Informe 3a setmana d'Advent

Estimats!

3a setmana d'Advent. Amb una capella tan plena que no hi cabia ni una agulla! Amb una activitat impressionant des de primera hora de la tarda amb el CIM, la campanya d'aliments i joguines, la venda de llibres i el recés del grup fix ESO-Batxillerat. Quanta vida! Déu ens està parlant a través de tot això. Darrerament, parlem molt dels miracles, d'un Déu que fa impossibles i jo penso: no és un impossible feta realitat aquesta comunitat tan forta, tan intensa...quan fa 2 o 3 anys anàvem somniant en alguna cosa així? El somni d'aquell moment és avui una realitat; la celebració de l'Eucaristia al Casal ens compromet en la vida de cadascú, està generant amistats, vincles, coneixement mutu. I això no és mèrit nostre sinó de Déu que està despertant en tots nosaltres un desig gran de viure i celebrar plegats la nostra fe i de sortir-ne tan enrobustits que es noti i se'ns noti que som cristians, que irradiem una profunda experiència de Déu, que estem enamorats de l'evangeli, que volem proclamar-ho sense por i amb molta alegria. Donem-ne gràcies a Déu!

Avui el nostre relat ha fet un pas més amb la col·locació del 3r dibuix. Aquí teniu la monició d'entrada que s'ha llegit a l'inici de la celebració:

"Contemplem avui el tercer dibuix. Algun miracle s’ha produït en la història d’aquest home tancat en si mateix, absort en les seves preocupacions...en la seva presó apareix una certa claror...ni se n’havia adonat...al seu costat mateix...com és possible que no l’hagués vist abans? O potser estava tan centrat en si mateix que no era capaç de veure cap altra cosa que els seus propis problemes?....avui s’ha produït un miracle...Més enllà de la pròpia foscor de cadascú hi ha Algú que vol il·luminar la nostra vida. I aquesta llum cada vegada més clara ens descol·loca, ens descentra i ens fa girar la mirada per contemplar alguna notícia meravellosa que és ben a prop. ..."

I, a partir d'avui, trobareu també, en els informes, les lectures que vam escoltar. Per rellegir-les  de nou i per fer-ne contemplació i pregària. Podem cantar molt bé, podem tenir uns músics genials, podem escoltar homilies precioses i muntar fils conductors que ens ajudin a comprendre el sentit de cada celebració i de cada temps però l'autèntica font per al nostre creixement en la fe es troba, sense dubte, en les Escriptures. Us convidem a fer de la lectura de la Bíblia una constant en la nostra vida diària. És un gran tresor que tenim. Estimem-lo i preservem-li un lloc i un temps especial i únic!

ISAÏES 35, 1-6a.10

1 Que s'alegrin el deseri i la terra eixuta,que l'estepa exulti i floreixi!2 Que s'ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d'alegria!Li són donades la glòria del Líban,l'esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.3 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants.4 Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran.6 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l'estepa.10 Els seus redimits retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d'una joia sense fi.Arribaran la felicitat i l'alegria, fugiran els planys i la tristesa.

Jaume 5,7-10

7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. 8 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. 9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10 Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 

 Mateu 11,2-11

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 I feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

I avui:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: el tercer dibuix que podeu veure aquí mateix.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez, Eugènia Alsina, Miquel Escuer i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: Igual que el nostre personatge de relat...encara no ens acabem de creure el que se'ns està anunciant! Potser estem igual que els exemples de la primera lectura:  "genolls que no s'aguanten...mans que es deixen caure..." i l'anunci és ben contundent: afermeu, enrobustiu, sigueu valents!! I això no vol dir caure en el parany fàcil de pensar que arriba la solució als nostres problemes. Aquesta seria una lectura ben simplista. Arriba l'esperança, arriba Aquell que l·lumina la nostra foscor. I, nosaltres, com el nostre personatge, ens hauríem de sentir sacsejats per aquest anunci imminent. El moment d'aquesta setmana em recorda, una mica, una situació ben quotidiana:un d'aquells en què el cel es va cobrint de núvols amenaçadors, el vent bufa cada vegada més violentament, el soroll del moviment dels elements es fa sentir clarament.....i la reacció de tothom és comentar-ho, fixar-s'hi, conversar sobre "el que està a punt de caure" a totes les taules de treball, a les cases, amb els companys de feina. En un dia així, tothom està expectant i atent. Contemplem i esperem perquè alguna cosa que no sabem massa per on anirà està a punt de succeir. No ens hauríem de sentir exactament així davant l'anunci del Messies? Què hem sortit a contemplar? L'espera del Salvador ens hauria de mantenir espectants, desperts, posant la mirada en el que està a punt de passar, compartir-ho, comentar-ho...perquè el que s'anuncia és meravellós: El Senyor és a prop!

POSTMISSA: un bon grup de joves han estat fent el joc de l'oca a partir d'unes preguntes que afavorien el coneixement i l'amistat entre ells. Ha estat tot un èxit!

Que aquesta setmana posem la mirada en l'anunci imminent de l'arribada del Salvador. Posem-nos dempeus, contemplem i deixem-nos enamorar pels textos que trobem a les Escriptures. I seguim pregant pel Francesc Padrosa que està recuperant-se, ben satisfactòriament! Donem gràcies a Déu!

Una abraçada,

Montse

Informe 2a setmana d'Advent

Estimats!

Ni el fred ni el pont han estat obstacle, avui, per reunir de nou aquesta comunitat que comença a ser ben nombrosa. I a sobre, la vaga dels controladors aeris ha fet que alguns que no esperàvem es fessin presents a la celebració...siguem positius,oi?

Avui li dediquem l'informe al Francesc Padrosa. Molt sovint, quan me'l trobo, m'atura per fer-me algun comentari sobre l'informe de la setmana i ara li deixem aquest perquè el pugui llegir quan estigui recuperat. En Déu confiem, a Ell elevem la nostra pregària i ens sentim units tots en comunió amb el Francesc. En aquests moments, es troba ingressat a l'UVI per una intervenció cardíaca ben seriosa. L'operació ha anat bé; cada minut que passa és una bona notícia. El Francesc ha patit un d'aquells ensurts inesperats que la vida ens porta; que no busquem, que no sabem quan ens trobarà a nosaltres, que ens fa viure tenint ben present la nostra fragilitat i  feblesa. I, a més, en un moment de la seva agenda en què havia de marxar, demà mateix, cap a Terra Santa. Estava pensant, avui, que la millor homilia de l'Advent ens la mostra el mateix Francesc: el camí que passa de la foscor a la llum, de la desesperança a l'esperança. El seu moment és el de la lluita, el de la donació total i absoluta a les mans de Déu i a la voluntat de Déu. I nosaltres preguem per l'esperança, per aquest camí d'Advent en el que avui, a través de la primera lectura, escoltàvem: "les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà dins l'amagatall de la serp...."..el Déu que fa possible el que sembla impossible!!! I encara més: "de la soca de Jessé sortirà un rebrot...": de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la creu a la Resurrecció! Només Deú pot amb això i només la nostra pregària pot ajudar a donar la força que necessita ara el nostre germà Francesc. Per tu, Francesc, doncs, aquest informe d'una missa celebrada en comunió amb tu!

I aquí les dades:

PREVERES: Alexis Bueno (presidint), Llorenç Puig ( concelebrant) i....Pedro Rivero!!!! que va ser ordenat diaca i que serà amb nosaltres sempre que pugui. Gràcies, Pedro, per aquest servei a la comunitat i al Regne.

SÍMBOL: hem afegit el segon dibuix del nostre relat presentant-lo amb aquestes paraules:" Us convidem, avui, a contemplar el segon dibuix. La història de la dona o l’home abatut, tancat en si mateix, abandonat a la desesperació més absoluta és la història de tots els qui cerquen sortides i camins que facin realitat una nova vida. Cerquen i no troben. Com l’home aturat que s’agafa a petits indicis d’esperança que s’esvaeixen ràpidament...encerclo la possible esperança i tatxo, una vegada i una altra, aquella petita llum que em semblava haver trobat. Res no surt bé. On aferrar-se quan tot sembla cridar un NO rotund i contundent?...i, tanmateix, aquella llum tímida de la primera setmana d’Advent..avui ja es torna més clara....alguna novetat s’està intuint...però seguim tan capficats en les nostres desesperacions..."

MÚSICS:Victor Jordà ( bateria). Luis Jordà ( saxo). Alex Miralles ( violoncel), Maria Semur, Rubén Garcia, Albet Mitjans i un altre noi ( guitarres) i Xavier Fernàndez als cants.

HOMILIA: Joan Baptista, enmig del desert, crida: "Convertiu-vos que el Regne ja és aquí". En aquesta desesperació del nostre personatge dels dibuixos...On aferrar-se? On trobar l'esperança? Avui, escoltant l'homilia de l'Alexis, pensava que quan toques fons ( i jo crec que tots hem tingut algun moment així a la nostra vida, de maneres diverses però importants per a la història de cadascú) no pots trobar l'esperança tu sol. Quan no saps on aferrar-te, quan tens la sensació que tot s'enfonsa, que una foscor immensa s'instal·la en tot el teu món...no veus res de res més enllà de la teva pròpia preocupació, patiment, angoixa...i només et surt el plor, l'abandonament, l'ensorrament. Jo he tingut un moment així a la meva vida i l'esperança me la van regalar d'altres persones que, al meu voltant, encenien petites espelmes que em van ajudar a veure-hi més clar...a canviar la direcció de la meva mirada...a convertir la meva ofuscació en una força que em va fer sortir del cau, del forat, de la presó. Tots podem rememorar algun moment així, potser més d'un. I la vida és això: no existiria la claror sense la foscor, no existiria la vida sense la mort, no existiria la salut sense la malaltia, ni existiria l'esperança sense la desesperació. Les persones que han encès petites espelmes de llum al nostre voltant en el nostre moment de foscor són Joan Baptista; són els qui, cos a cos, et parlen a tu, et miren a tu, et busquen a tu per dir-te: desperta! mira en una altra direcció! La llum hi és....cerca-la, admira-la, desitja-la! L'esperança ens la porta l'altre, el qui ens ve a rescatar en el desert en el que estem perduts i desorientats, com va fer Joan Baptista. I el missatge esperançador que ens arriba és la notícia d'Aquell que està a punt de venir que serà capaç de fer, amb nosaltres, el que a voltes pot semblar un somni impossible: renéixer de nou, ser batejats en l'Esperit.

POSTMISSA: un grupet de joves han compartit el sopar i una vetllada de músiques d'esperança. Ben preciós!

Us demano avui una pregària intensa pel Francesc Padrosa. Que la nostra esperança  sigui també l'esperança de veure la seva recuperació. Units, doncs, en la pregària!

Una abraçada,

Montse

Informe 1a setmana d'Advent

Estimats!

Per tal d'introduir aquest informe, transcric literalment el que ha estat la monició d'entrada:

"Avui és cap d’any per a tots nosaltres. Inici de l’Advent i, per tant, inici d’any litúrgic. Advent és temps d’espera en l’esperança. Temps que parteix del record del Crist crucificat i coronat Rei de la darrera setmana de l’any litúrgic. L’Advent recull la història de tantes dones i homes que esperen l’esperança. Us convidem a contemplar el primer dibuix, dels quatre que veureu envoltant el Crist en Creu i a escoltar l’inici d’un relat que s’anirà completant al llarg d’aquestes quatre setmanes.

Aquest és el relat d’algú immers en la desesperança; la història de l’home o dona aturat, sense feina, víctima de la crisi. Immers en la presó de l’abandonament, la solitud...en la seva habitació completament tancada, sense oxigen. En la seva vida, només hi ha foscor.....De qui estem parlant? De tu? De mi? D’un familiar? D’un amic? D’un veí?....aquest “algú” avui no pot ni tan sols copsar que, en algun lloc, comença a anunciar-se – tímidament - una bona notícia que esdevindrà llum i oxigen per a la humanitat sencera."

Així hem iniciat, doncs, la celebració d'aquest vespre amb una capella plena de gent...aviat ens caldrà posar pantalles al passadís!!!!

I aquí l'informe:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: Sota el lema "Desvetlleu" un primer dibuix ( l'explicació i la imatge a la part superior de l'informe)

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez i Ignasi Queralt ( guitarres), Xavi Casanovas ( trompeta) i una servidora als cants.

HOMILIA: El dibuix que hem trobat avui a la capella ens situa en un punt de partida ben concret. La contemplació de l'home abatut, tancat en si mateix, amb tantes cabòries al cap que no és capaç de veure res de res, ni tan sols de sentir res.....com li podem parlar de l'Advent? Esperar...el què? En el seu petit món no hi ha espai per a l'esperança en res; ni tan sols hi ha temps per pensar en l'esperança de tant agitat que té el cap i el cor. El nom d'aquest home és el nostre nom, el de cadascú de nosaltres. La història d'aquest home és la nostra història. Els nostres patiments, les nostres preocupacions, la nostra activitat ens permet veure i sentir i trobar espai per a l'esperança? Té lloc l'Advent en la nostra agenda? Ni l'agenda, ni els patiments ni l'activitat són el problema! El problema sóc jo, i ets tu i som tots. Pobre Jesús! Ell persisteix, any rera any, a trucar la nostra porta tancada i mai ens agafa a punt. Sempre atrafegats, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos, sempre convençuts que el que no puc fer amb les meves forces ningú no ho pot fer...I aleshores ens sentim tan febles,tan sols..perquè les nostres forces són limitades i la nostra fe...encara molt més! Avui hi ha un clam que s'imposa: DESVETLLEU!!! I quanta raó té aquesta paraula! Ja és hora de despertar. Ja n'hi ha prou de pensar i sentir que el meu món ho és tot! Aquest Jesús que se'ns anuncia ens ve a dir que Déu està molt per sobre de les nostres petiteses. I tot i que el que escriuré ara sigui una mica prosaic, em fa la sensació que Déu ens està donant un bon clatellot...i amb raó! De què tenir por, si sabem que ens arriba el Salvador? De què desconfiar si sabem que Déu fa el que amb la meva força és impossible de fer? És el Déu dels miracles!! I ho podem dir ben fortament perquè ho estem veient i en som testimonis! No és un miracle la força de la fe, el bon humor i la confiança del Marc Vilarassau enmig del seu patiment? El nostre Déu fa miracles perquè el clatellot de l'Advent ens recol·loca de nou i ens fa dir: tinc problemes, preoupacions, limitacions, egoismes, incoherències...sí, tinc tot això...I TINC EL MEU SENYOR QUE M'ESTIMA, EM SALVA, IL·LUMINA LES MEVES FOSCORS PERQUÈ NO PRENGUI MAL...i quan expresses TINC EL MEU SENYOR...el meu jo queda ben difuminat per fondre's en una abraçada amorosa que ve directament de Déu.

I com que els miracles són possibles, us convidem a tots a deixar el vostre comentari escrit en aquest blog responent una pregunta que ens formulava avui l'Alexis:

Quin miracle, quin impossible demano per aquest Advent?

Bona setmana a tots! Una abraçada,

Montse

Informe missa 20 de novembre

Estimats!

Avui és final d'any per a tots nosaltres! Hem acabat l'any litúrgic i la setmana vinent iniciem un nou camí amb el temps d'Advent que ja se'ns anuncia. I aquest final d'any ens ha portat el regal d'una celebració de l'Eucaristia plena de gent, de gom a gom. Impessionant. Sembla que es fa evident no només que som comunitat viva sinó que, en la nostra celebració, moltes persones d'edats i procedències diverses, troben la seva casa, els seus germans, el seu lloc on celebrar la fe en comunitat. Donem-ne gràcies a Déu!

I aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant)

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia, Inés Casado i Jordi Llop ( guitarres) i una servidora als cants. I avui no oblido esmentar ( que me n'he oblidat els darrers dies!!) que la Mercè Garí és la persona que ens prepara les diapositives amb les lletres del cants per cada dissabte; unes diapositives molt ben controlades per la Saida Francia durant la missa. Gràcies a totes dues!

SÍMBOL: darrer dia que hem tingut la fossa com a fil conductor; afegint avui la frase: " Recorda't de mi quan arribis al teu Regne".

HOMILIA: Avui, festa de Crist Rei. Quan, a simple vista, penses en Crist com a Rei et ve el cap més aviat la sensació d'un Crist que té poder, que venç, que ho domina tot per damunt de tot. Si agafem l'accepció del diccionari diu: "Persona que exerceix la sobirania d'un regne". Un sobirà poderós; que governa tot un regne. I, de sobte, l'Alexis, a l'homilia, ens convida a contemplar aquest Crist Rei que és coronat clavat en creu, humiliat, torturat, insultat i sol. Quin contrast,oi? Mirar la creu ens hauria de deixar profundament impressionats, ferits.Com és possible que se'ns digui que el nostre Rei, el qui governa la nostra vida, només és coronat des del Creu? Si la creu és un fracàs estrepitós!! O potser encara estem tan agafats al nostre petit món ple de seguretats i de comoditats que mirem la creu com de reüll, com si aquesta part de la història no anés amb nosaltres...."la creu...val, d'acord...que fort...però segur que hi ha alguna cosa més,no?"...Quina mirada més curta que tenim. Els fars curts del cotxe ens funcionen la mar de bé però els fars llargs....estan ben entelats. No serà que en la Creu d'aquest Crist hi ha la nostra pròpia creu? No serà que sense abraçar la Creu no podem, de cap manera, saber-nos salvats per un Crist que, en la seva donació més gran,ens diu: el meu dolor és el dolor de la teva vida, és la mediocritat de la teva vida, és el pecat de la teva vida, és la teva poca fe, és la teva incapacitat d'estimar, és la teva por i la teva supèrbia...és la teva fossa. I quin rei pot governar si no es situa AMB la pobresa de l'altre? En la creu hi ha totes les persones que aquests dies hem anat seguint en els evangelis: Zaqueu, la dona adúltera, el publicà...i jo. I, aleshores, contemples de nou el Crist en Creu i una alenada d'oxigen i una profunda pau s'instal·la en el teu interior perquè prens consciència que Ell coneix tots els teus secrets, Ell es dóna a la Creu per tu i per mi. ELL ET SALVA! Qui no li atorga, doncs, a Jesús, aquesta categoria de Rei? I tant! Crist és Rei i només té sentit que ho sigui des de la Creu.

I a nosaltres ens queda contemplar bocabadats l'escena; amb el cor una mica encongit, i demanar-li, com fa el bon lladre: "recorda't de mi quan arribis al teu Regne". I, aleshores, es produirà aquest miracle tan preciós: jo, que sóc el que sóc, tan lluny d'Ell, tan poca cosa, tan indigne, sento que Crist a la creu em mira i em diu: "seràs amb mi al Paradís". I més que sentir, en aquest moment, una immensa joia, sentiré que no hi ha cap paraula, cap gest, cap sentiment que pugui descriure una experiència d'amor tan gran: la del Crist que em recull de la fossa, m'allarga la seva mà, em perdona i em salva tan amorosament que jo crec que l'enteniment humà queda ben limitat per comprendre-ho i per explicar-ho.

POSTMISSA: Un grupet d'uns quinze joves han allargat la nit fent un debat ben ineteressant. Títol del debat: "No es pot ser cristià i passar de la política"

I la proposta per a aquesta setmana és que cadascú, en la seva pregària personal, es situï davant d'un Crist a la Creu, el contempli i es pregunti: Regna sobre tu? És el rei de la teva vida? Que aquesta sigui, doncs, la nostra pregària.

Bona setmana!!

Montse

Informe missa 13 novembre

Estimats!

Aquesta setmana , com veieu, l'informe arriba ben tard. Us demano disculpes. De vegades, fer compatibles els ritmes i les obligacions diàries amb el temps que ens dóna les 24 hores del dia és una mena de sudoku ben complex. Tanmateix, val més tard que mai,oi? Per tant, aquí va!

Aquest dissabte passat, la missa va tenir un caire ben especial. Al llarg del dia s'havien produït algunes activitats que penso que convé esmentar: al migdia, inici de la trobada de monitors de l'ESO: moment per establir vincles i sintonia, per aturar-se enmig de tantes activitats que es proposen per als més joves i contemplar agraïdament tot el camí recorregut. A mitja tarda, reunió de l'IPI ( Itinerari Pedagògic Ignasià): una trobada de monitors de Joves Loiola ( ESO i Batx) i els Universitaris Loiola (UL) per tal de començar un camí de reflexió - guiats pel Pere Borràs sj - entorn els fonaments ignasians que han de marcar la nostra línia d'actuació amb els joves per tal d'acompanyar-los en el seu procés. I després de la missa, s'iniciava el recés de monitors de JL al Casal Arrupe: moment d'aturada, d'amistat, de comunitat i de missió compartida.

Com veieu, molta vida i moltes ganes d'aprofundir, de créixer i d'alimentar la fe.

I enmig de tot això, la celebració de l'Eucaristia! Moment comunitari ben preciós!

PREVERES: Alexis (presidint), Francesc Padrosa, Llorenç Puig i Pere Borràs ( concelebrant)

SÍMBOL: estem acabant el temps ordinari i encara afegíem alguna paraula més a la nostra fossa: "tot serà enderrocat"

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Xavi Casanovas, Albert Mitjans i Jordi Llop (guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: "tot serà enderrocat". Arribem al final de l'any litúrgic. Sembla que les lectures anunciïn alguna mena de catàstrofe de la que no ens en podrem escapar. Si repassem cadascuna de les paraules de l'Evangeli, el cor se t'encongeix..Vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra....si se m'apropa

algú amb un missatge com aquest crec que em poden passar dues coses: la primera, pensar que està ben boig! I la segona, començar a preparar-me..per si de cas...i quantes coses em passarien pel cap si imaginés, per un instant, que el temps ja se m'acaba.

El final de l'any litúrgic ens demana mirar la vida des d'aquesta perspectiva: des del final. I aleshores, apareix la pregunta: "tot s'acabarà?"I tot el que he construït fins ara..per a què?"...Quina sensació més estranya: Quan arriba el final d'any del calendari "civil" fem festa, celebració, estem contents!!...i quan arriba el final de l'any litúrgic, et quedes ben abatut. Amb quina clarividència es veu ara la fossa que ens ha acompanyat aquestes setmanes...tot serà enderrocat. Tots som a la fossa perquè necessitem ser salvats i creure, en la dimensió més gran de la paraula. Confiar que hi ha Algú que vindrà a salvar-nos, a treure'ns de la fossa, a dir-nos que tota la nostra història no se sosté per les nostres gestes ni pels nostres treballs. Se sosté només per Algú que ha estat coronat Rei des de la seva Creu: en ella trobem el pèrdó, la salvació, una vida nova, reconstruïda que no se sosté amb les lleis d'aquest món....però això vindrà el dissabte vinent: Crist Rei.

Que en aquest final d'any, sapiguem contemplar la nostra història i la història de la humanitat sencera amb una mirada confiada en un Jesús que ja ara ens anuncia que vindrà a rescatar-nos. Senyor, dóna'ns fe!

Fins dissabte!

Montse

Informe missa dia 6 de novembre

Estimats!

El llibre de la història de les misses conjuntes al casal ahir va escriure una nova pàgina, plena de sentit i d'esperança per a la nostra comunitat: el baptisme de l'Iñigo, fill de l'Arkaitz i la Marga, nascut el passat mes d'agost. Tot i que el Casal ja ha acollit, en nombroses ocasions, altres celebracions del baptisme, sempre havien estat en moments preparats exclusivament per a l'esdeveniment. Ahir va ser diferent. Els pares de l'Iñigo desitjaven que el seu fill rebés el sagrament en el si de la comunitat del Casal, de la que ells en formen part a través del grup d'Universitaris Loiola. És un gran motiu de joia el baptisme d'aquest nou membre de l'església i també és un gran motiu de joia haver estat testimonis d'aquest sagrament. Veurem créixer l'Iñigo. Ahir els seus pares es van comprometre a educar-lo en la fe. Però també nosaltres, comunitat reunida al seu voltant, ens comprometem amb aquesta família i amb aquest infant per acompanyar-lo en el seu creixement en la fe. Aquest primer baptisme, en el si de la comunitat, ens uneix encara més i crea, entre nosaltres, un vincle encara més profund: la coresponsabilitat en el procés de fe de cadascun dels germans que ens reunim cada dissabte; la crida a ser comunitat cristiana en la que la fraternitat preval i s'imposa entre tots nosaltres.

I, en aquesta línia, em sembla oportú avui fer un esment de la celebració que s'ha produït aquest matí a la Sagrada Família. Podem fer un informe de la vida del Casal, el dia 7 de novembre de 2010, sense deixar palès el que ha estat un fet històric i eclesial per a la nostra ciutat? Jo penso que no. He seguit aquests dies tantes notícies, articles, comentaris, tantes opinions...en un sentit o en un altre, amb més adhesió i amb menys adhesió però, en qualsevol cas, el que és clarament objectiu és que som església de Crist i en Crist estem units. Jo crec que avui s'ha viscut experiència d'església universal. I universal implica la suma de moltes sensibilitats alhora! de moltes tendències i de moltes opinions. Església que Pere, mogut per l'Esperit, va iniciar i de la que nosaltres en som hereus. Església en la que tots tenim la nostra veu i en la que tots aboquem les nostres inquietuds per fer-la cada dia més evangèlica, més justa, menys pecadora. És massa agosarat dir que estimar Crist és també estimar l'església? No sóc teòloga i m'encantaria saber-ne molt més, però del que sí estic segura és que la mare Església és, per a mi, un regal del Crist i d'aquells primers apòstols que, donant la vida, van ser capaços de gestar una comunitat que és present, avui, a tot el món. I només per això, la meva fidelitat i adhesió ja és total.

I ara, l'informe!

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint) i Alexis Bueno (concelebrant)

SÍMBOL: A la fossa hem afegit la frase: "no és un Déu de morts sinó de vius"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta); Oriol Martín, Maria Semur i Jordi Llop ( guitarra) i un amic de l'Arkaitz i la Marga a la bateria. Una servidora als cants.

HOMILIA: Com deia al principi, ahir va ser un dissabte d'experiència de comunitat ben evident: CIM, joves de l'ESO que havien estat al voluntariat tota la tarda, moltes persones aplegades, el bateig:COMUNITAT VIVA!I el Llorenç ens ha parlat precisament d'això:d'un Déu que és Déu de vida, un Déu que estima la nostra vida i la vida dels qui vénen al darrere nostre. M'ha agradat molt l'expressió del Llorenç: UN DÉU DEL SÍ. Efectivament, sabent el camí recorregut fins ara, sabent que som el que som, amb les nostres petiteses, amb la nostra incapacitat d'estimar totalment, descobrim una mirada tendra de Déu sobre nosaltres a través de la que ens diu SÍ a la vida, Sí a cadascun de nosaltres, Sí a la humanitat sencera. La pregunta és: sentim aquest SÍ de Déu en el nostre interior? Experimentem aquesta mirada tendra del Pare en la nostra vida? Segurament, i com ens suggeria el Llorenç, ens caldrà trobar l'espai de la pregària profunda a través de la que descobrim el SÍ de Déu. La pregària, el silenci, la trobada personal amb Déu pot fer ben minsos els sorolls del nostre ritme quotidià per deixar esclatar la seva Veu.

POSTMISSA: Un grup forç nombrós de joves han allargat la nit amb un sopar i un debat sobre la visita del sant Pare i la significació de la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família.

Potser aquesta setmana podem llevar-nos cada matí recordant que el primer que ens està contemplant és Déu mateix i que diu SÍ a la nostra vida a punt d'engegar motors de nou. Potser el dia prendrà un color diferent i novedós.

Bona setmana!

Montse

Informe missa dia 30 octubre

Estimats!

El cap de setmana llarg no ha estat impediment per tornar a reunir la nostra comunitat en una celebració de l'Eucaristia que ha convocat força gent. I sempre tenim alguna novetat que no és altra cosa que un indicador ben evident de comunitat viva que creix, comunitat en la que moltes persones va trobant el lloc en el que poden aprofundir i avançar en el seu camí de fe. I quina és la novetat, doncs? El grup de joves de 4t ESO i Batxillerat que han decidit fer un pas més en el seu compromís i encetar un itinerari de vida de grup, centrant-se en l''Evangeli, l'acció social i el servei a la comunitat del casal. Aquests joves van ser acollits, per primera vegada, en la proposta de les 24 Hores que convoca nois i noies de 3r i 4t ESO...i sembla que aquesta llavor va donant els seus fruits! Que interessant i que inspirador que resulta veure com es va gestant, ara ja concretament, un itinerari en el que, a partir dels 14-15 anys, els joves poden anar trobant espai de formació, pregària, acompanyament, celebració i servei. Que el Senyor inspiri i acompanyi el seu camí i sigui també inspirador per a les persones que estan assumint, ben vocacionalment, el seu acompanyament.

I aquí l'informe!

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: A la fossa vam afegir les paraules " Murmuraven contra Jesús" ( a l'esquerra) i "Avui ha entrat la salvació"( a la dreta).

MUSICS: Xavi Casanovas( trompeta); Xavier Fernàndez, Mercè Garí i Albert Mitjans (guitarres) i M.Àngels Melgosa ( dirigint cants)

HOMILIA: Al llarg d'aquest temps ordinari en el que ens trobem ara no hem deixat de fer referència a aquesta fossa que tantes vegades ens separa del Crist. Una fossa que nosaltres mateixos fem fonda, impossible de travessar o de sortir-ne. Nosaltres solets, aferrats a tantes comoditats, esclavitzats per la nostra ben minsa capacitat d'estimar i perdonar cavem una fossa que ens separa de Jesús...i no sabem on anar..i Déu sembla tan llunyà de vegades. Però només ho sembla! Perquè, en realitat, Déu és amb nosaltres. En tot cas, som nosaltres els qui ens entestem en mirar en una altra direcció! L'Evangeli d'avui és, en aquest sentit, una bona notícia: És possible sortir de la fossa! I el nostre mirall és, avui, Zaqueu: el pobre home que té tota la riquesa, benestar i poder que vol i, en canvi, està ben sol, ben trist. Que rics podem ser en tantes coses i, en canvi, com podem sentir-nos ben al fons de la fossa!

I jo m'imagino la sensació que un deu tenir al fons d'una fossa: quanta solitud! quanta foscor i desànim. Per molt que cridis ningú no et veu ni et sent. Ets al món però no comptes per al món. I aleshores, apareix Jesús, enmig de la multitud, i veu tota la gent reunida però MIRA Zaqueu. Només Jesús posa la seva mirada en ell i li diu "baixa de pressa". Jesús no està per perdre el temps. Reconeix el qui se sent desvalgut. Rescata el qui es troba a la fossa. I Zaqueu s'adona que Jesús coneix perfectament qui és ell, a què es dedica..la seva mediocritat..I el crida pel seu nom, i el mira i vol estar amb ell. Absolutament meravellós! La mirada de Jesús, la seva crida tan personal renova Zaqueu i il·lumina la seva foscor i li dóna forces per canviar! "Avui ha entrat la salvació"...Així és!

En el fons, Zaqueu experimenta quelcom novedós: saber-se estimat, malgat tot. I aquesta és la bona notícia d'avui. A Jesús no cal explicar-li massa coses de la vida i del fons de cadascú. Ja ho sap tot! I tot vol dir també allò que voldríem maquillar i camuflar una mica.No existeix la disfressa que amagui a Jesús l'autèntica veritat de cadascú de nosaltres. I Jesús ens mira, ens crida pel nom i vol entrar a casa nostra. Ens estima!!!! Hi ha algú que pugui sobreviure sense ser estimat? Sabrem fer, com Zaqueu, un gir en la nostra vida? Sabrem acceptar que el perdó i l'amor de Déu és incomparablement més gran que qualsevol cosa imaginable? Sabrem abandonar-nos a Jesús ben dòcilment com va fer el nostre estimat P. París que dijous lliurava la vida al Pare? D'ell recordem també avui una mirada: la que mostra un amor incondicional de Déu per a tots. El tindrem ben viu en la nostra memòria!

POST MISSA: un grup de joves van allargar la nit amb uns jocs que el grup de responsables havien preparat.

Que descobrim la mirada de Jesús en tantes mirades que ens envolten cada dia! Que reconeguem la nostra petitesa perquè, des del silenci, escoltem com Jesús ens crida pel nostre nom. Que la mirada i la veu de Jesús transformi les nostres vides!

Una abraçada!

Montse