CONTINUEM AL FACEBOOK

Continuem compartint les vivències de les eucaristies al Facebook: Comunitat Casal Loiola.

Us esperem amics!!!!.

La comissió de litúrgia.

TRANSPIRINENCA SOCIAL I SOLIDÀRIA 2014

TSS: UN PROJECTE SOCIAL

Caminar sota el sol o la pluja,  pujar un cim, banyar-se a un llac glaçat, contemplar una posta de sol, sentir-se cansat però satisfet, perdre’s i tornar a trobar el camí...

Llargues hores de silenci, meditació i hores de compartir experiències.

La muntanya ens dóna allò que no trobem enlloc més en la nostra vida quotidiana: temps, silenci, pau.

A la muntanya no hi caben les aparences, les disfresses o els amagatalls, cadascú és qui és, autènticament, sense embuts.

És per això que la muntanya és una escola de vida que ens transforma i enforteix.

El Mohit, el Shahid, la Polina i el Mamadou, i molts altres nois en risc d’exclusió social del casal d’infants del Raval i altres organitzacions han experimentat aquesta transformació durant aquest estiu. Han fet la Transpirinenca Social i Solidària, liderada per l’Ignasi de Juan-Creix i la Fundació Formació i treball acompanyats per tots aquells que hem tingut oportunitat de fer-ho durant alguns dies.

Junts han viscut els 42 dies de travessa dels Pirineus, una experiència de superació , esforç i solidaritat. 800 Km caminant que els han fet millors persones, més madurs i més savis.

La TSS va començar el 15 de juny a  Hondarribia i va acabar el 25 de juliol al Cap de Creus, recorrent tot el Pirineu per segon any consecutiu amb l’ambició de ser una escola d’inclusió social. L’objectiu de 50  nois, 50 professionals i 50 empreses o institucions ha estat superat amb escreix: 80, 80 i 80. Un èxit de participació en tots els sentits!

Una iniciativa personal, un projecte social, una realitat transformadora feta possible gràcies a la tenacitat i persistència del seu líder. 

Eulàlia Serra

EUCARISTIA 21 DE JUNY - CLOENDA

Aquest passat dissabte vam tancar el curs 2013-14 al Casal. Va ser una eucaristia molt sonada que comptava amb moltes realitats per celebrar. Primer de tot els 90 anys de la Carme Ysó, que presidia a primera fila, una dona que molts de la casa coneixeran doncs va estar durant molts anys treballant al Casal per les CVX. L'Ignasi Vila, jesuïta, en va fer una bona ressenya biogràfica i se la veia més que contenta de celebrar el seu aniversari amb tanta gent. Segon, celebràvem els 25 anys de casats de la Núria i el Fèlix, van voler-ho compartir amb nosaltres, donat que la Núria dirigeix sovint els cants a l'eucaristia del Casal i les seves filles participen dels grups d'UL. En donava fe en Pep Mària, jesuïta, que va concelebrar juntament amb el Joaqui Salord i l'Ignasi. El Joaqui ens recordava també que aquest mateix dissabte, dia de Sant Lluís Gonzaga, la Companyia culminava un procés de treball entre les diferents províncies espanyoles, de resultes del qual hi haurà, a partir d'ara, un única província jesuítica a tota España. Aquell mateix matí s'havia celebrat una eucaristia amb el Pare General, Adolfo Nicolàs, a Madrid del qual en destacaven la seva crida a viure la vida amb un "gran sentit de l'humor". Per últim, ens acompanyava musicalment la fantàstica i nombrosa coral de Twocats pel Gospel. Com acostumen a fer cada final de curs, van voler venir a compartir amb nosaltres una eucaristia plena de música i sobretot molta energia, moguda per un esperit compartit entre tots els que formem part del Casal.

La litúrgia ens convidava a celebrar el dia de Corpus, i en Pep Mària, que va fer la homilia, va anar posant com a exemple tanta celebració i tanta vida com a un signe del cos de Crist, que es dóna i reparteix sense mesura.

Com podeu imaginar, l'eucaristia va ser llarga i viscuda (arribant a l'hora i mitja). Ens tornarem a retrobar tota la família ignasiana per engegar el curs  el dia 9 de setembre a l'Església de Casp i celebrar junts Sant Pere Claver. Les eucaristies al Casal es reprendran el dissabte 13 de setembre.

(Xavier Casanovas).

EUCARISTIA 14 DE JUNY 2014

Després d’un mes de maig ple de celebracions i noves vides, arriba la penúltima missa del curs. Com passa el temps! Això també és el que ens podrien dir els Joves de la ESO. Avui estan passant 12h al Casal per celebrar el temps viscut entre ells i sobretot amb els avis que han conegut, acompanyat i fet amistat.

Però no ens adormim ni acomodem que moltes vegades quan olorem les vacances baixem la guàrdia. A més a més, avui hem d’estar ben desperts perquè celebrem la Festa de la Trinitat. Afortunadament, com diu el Jaume, avui tenim el Joaqui que ens resoldrà tots els dubtes sobre aquest misteri. A part d’ells dos avui també ens acompanyen el Llorenç, i l’Alex un jesuïta indi de Kherala que fa 30 anys que viu al Japó.

Com de costum, quan el Joaqui predica agafa el micro i s’acosta a la comunitat. Avui què ens preguntarà?

Comença l’homilia reconeixent que la Trinitat és difícil d’explicar i entendre. L’Església va estar IV segles per arribar a un consens. Els teolègs catedràtics i entesos són els únics. Així que de forma senzilla i transparent ens comença a explicar la seva vivència sobre la Trinitat. Avui, per sort, no ens passarà el micro ja que sinó l’homilia s’allargaria molt però també remarca que seria interessant que cadascú compartís el seu testimoni.

La Santíssima Trinitat s’ha d’intentar entendre des de la fe de Jesús:

- La seva relació amb el Pare. Una relació amarada d’amor, en la qual Jesús se sent estimat per sobre de tot. La pregària és el seu mitjà de comunicació que alimenta aquesta relació d’amor. Déu ens estima a cadascú de nosaltres com si fóssim els seus fills. L’evangeli d’avui comença així:  “Déu ha estimat tant el món…” Jn 3 (16-18)

- Jesús creu en l’Amor en majúscules i en la possibilitat de la construcció del Regne de Déu, aquí i ara. En el món d’avui ple de corrupció, injustícies, guerres, orgull, vanitat, superficialitat… és difícil creure en la vida de Jesús i en la possibilitat d’un món millor.

- Per aquest motiu, Ell marxà però va dir que el seu Esperit continuaria present entre nosaltres. Per donar-nos força per creure en el seu Amor, i esperança per seguir servint i estimant.

No sé si he sabut transmetre les paraules del Joaqui, però al final de tot ens ha dit que si les seves paraules no han servit per entendre millor la Santíssima Trinitat que no passava res. Simplement, ens ha suggerit que en la nostra pregària demanem Llum perquè l’Esperit ens ajudi a seguir a Jesús i viure la fe com ho va fer Ell.
(Mireia Gomà).

EUCARISTIA DISSABTE 31 DE MAIG DE 2014

“JO SERÉ AMB VOSALTRES CADA DIA FINS A LA FI DEL MÓN”

Si tuviera que decir en pocas palabras lo que viví o sentí el sábado en la Eucaristía, diría “Gratitud, Gracia”. Es uno de los tantos sábados que salgo del Casal con el corazón lleno, con las pilas cargadas para toda la semana. Había señales que nos hacían prever que era un día especial de celebración…muchos jóvenes muy bien vestidos, un altar adornados con flores preciosas, la pila bautismal, se percibía ilusión y alegría.

Jaume Flaquer sj, comenzaba la celebración diciendo… “Hoy Ismael y Lorena recibirán el Bautismo y la Primera Comunión, se están preparando también para hacer la confirmación el año que viene, lo celebraremos con la comunidad en la cual participan, vienen del colegio Infant Jesus”.  La mirada de estos dos jóvenes, llenos de ilusión y emocionados por el paso que iban dar es un regalo.

Hoy celebramos la Fiesta de la Ascensión de Jesús, el cierre de la Pascua a la espera de Pentecostés.

A lo largo de toda la celebración me fueron interpelando palabras, gestos, miradas, quiero compartir algunas, con las que me quedo y que deseo nos acompañen toda la semana…

De Lectura del Hecho de los apóstoles (Ac 1,1-11)

« L’Espirit Sant vindrà sobre vosaltres, us farà testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra …Homes, per què us esteu mirant al cel ? »  ...

De la lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios (Ef 1,17-23)

“Demano al Déu, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perque conegueu a quina esperança ens ha cridat. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, esl creients, vull dir l’eficàcia de la seva força.”

De la lectura según San Mateo (Mt 28, 16-20)

“Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i del l’Espirit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.”

De la homilía…

“Es interesante la coincidencia porque hoy el Evangelio  nos dice “Id y haced discípulos a todos los pueblos bautizándolos en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo y hoy celebraremos el Bautizo de Ismael y Lorena, de alguna forma, hoy cumplimos esto que se dice en el Evangelio”.

“Al comienzo del evangelio de San Mateo encontramos la frase “Dios con nosotros” y al final termina con la frase "Yo estaré con vosotros cada día". Lo que el evangelista nos quiere enseñar es esta presencia de Dios en nosotros”.

“En el texto de los Hechos de los Apóstoles que hemos leído,  Dos hombres dicen a los Apóstoles ¿Qué hacen mirando al cielo? Id a vuestra vida ordinaria que allá encontrareis a Jesús, allá os acompañara Jesús en vuestra vida, y precisamente  os acompañara en aquellas situaciones en las que menos parecerá que Jesús esta con vosotros”.

“Dios allá más presente cuando aparentemente esta más ausente, por eso nos dice al mismo tiempo nos dicen Yo estaré con vosotros hasta el fin del mundo y nos hablan de la Ascensión”.

“La presencia de Dios es una presencia real pero es una presencia que tiene que ser siempre discernida, siempre interpretada, es una presencia que no se ve, una presencia que muchas veces no se siente, no se nota”.

“Tenemos que traspasar nuestro propios sentimientos, tenemos que atravesar nuestra vista para ir allá a las profundidades de nuestras experiencias para encontrar a Dios allá. Porque en el Pan y el vino de la Eucaristía decimos que Jesús es presente, pero los sentidos no lo ven”.

“La fe no es tan un yo creo racionalmente sino una manera de ver la realidad, que es capaz de ver a Dios. Lo que hacemos en la Eucaristía de cada semana o en la oración personal, es una educación de la mirada, precisamente para ser capaz de ver a Dios en todas las cosas, como en el examen de final de día, esta oración ignaciana, volver a ver todo el día, mirar todo el día, es educar la mirada y en esta educación de la mirada vamos creciendo en la fe. Precisamente vosotros Ismael y Lorena que entrareis hoy por esta puerta,  que vosotros también crezcáis en esta fe, que no es otra cosa que una manera de mirar, desde la estimación de Jesús ser capaz de ver a Dios.”

Me pregunto…¿cómo veo mi realidad?... ¿se ver a Dios en todas las cosas?, ¿quién me ve a mi, ve a Dios?...siento la presencia de Dios en mi vida, en toda la comunidad, que me acompaña, que nos acompaña.

Una petición…

“Que el Señor resucitado abra la puerta a esta comunidad con tal de que acoja siempre a todos los miembros que se acercan, como hacemos hoy con Lorena e Isma, que tu Iglesia Señor sea lugar de impulso y testimonio para el mundo que nos rodea. Roguemos al Señor”.

Un mensaje enviado de Alexis Bueno sj, a Ismael, Lorena y a toda la Comunidad… (transcribo)

“Que alegría tu bautizo, que pena no poder estar, pero sabes que pensaré mucho en ti esta tarde, que ilusión más grande el paso que das, supongo que puedes imaginar que esto es una de las alegrías más profundas para mí. Jesús es el centro de mi vida, el motor de todo lo que hago, el amigo, el Señor, el horizonte de mi vida, y tú ahora lo coges de la mano, no sabría darte nada mejor y tú lo sabes muy bien. El Casal es un lugar donde hemos intentado que los jóvenes se lo pasen bien, que compartan sus vidas, que expliquen el impacto de sus vidas, que hagan voluntariado, que vayan a las Pascuas Jóvenes… cuantas cosas…pero dentro de todo eso, está el Espíritu de Jesús, lo que nos apasiona a los que pasamos tiempo en el Casal es Jesús, su proyecto de persona y de sociedad y la manera como tiene de conectarnos con Dios, como nos envía una y otra vez hacia afuera, hacia la calle, hacia el que sufre, ojala todo esto te marque profundamente y lleves en tu vida este amor y este sueño y los que te vean por lo que dices y sobre todo por lo que haces, vean un cristiano, es decir, uno que ama de una manera extraña, que se acerca a los que no se acercan, que da esperanza y que se mantiene en las luchas para cambiar la sociedad cuando otros han abandonado, amigo y ahora hermano en Cristo”

Una canción de despedida…

“SOM TESTIMONIS DE RESURRECCIÓ,

ELS ULLS, LA VEU,ELS GESTOS HAN DE DIR: JESÚS ÉS VIU!SOM TESTIMONIS DE RESURRECCIÓQUE L’ESPERIT ENS MOGUIA SER HOMES LLIURES I HOMES FERMS”

Que estas palabras de Jesús nos acompañes y nos impulsen esta semana:

“Yo estoy contigo cada día de tu vida”

EUCARISTIA DISSABTE 24 DE MAIG DE 2014

“Déu us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre”

Un altre cop hem gaudit d’una eucaristia molt viva, aquest dissabte, amb vàries comunitats de protagonistes: els nois i noies del CIM, els joves del Després+, els nous pares i mares de l’Espai Ignasià, les famílies d’uns i altres, els habituals de cada dissabte... Una comunitat viva que viu esdeveniments concrets. I un d’aquests és el proper bateig del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu, que han estat presentats pels seu pares demanant l’acollida de la comunitat i comprometent-se a ser testimonis del seguiment de Jesús davant d’ells. Pares i mares del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu: la comunitat unida us exhorta a ser testimonis i us envia en missió! Aquest ha estat el punt de partida de l’Enric per a interpretar l’evangeli d’avui: l’experiència de la paternitat/maternitat. Ens ho ha estructurat a través de tres paraules.

DESCENTRAMENT. Un bebè a casa fa sortir els pares del seu propi jo, condicionant completament la seva vida. Qui mana a casa és el bebè: quan vol menjar, quan cal canviar-li els bolquers, quan no pot dormir... Però com a pare i mare ho veus, ho tens clar: sortir d’un mateix per bolcar-se enfora és bo.

MIRACLE. El miracle de Jesús és que actua retirant-se. És necessari que Jesús desaparegui perquè la seva bona nova tingui efectes. D’igual manera que els pares han de retirar-se del seu jo per donar l’amor als fills. Retirar-se, posar-se en un segon pla, privar-se, renunciar... fa que una altra vida exploti. I llavors reps una força (“em semblava impossible que pogués aixecar-me cada dia a les 3 del matí...”) i una joia (“mentre estava esperant pensava en tot el que perdria però ara em sento tan feliç!”) especials. Això és experiència de l’Esperit. De fet, l’Esperit actua proporcionant-nos la capacitat d’escollir quan la vida ens posa davant d’una elecció: essent fidels a la Paraula, sabent que haurem de renunciar... i que a la fi el que escollim ens farà més feliços.

FONT-DE-VIDA. L’experiència de la paternitat/maternitat és una experiència d’empobriment personal... per fer una vida més enriquida. A voltes no tens claredat sobre què dir i és millor callar, no molestar, ser fidel i assumir la renúncia... i llavors t’adones de la força creadora de l’Esperit i experimentes un gràcies!

Tot això configura el caràcter missioner de l’encàrrec que ens fa Jesús. Recuperem-lo per viure segons la seva Paraula, sortir de nosaltres mateixos i renunciar al nostre jo per compartir amb els altres la vivència creadora de l’Esperit. Comunitat del Casal: Jesús ens exhorta a ser testimonis i ens envia en missió!

EUCARISTIA DISSABTE 17 DE MAIG 2014

“Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida” 

Avui, m’he quedat en dos moments d’aquesta Eucaristia en què la litúrgia encara ens manté en plena vivència pasqual.

En primer lloc, no puc deixar de fer present, tot i que no la coneixia, l’alumna de Jesuïtes Casp: Anna Navarro. Ens ha deixat aquesta setmana i ja és amb el Senyor. Sorgeixen moltes preguntes al voltant d’una vida estroncada als setze anys, en plena adolescència i somnis per davant; l’únic que podem fer és recolzar la seva família i pregar.  Des d’aquestes humils lletres, acompanyar-los a ells i a tota la comunitat educativa de Casp en aquests moments de dolor, però alhora de fe des del silenci de la incomprensió.

En segon lloc, no vull parlar tant d’un fet concret o una vivència, sinó del programa de vida que ens ha presentat en Llorenç Puig des de la seva preciosa homilia. I, quan dic preciosa, no ho dic perquè sí, sinó per què ens ha explicat, des de l’Evangeli d’aquest cinquè diumenge de Pasqua (Jn 14, 1-12), les imatges que ens ajuden a seguir Jesús. Només un breu resum de cadascuna d’aquestes imatges, ens pot ajudar durant aquesta setmana a veure amb quina d’aquestes ens identifiquem més en el nostre seguiment a Jesús:

- Pedra angular: alhora que es tracta d’una pedra de gran importància perquè és la pedra que dóna equilibri, també es tracta d’una pedra maca, decorada. Així doncs, ens podem preguntar: és Jesús qui equilibra les nostres forces? És Jesús referent de bellesa , força d’equilibri en les nostres vides?

- Camí: per on i com hem de seguir el camí?

- Veritat: esperança i amor...són les forces de la veritat? De la nostra veritat?

- Vida: vivim des de la bondat i l’amistat, com Ell ho va fer?

Fins aquí han estat les imatges, potser, més conegudes; però, el que realment ens pot ajudar en la nostra vida espiritual és el següent programa de Vida des de tres imatges que surten a l’Evangeli i que acostumen a ser desconegudes:

- Temple Espiritual: el temple és el lloc de la presència de Déu. Som presència i lloança des de la nostra vida de cada dia?

- Sacerdoci Sant: som cridats a ser sacerdots, intercessors en la pregària i en la Vida.

- Víctima espiritual: ser donació pels germans.

Aquest és el nostre programa de Vida: ser temples, sacerdots i víctimes

I, com a comunitat? Doncs saber que hem estat poble escollit i “començar a agafar el gust de ser Poble de Déu”, tal com ha dit el Papa Francesc. Així doncs, tenim un bon camí a recórrer tots junts!

Gràcies, Llorenç per les teves paraules...ens han ajudat a entendre una mica més el missatge d’avui.

Agrair, també, la presència dels joves que començaran el camí per a rebre la Confirmació (moltes felicitats!), la presentació de la Pasqua de Berchmans d’Hostalets de Balenyà que ens han fet la Marisol i la Júlia, la participació dels nens que continuen fent camí amb el CIM, l’animació del grup de música des dels seu excepcional acompayament als cants i...sobretot, gràcies a tots els que, amb la nostra assistència al Casal Loiola fem possible que aquesta Eucaristia sigui ja part del programa de Vida de cadascun de nosaltres.

Us deixo amb aquesta imatge...que sapiguem seure i aturar-nos en aquest camí amb Jesús! Bona setmana a tots! (Marta Millà).

EUCARISTIA DISSABTE 10 DE MAIG 2014

Avui, una Eucaristia plena de gent, amb els nens del CIM, joves de Voluntariat de la ESO, joves de confirmació, monitors, famílies,… Un plaer compartir amb tots la pregària, els cants, … i les ganes de seguir Jesús. Avui ens han presidit en Jaume Flaquer i Silvestre Falguera.     .

La lectura de l’evangeli ens adreçava al nostre lema de Pasqua: “JO SOC LA PORTA”.  

Jesús, el bon pastor i, com ens ha dit el Silver, nosaltres:

·         cridats a ser ovelles però “amb personalitat”, cadascú és diferent i important!,

·         cridats a ser també pastors, tenir cura dels altres i

·         cridats, com a Comunitat Cristiana, a tenir la porta oberta a tothom qui vulgui trobar Déu i seguir Jesús.

Aquest és el meu desig, una comunitat viva i oberta que afavoreixi la trobada amb Jesús.

Gloria Lopez-Barrena i Fermin Cuasante

Eucaristia 4 de maig de 2014

QUEDA'T AMB NOSALTRES

Si haig de resumir la celebració d'ahir en poques paraules em quedo amb aquesta frase de l'Evangeli i que va ser una de les cançons-oracions que vàrem poder compartir.Dissabte , enmig del pont , però amb una àmplia assistència , vam tenir l'oportunitat de compartir l'Eucaristia amb el nostre estimat Pere Borràs sj que la va oficiar .Després de tantes marxes populars i trailwalkers , l'evangeli d'ahir era molt apropiat . Els deixebles de Jesús caminen cap a Emaús xerrant de les seves coses sense adonar-se’n  que era el mateix Jesús qui els acompanyava . Pere Borràs ens fa veure aquests versicles com la primera catequesi als primers cristians del sentit de l'Eucaristia . Jesús després de caminar amb ells els parla de les lectures i parteix el pa . És llavors quan s'adonen que és el mateix Jesús .Els deixebles en el seu caminar, senten el desànim , el fracàs . Això ens passa sovint . Ens desanimem davant les dificultats i ens enretirem . Joan XXIII deia que ens convertim en "profetes de calamitats " . Però no és d’aquests tipus de profetes dels que necessitem . Ens cal esperança i moltes ganes de millorar . La fe , davant de les nostres limitacions , és sentir que som estimats per Déu , ens deia Pere .Que el Senyor ens doni força i ànim per seguir endavant malgrat les nostres limitacions i, seguint el lema d'aquest temps: Que el ressuscitat, Jesús "ens obri la porta" per ser exemple de servei als altres, ens obri el camí de la vida i ens ajudi a desinstal·lar-nos.

Senyor Jesús, que et sapiguem reconèixer en el nostre camí per la vida. Queda't amb nosaltres.

Juan Mezo

DISSABTE 26 D'ABRIL - TEMPS PASQUAL

Comencem el temps Pasqual amb un nou lema: JO SÓC LA PORTA.

És Jesús ressuscitat qui ens obre la porta!!!.

 "Avui hi ha poca gent. Després de la Pasqua a Hostalets hom té una sensació de certa soledat i fins i tot el ciri i la creu també semblen més solitaris. Amb el lema de fons “Jo sóc la porta” a les lectures hem recordat les actituds de les primeres comunitats cristianes que ho posaven tot en comú i l’alegria de creure en el Senyor. En Jaume ha desenvolupat àmpliament el sentit de la salutació semítica “la pau sigui amb vosaltres” de l’Evangeli com a  expressió o signe de confiança en Jesús. Avui, però, semblaria que el missatge més clar ha estat l’alegria pasqual d’aquells que creuen sense necessitat de veure". Sergi Jauma i Antònia Torras.

"Records per als del Cim a la Conreria i els participants en la Trailwalker d'Oxfam-Intermón.
Especial memòria per Ramon Ros (Pare famílies assistents al Casal) difunt just després de la comunió de la néta i pels pares d'en Carles Alonso (professor de St. Ignasi i membre CVX Clot)
Primera lectura: vivència de la primera comunitat cristiana.
Segona lectura: 1a carta de Sant Pere, on destaca l"alegria de la primera comunitat cristiana".
Evangeli: no siguis tant incrèdul, sigues creient.

En tot l'evangeli de Joan la salutació que fa Jesús és l'única vegada que surt "Pau a vosaltres ", comú entre els jueus i els musulmans.La Pau de Jesús no és fruit d'un armistici, ni d'una victòria d'algu sobre algú altre. Tranquil·litat d'un fill en braços dels pares, tranquil·litat de fons malgrat les tempestats de la superfície. Tomàs demana veure les ferides com a mostra d'experiència religiosa, no és una manca de fe, sinó que les marques de la passió, de la creu són el que diferencien al ressuscitat de Déu, l'experiència de Déu ens porta a sentir el que passen els qui pateixen" Xavier Obiols. 

DIUMENGE DE RAMS, 13 D'ABRIL 2014

En Josep Maria Riera comparteix amb tots nosaltres el resó de l'eucaristia:

La capella és mig plena, sortim i ens disposem a rebre al Senyor amb els rams d’olivera i llorer. Els nens enlairen les palmes i els palmons, i en Jaume ens beneeix abundantment amb aigua fresca fent que esclati la joia al nostre cor. Entrem en processó i comencem l’Eucaristia. Les lectures d’avui ens preparen per poder copsar el gran misteri de la Passió i mort del Crist, ja anunciat en la primera lectura. En Jaume ens convida a escoltar i sentir amb els ulls clucs l’Evangeli; cosa que faig a estones, i en aquestes em trobo amb un Judes que traeix per ambició, un Pere que nega per por, un seguidors que s’adormen quan més els necessita, un poble que es deixa arrossegar sense qüestionar-se res i que tot plegat porta a Jesús a la Creu acabant l’Evangeli amb el silenci de Déu sobre el món.De l’homilia del Jaume jo em quedo amb la pregunta que ens fa: des de quin dels diferents personatges i situacions del Evangeli em miro jo la mort en creu de Jesús?

Surto amb l’esperit renovat per que durant aquesta Setmana Santa sigui capaç de viure-la més profundament i se’n derivi un compromís mes actiu vers al món actual, jaque sovint tinc la sensació que Déu resta en silenci.

Ressons del 5 d'abril de 2014

Amics!

Després d'un temps llarg d'aturada del blog; temps que ha estat de reflexió i reformulació, reprenem poc a poc i progressivament el ritme. Compartim, doncs, amb vosaltres de nou aquest espai que, a partir d'ara, serà senzillament el ressò de l'Eucaristia del dissabte per part de membres de la comunitat de Casal.

  "Avui a  l’Eucaristia ens comentava el Jaume que hi ha moments a la nostra vida que no podem sortir de les nostres tombes tot sols i que necessitem dels altres i de Jesús  per poder ressuscitar. Dono gràcies pel regal de la COMUNITAT perquè compartint  m’interpel·la, m’anima, m’empeny a sortir de les meves tombes i m’ajuda a viure la fe en el dia a dia".

Marta Carnicer

"La resurrecció de Llàtzer és un passatge molt intens i colpidor si es viuen situacions de patiment.  Hi ha molts punt de l’homilia de Jaume que m’han ressonat especialment:

Prenc  consciència d’un Jesús que plora la mort del seu amic. Tot i sabent el final de la història Jesús plora. La seguretat de la seva esperança no treu dolor a la situació de actual de mort.

Prenc consciència del nostre paper com a alliberadors: 

el món està ple de situacions de dolor intenses: totes les víctimes de catàstrofes naturals, guerres, injustícies. També hi ha pous interiors per malalties físiques i psíquiques..., però  també hi ha i,  són molt durs, pous de mort interior on alguns es fiquen erròniament ( per rebel·lies, manca de valors, ). Tant de bo que nosaltres podem ser instrument d’amor alliberador per guarir ferides  i fer sortir persones del seu pou!!!.

Amb humilitat , prenc consciència de la meva impotència. Com el “vull, lluito, aconsegueixo” a vegades no funciona, el voluntarisme té límits. Prenc consciència de tot el que necessito l’amor dels altres, del valor de l’acompanyament i la necessària interpel·lació dels companys de comunitat....Com a vegades necessito d’algú que em cridi!!!!

Marisol Ortiz

"L'homilia del Jaume em va ressonar profundament, fins al punt d'emocionar-me. Jo sempre era de les convençudes que si vols pots, fins que la malaltia va trucar a la meva porta, i ara encara que continuo volent,  per poder, necessito dels altres, de la pregària, de Jesús.  Gràcies Comunitat "

Anna Arbonés

Diumenge de Pentecosta 2013

Amics!

Després d'unes setmanes d'aturada de les publicacions del blog, agafem el ritme de nou amb el comentari del que va ser la celebració del passat dissabte. Per la nostra comunitat, va ser un dia especial: en primer lloc perquè vam ser testimonis del bateig de la Sonalika ( membre del CIM i assistent habitual a les misses dels dissabtes) i, en segon lloc, perquè la comunitat Berchmans va compartir amb tota la comunitat la seva alegria per la celebració dels seus 25 anys de compromís CVX. Des d'aquí, felicitats a tots!

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Carme Grimalt,Xavi Matabosch, Toni Matabosch, Ignasi Canela ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA ( transcrivim textualment):Avui celebrem la festa de l'Esperit Sant, Pentecosta. Amb aquesta festa acabem el temps de la Pasqua. I enmig d’aquesta festa Sonalika, de mitjans de l’esplai Cim, serà batejada. Fer coincidir les dues coses té ben de sentit perquè l’Esperit Sant és especialment invocat durant el baptisme.

Però l'Esperit Sant, qui és? Com és? Què podem dir d'ell? Com actua en el món, en nosaltres, en les nostres vides?

Crec que l'Esperit Sant fa tres coses:

1. Té la missió de transformar, transformar les coses i persones.

2. Té la missió de fer-nos diferents els uns de les altres pels seus dons i de “dispersar-nos” enviant-nos a la missió.

3. Té la missió d'unir-nos.

1.Té la missió de transformar, principalment les persones. Ens transforma des de dintre perquè siguem com Jesús. Aquesta transformació té sempre, una direcció, un sentit: Crist. L'Esperit Sant sempre cristifica, sempre ens fa semblants al Crist. I ho fa des de dintre. El text d’avui ens diu que l’Esperit s’uneix al nostre esperit i ens fa cridar “Abba Pare”. Aquesta era precisament la manera de Jesús de dirigir-se a Déu. Per això l’Esperit fa que nosaltres pronunciem les mateixes paraules que Jesús, les que ell emprava per pregar. Es a dir, fa que tinguem amb el Pare la mateixa relació que ell.

L’Esperit Sant també transforma les paraules de la Bíblia. Sense l'Esperit Sant, la Bíblia és un llibre mort. Les paraules són buides i mortes. Sense l'Esperit Sant la història de Jesús, pertany només al passat. Sense l'Esperit Sant, la Bíblia és un llibre èpic del passat. Però per ell les lectures es converteixen en Paraula de Déu, ve a la vida.

Per la funció de transformar, l’Esperit és esmentat en tots els sagraments. En l’eucaristia, per exemple, l’Esperit que transforma el pa i el vi en el Cos i la Sang de Crist.

2.La segona funció de l'Esperit Sant és diferenciar-nos per poder ser enviats a tot arreu. D’aquesta manera, cadascú té un lloc en el món, té una missió que si ell no l’acompleix es quedarà sense fer, perquè cadascú està en una posició única: està en un lloc i en un temps únics. Les diferències entre nosaltres no ens han d’espantar, fins i tot aquelles que signifiquen idees d’Església diferents: les podem aprofitar com a oportunitat per arribar a llocs únics. Els fets dels apòstols ens diuen: “Els sentien parlar en llengües diverses” i així van poder arribar a totes les nacions.

3.La tercera funció és la d’unir-nos. A causa de la diversitat creada per l'Esperit la unitat de l'Església podria veure’s compromesa. Molts dels problemes a l'Església i el món són causats de la diversitat: diversitat de països, llengües, cultures, formes de ser. L'Esperit ens uneix tot i la diversitat. L'esperit evita que la diversitat trenqui el grup, i això ho fa donant-nos un “aire de família”, un aire com el de Jesús.

Que l'esperit que avui baixa sobre nosaltres, ens transformi, ens ompli dels seus dons i ens uneix. Especialment la Sonalika que avui bategem.

Bona setmana a tots!

Montse

Eucaristia dissabte 20 d'abril

Amics,

Us enviem un resum del que va ser la celebració del dissabte passat. Eucaristia molt viscuda, molt alegre, vibrant!!! Ens acompanyaven una vintena de músics del grup Gamma ( alumnes de Jesuïtes Sarrià que col·laboren en la dinamització musical de les eucaristies escolars). Aquest grup, sumat a la força dels nostres músics, va donar un resultat absolutament espectacular. Molta joia i molta vida!! També hi eren presents un bon nombre de joves que venien d'un voluntariat.

Com anem fent aquestes setmanes pasquals, iniciem la celebració amb un pregó i una imatge que ens ajuda a entrar en el sentit de les lectures del dia.

"L’evangeli d'avui ens crida a una nova conversió, una nova alegria: Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria de l’esperit sant. No és una alegria inconscient ni gratuïta. És l'alegria que prové de la resurrecció. Una alegria solidària amb tot el patiment del món, que sap que la mort, el dolor no tenen la darrera paraula".

PREVERES: Jaume Flaquer i Enric Puiggròs

MÚSICS: Carme Grimalt, Xava Matabosch, Júlia Diaz, Marta Marcó ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), Marc Mitjans ( bateria), Lluís Jordà ( saxo), Laura León ( violí). Teníem també una flauta travessera i un clarinet i unes 20 guitarres més del grup Gamma.

HOMILIA ( transcrivim literalment):L’Evangeli de Joan és un text místic on Jesús no para de parlar però quasi no diu res, o diu pràcticament una sola cosa que va repetint de diverses maneres: Jesús i el Pare són u, els deixebles són u, els deixebles i el Crist estan units, i en la mesura que estan units amb el Crist, estan units també amb el Pare. És el mateix missatge que trobem al capítol 15, en la paràbola del cep i els sarments.

Es dóna allò de “los amigos de mis amigos son mis amigos”. Doncs, aquells que estan units amb Jesús estan units també a Déu Pare. I per tant aquells que se semblen al Fill, a Jesús, se semblen al Pare, perquè el fill és la imatge visible del Pare. Aquest joc de miralls i de comunions és possible pel do de l’Esperit, que és el vincle d’unió entre Jesús i el Pare, entre nosaltres i el Fill, i també entre els membres de la comunitat cristiana. És un do que es rep als peus de la creu, en forma d’aigua i de sang sorgits del costat del crucificat.

Avui tenim un fragment del discurs de Jesús sobre el Bon Pastor, concretament al final del relat situat al capítol desè de l’evangeli de sant Joan. Se’ns diu que Jesús com a bon pastor crida a les ovelles... i això ens recorda a la crida del deixeble estimat quan eren les 4 de la tarda. I Jesús crida a les seves ovelles pel seu nom (perquè les coneix): com ho fa amb Natanael sota la figuera (i aquest astorat li pregunta: de què em coneixes?).

Tot el camí de seguiment és un camí per tal que les ovelles coneguin el seu bon pastor. I què han de conèixer d’ell?: és un procés de descobriment de la seva identitat, que ell prové de Déu i que Déu i ell són u. A l’Evangeli de Joan la pregunta per la identitat de Jesús és constant. Es pregunten els jueus: Com pot ser el Messies si “sabem d’on ve”, si “coneixem el seu pare i la seva mare”...? Però en realitat no saben d’on ve, perquè ve de dalt, del Pare.

És així que Jesús va guiant les ovelles per donar-los vida eterna. “Elles em segueixen” diu el text. ¿Com i on els dona la vida eterna? Jesús les guia fins el peu de la creu, essent les ovelles representades per Maria i pel deixeble estimat. Allà reben la vida eterna en forma de bateig de l’Esperit amb l’aigua i la sang que surten del seu costat traspassat. D’aquesta manera és compleix el discurs de Jesús a Nicodem (Jn 3) on el convida a néixer de nou, no tornant a entrar en el ventre de la mare, sinó naixent de dalt. Les ovelles, conduïdes a les font d’aigua viva que són l’aigua i la sang que cauen de Jesús crucificat (de dalt) neixen així a la vida eterna. Passen a semblar-se a Jesús i així se semblen al Pare. L’anyell immolat és mirall per les ovelles...

Que l’Església pugui viure aquesta unitat entre els seus membres, unitat amb Jesús i amb Déu Pare.

Bona setmana a tots!

Casal Loiola

Missa dia 6 d'abril de 2013

Amics!

Bona Pasqua! Dissabte passat moltíssims ( CIM, el grup DISTRETS, el GRUP FIX d'ESO-Batx) ens vam aplegar per celebrar la primera eucaristia després d'haver viscut a fons la Setmana Santa en diversos indrets. Aquest temps pasqual ens  convida a aturar-nos en un nou lema que ens acompanyarà al llarg d'aquestes setmanes:"JO FARÉ QUE TOT SIGIUI NOU". Aquesta és la invitació per aquest temps: Jesús Ressuscitat ha tornat de la mort a la Vida. Ha fet que tot sigui nou, que tot prengui una altra dimensió. Començàvem la celebració amb una monició d'entrada:

"Benvolguts i benvolgudes. En aquest segon diumenge (dissabte) de pasqua, Déu ens aferma que farà que tot sigui nou, que el regne no és un món distint, ni aliè; sinó un món totalment nou. Avui us convidem a pregar per allò de nou que té la nostra fe i la nostra manera de creure.

Reflexionem i mirem dins nostre el treball que anem fent des de la nostra fe: la maduresa que es va aconseguint amb el temps i la dedicació que fem des de la nostra vida i des de la nostra comunitat a construir el regne de Déu.

No parlem d’una experiència de fe distinta, ni diferent sinó de transformar allò vell i desgastat en quelcom nou. Tenir fe és donar un sentit radical dins de la vida i és creure que cadascú de nosaltres tendim i caminem cap a un futur de trobada i realització dels esforços que ens mouen interior i exteriorment.

Ens posem dempeus..."

PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs i Joaqui Salord.

MÚSICS: Marc Mitjans (bateria), Laura León (violí), Lluís Jordà(saxo), Carme Grimalt, Lluís Busto, Marta Marcó, Xavi Matabosch, Ignasi Canela, Josep Canela (guitarres) i una servidora als cants. I no oblidem l'ajuda del Victor Ribas en el muntatge del so i l'Abel Chías en l'elaboració del PPT de cada setmana.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)

Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)

Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA (transcrivim literalment les paraules del Llorenç): La setmana passada vàrem celebrar el fet de la Resurrecció del Senyor. Vàrem fer una vetlla ben tranquil·la i profunda on vàrem celebrar la vida i la Resurrecció del Senyor. I hem tingut aquesta setmana per anar contemplant i aprofundint aquesta realitat tan forta i sorprenent que és la resurrecció del Senyor. Avui l'Església ens proposa que veiem dues dimensions que la resurrecció de Jesús té per a nosaltres: la dimensió comunitària, i la dimensió missionera.

1) La dimensió comunitària:

En poques paraules sant Joan ens mostra el que és una comunitat en desolació: plens de por, protegint-se, a la defensiva (amb la porta tancada), tancats en si mateixos... Un se'ls pot imaginar mirant-se uns als altres, en un cercle buit, sense saber què fer...

I després se'ls veu plens d'alegria, enviats en missió, i comunicant la bona notícia: “Hem vist el Senyor!”. I els veurem encara més valents després anunciant la Bona Nova als jueus i els romans...

Què ha passar entre mig? Què ha provocat aquest canvi?

En primer lloc, una condició de possibilitat per la resta: estaven reunits! Tomàs no hi és, amb el grup, i no es creurà el que li diran.

Sí, la comunitat és condició de possibilitat per la vida cristiana, per l'experiència fonda i real de Déu. En solitari és clar que un pot fer camí, però la comunitat és el lloc natural on es viu, se celebra i es creix en la fe. És el lloc natural on la fe es pot desenvolupar. Tomàs no hi és. I no creu.

En segon lloc, la comunitat ha de tenir un centre, i aquest centre és Jesús. Ell entra i es posa al mig... En una altra ocasió (Mt 18, 1), Jesús posarà al centre de la comunitat un infant, un petit, per dir-los que la comunitat ha de ser senzilla, i que ha de ser acollidora dels més petits... Per tant, al centre de la comunitat estan només Jesús i els més petits. No els nostres egos, no les nostres ambicions o desigs de figurar i 'de fer la nostra'... El centre de la comunitat és Jesús i els més petits, amb els que s'identifica (cf. Mt 25: “el que feu a un d'aquests petits, a mi m'ho feu”).

En tercer lloc, la comunitat és una comunitat reconciliadora, que té l'encàrrec de reconciliar. Reconciliar-se uns amb altres. Reconciliar les persones amb Déu. Reconciliar la humanitat amb el món, amb la natura. Una comunitat que rep la Pau del Senyor, i que és cridada a reconciliar. Jesús ja havia insistit en la importància del perdó incondicional, el perdó 'de debò', que tanca les ferides, que reconstrueix, que estableix ponts, que és pacient...: “quantes vegades he de perdonar el meu germà? Fins a set vegades? -No et dic set vegades, sinó setanta vegades set!”.

Una comunitat, finalment, enviada en missió. De seguida veurem un parell d'apunts sobre això, però abans, unes preguntes per examinar-nos en aquest dia:

• quin paper juga la comunitat en la meva vida de fe i de compromís?

• quin és el centre de les nostres comunitats, dels nostres grups? Ho són el mateix Jesús-el Senyor, i els més petits, els més vulnerables, els que no figuren...? Què centra i orienta la nostra comunitat...?

• com treballem la reconciliació en sentit ampli en la nostra comunitat? Com és, o pot ser, una comunitat que reconciliï tantes realitats internes i del nostre món que estan ferides, que pateixen, que estan com esquinçades?

2) I aquí anem a la dimensió missionera de l'experiència del Ressuscitat:

Jesús, després de donar-los la pau, els diu una frase ben forta: “com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. No és només important l'enviament, sinó el com: “com el Pare m'ha enviat...”. Caram, què fort el que ens està dient Jesús amb això!

En primer lloc, ens convida a participar del seu procés que l'ha portat a l'experiència de que el Pare, el Déu de la Vida, el convida a treballar i viure per aquesta missió de vida, de servei, de 'passar pel món fent el bé i obrint camins d'esperança'. Jesús ens convida a reviure aquesta experiència de ser enviats.

Però a més, ens convida a ser enviats com Ell, és a dir, amb el seu estil, els seus criteris, les seves prioritats, les seves preferències, la seva mirada plena de misericòrdia... Per això és important conèixer cada dia més Jesús, la seva vida, el seu fer... per això és important aquest “coneixement intern de Jesús, enviat pel Pare per nosaltres, perquè més l'estimi i el segueixi” en els seus camins.

I acaba aquest evangeli d'avui, que conclou el de Joan, amb aquesta frase també ben lapidària: “tot això està escrit perquè cregueu que Jesús és el Fill de Déu, i havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. Tenir vida en el seu nom... què vol dir per a mi? Què significa?

No voldrà dir que estem cridats a viure des-centrats de nosaltres, viure amb el nostre centre no posat en el nostre ego, en els nostres criteris, desigs, ambicions, esquemes... sinó posant com a Centre de la nostra vida a aquest Jesús desconcertant i viu?

No voldrà dir que estem convidats a viure activament lliurats als altres, 'en el seu nom', gastant la vida perquè sigui Ell el protagonista, el que m'obri horitzons nous?

Que aquest “viure en el seu nom” ens inspiri en el nostre dia a dia, en la nostra 'vida ordinària', i ens obri nous horitzons. Que així sigui.

Abans de fer el cant final vam poder escoltar el testimoni d'alguns amics que van explicar com es va viure la Setmana Santa que es va celebrar al Casal Loiola. Primera vegada que el Casal obre les seves portes per viure aquests dies sants i que va ser tot un èxit!

Bona setmana a tots i totes!

CASAL LOIOLA