Informe missa 15 de gener de 2011

Amics!

Aquest cop em toca la difícil tasca de substituir a la Montse!!!

Així que serà molt més sosso (segur) i breu (això no estic tan segur).

Simplement us adjunto aquí les lectures de la Missa del dissabte i l'Homilia....

Eucaristia preciosa, on tornem a quasi no cabre! Protagonistes: els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda, i també els nens del CIM, com no!

Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Pedro Rivero com a diaca.

SÍMBOL: Un misteriós CRDT es convertia en "CRIDAT PER VOLER DE DÉU".

MÚSICS... Boníssim (no tinc aquí la llista!).

LECTURES:

Primera lectura: Isaïes 49,3.5-6

El Senyor em digué : «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»

Ara ha parlat el Senyor, ell que m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent,

perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo sóc preciós; el meu Déu és la meva força. M'ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.»

Segona lectura : 1ª Corintis 1,1-3

Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Evangeli (Jn 1,29-34)
L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.» Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.» HOMILI

HOMILIA

Una petita lliçó sobre el mirar i el veure

Introducció: mirem i no veiem

- “Graveu les meves paraules”.... aquest és el manament, el lema de tota aquest temps... i les paraules no s’entenen! Paraules com: “Mireu l’anyell de Déu”... i només veiem un home, Jesús.

- “He vist l’Esperit Sant que davallava sobre ell com un colom”. I nosaltres no veiem res!!!!

- Hem tornat a néixer (com el Francesc Padrosa!), estem en la necessitat d’aprendre tot de nou...

Què ha vist el testimoni?

- Mirar i veure, que importants aquests verbs.... Joan Baptista sembla haver vist en Jesús el que es prometia a Isaïes, algú que seria “llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”.

- Què va veure Christian de Chergé, el superior de la comunitat de monjos assassinats a Argèlia fa uns anys (ara surt la pel·lícula “des dieux et des hommes”). Això va escriure en la carta que calia obrir en cas de la seva mort violenta:

En este GRACIAS en el que está todo dicho, de ahora en más, sobre mi vida, yo los incluyo, por supuesto, amigos de ayer y de hoy y a vosotros, oh amigos de aquí, junto a mi madre y a mi padre, mis hermanas y hermanos y los suyos, ¡el céntuplo concedido, como fue prometido! Y a ti también, amigo del último instante, que no habrás sabido lo que hacías. Sí, para ti también quiero este GRACIAS, y este “A-Dios” en cuyo rostro te contemplo. Y que nos sea concedido reencontrarnos, ladrones bienaventurados, en el paraíso, si así lo quiere Dios, Padre nuestro, tuyo y mío. ¡AMÉN! Tibhirine, 1 de enero de 1994

- Què va veure quan mirava el valor de la seva pròpia vida? Què va veure quan mirava la mort cara a cara? I què veiem nosaltres en la seva vida, en la decisió dels monjos de quedar-se, malgrat l’amenaça directa dels islamistes? Un gest inútil? Un sacrifici que no serveix de res?

- Un exemple molt més senzill, més proper (un company em diu que sempre parlo de màrtirs!): Manolita, la religiosa de la Casa d’Exercicis de Sarrià, que et fa sempre tots els favors que li demanes: “veu les coses fàcils”, realment les veu així. Té una mirada més simple que jo!

La fe, fiar-nos del testimoni

- Sembla com si tota la vida del Baptista només ha servit per donar testimoni, per assenyalar al Crist: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.

- Aquell que sembla enfrontar-se al Món i la seva violència, la seva mentida... i el venç encara que aplastat... com els monjos de Tibhrine.

- I aqui mirem nosaltres? Qui agafem com a testimonis i què ens assenyalen? A qui mirem? De qui ens fiem?

Una comunitat que té testimonis i assenyala

- Més encara: què veu la gent quan ens mira a nosaltres, a la nostra comunitat?

- Molts miren i no veuen. Però segur que qui no mira no veu! Que important és assenyalar en la direcció correcta!

- En què se’ns nota la fe?

- La nostra vida assenyala vers Jesús?

- Alguns dels nostres joves es confirmen aviat: a qui miren ells?

- Nosaltres, avui, cridats a ser apòstols com Pau, a ser testimonis com el Baptista... a donar la vida com el monjo a Argèlia?

- Demanem el do de l’Esperit per veure profundament en la realitat, en la gent. - Demanem de confiar en aquells que veuen més, i més lluny que nosaltres, com els monjos d’Argèlia.

- Què heu vist vosaltres, els joves, en el voluntariat? A Déu mateix? Qui ens ajudarà a veure aquesta veritat produnda?

Que aquests punts de reflexió condueixin la nostra pregària aquesta setmana!

Alexis Bueno sj.

Informe missa 8 gener 2011

Estimats!

Bon any 2011! Avui hem celebrat la primera missa del nou any al Casal en una celebració que pensàvem que seria poc concorreguda.....i, en canvi, capella plena una vegada més! Serà veritat que haurem de comprar un carril del carrer Balmes per engrandir el nostre Casal?? Bromes a part, quin goig aquest retrobament. Aquests diumenges, sense missa al Casal, un se sent una mica "fora de casa" i, el moment del retrobament, no deixa de ser un esclat ben preciós d'experiència comunitària, de poble que camina junt i en fraternitat. I retrobament avui amb germans de la nostra comunitat com el Guille i la Mónica que han estat un any a Nicaragua i que han compartit amb nosaltres aquesta experiència; un compartir que segur que podrà ser molt més ampli i extens en altres moments.Benvinguts a casa a tots, doncs!

Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Jesús Renau i Pablo...no sé el cognom... ( assistent de CVX-Espanya).

SÍMBOL: Hem encetat avui un nou fil conductor. Sota el lema "Graveu les meves paraules" han aparegut un conjunt de símbols i lletres que són, a priori, inintel·ligibles.

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Jordi Llop, Albert Mitjans i Xavi Casanovas ( guitarres), Luis Jordà ( saxo) i Alex Miralles ( violoncel) i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 42,1-4.6-7

1 «Aquí teniu el meu servent,que jo sostinc, el meu elegit,en qui m'he complagut. He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.2 No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers.3 No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, 4 sense vacil·lar ni doblegar-se,

fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» 6 «Jo, el Senyor, t'he cridat amb benvolença, t'he pres per la mà i t'he format, perquè siguis aliança dels pobles,

llum de les nacions. 7 Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca.

Fets 10,34-38

34 Llavors Pere prengué la paraula i digué:

--Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes. 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell

Mt 3,13-17

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

HOMILIA:Abans de començar, voldria dir que aquests "resums" de les homilies són, a voltes, fidels al que ens ha dit el prevere i, a voltes, són un deixar ressonar el que s'ha escoltat afegint percepcions pròpies. No és, en cap cas, una transcripció literal del que ha estat l'homilia.

 Avui, festa del Baptisme del Senyor. Venim del Nadal, temps en què hem celebrat el naixement de Jesús. Hem acompanyat, aquests dies, un Jesús infant que es fa home entre nosaltres, que ens porta alguna notícia novedosa i meravellosa, que ens fa mirar la vida i la realitat des d'un altre punt de vista, com li va passar al nostre personatge del relat de l'Advent. Aquell home del relat ( que som tots i cadascun de nosaltres) s'adonava que molt més enllà de les seves petiteses, hi ha vida, hi ha llum, hi ha salvació per a ell i per a la humanitat sencera. Amb aquesta notícia gravada als nostres cors, hem celebrat aquests dies les festes de Nadal. Però avui hem fet un pas més...perquè aquest Jesús Infant té molt a dir-nos i molt a ensenyar-nos. Ens trobem en el moment del Baptisme a la desembocadura del Riu Jordà. Sembla que el naixement del dia de Nadal no ha estat més que un tast del que ha de passar en realitat. Avui Déu mateix ens diu: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". No ho teníem clar, ja? Per què aquesta insistència en dir-nos qui és Jesús? No ens va quedar ja prou clar la Nit de Nadal? Doncs sembla que no!! Avui som testimonis d'un re-naixement. L'Infant que neix el dia Nadal és el Déu que s'encarna i que es compromet amb nosaltres fent-se home. L'adult que avui rep el Baptisme a mans de Joan Baptista, és Aquell que neix en la profunditat de la seva identitat i de la seva missió. Avui, Déu mateix agafa de la mà Jesús i ens diu a tots nosaltres que camina amb Ell, que viu en Ell, que pateix amb Ell i que es complau en Ell. Contemplem ara aquesta escena contemplant-nos a nosaltres mateixos. Avui Jesús reneix a una nova vida: inici de la seva predicació i de la seva vida pública. Punt de partença d'un itinerari en el que no deixarà de fer el bé, en el que estimarà el més pobre, en el que acollirà el qui està més sol, en el que consolarà el més avergonyit. I nosaltres?Rememorem el que devia ser el nostre baptisme...aquell dia, més llunyà o més proper, ens va succeir alguna cosa meravellosa de la que potser mai no n'hem estat conscients. Déu ens va assenyalar, Déu va obrir el cel per nosaltres i ens va dir: t'estimo, tu ets el meu fill/a estimat/da. En tu m'he complagut....tanquem uns segons els ulls, agafem una alenada d'aire i deixem que ressonin fort, en el nostre interior, aquestes paraules de Déu que ja no s'adrecen només a Jesús sinó a cadascun de nosaltres - amb nom i cognom- que hem estat batejats en Crist i per Crist, agafats de la mà de Déu amb tanta tendresa i amb tanta complaença. I, com Jesús, anar per la vida agafats de la mà de Déu no és altra cosa que viure desvivint-nos per aquells que no tenen motius per viure. I per això avui pren molt de sentit aquest símbol que hem presentat i que ens acompanyarà fins a la Quaresma.Avui el signe dels dos punts negres s'han descobert i ha aparegut a sota la mateixa imatge però en blanc. Dos punts blancs amb unes paraules escrites: "Aquest és el meu Fill". Si som re-nascuts. Si tu i jo i l'altre som el seu fill/a. Si admetem que acabem d'obrir els ulls a una nova vida, a una nova identitat en el Senyor..tenim tantes coses per aprendre!! No sabem ni llegir! No entenem res de res. Cap lletra, cap símbol té lògica..necesitem la mà d'algú que sap el missatge que s'amaga al fons per anar-lo descobrint, per créixer, per fer  la gran descoberta d'un missatge tant potent que no farà cap altra cosa que deixar-nos de genolls, davant de Déu i oferir-li les nostres mans i tot el nostre ésser per sotmetre'l a la seva voluntat. I, per part nostra, com un nadó en braços de la mare, viurem en l'absoluta confiança que, malgrat la incapacitat d'entendre-ho tot, ni ara ni potser mai, ens sabem estimats per algú que és capaç de donar la vida per nosaltres. Algú pot negar-se a un amor tan incondicional?


Per a aquesta setmana, us proposo, senzillament, l'exercici que cada dia dediquem uns minuts a fer ressonar aquestes paraules de Déu: Tu ets el meu fill estimat, en tu m'he complagut...simple ressonar que faci créixer en nosaltres una cega confiança en Aquell que ens parla d'aquesta manera.


I si encara voleu més reflexió...aquí teniu un link ben preciós: les homilies del Marc Vilarassau. Val la pena!http://homiliadelmarc.blogspot.com/


Una abraçada!


Montse

Informe Missa del Gall

Estimats!

Ens ha nascut un Salvador! És el Messies, el Senyor. I aquesta bona nova la vam rebre junts en comunitat més de 320 persones!!! 310 persones dins la sala ( havíem comptat les cadires) i un bon grup a fora. Aquests dies han estat un no parar de trobades familiars, cantades de Nadales, sopars amb amics, converses telefòniques..i sento que encara no he paït del tot el que va suposar aquesta missa del Gall.Però intentaré fer un resum per no endarrerir més aquest informe!

Aquí va!

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Llorenç Puig ( concelebrant)

LECTURES:

Is 9,2-4.6-7,1-5

2 Tu, Senyor, els has multiplicat,els has omplert

d'una alegria immensa.S'alegren davant teu com la gent a la sega,com els vencedors que es reparteixen el botí.3 El jou que els afeixugava,la barra que duien a l'espatlla,el garrot del seu opressor,tot ho has trossejat com el dia de Madian.4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.6 Estendrà arreu la sobirania,i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David,establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d'ara i per sempre. Això és el que farà l'amor ardent del Senyor de l'univers.7 El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.

Tt 2,11-14

11 Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom 12 i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, 13 mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. 14 Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lc 2,1-14

1 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

SÍMBOL: La corona d'Advent tota encesa i una icona preciosa de l'Infant amb la Mare de Déu. Hem iniciat la celebració amb la lectura d'aquest pregó a càrrec de la família Mitjans.

"Avui no hi ha dibuix. Hi ha llum. Una llum que ens encega i que surt de dins estant, del no-res. Aquest home abatut que ens ha acompanyat l’Advent se sent de cop i volta transformat per un foc que neix enmig de les seves misèries, les seves preocupacions i problemes, la seva pobresa, enmig de la palla del seu estable. Aquesta llum surt d’on no la cercava, del més petit i indefens (el nen) per mostrar-li, pobre d’ell i pobres de nosaltres bocabadats, el més gran i gloriós: Déu és aquí per salvar-nos! Déus és aquí per transformar-nos! Déu és aquí per assenyalar-nos el camí!

Deixem-nos amarar d’aquest Déu que descobrim enmig d’allò petit que tenim al costat mateix, un nen i un estable petits i resplendents enmig de la nostra nit de preocupacions, i que ens pica l’ullet i ens diu, salvador: aquí estic jo, tranquil, camina i segueix endavant, obre els ulls i el cor i em veuràs al teu costat, agafa aquesta llum i malda per portar-la arreu! Allò que semblava impossible es pot fer realitat, es fa realitat, S’HA FET REALITAT! Alegrem-nos-en i celebrem-ho!"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Josep M. Martinez ( violí), Victor Jordà ( batreria), Ignasi Queralt, Eugènia Alsina, Albert Mitjans i Maria Torras ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: A partir de l'homilia que va fer l'Alexis, us escric el que m'ha suggerit a mi. Crec que aquesta missa només té sentit en la mesura que hem pogut seguir tot el relat que hem anat vivint des del mes de setembre. Recordem la fossa dels primers mesos del curs: Només pot ser salvat aquell que necessita ser salvat. Només pot veure la llum el qui ha vist la fosca. Només pot clamar l'esperança aquell que ha viscut la desesperació. I la fossa ens recordava que, en moltes coses, nosaltres som ben al fons, ben a la foscor, encara que no ens ho sembli. Pensem que ho tenim tot controlat, pensem que mai no ens passarà res, pensem que les nostres forces són suficients per menjar-nos tot el món...i caiem en un absurd sentit de la vida on la felicitat que potser vivim no és més que un miratge enganyós, susceptible d'esfondrar-se en qualsevol moment.I, alhora, érem testimonis d'un Jesús que ens anava dient: " si no despulles del tot el teu cor...no podràs sortir mai de la fossa!".I, després, el relat de l'Advent que rescatava aquesta línia de la fossa marcant un itinerari cap a l'esperança: pots estar sotmès a les teves fragilitats però el Jesús que ens ha nascut és tan meravellós que ens desvetlla, ens sacseja, ens obliga a mirar en una altra direcció, ens converteix! I això és Nadal. Déu s'encarna, es fa un de nosaltres perquè es compromet amb nosaltres, vol viure amb nosaltres. La mà que allargava mentre seguíem la fossa, ara és una abraçada amorosa. Ara és l'Infant que ens ve a dir: "Mira, no m'expliquis tonteries que jo ja sé de què vas. I precisament per això, t'estimo, vull viure en tu. Mira'm i agafa't de la meva mà, si vols". Jo sento que el Nadal és això, i no goso dir que no a aquesta invitació! Més aviat, abaixo el cap i poso la meva mediocritat al seu servei. I crec que sí que cal parlar de mediocritat perquè segurament només se sent salvat i viu en l'esperança aquell que ha tocat ben fons a la vida, aquell que ho ha perdut tot i que, tanmateix, sent que Déu l'abraça i li fa un petó. I els qui anem passant per la vida d'una manera relativament afable i serena..podem percebre la salvació i l'esperança d'aquest infant nascut entre els pobres i per als pobres?? Prenem almenys com a testimonis aquells que ens parlen d'experiència de salvació viscuda en la pròpia carn.

Que aquest Nadal contemplem aquest Infant i ens tranformi completament!

I recordeu: PRIMERA MISSA DEL 2011: DIA 8 DE GENER A LES 19:30H!!

Una abraçada,

Montse

Informe 4a setmana d'Advent

Imatge del 4t diumenge d'Advent

La campanya de recollida d'aliments i joguines per Bellvitge

Estimats!

Una vegada més, hem celebrat una Eucaristia amb moltíssima gent aplegada a la capella. I molt moviment al Casal entre els nens del CIM ( que han estat tota la tarda cantant pels carrers), els joves de l'ESO ( que han estat de voluntariat) i la campanya de recollida d'aliments i joguines ( que avui ja traslladaven cap a Bellvitge). Com hem anat fent al llarg de l'Advent, avui hem acabat el relat de la nostra història, del personatge que ens ha acompanyat al llarg d'aquest temps. Aquesta ha estat la monició d'inici a la celebració d'avui: 

"Contemplem avui el quart dibuix. La gran notícia! Aquest home, que ha estat tan tancat i tan abatut, ara ho comprèn tot! L'arribada del Nadal no és altra cosa que descobrir un Déu que és capaç de transformar i canviar la nostra mirada totalment Això transforma la nostra manera de ser a la vida, sigui com sigui aquesta. Ens porta a l'esperança...a la salvació. L'home és ara un home convertit davant d'un Pare que fa possibe l'impossible. I aquesta és la nostra esperança. Acollim-la i celebrem-ho!"

La celebració d'avui ha estat una mena de "tast" del que serà, segur, la nostra missa del Gall ( dia 24  a les 23:30h).Avui el to general semblava que parlés de festa, de celebració, de meravella que està a punt de succeir. I les lectures ja són l'anunci d'aquesta notícia imminent que ja és aquí!. Aquí les teniu:

Isaïes 7,10-14

10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:

11 --Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.

12 Però Acaz va respondre:

--No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.

13 Aleshores Isaïes digué:

--Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d'acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").

Romans 1,1-7

1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.

2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.

7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Mateu 1,18-24

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

I avui:

PREVERE:Joaqui Salord ( l'Alexis està de recés a Manresa).

SÍMBOL: el quart dibuix que tanca el relat que s'ha anat produint en aquestes 4 setmanes d'Advent.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Ignas Queralt i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: El Joaqui ens ha sorprès amb un estil ben novedós per nosaltres. Ha fet una homilia del tot compartida ( missa interactiva, vaja!), passejant entre la gent i apropant el micro a persones concretes per elaborar, entre tots, la resposta  a una pregunta: "TU, COM ETS APÒSTOL?". Abans de continuar, el per què d'aquesta pregunta. Posem-nos en el context de l'evangeli i contemplem Maria i Josep. Tots dos tenen una cosa en comú: la confiança.la veritat és que l'escena no ens pot deixar indiferents...una noia ben joveneta que ha d'infantar un fill concebut per obra de l'Esperit Sant i un promès, Josep, que s'ho ha de creure!...suposo que molts estem tranquils que no ens hagi tocat passar per això perquè segurament el final de la història seria una miqueta diferent..o no? En qualsevol cas, el més admirable de tot és certament, la confiança. Maria i Josep senten, en la seva pregària i en la seva contemplació del que els està passant un FIA'T tan potent, tan incomprensible per nosaltres que només per això, només per aquesta incapacitat nostra d'entendre..ja és suficient mirar-los a tots dos amb gran respecte, admiració i veneració. Perquè ells responen totalment, amb la generositat d'aquell que sap donar-ho tot sense esperar respostes ni explicacions, només per fidelitat, per amor autèntic a Déu. I st. Pau, a la segona lectura ens recorda que tots nosaltres hem estat cridats per aquest Jesús que està ara a punt de fer-se presents entre nosaltres; cridats com Pau a ser apòstols..i que preciós que ha estat a la missa d'avui escoltar el que deien els nostres germans de comunitat sobre com viuen el seu apostolat, de quina manera, a través de quins camins. Així és, avui sortim de la celebració amb "deures": en primer lloc, admirar Maria i Josep i admirar la seva capacitat de fiar-se. Tanta gratuïtat només s'explica si l'amor a Déu és tan immens que per a Ell ho deixarien tot, ho donarien tot..i així ho fan! En segon lloc, aquest Emmanuel, aquest Déu amb nosaltres ens implica, ens compromet. De res no serveixen aquestes celebracions tan xules, aquests cants tan vibrants, aquests ritmes esclatants dels dissabtes al Casal Loiola si no som capaços de viure les nostres vides com un apostolat autèntic, sincer, fidel i decidit. Jesús no neix perquè ens quedem aturats i embadalits contemplant-lo. Jesús neix perquè no es cansa de ser fidel a la humanitat i de tornar i retornar i re-retornar tantes vegades com calgui per dir-nos:"vés, mou-te, sigues els meus ulls, les meves mans, el meu cor i el meu pensament allà on siguis; no et quedis palplantat perdut en les teves tonteries...AIXECA'T, CAMINA, TREBALLA...SIGUES EL MEU APÒSTOL...JO SÓC AMB TU! SÓC L'EMMANUEL, el Déu amb vosaltres!"

POSTMISSA: una trentena de joves han celebrat la festa final de trimestre amb un bon sopar de Nadal i una festa amb música, sing-star i, sobretot, molta amistat compartida.

Que aprofitem aquesta darrera setmana d'Advent per dir-li a Jesús en la nostra pregària: "Senyor, que la meva vida sigui sempre un FIA'T a la teva voluntat. Que les meves accions, sentiments, paraules i mirada vers el món siguin les teves accions, sentiments , paraules i mirada! Fes-me apòstol!!

Una abraçada!

Montse

PD. I recordeu: divendres 24 a les 23:30h...MISSA DEL GALL!! I el dissabte 8 de gener....1a missa del 2011 a les 19:30h, com sempre!

Informe 3a setmana d'Advent

Estimats!

3a setmana d'Advent. Amb una capella tan plena que no hi cabia ni una agulla! Amb una activitat impressionant des de primera hora de la tarda amb el CIM, la campanya d'aliments i joguines, la venda de llibres i el recés del grup fix ESO-Batxillerat. Quanta vida! Déu ens està parlant a través de tot això. Darrerament, parlem molt dels miracles, d'un Déu que fa impossibles i jo penso: no és un impossible feta realitat aquesta comunitat tan forta, tan intensa...quan fa 2 o 3 anys anàvem somniant en alguna cosa així? El somni d'aquell moment és avui una realitat; la celebració de l'Eucaristia al Casal ens compromet en la vida de cadascú, està generant amistats, vincles, coneixement mutu. I això no és mèrit nostre sinó de Déu que està despertant en tots nosaltres un desig gran de viure i celebrar plegats la nostra fe i de sortir-ne tan enrobustits que es noti i se'ns noti que som cristians, que irradiem una profunda experiència de Déu, que estem enamorats de l'evangeli, que volem proclamar-ho sense por i amb molta alegria. Donem-ne gràcies a Déu!

Avui el nostre relat ha fet un pas més amb la col·locació del 3r dibuix. Aquí teniu la monició d'entrada que s'ha llegit a l'inici de la celebració:

"Contemplem avui el tercer dibuix. Algun miracle s’ha produït en la història d’aquest home tancat en si mateix, absort en les seves preocupacions...en la seva presó apareix una certa claror...ni se n’havia adonat...al seu costat mateix...com és possible que no l’hagués vist abans? O potser estava tan centrat en si mateix que no era capaç de veure cap altra cosa que els seus propis problemes?....avui s’ha produït un miracle...Més enllà de la pròpia foscor de cadascú hi ha Algú que vol il·luminar la nostra vida. I aquesta llum cada vegada més clara ens descol·loca, ens descentra i ens fa girar la mirada per contemplar alguna notícia meravellosa que és ben a prop. ..."

I, a partir d'avui, trobareu també, en els informes, les lectures que vam escoltar. Per rellegir-les  de nou i per fer-ne contemplació i pregària. Podem cantar molt bé, podem tenir uns músics genials, podem escoltar homilies precioses i muntar fils conductors que ens ajudin a comprendre el sentit de cada celebració i de cada temps però l'autèntica font per al nostre creixement en la fe es troba, sense dubte, en les Escriptures. Us convidem a fer de la lectura de la Bíblia una constant en la nostra vida diària. És un gran tresor que tenim. Estimem-lo i preservem-li un lloc i un temps especial i únic!

ISAÏES 35, 1-6a.10

1 Que s'alegrin el deseri i la terra eixuta,que l'estepa exulti i floreixi!2 Que s'ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d'alegria!Li són donades la glòria del Líban,l'esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.3 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants.4 Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran.6 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l'estepa.10 Els seus redimits retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d'una joia sense fi.Arribaran la felicitat i l'alegria, fugiran els planys i la tristesa.

Jaume 5,7-10

7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. 8 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. 9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10 Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 

 Mateu 11,2-11

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 I feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

I avui:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: el tercer dibuix que podeu veure aquí mateix.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez, Eugènia Alsina, Miquel Escuer i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: Igual que el nostre personatge de relat...encara no ens acabem de creure el que se'ns està anunciant! Potser estem igual que els exemples de la primera lectura:  "genolls que no s'aguanten...mans que es deixen caure..." i l'anunci és ben contundent: afermeu, enrobustiu, sigueu valents!! I això no vol dir caure en el parany fàcil de pensar que arriba la solució als nostres problemes. Aquesta seria una lectura ben simplista. Arriba l'esperança, arriba Aquell que l·lumina la nostra foscor. I, nosaltres, com el nostre personatge, ens hauríem de sentir sacsejats per aquest anunci imminent. El moment d'aquesta setmana em recorda, una mica, una situació ben quotidiana:un d'aquells en què el cel es va cobrint de núvols amenaçadors, el vent bufa cada vegada més violentament, el soroll del moviment dels elements es fa sentir clarament.....i la reacció de tothom és comentar-ho, fixar-s'hi, conversar sobre "el que està a punt de caure" a totes les taules de treball, a les cases, amb els companys de feina. En un dia així, tothom està expectant i atent. Contemplem i esperem perquè alguna cosa que no sabem massa per on anirà està a punt de succeir. No ens hauríem de sentir exactament així davant l'anunci del Messies? Què hem sortit a contemplar? L'espera del Salvador ens hauria de mantenir espectants, desperts, posant la mirada en el que està a punt de passar, compartir-ho, comentar-ho...perquè el que s'anuncia és meravellós: El Senyor és a prop!

POSTMISSA: un bon grup de joves han estat fent el joc de l'oca a partir d'unes preguntes que afavorien el coneixement i l'amistat entre ells. Ha estat tot un èxit!

Que aquesta setmana posem la mirada en l'anunci imminent de l'arribada del Salvador. Posem-nos dempeus, contemplem i deixem-nos enamorar pels textos que trobem a les Escriptures. I seguim pregant pel Francesc Padrosa que està recuperant-se, ben satisfactòriament! Donem gràcies a Déu!

Una abraçada,

Montse

Informe 2a setmana d'Advent

Estimats!

Ni el fred ni el pont han estat obstacle, avui, per reunir de nou aquesta comunitat que comença a ser ben nombrosa. I a sobre, la vaga dels controladors aeris ha fet que alguns que no esperàvem es fessin presents a la celebració...siguem positius,oi?

Avui li dediquem l'informe al Francesc Padrosa. Molt sovint, quan me'l trobo, m'atura per fer-me algun comentari sobre l'informe de la setmana i ara li deixem aquest perquè el pugui llegir quan estigui recuperat. En Déu confiem, a Ell elevem la nostra pregària i ens sentim units tots en comunió amb el Francesc. En aquests moments, es troba ingressat a l'UVI per una intervenció cardíaca ben seriosa. L'operació ha anat bé; cada minut que passa és una bona notícia. El Francesc ha patit un d'aquells ensurts inesperats que la vida ens porta; que no busquem, que no sabem quan ens trobarà a nosaltres, que ens fa viure tenint ben present la nostra fragilitat i  feblesa. I, a més, en un moment de la seva agenda en què havia de marxar, demà mateix, cap a Terra Santa. Estava pensant, avui, que la millor homilia de l'Advent ens la mostra el mateix Francesc: el camí que passa de la foscor a la llum, de la desesperança a l'esperança. El seu moment és el de la lluita, el de la donació total i absoluta a les mans de Déu i a la voluntat de Déu. I nosaltres preguem per l'esperança, per aquest camí d'Advent en el que avui, a través de la primera lectura, escoltàvem: "les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà dins l'amagatall de la serp...."..el Déu que fa possible el que sembla impossible!!! I encara més: "de la soca de Jessé sortirà un rebrot...": de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la creu a la Resurrecció! Només Deú pot amb això i només la nostra pregària pot ajudar a donar la força que necessita ara el nostre germà Francesc. Per tu, Francesc, doncs, aquest informe d'una missa celebrada en comunió amb tu!

I aquí les dades:

PREVERES: Alexis Bueno (presidint), Llorenç Puig ( concelebrant) i....Pedro Rivero!!!! que va ser ordenat diaca i que serà amb nosaltres sempre que pugui. Gràcies, Pedro, per aquest servei a la comunitat i al Regne.

SÍMBOL: hem afegit el segon dibuix del nostre relat presentant-lo amb aquestes paraules:" Us convidem, avui, a contemplar el segon dibuix. La història de la dona o l’home abatut, tancat en si mateix, abandonat a la desesperació més absoluta és la història de tots els qui cerquen sortides i camins que facin realitat una nova vida. Cerquen i no troben. Com l’home aturat que s’agafa a petits indicis d’esperança que s’esvaeixen ràpidament...encerclo la possible esperança i tatxo, una vegada i una altra, aquella petita llum que em semblava haver trobat. Res no surt bé. On aferrar-se quan tot sembla cridar un NO rotund i contundent?...i, tanmateix, aquella llum tímida de la primera setmana d’Advent..avui ja es torna més clara....alguna novetat s’està intuint...però seguim tan capficats en les nostres desesperacions..."

MÚSICS:Victor Jordà ( bateria). Luis Jordà ( saxo). Alex Miralles ( violoncel), Maria Semur, Rubén Garcia, Albet Mitjans i un altre noi ( guitarres) i Xavier Fernàndez als cants.

HOMILIA: Joan Baptista, enmig del desert, crida: "Convertiu-vos que el Regne ja és aquí". En aquesta desesperació del nostre personatge dels dibuixos...On aferrar-se? On trobar l'esperança? Avui, escoltant l'homilia de l'Alexis, pensava que quan toques fons ( i jo crec que tots hem tingut algun moment així a la nostra vida, de maneres diverses però importants per a la història de cadascú) no pots trobar l'esperança tu sol. Quan no saps on aferrar-te, quan tens la sensació que tot s'enfonsa, que una foscor immensa s'instal·la en tot el teu món...no veus res de res més enllà de la teva pròpia preocupació, patiment, angoixa...i només et surt el plor, l'abandonament, l'ensorrament. Jo he tingut un moment així a la meva vida i l'esperança me la van regalar d'altres persones que, al meu voltant, encenien petites espelmes que em van ajudar a veure-hi més clar...a canviar la direcció de la meva mirada...a convertir la meva ofuscació en una força que em va fer sortir del cau, del forat, de la presó. Tots podem rememorar algun moment així, potser més d'un. I la vida és això: no existiria la claror sense la foscor, no existiria la vida sense la mort, no existiria la salut sense la malaltia, ni existiria l'esperança sense la desesperació. Les persones que han encès petites espelmes de llum al nostre voltant en el nostre moment de foscor són Joan Baptista; són els qui, cos a cos, et parlen a tu, et miren a tu, et busquen a tu per dir-te: desperta! mira en una altra direcció! La llum hi és....cerca-la, admira-la, desitja-la! L'esperança ens la porta l'altre, el qui ens ve a rescatar en el desert en el que estem perduts i desorientats, com va fer Joan Baptista. I el missatge esperançador que ens arriba és la notícia d'Aquell que està a punt de venir que serà capaç de fer, amb nosaltres, el que a voltes pot semblar un somni impossible: renéixer de nou, ser batejats en l'Esperit.

POSTMISSA: un grupet de joves han compartit el sopar i una vetllada de músiques d'esperança. Ben preciós!

Us demano avui una pregària intensa pel Francesc Padrosa. Que la nostra esperança  sigui també l'esperança de veure la seva recuperació. Units, doncs, en la pregària!

Una abraçada,

Montse