il·lusió, gaudint dels campaments i les trobades!!!!. Felicitats!!!!

Bona setmana!

Marisol Ortiz

Informe missa 21 de gener de 2012

2012-01-24T20:30:00.000+01:00

Amics,

Tercera setmana del temps ordinari i una comunitat plena de joves que vénen de fer una experiència de voluntariat. La reflexió de l’Eucaristia del dia 21 gira entorn la reflexió en la resposta a la crida, “Jesús busca aliats que deixin les seves xarxes i estiguin disposats a ”.

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Jose Paz, Carles Mitjans i Júlia Diaz ( guitarres) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura de la profecia de Jonàs (Jn 3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc(Mc 1,14-20)

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

HOMILIA: Si algú ens preguntés quina hora és, miraríem el rellotge i respondríem amb facilitat. Però a la pregunta ARA ÉS HORA DE QUÈ? no ens resultaria tan fàcil. Què és el que ens toca ara i aquí? Tenim tendència a viure recordant el passat o a viure preocupats pel futur, però Déu és un Déu PRESENT, un Déu del Present que ens demana una resposta present, una resposta ara... en cada oportunitat de la vida quotidiana hem de respondre. Se’ns proposa un moment de reflexió per poder discernir quines són les xarxes personals que ens costa deixar. Ho escrivim en un paper i ho presentem confiant que Déu ens ajudi a ser prou valents i generosos per poder seguir-lo. Joan respon immediatament en sentir que ara és l’hora, ell aprofita l’oportunitat, no espera, no ho deixa per un altre moment. Cal respondre, no deixar que passi el tren. L’Alexis fa presents als 80 joves que divendres i dissabte rebran la Confirmació, els anima a ells (de manera especial) i ens anima a tots a ser diligents en donar resposta . Hem de continuar escrivint, ara i aquí, l’Evangeli, hem de donar vida a la PARAULA amb els nostres fets.

Per ajudar-nos en la nostra pregària, aquí teniu un recull de les respostes que la comunitat va expressar tot responent a aquesta pregunta:

"Quines són les teves xarxes?"

"El cansament de la setmana, les feines de la casa, la tristesa."

"La falta de constancia. La falta de verdad en las palabras."

"Les meves xarxes són: la vergonya, la mandra, el mal geni..."

"Estar atrapada a les meves coses."

"La meva xarxa és la POR, el no saber què he de fer, el no saber què vull, què prioritzar."

"He de deixar les xarxes del què diran."

"Les xarxes que m'enreden són Internet, el no voler fer res, la casa, etc."

"Les meves preocupacions i pors m'impedeixen ser feliç i fer feliç els altres."

Bona setmana a tots!

Nana Corredera

Informe missa 14 de gener de 2012

2012-01-18T21:36:00.000+01:00

Estimats!

Segona setmana del temps ordinari i novament amb una comunitat molt nombrosa, plena de vida! Tot un goig! L'equip de litúrgia ha fet una nova proposta per a tot aquest temps que tenim al davant. Al llarg d’aquestes setmanes es posarà l’accent en l’acció de Jesús, en la seva activitat. En les diferents lectures veurem elements com la crida per part de Jesús i la resposta que se’ns demana a nosaltres. Aquesta activitat de Jesús interpel·la i crida també la comunitat del Casal. A ella també se li formula la pregunta per la seva pròpia acció en el món; especialment en un temps de crisi en el que tantes persones han tocat fons i d’altres aniran entrant en l’espiral de la pobresa i del patiment. Quina resposta dóna la comunitat?per aquest motiu, al costat de l'altar i sota el lema "Aquí em teniu", apareix un gran llibre en blanc. A cada pàgina del llibre, només una frase extreta de les lectures del dia. Aquest dissabte la frase era "es quedaren amb Ell aquell dia". El llibre en blanc no és altra cosa que el símbol que representa l’evangeli. La nostra comunitat serà convidada a re-escriure la resposta que donem, concreta i precisa, a aquesta crida de Jesús per actuar en el món tal com Jesús fa al llarg d’aquest temps. Busquem que la comunitat surti de si mateixa, que posi la mirada en l’exterioritat, en l’altre i que ens qüestionem què fem en realitat. Per aquest motiu, l’homilia de cada setmana centrarà molt aquesta intenció i acabarà amb una pregunta concreta que es contestarà en uns fulls que tothom trobarà a la cadira i que posteriorment, alguns d'ells, seran enganxats en la primera pàgina del llibre. Comunitat viva que re-escriu una bona notícia per als altres, comunitat en acció missionera.

PREVERE:Alexis Bueno

MÚSICS:Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà (bateria), Laura León (violí),Jose Paz, Carles Mitjans i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir.
El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.»
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.
Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”»
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.»
Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,35-42)

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

HOMILIA:El títol que l'Alexis proposava per a la seva homilia és precisament el mateix lema de tot aquest temps:Aquí em teniu! El primer element que estem convidats a contemplar és aquesta veu del Senyor que costava de reconèixer per part de Samuel i que no deixa de cridar les persones pel seu nom: Samuel, Joan, Andreu, Simó Pere.... Jesús crida i espera una resposta. També avui parla i crida però..el sentim? Sabem escoltar la seva veu enmig del brogit de cada dia, enmig de l'anonimat d'una ciutat tan plena de gent i tan sola massa vegades.

Joan ens dóna pistes i assenyala Jesús. I Jesús atén i escolta. Es gira. Jesús està aquí per escoltar, per viure amb nosaltres. Qui pot ser, doncs, el Joan de la nostra vida? Qui sentim que assenyala Jesús davant nostre i que ens col·loca davant de la seva mirada? O potser podem fer un pas més i preguntar-nos si nosaltres mateixos som el qui vivim assenyalant Jesús per tot arreu on passem? I el text de Joan continua amb aquesta pregunta "On viviu?". I jo pensava que aquesta pregunta és força comú quan coneixes algú, quan t'hi apropes, o quan et presentes a algú...de vegades diem el nom, la feina, l'estat civil i el lloc on residim. No pertocaria, doncs, desitjar saber on viu avui Jesús? On el trobem? On podem cercar-lo? I segurament, la reflexió que puguem fer sobre aquesta pregunta ens porta, per una banda, a pensar en la comunitat, en la pregària, en la família, en tants testimonis que ens arriben però, per una altra banda, i amb una força impressionant, ens porta, inevitablement, fora. Fora de casa nostra, fora del Casal, fora de nosaltres mateixos. Anar a trobar Jesús a casa seva és anar-lo a trobar en aquells que necessiten la salvació, el consol, l'amor sense límit. I ara, retornem al text de Joan i, concretament, a la resposta de Jesús: "Veniu i ho veureu". Aquí tenim una altra bona pista! Ens hem de moure, ens hem de desplaçar, hem de sortir....fora. Comencem doncs a fer-nos preguntes, comencem a desplaçar-nos, comencem a mirar Jesús, assenyalar-lo i a seguir-lo. Per això, la pregunta de l'Alexis a la comunitat va ser: "On viu Jesús avui?". I aquí teniu una mostra de les respostes de la comunitat.

“En l’amiga que m’acull. En la dona que prega. En el senyor que viu al carrer. En els infants. Els petó dels amics. En el somriure de tots.”

“Trobo a Jesús quan amb senzillesa em buido i li deixo espai. Trobo a Jesús en observar la perfecció que Ell ha creat.”

“Jesús viu en el cor de cada un de nosaltres. Ahir el vaig veure en la pregària que vam fer més de 30 persones que hem trobat al casal i que fem pregària ja fa més de 30 anys.”

“En els sense sostre de la fundació Arrels.”

“El trobo entre els nens mancats d’atenció, amb necessitats educatives...”

“CVX”

“En la dona que ahir em demanava diners amb una història d’un avió perdut... en la dignitat del pobre quan se li ofereix un entrepà el demana «si pot ser, de pernil... En la mirada dels meus pares a l’hospital.»

“En el servei als altres, en la família i en el meu interior.”

“A dins nostre, en l’esperança.”

“En l’agraïment dels petits moments.”

“En el més febles. En els que estan més sols.”

“Jesús viu amb els pobres. Amb els com Ell porten una creu a sobre. És amb nosaltres i amb Ell hem d’anar per portar la creu del altres i la nostra.”

“En els alumnes que estan més perduts i demanen ser escoltats i acompanyats. I en els persones capaces d’escoltar i acompanyar, obertes al servei dels altres.”

“En la comunitat, el testimoni de moltes persones compromeses.”

POSTMISSA: com ja ve essent habitual, un grup força nombrós de joves van seguir la nit amb una activitat anomenada Identity. Un agraïment també per aquest equip de monitors del postmissa que preparen amb tanta cura aquesta proposta per a joves!!

Fins dissabte!

Montse

Informe missa 7 de gener de 2012

2012-01-08T21:36:00.000+01:00

Estimats germans de comunitat!

Ahir, primera missa de l'any 2012 al Casal Loiola i inici d'any litúrgic. Ens vam aplegar una vuitantena de persones de totes les edats per recomençar de nou la vida d'aquesta comunitat eucarística. Que el bon Jesús que torna a viure entre nosaltres ens trobi a punt per respondre'l en tot allò que l'any ens tingui preparat.

PREVERES:Alexis Bueno i Jaume Flaquer

LECTURES:

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Salm responsorial [Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)]

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel
és gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11)

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

MÚSICS: Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Carles Mitjans ( guitarres), Victor Ribas ( ajudant amb el so), Saida Francia ( ajudant amb el passi de les diapositives) i una servidora als cants.

HOMILIA: Ahir va ser el Jaume Flaquer qui ens va acompanyar amb una homilia preciosa que va estructurar en dues parts: el vessant teològic i el vessant pastoral. Anem a pams, doncs. Hem acabat el temps de Nadal i ara, de sobte, ja ens trobem un Jesús que s'ha fet gran, en edat adulta: el moment del seu Baptisme. I aquest instant ens dóna ja una primera imatge: "veié que el cel s'esquinçava". El cel no és més que una mena de vel que separa Déu de la terra, i la terra de Déu. I cada vegada que a les Escriptures trobem aquesta imatge d'un cel esquinçat se'ns està parlant, de fet, d'un moment en el que Déu i l'home s'uneixen, estableixen diàleg i relació. En aquesta imatge - i, per tant, en aquesta escena- Déu revela una notícia: "Ets el meu Fill, el meu estimat". A partir d'aquest moment, només es tornarà a revelar aquesta veritat en boca del centurió que, estant al peu de la creu, verbalitzarà "Aquest és el Fill de Déu". I, de moment, jo ja m'aturo aquí per aportar algun altre ressò. Resulta impressionant i, alhora, una mica trist, que en tota la vida de Jesús ( relatada en aquest cas en l'evangeli de Marc) no hi hagi ningú capaç de reconèixer Jesús com a Fill de Déu. Al llarg de l'evangeli se l'anomena com a fill de David, com a Messies...però la filiació amb Déu només parteix d'aquest punt per anar al punt del centurió que ni tan sols era jueu. Una vegada més, el qui veu més clar és el qui està més lluny, el més inesperat. Els deixebles estimats de Jesús no varen tenir la clarividència del centurió. I nosaltres, com és la nostra clarividència?Vivim sentint en tota la seva profunditat que el Jesús que estimem i que seguim és el Fill de Déu?

I d'aquí, el Jaume ens va anar portant cap al vessant pastoral. Déu, en la seva revelació, desvetlla la missió del mateix Jesús. La veu de Déu és una crida, és una experiència que marca un inici, un re-naixement a una nova vida. Un Déu que parla obertament i clara, en aquest cas a Jesús. El mateix Déu que parla a qualsevol de nosaltres i que, en molts casos, també ha marcat un re-naixement en les nostres vides: una experiència fundant. Potser, a la llum d'aquest evangeli, podem retornar la mirada a l'experiència fundant de cadascú de nosaltres. Potser podem fer el viatge a aquell espai i moment concret en el que el cel es va esquinçar i vam sentir que Déu ens cridava pel nom i ens revelava aquella vocació que haurà estat un inici, un naixement en la nostra vida. El Jaume ens parlava de la seva vocació de jesuïta i sacerdot; per altres serà el moment en el què vam ser trobar aquella persona amb qui compartir la vida, o aquella professió per la que hem nascut amb un do especial, regalat gratuïtament.

Potser ens toca mirar més el cel. Contemplar-lo veient en ell un vel des del que Déu mateix ens contempla, ens parla, ens estima. Potser ens toca rellegir tota la nostra història, anotar en quins moments hem experimentat que el vel s'esquinçava perquè Déu mateix ha volgut parlar-nos; recordar què se'ns ha dit; recuperar l'experiència fundant; retornar a la font.....tot sense deixar de mirar el cel.

POSTMISSA: després d'un sopar amb un grupet de joves, l'equip de postmissa es va reunir per programar les activitats del trimestre. Bona feina, doncs!

Bona setmana!!!!

Montse

Missa del Gall al Casal Loiola

2011-12-29T22:35:00.000+01:00

Estimats amics de la comunitat del Casal ( i M.Àngels i LLorenç que ara sou una mica més lluny!)

Unes santes festes de Nadal a tothom!! La crònica d'avui intenta ser un repàs cronològic de tot el que va ser la Missa del Gall al Casal, de tal manera que aquells qui no vau poder ser-hi us sentiu com si hi haguéssiu estat; i els que hi vam ser, que serveixi per fer-ne memòria de nou!

10:30h. L'equip de litúrgia inicia els preparatius de la sala amb la mirada posada en el fil conductor de l'Advent; Jesús neix per a ser llum per als més pobres, per cercar-los a ells i per restar amb ells tota la seva vida, fins a la seva mort. Es prepara l'altar, el pessebre, les imatges de l'Advent al voltant i es deixa, a cada cadira, una branca de llorer o d'olivera o un clavell i el recordatori del Casal.

11h L'equip de persones que organitzaven el piscolabis arriben al Casal per fer tot el muntatge i per ajudar a la col·locació de les cadires per tots aquells que van seguir la missa a través d'un canal de vídeo.

11:30h Arriben els músics i comença l'assaig dels cants i la preparació musical d'acord amb l'equip de litúrgia. Equip de músics excel·lent, impressionant: Xavi Casanovas a la trompeta i liderant la coordinació de tot l'equip, Luis Jordà al saxo donant tota la seva energia, Victor Jordà a la bateria, Cris Isern al violí preparant-se per fer uns quants "solos", Júlia Diaz, Carles Mitjans i Albert Mitjans a les guitarres, sense descansar amb els puntejats de la Júlia i marcant un bon ritme; la Roser Peyró reforçant la veu. El Victor Ribas vetllant pel nivell del so a cada moment..i jo mateixa, fent de directora de cants i ben impressionada pel nivell dels instrumentistes.

14h. Tot a punt.

22:15h El tècnic d'imatge i so del col·legi Jesuïtes Sarrià arriba per fer totes les proves necessàries per poder retransmetre la missa a l'altell.

22:30h comença a arribar gent..i gent..i gent..,gairebé 300 persones a la capella i una quarentena més a l'altell.

23:30h S'apaguen els llums de la capella. Es fa el silenci. Sona la melodia de l'Adeste Fideles i entren en processó el Marc Mitjans, portant una espelma; la Mireia Gomà portant el pregó i els preveres Francesc Padrosa i Alexis Bueno. El Marc i la Mireia s'apropen al faristol de cants i només amb la llum tènue de l'espelma, es proclama el pregó:

“Fa una nit tranquil·la i estrellada. Un estel ens ha estat anunciant des de fa temps l'arribada d'una nova llum. Els àngels avui proclamen que ja és aquí. Estarem preparats? Tant aviat? Sabíem que aquest dia arribaria però les nostres preocupacions, els nostres egoismes, les nostres petites misèries i desencerts ens han ofuscat de nou. No hem estat capaços de gaire, el món segueix sent desigual i injust. És aquest el millor món per a una nova vida? És aquest el millor món per un infant?

Sí, ja és aquí. Ha nascut Jesús de Natzaret, el Messies, el Salvador, paraules massa grans per a una realitat tan petita i fràgil. Disposem-nos a rebre aquest infant, que ha escollit néixer pobre entre els pobres i per als pobres, amb senzillesa i humiliat.

Ens caldrà posar la mirada en el desert: en aquells homes i dones afeixugats, amb set d'un Déu veritable, sense tenir un bri d’esperança. Déu és qui allibera els cors dels qui pateixen, qui consola l'afligit, qui té cura de les seves criatures i ens crida a nosaltres a fer el mateix. Serem dignes d'aquesta tasca?

Avui som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres”.

I en aquest moment, tot il·luminant-se de nou la capella, la música guanya intensitat i ritme i cantem junts l'Adeste Fideles. Anem entrant en una celebració contemplativa, íntima, de molt ambient de pregària al bon Jesús que ens ve a visitar de nou.

Procedim a la litúrgia de la Paraula amb aquestes lectures:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà. Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.

Salm responsorial [95,1-2a.2b-3.11-12 (R. Lc 2,11)]

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc. R.

Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat. R.

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,1-14)

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.»
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

Seguim la celebració i l'Alexis ens ajuda a la reflexió i la pregària amb la seva homilia que portaria com a títol: si no neix en el teu cor...

La història de la ciutat sense Rei

Aquesta és la història que hem anat seguint durant l’Advent: El Rei va marxar de la ciutat... havia deixat unes lleis per viure en pau, units, en harmonia. Trigava a tornar, i vàrem oblidar...De sobte, alguns diuen, està tornant i alguns es posen a preparar-se, i miren la ciutat... i fa vergonya... el que veuen: els 4 quadres de l'Advent.

L’arribada del Rei

Què celebrem avui? Que el Rei ha entrat a la ciutat... i que ho ha fet silenciosament, enmig de la nit... I que ens deixa a tots ben sorpresos...Nosaltres volíem preparar la vinguda per la Diagonal, i rebre’l en el Palau de Congressos, després al Palau de la Generalitat.... amagar-li les nostres vergonyes... I ha trencat amb el protocol...Resulta que se n'ha anat directe cap als que volíem amagar. De fet, ha nascut com un d’ells: I és una Bona Notícia per a ells!De fet vol ser Bona Notícia per a tots... però s’anuncia des d’ells...No està lluny: és entre ells. Tampoc no és complicat: és difícil perquè ens canvia la vida. Aquests són els pastors: per a ells la Bona Nova: els qui no poden complir la Llei religiosa!: llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós” (Isaïes). I aquest el senyal: el qui ha nascut és un d’ells... un nen que neix al carrer, uns desnonats, uns okupes, uns sense papers, uns “perro-flautes”, uns gitanos romanesos, uns de Badia del Vallès, sense electricitat, sense aigua al pis, que dormen en un cotxe.. "i a la terra pau als homes que estima el Senyo": pau a tots, perquè els estima a tots.. però Pau que arribarà a tots quan els últims respirin i riguin!

Si no neix en el teu cor (Silesius)

El Llorenç Puig envia aquesta frase d'Angelus Silesius des de Mèxic:

Encara que el Crist nasqués 1000 vegades a Betlem, si no neix en tu,

Ell naixeria inútilment, i tu seguiries perdut

Neix en la fe, no només en la tendresa i l’esperit familiar. La fe és la manera de néixer Déu en nosaltres: la fe que ens diu sí a Déu, a aquest Déu, a la seva bogeria, a la seva proximitat... tan escandalosa!!!! Déu fet home, Déu fet pobre, i ens crida, i ens necessita! El seu dolor, la seva tristesa, la seva soledat... ens diu alguna cosa? Ens fa alguna cosa? Obrim doncs el nostre cor, les nostres mans... demanem el do d’una fe renovada... viva, que ens apropa als preferits de Déu, als que viuen en la foscor... per a ells la Llum.

Que aquests siguin dies de silenci i adoració... per entrar en la lògica boja de Déu, en el seu amor tan inaudit, tan diferent, tan estrany!

I arribem al moment de les pregàries que es converteixen en un preciós moment d'adoració de l'Infant. Cadascú de nosaltres va agafar la seva branca o flor que havia trobat a la cadira i, fent una processó, la deixaven davant del pessebre. I tot això mentre escoltàvem la Maria Coll que ens anava llegint. molt pausadament i amb la tonada del "Noi de la Mare" de

fons una mena de radiografia de l'any..del món que l'Infant troba. Moment de màxima contemplació o adoració.

La banya d’Àfrica commou el món: la fam és extrema.

La crisi econòmica deixa milers d’aturats i col·loca moltes persones al llindar de la pobresa.

ETA anuncia la fi de la violència

Càritas ha atès 55.500 persones durant aquest any, un 5% més que el 2010

La societat es mobilitza a través del moviment del 15M

30.000 persones van perdre la vida al terratrèmol del Japó del passat gener

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum

Les JMJ apleguen més d’un milió de peregrins a Madrid.

Protestes al Iemen, un dels països més pobres del món àrab

El Nobel de la Pau de 2011 premia la lluita de la dones a l’Àfrica

Moren milers de manifestants a Síria com a conseqüència de les revoltes populars.

una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós

Magis aplega al voltant de 3000 joves a Loiola: joves reunits i units a través de l’espiritualitat ignasiana.

106 periodistes moren mentre cobrien la informació a llocs com Mèxic, Pakistan, Afganistan, Rússia, Irak i Líbia.

Es recullen 1095 tones d’aliments a la Campanya del Gran Recapte.

Heu trossejat la barra que duia a l’espatlla

Almenys 30 morts i 55 ferits en explosions suïcides a Damasc

Es crea una vacuna contra la malària. Els investigadors confien que pugui ser una realitat l’any 2015.

Descobertes noves dades sobre l’Alzheimer que faran possible millores terapèutiques.

Tres cooperants segueixen segrestats quan col·laboraven en un camp de refugiats a Argèlia.

Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà

57 dones víctimes de la violència domèstica a Espanya durant l’any 2011

Més de 100 segrestats a Colòmbia per les FARC

120 morts al terratrèmol de Birmània el passat mes de març.

Amnistia a Cuba:Les autoritats cubanes han alliberat 52 presos que estaven empresonats des de l’any 2003

44 morts i 166 ferits a dues explosions a Damasc.

I d'aquí al moment de postcomunió en el que es va llegir un poema de Jacint Verdaguer; també instant de silenci intens i de meditació:

L'AMORÓS INFANT

Ella està besant

l'amorós Infant;

i ses galtes mira

que els llavis de Judes

també besaran,

i plora i sospira.

Les flors que somriuen,

una a l'altra diuen:

per què plora tant?

Ella està bressant

l'amorós Infant:

tot bressant-lo mira

aquells peus i braços

que en creu clavaran,

i plora i sospira.

L’aucellet que canta,

oint sa complanta

respon gemegant.

Ella va alletant

l'amorós Infant;

alletant-lo mira

aquells dolços llavis

que amb fel rosaran,

i plora i sospira.

L'ànima que l'ama:

Pobra Verge!, exclama,

quin dolor tan gran!

Se va endormiscant

l'amorós Infant;

difunt ella mira

lo Fill que cadàver

sos braços rebran,

i plora i sospira.

Un àngel venia

per dar-li alegria;

se'n torna plorant.

Bona entrada d'any a tots! I recordeu que la primera missa del 2012 serà el dissabte dia 7 de gener de 2012.

Una abraçada!

Montse

Informe quarta setmana d'Advent

2011-12-19T20:21:00.001+01:00

Estimats!

Quarta setmana d'Advent. I quin goig feia la nostra capella tan plena de tantíssima gent reunida en comunitat al voltant de l'altar! Dissabte teníem els nens del CIM, uns 70 joves de 3r i 4t ESO que havien estat al voluntariat, un grup de joves de Confimació que havien acabat un recés, la campanya de recollida d'aliments i joguines que ha estat tot un èxit ( 850 quilos d'aliments i 100 joguines). Gràcies a tots!!!

Aquí va l'informe:

MONICIÓ D'ENTRADA:

Quarta setmana d’Advent. Avui som testimonis del SÍ incondiconal de Maria de Natzaret. Una noia senzilla, normal, com tantes d’altres. En el seu sí hi ha posada una confiança total en Déu. És un sí a una Bona Nova però, alhora, un SÍ que sap que inclou el dolor, el patiment, la pèrdua del fill que li ha estat donat. Al costat de Maria de Natzaret, pensem avui en totes les dones del món que viuen immerses en el patiment, en el dolor; aquelles dones – com la que veiem a la imatge d’avui, que són víctimes de la violència i l’agressivitat, pensem en totes aquelles dones que suporten el seu dolor calladament. Que Maria sigui llum i testimoni per a totes elles. Que l’arribada imminent de Jesús pacifiqui els seus cors.

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant).

MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz, Albert Mitjans ( guitarres) i Victor Jordà ( caixa) i Roser Peyró als cants.

LECTURES:

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.»
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
»He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

HOMILIA ( transcric literalment el que el Jaume Flaquer ens envia per aquest blog):El text de l’Evangeli del diumenge era el de l’anunciació. L’homilia feia notar que l’Anunciació, el Nadal i l’Epifania eren com un tríptic d’un mateix misteri: el de Déu que ve a habitar entre nosaltres. En cada escena d’aquest tríptic, Déu es revela d’una manera particular, manifesta un tipus de presència, i convida a una transformació i santificació determinada. A l’Anunciació, Déu revela que Jesús serà Salvador i Fill de l’Altíssim, es fa present en Maria i opera en ella una transformació que la fa ser pura transparència al Crist que porta a les seves entranyes (=Cristòfora). En l’Anunciació cadascú de nosaltres som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres. En la segona escena del Tríptic, aquell anunciat com a Salvador i com a Gran, se’ns revela petit i marginat. Els pastors que aniran a veure’l, marginats per no poder complir la llei del dissabte, sentiran a Jesús com “algú d’ells” perquè neix marginat com ells i entre animals com ells. Pel naixement Jesús ja no és un Déu-amb-mi, sinó un Emmanuel, un Déu-amb-nosaltres. Jesús neix en el si d’una família i en el si d’un poble. En aquesta segona escena del tríptic el Poble d’Israel, i ara l’Església està cridada a ser testimoni de Jesús en el món. Finalment, en la tercera imatge del tríptic, en l’epifania (epi-fanum), Déu és revela com un Déu-amb-nosaltres on el nosaltres no som solament els de la meva comunitat o els del meu grup, o els de la meva Església. Es un Déu de tots, simbolitzat en els tres reis. Si Déu estè en tot, estem cridats a veure Déu en totes les coses. Docs bé, ara que Jesús ve, ve a cadascú de nosaltres, ve a habitar enmig de l’Església i ve al nostre món, que preparem el nostre cor, la nostra Església i el nostre món, per acollir-lo.

POSTMISSA: tot un èxit!!! Fi de trimestre amb un sopar i una festa impressionants. Enhorabona!

I, abans de desitjar bona setmana, dos recordatoris!

- DIA 24 A LES 23:30h: MISSA DEL GALL ( s'habilitarà la zona de l'altell per poder acollir tothom instal·lant un sistema de vídeo i de so)

- DIA 7 DE GENER DE 2012: PRIMERA MISSA DE L'ANY 2012 a les 19:30h.

Us esperem!

Bona setmana!

Montse

Informe tercera setmana d'Advent

2011-12-13T20:35:00.000+01:00

Estimats!

Tercer diumenge d'Advent. Enmig d'una setmana de pont que no va deixar pas buida la nostra capella! I ben animats a col·laborar en la campanya de recollida d'aliments per Bellvitge que acabarà el proper dissabte.

Seguim amb el nostre fil conductor: El Crist de la capella queda tapat per alguna imatge de pobresa, de patiment, de dolor. I la monició d'entrada ens ajudava a situar el sentit d'aquest símbol.

MONICIÓ D'ENTRADA:Tercer Diumenge d’Advent. L’anunci de l’arribada de Déu a la terra és ja imminent. Avui el profeta Isaïes ens diu: “m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum”. Posem avui la mirada en aquestes mans que supliquen esperança, en tantes vides que clamen consol; en tants cors que viuen empresonats en la misèria i en la foscor. Déu arriba per agafar amorosament aquestes mans, per aliberar els cors dels qui pateixen. Aquesta imatge que veiem tapa el Crist de la nostra capella del Casal però no pas per amagar-lo sinó per descobrir-lo en tots aquells que ploren i que supliquen la salvació. Aquestes mans són les mans del mateix Jesús. Contemplar-les vol dir mirar Déu cara a cara i descobrir que és aquí on ens crida i on desitja trobar-nos. Col·loqueu-nos, Senyor, als peus dels més pobres. Segurament és l’únic camí per aprendre a posar-nos als vostres peus.

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Júlia Diaz, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres), Marta Molins ( veus) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

HOMILIA: l'Alexis ens convidava a centrar-nos en la pregunta que li fan a Joan: qui ets tu? Una pregunta que més endavant li faran al mateix Jesús. I perquè no dir, també, que aquesta podria ser una pregunta a fer-nos els cristians? Qui som nosaltres? Joan Baptista sap molt bé el que no és: no sóc el Messies, no sóc el Profeta, no sóc la Llum.Però sí sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu la ruta al Senyor!! Probablement devien ressonar fort en el seu cor les paraules d’Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha unigit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”.

I si ara retornem a la pregunta vers nosaltres mateixos; si algú, pel carrer, just a la porta del Casal Loiola, ens preguntés "Qui ets tu?"...quina seria la nostra resposta? No hauríem de poder dir, ben fort i clar, clamant com el Baptista en el desert de la nostra ciutat: Som també testimonis del Crist! Som aquí, en aquesta casa i en aquesta ciutat per portar la Bona Nova als pobres!! Proclamem l'any de gràcia del Senyor!!! Quin clam hi ha a les nostres vides? Què anuncien les nostres paraules i els nostres gestos i els nostres pensaments? L'Alexis ens formulava un somni: que poséssim un rètol ben gran a la porta del Casal Loiola que digués:

CASA DELS POBRES

- Per als qui tenen fred

- Per als qui necessiten un cafè calent i conversa.

- Per als qui estan sols

- Per als tristos

- Per a qui necessita una estona de silenci i de pregària

- Per al qui necessita consell, i orientació en temes de lleis

- Per al qui busca amics…

Ens imaginem que el Casal Loiola fos com una Bona Notícia per als pobres? Que els ancians que viuen sols al barri sentissin: que bé que hi hagi això del Casal Loiola.Ens imaginem que al Casal hi hagués un equip de gent d’acollida: que acollís a tothom amb un somriure. Que sempre hi hagués una tassa de te preparada i tothom tingués ganes de quedar-s’hi?

Potser sí que, aleshores, alguns ens preguntarien: qui sou vosaltres? Per què feu el que feu? I potser la resposta seria, senzillament dir: Perquè en tots aquests desvalguts hi ha el Déu que estimem i adorem. Només volem ser i viure al seu costat per deixar-nos fer, per aprendre, per escoltar-lo, contemplar-lo i reverenciar-lo.

Potser dissabte vinent, quan entrem al Casal, podem cercar el germà que necessita ser escoltat, acaronat, atès. En Ell el mateix Jesús se'ns està anunciant cada dia.

Potser aquesta setmana podem tenir especialment presents aquells germans de la nostra comunitat que estan en diàspora: la Malgo que segur que, des de París, ens té ben presents i el Llorenç Puig que segueix la seva Tercera Prova a Mèxic. Preguem per ells!!!! Us tenim ben presents! Aquí transcrivim algun fragment del blog del Llorenç:

"L'altra cosa que m'està agradant veure és... la immensa fe d'aquest poble, d'aquestes persones. És impressionant el que es veu i el que vas veient en les converses més personals amb uns i altres. Realment Déu està ben present arreu en el visible, i especialment en aquesta època, on la Lupita (les imatges de la Virgen de Guadalupe) estan per tot arreu, i en totes les cases i espais diversos, com els mateixos autobusos, hi ha petits altarets preciosos i ben guarnits. I, com deia, en les converses més personals amb la gent, m'agrada i em fa tremolar el veure alhora tres coses: la bondat fonda que hi ha en aquestes persones; el patiment que tenen en tants nivells, la tristor de fons que es percep; i la fe 'de cavall' que tenen, una fe que ens dóna mil voltes, franca, oberta, senzilla però profundíssima... És un gran regal el ser testimoni indigne de tot això. Una gran lliçó."

I, per començar, un gest que pot ajudar: oferir cotxes el dissabte vinent per portar els aliments recollits cap a Bellvitge en acabar la missa. I també la invitació a participar a la celebració del perdó d'aquest dimecres a les 20:30h.

I per celebrar junt que Déu arriba..la missa del Gall que l'equip de litúrgia ja està preparant: la Nit del dia 24 a les 23:30h.

Bona setmana!!

Montse

Informe segona setmana d'Advent

2011-12-09T10:59:00.000+01:00

Estimats,

Segon diumenge d'Advent. I, aquesta setmana, entre dies laborables i festes, l'informe arriba ben tard. Disculpeu!! La celebració del passat dissabte més aviat semblava que reuniria poques persones, estàvem en un inici de pont per a força gent i, tanmateix, novament capella pleníssima. Una comunitat que és un autèntic regal de Déu.

PREVERES: Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Alexis Bueno.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta) Laura León ( violí), Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Albert Mitjans, Jóse Paz ( guitarres), Marta Molins, Eulàlia Serra ( veus) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

MONICIÓ D'ENTRADA: Aquesta és la monició que es va llegir a l'inici de la ceelebració i, al costat, la imatge que ens va acompanyar al llarg de tota la missa.

Segon diumenge d’Advent. Avui el profeta Isaïes ens porta un missatge de Déu: “Consoleu, consoleu el meu poble”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor”. Avui som convidats a posar la mirada en tants deserts que hi ha en el nostre món; en tanta soledat, tant abatiment, tantes dones i homes afeixugats sense poder ni tan sols percebre un mínim bri d’esperança. La imatge que veiem avui projectada és la imatge del desert del nostre món. L’home abatut, l’home sol, l’home pobre. Déu ve a portar-li esperança. I nosaltres ens preparem perquè faci d’aquest món nostre un cel nou i una terra nova. Que els nostres cors i les nostres actituds siguin dignes de la seva mirada. Veniu, Senyor, Jesús!

HOMILIA:L'homilia d'avui, ha estat centrada en una senzilla frase, però ben important: Déu arriba! Comença l’Evangeli.

Jesús ens anuncia un Evangeli viu, i com a tal... cada dia comença, i recomença. ¿Quina gràcia té sinó? Això és potser una de les coses que ho fa més apassionant. L'Evangeli comença quan sentim, com Joan, que alguna cosa nova i molt important ha de venir. I, aleshores, mentre esperem, ens adonem que el nostre cor està "potes enlaire", la nostra ciutat, l'hem convertit en un desastre...i intentem canviar, estem atents.... és urgent... volem que el que ha de venir ho trobi tot a punt.

L'Evangeli comença quan Francesc Xavier, després de mensyprear Sant Ignasi, se sent captivat per les seves paraules "de què serveix conquerir el món sencer si perds la teva ànima", i la seva vida fa un tomb radical portant l'Evangeli arreu del món.

L'Alexis, com sempre, ens fa una pregunta que incomoda.... ¿Què passaria si Jesús entrés per aquesta sala, i busqués gent per canviar el món? ¿Seríem capaços de dir, de tot cor, ENDAVANT i començar l'Evangeli? Doncs segurament, no... començarien les excuses... les justificacions... ja m'encantaria però... és que ¿saps què passa?...

No sé vosaltres, però jo ho visualitzo i començo a posar-me nerviosa, però és que seria així, indubtablement. Està clar, sols, incapaços !!! Menys mal que tenim missatgers de esperança i bona notícia al nostre voltant. Potser aquesta setmana ens podem preguntar ¿Qui són per a mi els Joan Baptistes en el meu dia a dia, en el meu voltant? . I a la vegada ¿Jo ho sóc? ¿Per a qui?.. Potser és el moment d'agrair-ho i, a la vegada, ser-ne conscient. Que la nostra vida sigui missatge d’esperança i bona notícia per els altres.

En definitiva, cal sortir als carrers i proclamar ben alt que esperem un cel nou i una terra nova! Sense vergonya, sense por, ja és hora que ens ho creiem de veritat. I mentrestant, res d'una espera passiva, no val, no serveix... Manos a la obra: canviem el nostre cor i portem esperança a aquells que ens envolten, a la nostra ciutat. Potser així farem que l'Evangeli comenci cada dia.

Com a part final de l'homilia, el Francesc Padrosa ens ha emocionat amb les seves paraules. Justament fa un any de la seva lluita entre la vida i la mort. Un any d'una nova vida, per recomençar diàriament l'Evangeli. Deia que el més important, a part dels metges, ha estat el sentir-se acompanyat i estimat per tanta i tanta gent amiga.

MOLTES GRÀCIES, FRANCESC !!! AGRAÏM PLEGATS AQUEST ANY DE VIDA I PER MOLTS MÉS !!!!

I com a laics que ens sentim ben units a la Companyia de Jesús, des de diferents àmbits i de diferents maneres, preguem especialment aquesta setmana per la Congregació Provincial dels jesuïtes que s'està celebrant a Manresa. Ben segur que l'Esperit Sant els inspirarà.

Bona setmana!

Saida Francia

Informe 1r Diumenge d'Advent 2011

2011-11-27T19:44:00.000+01:00

Estimats!

Inici d'any litúrgic! Celebrat, novament, en una comunitat que aplega, setmana rere setmana, unes 300 persones. Ahir teníem ben presents els amics del CIM que han estat a Banyoles en una sortida de tot el cap de setmana. També vam comptar amb la presència d'una setantena de joves de 3r i 4t ESO que van dedicar el dissabte al voluntariat i, alhora, un bon grup de persones també implicades en el Gran Recapte d'aliments que s'ha convocat aquesta dies. I també ahir, un grupet de membres de la comunitat es van reunir a les 17h per fer un "mini-recés" per tal d'aprofundir en els textos d'aquest temps litúrgic que comencem. Molta vida, moltes experiències viscudes per celebrar i per agrair davant la llum d'una corona d'Advent que ahir començava a anunciar que Déu arriba, lema que ens acompanyarà durant tot aquest temps d'Advent.

PREVERE. Alexis Bueno

MÚSICS: Jóse Paz, Carme Grimalt, Pau Rovira, Ignasi Canela, Albert Mitjans, Carles Mitjans ( guitarres), Cris Isern ( violí), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

MONICIÓ D'ENTRADA:l'equip de litúrgia oferirà, al llarg d'aquestes quatre setmanes que tenim per davant, una monició d'entrada per tal de centrar el sentit de la celebració de l'Eucaristia. Una monició directament relacionada amb una imatge ( aquí la teniu adjunta) que apareixerà projectada al llarg de tota la celebració. Aquí transcrivim la monició:

Iniciem l’Advent. Venim d’un temps en el que hem fet contemplació del dolor que hi ha a la nostra ciutat. Déu, el nostre Pare, fa molt de temps que ens va donar tot el que tenim, tot el que som..aquesta terra, aquesta humanitat, aquesta vida. Tot va quedar a les nostres mans. Què n’ hem fet de tot el que hem rebut? Hem construït un món en el que la riquesa ha generat pobresa, el benestar ha generat indigència, la conquesta de la pau s’ha buscat a través de la guerra…Quina resposta podrem donar a aquest Déu que ara ens anuncia el seu retorn? Isaïes es preguntava: “Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?” Preguntem-nos-ho també avui, posant la nostra mirada en aquesta imatge. I estiguem atents, vetllem..Déu arriba i la humanitat que trobarà no està pas a punt. I, malgrat tot, Déu segueix essent fidel. Veniu, Senyor Jesús! Anhelem la vostra presència i supliquem el vostre ajut.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel•lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

HOMILIA: Inici d'any litúrgic. Amb l'Advent, Déu ens anuncia el seu retorn...com trobarà casa nostra? La història de l'Advent és la d'una pobra humanitat que desitja fervorosament la nova arribada de Déu i que s'alegra de saber que s'anuncia ja el seu retorn i, alhora, això li permet veure què és allò que no està massa endreçat, massa a punt. Qui no endreça i prepara casa seva quan sap que li arriba un convidat? I, aleshores, aquesta pobra humanitat pren consciència que hi ha massa coses per endreçar; que amb el temps que li ha estat donat s'ha anat abandonant a si mateixa i ha anat deixant que la indiferència, la desigualtat, l'egoisme anessin guanyant terreny...i apareix aleshores el clam del profeta Isaïes "Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?". El clam d'IsaÍes podria ser també el nostre, ara i avui; en aquesta ciutat nostra en la què hem anat descobrint, al llarg de la tardor, tants punts que cridaven a la justícia, al consol, a la pau. Déu arriba i ens cal endreçar casa nostra i la imatge de l'ndigent que ens ha acompanyat al llarg de la celebració ens dóna pistes en aquest sentit. Què fer aleshores? Probablement, seguir admirant-nos d'un Déu que, malgrat tot, és fidel a nosaltres i torna i retorna sense cansar-se. Potser ens toca dipositar en Déu tota la confiança que ens sigui possible; vetllar i restar atents a la seva arribada; revisar les nostres actituds i demanar-li que ens aculli de nou, que ens mostri de nou els seus camins i, sobretot, no deixar d'agrair-li la seva fidelitat inacabable. És Déu qui vetlla per tots nosaltres. Veniu, Senyor Jesús!

Bona setmana!

Montse

Informe missa dia 19 de novembre de 2011

2011-11-23T13:28:00.000+01:00

Estimats!

Dissabte, celebració de final d'any litúrgic: festa de Crist Rei. Amb aquesta Eucaristia s'acaba tot el cicle i ens preparem de nou per recomençar amb aquest Advent que ja s'anuncia. I, per acabar també, amb els que ha estat el fil conductor de tot aquest temps, vam poder escoltar un altre testimoni d'un "d'aquests germans meus més petits". Els qui pateixen malaltia i, alhora, l'anonimat i la soledat en trobar-se malalts en un país o ciutat en la que ni tan sols són reconeguts com a ciutadans..són els sense nom.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt i Júlia Diaz ( guitarres), un cor de segones veus ( Marta Molins, Júlia Diaz i Montse Puiggròs) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants. Aprofito per comentar que aquest equip de músics es va passar tota la tarda del dissabte assajant i preparant noves cançons sota la direcció del Xavi Casanovas. I el resultat...excel·lent!! Gràcies per aquest servei a la comunitat.

LECTURES:

Ez 34,11-12.15-17

11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

1Co 15,20-26.28

20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

Mt 25,31-46

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

41 »Després dirà als de la seva esquerra:

»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.

46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

HOMILIA: No podem quedar-nos tranquils desprès de llegir l’evangeli d’avui. Ens presenta dues alternatives clares: el Regne o el Foc etern. Tot en funció de la nostra resposta davant la necessitat del germà: el qui té fam, el despullat, el malalt, el qui està exclòs,… Hi ha una identificació radical entre Deu i els més necessitats, marginats de la societat, els qui no compten per a res. Un Crist rei pobre i amb els pobres.

L’evangeli és clar: el judici serà sobre tot el que hem fet per a ells. Potser nosaltres escriuríem un altre Judici Final: “Veniu a mi els que heu estat bons pares, bons professionals, cristians formats, no heu fet mal a ningú,… » Tot això ho hem de fer però no és ben bé això el que diu l’evangeli.

El testimoni d’avui: Gregoire Ahongbonon. Desprès d’haver viscut l’amor de Deu al sentir-se salvat ell mateix, va acollir el més menyspreats de la seva societat: els malalts mentals a Costa d’Ivori. Homes i dones marginats, aïllats, alguns tancats i lligats per anys als que ell ha anat tornant la seva dignitat en els seus centres.

Mirem al nostre voltant, estem oberts als qui ens necessiten ? Anem per la vida amb els ulls ben oberts i amb ulls de tendresa per captar el qui té fam, esta sol, està malalt,és foraster…? I un cop hem vist la necessitat, ens decidim a fer alguna cosa, per mínima que sigui per ajudar, aportar el nostre granet de sorra? Jesús ens demana sortir de nosaltres mateixos i no cansar-nos d’estar al costat dels més necessitats. De vegades els tenim molt a prop, en el nostre entorn, altres vegades hem de fer un esforç per trencar la nostra bombolla de comoditat per anar més enllà.

CATEQUESI INFANTS: Els nens presentaren una cartolina amb dues columnes: coses que fa un rei :esquiar, anar a festes, viatjar,etc… i coses que fa Jesús: ajudar els altres, perdonar, donar de menjar els pobres,…. Van concloure que JESÚS ÉS UN REI MOLT ESPECIAL.

I per acabar aquest informe...la darrera pregària que la Saida Francia ens ofereix. També li agraïm aquest regal que ens ha anat fent setmana rere setmna..i a partir de la setmana vinent:nou fil conductor!

UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS

La veritat, Senyor, és que aquestes paraules teves són fortes i contundents.

Sento que em dius: Deixa de dir coses boniques sota el títol de cristiana, de filosofar sobre com arreglar el món... i vinga, fes alguna cosa , que hi ha molta feina !!!

Saps que a cops visc com "si res estigués passant", mentres el món crida i pateix. No m'agrada gens, però davant teu no me’n puc amagar. Avui vull demanar-te, Senyor, que la realitat m’interpel•li de veritat,... que no em sigui indiferent. Sóc conscient que això porta més patiment, més compromís... però és que no vull passar per la vida de puntetes... vull viure al màxim, intensament, amb sentit.

Prou coneixes que a cops passo pel camí com el sacerdot o el levita, ben lluny de l’actitud del samarità.

Dóna’m, Senyor, la humilitat que em cal per reconèixer i sentir la teva compassió. I no per sentir-me bé (que també!), sinó perquè m'ajudi a contemplar el patiment i neixi en mi una mirada "compassiva", autèntica cap al germà, una mirada que em porti a actuar.

Tu ens estimes amb bogeria, perquè per a Tu cadascú de nosaltres som únics, un bé preciós, valuós, que cal cuidar. I jo, desitjo arribar a tenir aquesta mateixa mirada cap aquells que m'envolten.

Tant de bo, amb la constància de la pregària, cada dia pugui dir amb més força: SÍ, EN TOT, SERVIR I ESTIMAR

Us recordem que tots aquells qui vulgueu, el proper dissabte dia 26 estem tots convidats a un mini-recés per tal de preparar-nos per l'Advent; de 17h a 19h al mateix Casal Loiola. Bona setmana!

Fermín i Gloria

Informe missa dia 12 novembre de 2011

2011-11-15T22:39:00.000+01:00

Estimats!

Comunitat que avança, que es va acostant ja al temps d'Advent i que segueix preguntant-se on són i qui són els nostres germans més petits. Dissabte, testimoni preciós de la Mercè Mariné amb el testimoni d'una persona que només troba, en l'alcohol, lúnica companyia, l'única amistat, l'únic consol. Dissabte de CIM i, per tant, infants, joves, famílies..com sempre...vida a vessar!

Aquí va l'informe:

PREVERES: Pedro Rivero ( presidint..per primera vegada al Casal després de la seva recent ordenació), Alexis Bueno i Jaume Flaquer.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Pr 31,10-13.19-20.30-31
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit 19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obre la mà als pobres, l'allarga als necessitats. 30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.

1Te 5,1-6

1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

Mt 25,14-30

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

HOMILIA: El Pedro va fer una homilia centrada en l'evangeli. Fragment preciós. I, com passa moltes vegades, m'inspiro en les seves paraules per compartir amb vosaltres aquest espai. "Un home va confiar els seus béns als seus servents i va marxar": Déu mateix és l'artífex de tot el que som, començant per la nostra existència. Quina importància té haver rebut molt o poc? No seria més encertat posar l'accent en la confiança que diposita el Pare en cadascú de nosaltres? Déu ens ho regala tot, ens ho confia perquè es refia de nosaltres; fiar-se de l'altre pressuposa un amor incondicional i una generositat sense límit. Impressionant. I ,a sobre, se'n va. Confia tant que queda a les nostres mans fer rendir el que hem rebut, amb total llibertat. I aleshores apareix la nosra petitesa: no sempre som capaços de respondre a tanta fidelitat; la gratuïtat del seu amor és tan immensa que, pobres de nosaltres, fem el que podem! I, poser massa sovint, no sabem com gestionar ni el que hem rebut, ni la llibertat que ens ha estat donada ni la confiança que ens ha estat posada a les nostres mans.És com si la persona que més estimem en aquest món ens fes un regal i enlloc de desembolicar-lo i compartir-lo amb aquells que no tenen el mateix, el deixéssim ben desat en un altell de casa per la por a perdre'l, a fer-lo malbé, a gastar-lo. I segur que aquesta persona tan estimada, no deixarà de fer-nos regals, any rere any, sense cansar-se, fidelment, perquè l'amor és més fort i més gran. Aquest evangeli ens convida a fer una contemplació de nosaltres mateixos..i crec que tocaria fer-la davant d'una Creu: Tu, Senyor, que m'ho has donat tot...has estat capaç de donar la vida; en la teva creu, Senyor, en les teves nafres hi ha la meva petitesa, la meva infidelitat, la meva por...Com Santa Teresa que descobria en les ferides de Jesús, ferides provocades per ella mateixa! Obrim els ulls, doncs! Reconeguem el que hem rebut...i no busquem heroïcitats pensant que fer rendir el que he rebut depèn de nosaltres mateixos. Misteriosament, segueix essent Déu mateix qui alimenta la nostra vida i ensfa créixer i començar i recomençar. Abaixem els ulls, doncs, davant del Crucificat.

I, una vegada més, la pregària que la Saida, ben fidelment, ens regala cada dissabte. Estiguemen comunió a través d'aquest text al llarg de la setmana.

HAS ESTAT FIDEL EN POCA COSA

Senyor, GRÀCIES per la teva gran fidelitat incondicional en poca cosa. ¿T'ho podré arribar a agrair com et mereixes algun dia?

GRÀCIES, perquè en la meva vulnerabilitat, en la meva petitesa i la meva fragilitat, en les meves infidelitats...Tu sempre has estat fidel !!!

Que gran que és això !!!

GRÀCIES, Pare, perquè puc experimentar la teva incomparable fidelitat. Sí, una fidelitat que mai no es cansa de les meves "tonteries" i que m'esperona a caminar i avançar.

¿Saps? Jo també vull i desitjo ser-te fidel, Senyor. I no solament en els millors moments, que en definitiva no deixa de ser fàcil, sinó especialment en els moments de foscor i desolació, en aquells moments en els que sembla que no hi ets, quan et busco i no et trobo,

És com si necessités massa coses per ser-te realment fidel, Senyor, masa seguretats i evidències, mentre Tu ets el gran "mestre" de fidelitat en poca cosa. ¿M'ensenyes? Intentaré aprendre !!!

Senyor, GRÀCIES per la vida que m'ha estat regalada.

GRÀCIES per tots els talents que m'han estat donats de forma gratuïta. Poca cosa, sí, però desitjo posar-los al teu servei, al servei dels altres.

Una abraçada ben gran!!

Montse

Informe missa 5 de novembre de 2011

2011-11-09T19:47:00.000+01:00

Estimats!

Aquest dissabte, missa més que multitudinària!! 100 joves havien participat al voluntariat que promou l'equip de monitors de l'ESO de Joves Loiola; el Fòrum havia celebrat la seva assemblea...missa tan plena de gent, tanta vida, tantes coses per compartir..com el testimoni de les noies qye ens van explicar la seva experiència amb els avis....La suma de tot plegat... impressionant!

Aquí l'informe:

PREVERES: Francesc Padrosa ( presidint), Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Jóse Montobbio.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà (bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Pau Rovira, Albert Mitjans, Ignasi Canela i François Masson( guitarres), Laura León i Cris Isern ( violí)i Xavier Fernández a la direcció de cants.

LECTURES:

Sv 6,13-17
Aviat es fa conèixer al qui la desitja. 14 Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. 15 És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, 16 perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. 17 Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció.

1Te 4,13-18

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

Mt 25,1-13

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:

»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

9 »Les assenyades respongueren:

»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»--Senyor, Senyor, obre'ns!

12 »Però ell va respondre:

»--Us asseguro que no us conec.

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

HOMILIA:

Hem començat un cicle de tres diumenges amb tres paràboles del Final dels Temps; les deu joves, els talents i el Judici Final. Encara que "els finals" els veiem sovint lluny, no és menys cert que no per això deixem de programar-nos i planificar-nos constament a la vida per a preparar l'arribada dels esdeveniments propis de la nostra existència........

Però aquest final del que parla la paràbola d'avui no es planifica ni es programa com els altres.....Mirar el que al "Final" serà veritable, el que tindrà pes, és despullar-se de tot el que vivim ara cercant allò que es autèntic i decisiu ja ara. I què és?Jesús promou la insolidaritat?

Una festa molt important (les Noces de Déu amb la humanitat), una processó de torxes (estem a la nit) per acollir el Nuvi, que encara no arriba, no se sap quan vindrà.........Cinc joves amb les torxes preparades, altres cinc sense oli a les llànties ("si finalment ve el Nuvi ja tindrem temps d'anar a buscar oli o ja em deixaran").........De cop i volta, el Nuvi que es presenta, les 5 noies amb les torxes corrent a buscar oli, tornant a la festa però ........la porta és tancada. Visca el Nuvi, ei deixeu-nos entrar que no el veiem!!! No us conec.

Val, les noies no estaven preparades al moment decisiu, però no les podrien haver deixat entrar? I les altres noies, ¿no els hi podrien haver deixat ni tan sols una miqueta d'oli per encendre les seves torxes? S'està animant a què cadascú faci la seva i passi dels altres?

La crida, personal i instransferible

Ser solidaris, compartir, atendre els necessitats, tenir bon cor (com el bon samarità),servir els altres posant-nos els darrers etc,etc.... ¿no és això el què ens diu l'Evangeli? ¿No tenim borsa de voluntariat al Casal?¿ No obrim cada homilia una finestra per apropar-nos a realitats que no coneixem però que existeixen a la nostra ciutat?¿I doncs...? Llavors, ¿fem la nostra sí o no? Doncs no, de cap manera. Evidentment, és clau l'ajuda entre nosaltres, l'estimació, el servei....Però al Final, quan ens presentem davant el Senyor, cadascú portarà entre les mans el fruit del seu camí únic i intransferible: la seva resposta al Senyor. Ningú no pot creure per mi; soc jo qui haurà de fer la meva opció; ningú no podrà estimar per mi. Cap ONG, ni cap institució, ni el Casal ni ningú em podrà estalviar d'estimar personalment, directament, generosament el Senyor (el pobre, els vellets visitats el dissabte pels joves del voluntariat, els malalts mentals a l'Àfrica del Gregoire, el company sol i trist.........). Aquesta és la resposta que espera de nosaltres el Senyor: una resposta personal, sense delegar en ningú, generosa en amor. Perquè, com deia Teresa de Calcuta, quan ens trobem amb el Senyor no ens preguntarà sobre quants actes haurem fet al pròxim sinó quants haurem fet amb amor.

I l'oli de la llàntia?

Ningú no ens donarà ni un didal d'oli. Som nosaltres qui tenim la responsabilitat d'omplir la llàntia, responent a aquesta crida personal i intrasferible que ens fa el Senyor.¿Què podria ser aquest oli?:La valentia d'apuntar-se a un voluntariat, la valentia d'anar contra corrent, llegir l'Evangeli, creure-hi, intentar aplicar-ho a vida.....La pregària, que ens ajuda a que l'Esperit arreli en el nostre cor, en la nostra ànima,i vagi canviant les nostres actituds. Tenir esperança i compartir-la amb els altres amb alegria i il.lusió, com els joves del voluntariat que han compartit la seva alegria i ganes de viure amb gent gran i han obtingut un somriure de gent que se sent sola. Obrir els ulls i deixar-se mirar per Déu que és en l'altre .

Demano el Senyor que ens doni capacitat i saviesa per respondre a l'exigència evangèlica i que no em faci perdre de vista aquestes preguntes: Quina és la meva resposta personal i intransferible al Senyor? On busco el Senyor?

I, com sempre, compartim la pregària que la Saida ens regala cada dissabte.

NO T’ENTRISTEIXIS COM ELS QUI NO TENEN ESPERANÇA

Senyor, ¿recordes com he actuat amb el Bernat? ¿Recordes que aquest estiu t’has endut el seu germà amb Tu? Saps que em surt estar al seu costat quan em demana, oferir-li la meva espatlla perquè plori tot el que vulgui, pregar per ell... Però dir-li “no t’entristeixis com els qui no tenen esperança” ... No, això no em surt...No en sé !!!

¿Com em poden sortir aquestes paraules, sense que siguin ofensives, enmig de tant dolor, mentre un està assumint que aquell ésser estimat ja no hi serà més, almenys físicament en aquest món? I no tant sols això, Senyor; penso que davant la mort d’ algú molt i molt estimat, no sé si jo les voldria escoltar. Sí, ja ho sé que em falta molta esperança !!! De fet, em fa molta por no saber ni el dia ni l’hora..per a aquells qui més estimo i per a mi mateixa… quan potser no hauria de ser així.. però ¿Què vols que hi faci? Suposo que no sóc l’única.

Potser, Senyor, la clau és que vetllem. I no com aquell que es prepara per un examen fet un sac de nervis, sinó simplement vivint de manera autèntica, intentant apropar-nos a l’evangeli, sobretot, estimant i deixant-nos estimar. Molt complicat, i a la vegada, tinc la sensació que molt senzill.

Sóc conscient, Pare bo, que sovint visc despistada, vaig fent....i,de sobte, sento que em dius “ NO T’ADORMIS, VETLLA”... i llavors m’activo durant uns dies… i tornem a caure…i així una altra vegada….

Dóna’m Senyor, l’esperança, la fortalesa, la fe… perquè pugui entendre i acceptar millor el tema de la mort, perquè cada vegada aquesta vetlla pugui ser una mica més llarga, més viscuda, més sentida !!

Bona setmana a tots!

Albert Sitges i Glòria Milà

Informe missa dia 29 d'octubre de 2011

2011-10-31T20:40:00.002+01:00

Estimats,

Iniciem la nostra eucaristia acollint i fent present les realitats del món: les revoltes a Síria i Líbia,a Espanya ja tenim 5 milions d’aturats dels quals hi ha 1,4 milions de llars on tots dos són a l’atur, la mort violenta de tres persones a València, els segrestos a Kènia, Somàlia i Mauritània. I també el testimoni de l'Altagràcia parlant-nos d'una noia jove complint condemna a la presó. Un món increïblement necessitat de Bona Nova i esperança!!!.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Matabosch, Carme Grimalt, Albert Mitjans i Jóse Paz ( guitarres) i Montse Puiggròs ( cants).
LECTURES:

Ml 1,14b-2,2b.8-10
14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.2 Si no m'escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n'han fet caure molts. Heu arruïnat l'aliança que jo havia fet amb Leví.9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d'humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n'hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l'aliança dels nostres pares?

1Te 2,7b-9.13
7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu

Mt 23,1-12
1 Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
-Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan.4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".8 »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

Catequesi infants: “Deixa`t de disfresses”

De vegades jutgem, condemnem, establim diferències entre nosaltres i ens posem per sobre dels altres, volem ser els primers oblidant-nos de servir els altres, no som humils però………: per seguir Jesús cal deixar-se de disfresses.

Aquesta és la idea que es va treballar amb els nens i nenes a la catequesi i tots ens vàrem treure les nostres disfresses i les vàrem penjar en un mural. Els més petits van colorejar una careta d’un pallasso (“la seva disfressa”) i la van enganxar al mural; els més grans van triar entre deu frases quines eren las que no corresponien a un comportament humil i calia deixar-les perquè eren disfresses (frases del estil “En sé més que tu, tinc la raó i es farà el que jo digui”) i quines frases s’adequaven als valor de la humilitat i voluntat de servei ( p.ex és el més important de l’equip, però ens ajuda a tots com un més). Aquestes darreres frases corresponien als seguidors de Jesús; les altres eren disfresses que vàrem enganxar juntament amb les caretes de pallasso.

HOMILIA: Les lectures d’avui tenen una dura advertència i crítica. A la primera lectura “ sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom un trauré el poder de beneir” i a l' Evangeli “ no feu com els mestres de la llei, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit”. ¿Quantes persones s’han allunyat de l’església pel mal testimoniatge que han rebut?, ¿quants escàndols estan produïts per la incoherència del que diu el que s’ha de fer, mentre ell mateix viu amb uns principis més còmodes?...Però aquestes frases només s’apliquen als sacerdots, qualsevol de nosaltres hem de viure i transmetre coherència... A tots ens poden dir: vosaltres, gent de missa, que feu grups i us trobeu cada setmana... ¿què en feu de la vostra vida?.

Per l’altra banda, trobem una gran tendresa: “ germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares acaronen els seus fills”, poques imatges més tendres que un pare o mare amb els seus fills; comporta una estimació total, una entrega sense límits...”No només us volíem fer participar de la Bona Nova, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides”. És aquesta tendresa i entrega la que transforma, ben lluny de la asfixia d’un compliment hipòcrita (fariseus i mestres de la llei que busquen fer-se veure als primers llocs), així la Paraula pot actuar en nosaltres i expandir la Bona Nova, així estem obrint finestres d’esperança a la nostra ciutat.

Aquesta estimació i entrega total són la manera de viure on “el més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre” i que “tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”. Per cert, es veu que “humilitat” ve de “humus”: (terra), el que camina per la terra. Doncs, ben tocant de peus a terra, ben conscients de la realitat que ens envolta, deixem actuar a Déu en nosaltres i veurem els fruits de la seva paraula!!!!.

I per ajudar-nos, una vegada ,més compartim la pregària que vam escoltar després de la comunió. Que aquesta setmana ressoni en la nostra pregària personal:

¿NO TENIM TOTS UN ÚNIC PARE?

Senyor, avui sento que em fas a mi, personalment, aquesta pregunta.
Sóc conscient que conec molt bé la resposta políticament correcte, i és clar, et dic que SÍ....però aleshores em preguntes ¿estàs disposada a viure seguint tot el que se’n desprèn? I és ara, quan intento donar-te una resposta, que el meu cor s'avergonyeix i necessita demanar-te perdó.
Perdona'm, Pare bo, per tantes vegades que m'aïllo en les meves preocupacions, els meus problemes, la meva feina, els meus somnis... sense fixar-me amb el germà que tinc al costat.
Perdona'm, Senyor, per totes aquells moments que, lluny de la fraternitat, em surt l'enveja, l'avarícia, la rancúnia... que limiten la meva generositat i no em deixen perdonar l'altre, estimar a l'altre, sentir a l'altre com el meu germà
Perdona'm, Pare, quan m'oblido que Tu ens estimes a tots per igual, i penso en fer mèrits, en competir pel teu Amor...en sentir-me superior als altres germans.
Et presento Senyor, tot el que jo sóc: la meva mirada, a cops dura i falta de tendresa cap al germà; les meves orelles, sordes al patiment dels germans que estan cridant, les meves mans, a cops mandroses i incapaces d'acostar-se a qui les necessita ; la meva boca, capaç de dir paraules feridores; el meu cor tantes vegades indiferent.... I t'ho presento perquè, desastre com són, ho acullis i estimis, ho beneexis.
SÍ, tots som fills teus, fills d'un únic Pare....¿ens ajudes a estimar-nos com a tals? I jo, et prometo que intentaré posar tot el que pugui de la meva part.
Tant de bo, Senyor, en dirigir-nos a Tu, cada dia puguem dir, a consciència, "PARE NOSTRE".

Bona setmana a tots!

Marisol Ortiz

Informe missa dia 21 d'octubre de 2011

2011-10-23T22:09:00.000+02:00

Estimats,

Ahir eucaristia molt plena de gent, especialment joves que havien participat a les 24 hores!! Una proposta per a joves de 3r i 4t ESO per tal de donar a conèixer el Casal i oferir-los aquest espai com a lloc de creixement personal, espiritual i de servei als altres. Felicitats a tots els qui ho van fer possible! També ahir els del CIM havien tingut activitat tot el dia. I moltes famílies es van aplegar a una celebració de l'Eucaristia que va ser molt viscuda i molt festiva.

I també seguim amb el nostre fil conductor sota el lema "per a mi viure és Crist". Ahir un jove de les 24 hores compartia la vida d'una senyora a la que havia visitat en el voluntariat de la tarda.

Aquí l'informe!

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch i d'altres..ara no els recordo a tots ( a les guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES

Ex 22,21-27

21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

1Te 1,5c-10

5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.

Mt 22,34-40

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:

36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

37 Jesús li digué:

- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant:Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

HOMILIA: Els destinataris de l'homilia d'ahir varen ser els joves que havien participat a les 24 hores però, en realitat, jo pensava, mentres anava escoltant, que tots en som destinataris perquè se'ns va posar davant dels ulls, amb claredat i contundència, una realitat en la que penso que tots estem immersos i, possiblement, massa capficats. Agafant el text de l'evangeli, se'n desprèn una pregunta concreta: quins són els teus manaments? Què ens cal per ser feliços? I, ràpidament, apareixen les respostes que són´"políticament" correctes: tenir amics, estimar i ser estimat, viure en pau amb tothom, que ens ajudin..i, fins i tot, els més grans podríem afegir: tenir una comunitat cristiana, celebrar l'Eucaristia, dedicar temps a la pregària, participar en campanyes solidàries....i tot això està molt bé. I tant! Doncs que sigui així del tot i, aleshores, deixem de preocupar-nos per tenir èxit, per agradar els altres, per tenir una aparença bonica, per mantenir-nos en un cert status social que ens permet obrir unes quantes portes. Buff...mira't així, potser ja no ens agrada tant! A qui no li agrada estar dins del col·lectiu dels "normals"? Qui no es preocupa pel seu cos, per la seva imatge? Qui no té com a objectiu important a la vida el fet de ser reconegut en allò que és i que fa? Qui no es complau quan se sap admirat per d'altres? QUIN SÓN, DONCS, ELS NOSTRES MANAMENTS? O aquest estima Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament és un manament que apareix verbalitzat en les nostres respostes políticament correctes però que queda esmorteït sota d'altres manaments que seguim amb molta més cura i preocupació? Podem pensar..i què passa? no està bé desitjar tenir un espai mínimament reconegut a la societat? Quin mal fem? Segurament, cap. Potser el matís està en el fet que, segurament, mirem de reüll i sota sospita els qui estan fora d'aquests manaments tan "terrenals". I, per tant, això d'estima els altres com a tu mateix, potser queda en qüestió. I encara diria aquest és el termòmetre que ens dóna el grau de la nostra estima per Déu amb tot el cor o la nostra excessiva estima per nosaltres mateixos.

Com sempre, al Casal, unes homilies que no ens deixen indiferents. Cosa que, per cert, fa créixer.

I ara, una altra pregària que la Saida va escriure pel moment de post-comunió. Que sigui la nostra pregària per la setmana!

GRÀCIES A VOSALTRES HA RESSONAT LA PARAULA DEL SENYOR

Pare, avui, en la meva pregària, em permetré somniar amb Tu una mica... ¿Em deixes?Somniar que la teva paraula és l'eix i el centre de tot el que faig, el que sento, el que visc, com ho devia ser per Jesús. Somiar que arribarà un dia en què la meva vida no s'entendrà sense Tu.Somniar que quan arribi al final de la meva existència, miraré enrere i amb un emocionat somriure m’adonaré que la meva vida no ha estat altre cosa que un ressò de la teva paraula.

Humilment, gastant la vida, sense publicitat, des de les més petites accions de cada dia.Sí, tan senzill i tan complicat a la vegada !!! A cops els somnis es fan realitat ¿oi? Deixa'm demanar-te, Senyor, que l'Esperit Sant davalli sobre nosaltres i que ens ajudi a que totes les nostres accions, les nostres paraules, els nostres desitjos... tot allò que som....comuniqui al nostre voltant la teva paraula: la bona notícia del teu AMOR en majúscules, incondicional, infinit, sense límits, sense mesura.Somniar que el meu amor cap als altres s'acosta cada dia una mica més a aquest AMOR que tu ens tens i que tantes vegades em supera. Ja sé que he apuntat molt alt i, a la vegada ,estic ben lluny de tot això. Sí, segurament una incoherència més de tantes dintre de totes les meves limitacions, però em consola pensar que són els somnis i les utopies el que ens ajuda a caminar i a avançar.

I ara, ajuda’m Senyor, perquè aquesta pregària no sigui tan sols paraules maques i buides i es vagin convertint en un somni sincer que surt del més profund del cor.

Ajuda'm Senyor, a fer una petita passa.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 15 octubre de 2011

2011-10-17T22:05:00.000+02:00

Estimats!

Realment, la capella se'ns va quedant petita!! Els darrers dissabtes feien goig! Tanta gent, tants rostres d'edats i llocs diversos..impressionant! El Llorenç Puig feia un esment d'això a l'Eucaristia de dissabte. Donem-ne gràcies a Déu. Com va essent habitual en les darreres setmanes, sota el nostre lema: Per a mi viure és Crist, anem resseguint petites històries de persones a través de les que Crist mateix ens crida, ens demana, ens convida a caminar i a treballar pel Regne. Aquest dissabte, la Yolanda ens presentava el Guillem, infant que està patint una greu malaltia. Ja són uns quants noms els que apareixen a la nostra ciutat fosca; petites finestres il·luminades que ens parlen del Crist vivent ben a prop; petits senyals que ens col·loquen davant d'un semàfor en verd per tal de ser capaços de sortir carrer avall i fer-nos presents a la ciutat. Casal Loiola, arrenquem?

Aquí l'informe:

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint), Alexis Bueno, Jon Sagastagoitia i Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Jóse Paz, Júlia Diaz, Glória Diaz i Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Is 45,1.4-6
1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d'ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: 2 «Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d'acer. 3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo sóc el Senyor, el Déu d'Israel, que et crida pel teu nom. 4 Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T'he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. 5 Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T'he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes, 6 perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.

1Te 1,1-5b

1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica.

Mt 22,15-21

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

-Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

-Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

-De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

-Del Cèsar.

Jesús els diu:

-Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

CATEQUESI INFANTS:Aquí teniu el text que van treballar amb els infants...ben maco!: Per començar, a veure si ens responeu a aquestes dues preguntes. Primera: quant temps creieu que es triga a fer bullir un ou perquè estigui cuit? (... esperar respostes...) Efectivament uns 20 minuts. I així, doncs, quant temps es trigarà a fer-ne bullir dos perquè estiguin cuits? (...és possible que més d’un respongui erròniament 40 minuts...) La pregunta tenia una mica de trampa perquè la resposta és que també es triguen 20 minuts. Segona pregunta: un pastor té un ramat de 10 ovelles i se li moren totes excepte 6. Quantes ovelles li queden ? (...és possible que més d’un respongui erròniament 4 ovelles...) La resposta és que n’hi queden 6, exactament. Oi que aquestes preguntes tenien una mica de trampa i fan que donem una resposta incorrecte?

També a Jesús li van posar moltes preguntes trampa al llarg de la seva vida, perquè volien que s’equivoqués en la resposta i així tothom es posés en contra seva. Al país de Jesús tothom tenia l’obligació de pagar impostos als romans, l’emperador dels quals era en Cèsar. Tanmateix a la gent no li agradava haver-ho de fer. Llavors li van preguntar a Jesús què pensava Ell sobre si s’havien de pagar els impostos o no. Era una pregunta trampa perquè si deia que sí, a la gent no li agradaria la resposta. I si deia que no, la gent diria que Jesús pensava que no s’havia de complir l’obligació que tenien. Escolteu com se’n va sortir, Jesús, i després en parlem. ( lectura de l'evangeli). Preguntar als nens com se’n va sortir, Jesús, de la pregunta trampa que li havien fet i quina és la frase amb la que Jesús ens ensenya com ens hem de comportar. Ha de sortir que va utilitzar la moneda, i que la frase és l’assenyalada en vermell al text de l’Evangeli.

Llavors preguntar què ens vol dir Jesús amb aquesta frase. Ha de sortir que hem de complir les nostres obligacions de cada dia: fer els deures i estudiar, creure els pares, endreçar l’habitació.... I també que hem de comportar-nos com a bons cristians: ajudar els que més ho necessiten, pregar, fer companyia als malats o als avis... )

Ara escriviu una petita pregària demanant a Jesús que us ajudi a complir una de les vostres obligacions que us costa més, i que us ajudi a fer una cosa concreta com a bons cristians. “Estimat Jesús: ajuda’m a ....”.

HOMILIA: Jesús es veu sotmès a una pregunta que amaga una trampa impressionant. Una pregunta complexa. Una pregunta que, a priori, només té dues respostes possibles: un sí o un no. I en qualsevol de les dues respostes, hauria estat víctima d'acusacions, de crítica, de rebuig...i les coses ja no estan massa fàcils perquè en el moment que ens trobem, Jesús ja ha guanyat molts enemics. Massa gent cercant la manera de condemnar-lo. La pregunta ens la podríem fer també avui, canviant els termes, però a fi de comptes, potser ens la podem fer igual. Què li donem a Déu? Com són les nostres vides? Potser inevitablement, vivim vides un xic fragmentades, cercant la manera de respondre aquesta pregunta-trampa d'alguna forma "políticament" correcta: donem una mica al món i una mica a Déu. I intentem combinar tots els elements cercant un equilibri que ens deixi, almenys, poc neguitosos. Com viure fidels als propis valors en un món dominat per uns altres valors? L'Alexis ens posava algun exemple:Es pot ser cristià i “broker” de la borsa? Es pot especular en borsa i ser cristià?

Jesús, a la pregunta, dóna uns resposta en la que es destil·la aquest rerafons:- Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar: doneu-li el que ell exigeix per la força. I de pas quedeu-vos vosaltres amb la vostra mentida i la vostra hipocresia, vosaltres que a més sou dels qui us aprofiteu del sistema i de la vostra amistat amb l’ocupant.No és el moment per a mi ara de proclamar la insurrecció contra el poder establert, no és el tema ara: tot sistema establert en aquest món descansa sobre una certa injustícia i incoherència.

Certament, vivim en un món que no hem fet nosaltres, dominat per molts poders, amb els seus valors... hem de treballar, hem de sostenir les nostres famílies, cal un cert ordre social, una certa lleialtat respecte del poder establert, malgrat que no tingui la legitimitat moral plena... Però no es tracta d’un “repartiment” de les fidelitats: una mica al Cèsar,una mica a Déu; una mica a la política i l’economia, al sistema capitalista i una mica a la solidaritat; una mica al món i una mica a la fe i l’espiritualitat; una mica a la realitat, una mica a l’utopia...

Quina seria, doncs, la resposta? Potser seria que donem al món el que ens exigeix, amb tot el seu pecat i la seva imperfecció i donem a Déu...TOT! I ens preguntem si en aquest donar-ho TOT, si en aquesta por de donar-ho tot sense fragmentar, sense cercar equilibris hi ha, en realitat, tot el que ens separa de Déu.

Demanem a Déu una ànima apassionada pel Regne de Déu, per la seva justícia, pel bé dels seus fills, pels pobres! El divendres es celebraven els 30 anys del CiJ, recordant testimonis com el Nepo, Arrupe, Salvat... testimonis que han viscut en la passió pels fills més despullats, per als deixats de la mà de Déu.

I, també, una vegada més, en el moment de postcomunió, una pregària preciosa de la Saida per ajudar la comunitat reunida a fer-ne text de pregària durant la setmana. Aquí està:

SEMPRE DONEM GRÀCIES A DÉU PER TOTS VOSALTRES

En la meva pregària. Senyor, sovint demano molt més que agraeixo. Et demano que m'ajudis en les meves coses i els meus neguits, que ajudis als qui més estimo quan crec que ho necessiten, et demano que ens ajudis a fer un món millor......

Avui no et demanaré res, Senyor. Senzillament tinc la necessitat de presentar davant teu molts "companys" de viatge que m'has donat de forma gratuïta i amb els qui comparteixo molta VIDA. Vull posar els seus rostres davant teu, i agrair-te tantes coses....

Gràcies per totes aquelles persones, AMICS, que saben treure el millor de mi mateixa, que amb el seu somriure em parlen del goig de viure, que amb les seves paraules em fan més suportable el patiment i m'aporten esperança.

Gràcies perquè SEMPRE hi són, perquè m'estimen incondicionalment i perquè es deixen estimar.

Gràcies per que són, per a mi, testimoni de resurrecció, perquè mitjançant ells TU em parles.

Gràcies perquè m'ensenyen a viure la vida amb clau evangèlica, m’ajuden a viure a fons i amb sentit. Gràcies perquè la meva fe es recolza i s'alimenta en la seva fe.

Gràcies perquè amb la seva presència m'ajuden a créixer, a ser millor persona... Gràcies perquè sense cap mena de dubte, sense ells, no seria la mateixa.

Gràcies perquè el meu cor vessa, ara mateix, de rostres i de noms.

Senyor, tinc la sensació de no merèixer tot aquest GRAN REGAL que m'has donat, sóc conscient que rebo moltíssim més del que dono. A vegades potser no demostro prou l'important que és per a mi.

Avui et demano, Senyor, que sigui capaç de transmetre tot aquest agraïment a cadascun d'ells, sobretot estant al costat, sempre, disposada al que calgui.

Una vegada més, Senyor, MIL GRÀCIES per tants VOSALTRES !!!!

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa 8 octubre de 2011

2011-10-12T19:15:00.000+02:00

Estimats,

aquest dissabte, festa gran al Casal Loiola! Missa d'inauguració de curs amb la presència de moltíssimes persones de grups diversos. Amb alguna notícia ben novedosa: el Jaume Flaquer, nou consiliari del CIM!. Inici de camí, moment per posar la mirada en algun objectiu que ens uneixi a tots en la missió i que ens faci esdevenir testimonis a la nostra ciutat en aquest curs 11/12. La Mireia ens va parlar del seu testimoni; una crida preciosa que posa nom i cognom a tantes persones que ens necessiten. Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno, Llorenç Puig, Carles Marcet, Jaume Flaquer, Franscesc Padrosa, Quim Pons, Joaqui Salord i Xavier Morlans

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Xavi Matabosch. Carme Grimalt, Júlia Diaz i Jóse Paz (guitarres) i Roser Peyró a la direcció de cants ( que, per cert, s'afegeix a l'equip de directors de cants: Benvinguda!)

LECTURES:

Is 25,6-10a

6 En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. 7 Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; 8 engolirà per sempre la mort. El Senyor, Déu sobirà, eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. 9 Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l'esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l'esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.» 10 La mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya, però Moab serà trepitjat allà on és, com es trepitja la palla a la bassa del femer.

Fl 4,12-14.19-20

12 Sé viure enmig de privacions i sé viure en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar molt i a patir gana, a viure en l'abundor i a passar necessitat. 13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort. 14 Tanmateix, heu fet bé de solidaritzar-vos amb la meva estretor.19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, donant-vos la glòria en Jesucrist. 20 A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Mt 22,1-14

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:

2 -Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. 4 Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec:

-Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

5 »Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents:

»--El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12 i li digué:

»--Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?

»Però ell va callar. 13 Llavors el rei digué als qui servien:

»--Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14 Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

CATEQUESI INFANTS:La Myriam, l'Oriol i la Natàlia van acompanyar els infants. A la catequesi, després de llegir el text de l'Evangeli, els més petits van pintar unes vinyetes i van fer unes invitacions en les quals Jesús ens convidava a la seva festa. Després les van repartir per la Capella. Els més grans van estar parlant del que passa a les nostres festes, a qui convidem, a qui deixem fora... També vam estar parlant del que ens vol dir Jesús amb aquesta història, que Jesús estima a tothom, tan bons com dolents, i de que sovint Jesús ens convida a la seva festa i com nosaltres li diem que no. Van acabar fent una pregària demanat-li a Jesús algunes coses que necessitem per participar de la festa, de la seva Festa.

HOMILIA:Un dissabte més, l’Evangeli em descol•loca i m’interpel•la directament. Què vols de mi, Senyor? Deixo enrere la imatge de la vinya, que encara segueixo intentant localitzar..., i em trobo amb la invitació a la gran Festa de Déu. I la història d’aquell rei generós i sever alhora m’inquieta perquè no tinc clar si jo sabria estar-hi a l’alçada. Sempre dubtant de quina ha de ser la resposta correcta.

Llavors, sorprenentment, l’Alexis centra l’homilia en la figura d’aquells servents fidels donant per descomptat que nosaltres ja hi som convidats i volem assistir-hi (tot i que haurem de repensar-nos més endavant “amb quin vestit” ens hi presentarem). Per a ell, el ressò de la paràbola està avui en el repte que Déu ens llança com a comunitat perquè siguem missatgers dins i fora del Casal assumint els riscos que això comporta: ser rebutjats, menyspreats i, fins i tot, maltractats. La sala de la Festa no és encara plena i nosaltres podem omplir-la cercant “bons i dolents” més enllà de les portes, pels carrers del nostre desconegut barri, de la nostra anònima ciutat. I és llavors quan torno a fixar-me en aquelles finestres que cada dissabte anem obrint. Com d’aïllats i temorosos d’obrir-nos vivim! Quanta vida hi ha més enllà de les nostres segures i conegudes finestres! Quants germans petits per descobrir!

I tanta vida dins del Casal, tantes comunitats... el CIM, Joves Loiola, VOLPA, UL, Espai Ignasià, Berchamns, Fòrum, La Vinya, Congregació...! Som capaços de treballar ajudant-nos a crear aquest espai de creixement humà i espiritual tenint cura de les persones, de la seva fe, de les seves lluites personals? I, alhora, tots plegats, què fem cap enfora? És urgent que la nostra missió ens empenyi a sortir i, fins i tot, a arriscar cercant al carrer, al barri, a la ciutat, els nostres germans petits; tenint cura d’aquells que possiblement avui serien els amics de Jesús. El Casal Loiola ha de mantenir viva l’activitat de dins per poder donar resposta a les necessitats de fora.

Avui és dia de Festa gran al Casal! Dia de celebració, dia per deixar enrere diferències i discrepàncies, desconfiances i rancúnies; dia per compartir i descobrir tot allò que ens uneix. En definitiva, és hora ja de sumar esforços per ser missatgers fidels de la voluntat de Déu.

I, finalment, ens recorda l’Alexis les paraules que ressonaven el passat dimecres en aquesta mateixa sala quan davant de més de tres-centes persones l’Arcadi Oliveres i el José Ignacio González Faus ens animaven a creure, i a construir, que “un altre món és possible i necessari”; i és llavors quan cadascú haurà de saber quin vestit triar per presentar-se al banquet.

PREGÀRIA POST-COMUNIÓ: Molts de vosaltres heu mostrat interès per aquestes pregàries que es llegeixen cada dissabte en el moment de post-comunió. En primer lloc, dir-vos que l'autora de les pregària és la SAIDA FRANCIA, que es mereix una enorme felicitació! Són pregàries que surten del cor i que, per tant, arriben al cor. Gràcies, Saida! En segon lloc, recordar-vos que les hem anat publicant en aquests informes cada setmana. I, en tercer lloc, aquí teniu la d'aquesta setmana. Que sigui la pregària de la comunitat!

AVESAT A TOT

Estar avesats a tot... Senyor ¿cal? ¿És necessari? Em ressonen aquelles paraules que he sentit tantes vegades: "Faci’s la teva voluntat", "en les teves mans encomano el meu esperit" però que avui prenen un sentit especial. Senyor ¿no és humà desitjar amb més força la salut que la malaltia? ¿el gaudir al patiment? ¿la felicitat a la desgràcia? ¿estar bé a estar malament? No sé, Senyor, no et puc negar el que jo desitjo i el que saps que et demano en les meves pregàries. Quan arribi el patiment (que ben segur n'hi haurà i no poc), doncs ja l'acceptaré, em resignaré, i intentaré buscar la teva ajuda sense protestar gaire, però a priori... si m'ho puc estalviar... la veritat... no sóc indiferent.

I a la vegada sóc conscient que tu ens demanes l'actitud d'aquell que s'entrega totalment a Déu, aquell que s'abandona, amb la certesa i la confiança que Tu mateix el fas fort.. Avui, no et puc dir altra cosa que envejo a aquell qui té aquesta actitud, i únicament m'atreveixo a demanar-te que m'ajudis a desitjar tenir aquesta indiferència.

Senyor, tant de bo, un dia, des del nostre cor, siguem capaços de dir : A tot allò que hagi de venir... SÍ.

Una abraçada,

Yolanda Gimenez

Informe missa 1 octubre de 2011

2011-10-02T23:51:00.001+02:00

Estimats,

La nostra comunitat comença a agafar ritme de nou.Ahir, primer dissabte de CIM i l'anunci de la inauguració oficial del curs que serà el proper dissabte dia 8 d'octubre. Aquí en teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno i Luis Muñoz (diaca)

FIL CONDUCTOR.Seguim amb el nostre lema "Per a mi, viure és Crist" que ens recorda que el Crist ens envia i ens crida en tots aquells que més pateixen; aquells que es troben en la nostra ciutat tan plena de vida, de llum i, alhora, tan fosca per a moltes persones. Ahir, la Inés ens parlava de la Diana, una dona que ha estat mare mentres complia condemna a la presó.

MÚSICS: Jóse, Xavier, Genís, Albert a les guitarres, Luis al saxo, Victor a la bateria, Cris al violí i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 5,1-7
1 Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil. 2 Va remoure la terra, tragué les pedres i va plantar-hi ceps triats. Al bell mig hi construí una torre de guardia i va excavar-hi un cup. N'esperava bon raïm, però ha sortit agre. 3 Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem, feu de jutges entre jo i la meva vinya. 4 Què més podia fer que no li hagi fet? N'esperava bon raïm; per què surt agre? 5 Ara, doncs, us faig saber què faré amb la meva vinya: n'ensorraré la paret perquè la puguin esbrotar; li derrocaré la tanca i que la gent la trepitgi. 6 La convertiré en terra erma: no l'esporgaran ni la cavaran, hi creixeran espines i esbarzers. Manaré als núvols que no li donin mai més pluja. 7 La vinya del Senyor de l'univers sou vosaltres, poble d'Israel. Vosaltres, gent de Judà, éreu la seva plantació predilecta. El Senyor n'esperava justícia, i pertot veu injustícies; volia misericòrdia, i tot són misèries.

Fl 4,6-9

6 No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

8 Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. 9 Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Mt 21,33-43

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. 34 Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" 39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?

41 Li responen:

-Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.

42 Jesús els diu:

-¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen.

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

CATEQUESI INFANTIL: La idea que es va treballar a la catequesi És que Déu ens dóna “la vinya de la nostra vida” per projectar-la sobre els altres, no per tancar-nos en nosaltres mateixos. HEM DE SER ACOLLIDORS amb les persones que s’acosten a la nostra vinya i, de la mateixa manera que Déu ens estima sense límits , donar-los el millor de nosaltres.

HOMILIA: La pregunta d'aquesta setmana és: vull donar el fruit? Estem resseguint el final de la vida de Jesús i resseguim, també, aquests textos forts, directes, contundents en els que se'ns fa palès que la qüestió de fons és anar a la vinya o no anar-hi. El tema segueix essent que la proposta de Déu massa sovint provoca el rebuig dels homes. I aquesta setmana, aquest rebuig se'ns mostra en una altra de les seves cares. Podem acceptar la proposta de Deú i anar a la vinya: "Senyor, em sento cridat al món, a la meva ciutat per treballar pel Regne"..i, aleshores, poc a poc, podem perdre de vista que és a Ell a qui li devem tot, a Ell a qui li hem de retornar amb escreix el que hem rebut..i es va enquistant en el nostre cor el sentiment que l'obra de la vinya és la meva obra; que els fuits obtinguts són per a al meu benefici, per a la meva glòria, per al meu poder i la meva ànsia de ser reconegut, admirat. L'Alexis ens posava l'exemple dels pares amb els seus fills: que fàcil és sentir-se propietari de la vida que un ha engendrat i, en canvi, és una vida regalada i donada al món gratuïtament. Vaig sentir una vegada, un pare que deia: "no deixem un món millor als nostres fills; deixem uns fills millors per seguir construint el món". Però nosaltres, tan porucs i tan insegurs, ens entestem en voler marcar el nostre territori, ens sentim cofois quan les nostres bones obres són lloades públicament, ens irritem quan no ens agraeixen allò que hem fet amb esforç, amb qualitat. Quantes vegades cerquem la lloança a la nostra pròpia persona enlloc de lloar només el Crist. Potser comencem a llaurar les nostres vinyes ermes demanat al Pare que ens acompanyi, ens ajudi, ens consoli..i quan detectem els primers fruits ens comença a temptar el desig de retenir-los, de signar-los amb la nostra empremta, de segellar-los amb els nostre propi nom quan l'únic nom hauria de ser el del Crist. No matem nosaltres també, com feren aquests vinyaters, l'enviat de Déu? No ens afegiríem avui a les multituds dels qui cridaven "crucifiqueu-lo!"?

Déu espera el nostre fruit.És seu! No és pas nostre! Ens ha confiat la vinya. I aquesta vinya té molts noms: el Casal Loiola, la meva comunitat, els meus fills, els pares grans, el malalt que tinc a la vora, el company de feina...qui no sap, si mira una mica a fons, quines són les seves vinyes? Són les darreres paraules de Jesús. Hi ha una urgència. Volem o no volem anar a la vinya? Volem o no volem treballar-la, cansar-nos, recollir-ne el fruit i donar-ho tot al Pare? Perquè al final, hi ha una certesa molt clara: "la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l'edifici". Nosaltres escollim si rebutgem el Crist o no. I se'l pot rebutjar encara que participem de moltes eucaristies, de moltes comunitats, de molta pregària..el rebutgem si tot això ho vivim com a mèrit propi i si no ens empeny a revertir-ho en la construcció del Regne.

La pregària que la Marta ens ha llegit després de la comunió pot ser, aquesta setmana, una bona proposta per buidar el que embruteix el nostre interior i omplir-lo completament d'un Crist que ens crida, ens envia i ens espera amorosament amb els braços oberts.

LA PAU DE DÉU GUARDARÀ ELS VOSTRES CORS I ELS VOSTRES PENSAMENTS

Avui em pregunto ¿on queden les paraules"sigui la pau amb vosaltres" enmig d'aquest món ple de violència? Senyor, quanta pau necessitem !!!

Pare, ajuda'm a ser testimoni de la teva pau, vull escampar-la arreu, allà on vaig cada dia: a la feina, a la comunitat, amb la família, amb els amics.

I ara, ja sé que em posaràs deures, com sempre. Em diràs que el primer que cal és que aconsegueixi serenor i pau interior. Cuidar que el meu cor estigui en pau.

Intento trobar aquesta pau dins la meva agitada agenda plena de reunions, activitats i compromisos. A vegades, potser massa sovint, no me'n surto i guanyen les presses, les angoixes, i l'estrés...malgrat que saps com m'omple tot el que faig.

I en aquests moments, quan no tinc pau, quan vegis que em despisto i m'oblido, necessito que em recordis que he de guardar un forat enmig de tanta activitat per la pregària gratuïta i agraïda, per assaborir internament tanta vida.

Senyor, que aquell que em conegui, vegi en mi una persona "de pau": algú que suma i no resta, algú que facilita enlloc de posar pals a la roda, algú que crea bon ambient, que amb optimisme i bon humor ajuda a fer veure les coses bones i positives i relativitzant les negatives.....

Que la teva pau, guardi sempre els nostres cors i els nostres pensaments.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa 24 de setembre de 2011

2011-09-26T23:10:00.001+02:00

Estimats!

Aquest dissabte, Mare de Deú de la Mercè, patrona de Barcelona. Que ella inspiri aquestes setmanes en les que mirem la nostra ciutat descobrint els llocs i les persones des de les que Crist ens crida i ens parla. Aquesta setmana, el Nacho Queralt ens ha parlat del Josep. Un home que ho ha perdut tot. Tinguem-lo també ben present, doncs!

Aquí va l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Maria Torras, Albert Mitjans i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES

Ez 18,25-28
25 »Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra?26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.

Fl 2,1-11 ( o Fl 2,1-5)

1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d'encoratjament, de consol en l'amor, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i compassiu, 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. 3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. 5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:6 Ell, que era de condició divina,no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,7 sinó que es va fer no res:prengué la condició d'esclaui es féu semblant als homes.Tingut per un home qualsevol,8 s'abaixà i es féu obedient fins a la mort,i una mort de creu.9 Per això Déu l'ha exaltati li ha concedit aquell nom qe està per damunt de tot altre nom,10 perquè en el nom de Jesústothom s'agenollial cel, a la terra i sota la terra,11 i tots els llavis reconeguinque Jesucrist és Senyor,a glòria de Déu Pare.

Mt 21, 28-32

28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:

»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.

29 »Ell li va respondre:

»--No hi vull anar.

»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:

»--De seguida, senyor.

»Però no hi va anar.

31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?

Li responen:

-El primer.

Jesús els diu:

-Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.

HOMILIA:Una vegada més, un evangeli fort, colpidor, que no deixa indiferent. Un evangeli que seguint la tònica de les darreres setmanes, EM DESCOL·LOCA. En el fons, suposo que no estem (o no estic) preparada per acceptar que les prostitutes, borratxos, drogaddictes... “lo peor de lo peor” passin davant meu en el cami cap al Regne de Déu. És que si ho pensem de veritat... és fortíssim ¿no? I ho diu ben clar, no sembla que admeti gaires interpretacions. L’Alexis, ens plantejava que en el fons, el “kit” de la qüestió i de tota la nostra vida, el que realment compta és quelcom tant simple com: "vas o no vas a la vinya?”. Pregunta ben directe.. ale... Més enllà de les nostres paraules plenes de bones intencions, de la nostra dedicació al Casal Loiola i a mil històries pastorals (catequesis, grups...),de les nostres pregàries i hores de reflexió.... més enllà de les nostres “queixes i reclamacions” cap a Déu i les nostres excuses (d’això en som ben experts) ....en darrer terme, la pregunta serà: “molt bé tot el que m’expliques.... el teu currículum... però al final, ¿has anat a la vinya o no hi has anat?” I a més, no em diguis que no saps a quina vinya anar, no et passis la vida buscant vinyes espectaculars, comença únicament mirant al teu voltant, el teu dia a dia.

¿Has estat al costat d’aquells que t’han necessitat? ¿Has donat de menjar, de vestir, has anat a visitar als teus germans....? I en aquest moment, és un SÍ o un NO. No hi han “peròs”.. tota la resta... no importa. I encara que sigui en l’últim moment, és això el que compta. I això és el que ens costa de pair: jo tota una vida fent “mèrits”, i aquell que ha portat una vida tan indigne, al final de tot, quan ja no li queda res, quan ha tocat fons i ho té tot perdut, resulta que li entra el penediment, canvia, decideix anar a la vinya i em passa davant.¡Quina injustícia!. I és que les coses no van per aquí.. Déu segueix una lògica totalment diferent... i que no entenem.

Que aquesta setmana, la pregària que vam llegir després de la comunió ens ajudi a comprendre aquesta lògica:

TINGUEU ELS MATEIXOS SENTIMENTS QUE VA TENIR JESUCRIST

Senyor, avui tinc un gran desig que em crema per dins: Com m’agradaria viure amb els mateixos sentiments que tingué Jesucrist !!! Et confesso que no sé ben bé com fer-ho. Diuen que la mirada és el reflex de l’ànima, de l’essència de la persona, i és per això que primer de tot et demano que m’ajudis a tenir la mateixa mirada de Crist. Una mirada que m’imagino transparent, neta, plena a vessar d’estimació i amor cap els altres. Sincera, profunda, capaç d’anar més enllà i veure el més profund del germà. Una mirada que ben segur transmetia tanta pau i serenor.... portadora de perdó i reconciliació. Una mirada que no jutja i que va donar sentit a tota la seva vida.

Si, una mirada amb una brillantor especial que m’ha interpel•lat i m’ha semblat reconèixer en el Germà Roger de Taize , en Vicens Ferrer, en Teresa de Calcuta.

Dóna’m Senyor, un boci d’aquesta mirada...

Una abraçada!

Saida