Informe IV diumenge de Quaresma 2012

Estimats,

Quart Diumenge de Quaresma. El nostre explorador va prendre consciència, la setmana passada, que aquest Jesús que volem trobar,que desitgem veure ens parlava d’un Déu amb qui no es pot negociar. No s’hi val, en aquest camí de la vida, demanar-li a Déu res a canvi de tot allò que fem o que som. L’explorador està perplex. I el seu camí es capfica en la foscor; en un espai en el què no hi ha cap indici de llum..per on seguir? Com desxifrar el missatge de Jesús al llarg de tot aquest temps? Segurament, la clau es troba en “CREURE” perquè, com ens diu l’evangelista avui: “ Els qui no creuen ja han estat condemnats...perquè quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum”. Que la nostra comunitat, que camina al costat del nostre explorador, es pregunti avui: “Creiem en Jesús? Li confiem les nostres vides cegament?”

PREVERES: Alexis Bueno i Joaqui Salord

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Laura León ( violí), Lluís Jordà, Carles Mitjans, Albert Mitjans, Xavi Matabsoch, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres) i una servidora als cants

LECTURES:

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

 

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

 

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. 21 Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

 

I un cop més, l’Alexis ens contraposa dos passatges de l’Evangeli: “Déu ha estimat tant el món que ha donat els seu fill únic”, impactant anunci i colpidora afirmació! i “Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu”, sentència tremenda que ens aboca, potser, a un destí fatídic. Però... realment, què és creure? Saber alguna cosa? Afirmar quelcom? ...malgrat no tinguem la certesa i tampoc no passi res? Un supòsit? Una intuïció? O, fins i tot, un cop de cor...

Creure és, en definitiva, confiar, saber-se estimat malgrat el patiment, malgrat el pes que puguem carregar..., comprometre’s, establir una aliança poderosa, refer una relació, néixer de nou cada dia davant la certesa que som perdonats i que sí tenim futur. Creure és deixar entrar l’altre en la meva vida i jo en la seva. I, per tant, creure en Déu és refiar-me totalment, reposar tota la meva vida en aquesta confiança profunda que em dóna amor, força i perdó constants, sentit de vida plena.

I el Joaqui ens il.lustra i tanca l’homilia amb dos relats preciosos de companys jesuïtes del Casal Borja. Persones que al límit de les seves forces proclamen l’absoluta confiança de sentir-se estimats per Déu i, per tant, s’hi abandonen a la seva voluntat. Tant de bo sapiguem nosaltres trobar el ressò d’aquesta fe poderosa en el nostre interior!

Yolanda Gimenez

HOMILIA: El nostre explorador segueix el seu camí, buidant la motxilla i omplint-la d’allò que li manca, seguint Jesús. Mira enrere i s’adona dels passos fets, i amb temor, de nit, com Nicodem, segueix avançant perplex darrere del Fill de Déu que també avança per ser enlairat.

Informe 3r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, celebració amb un bon nombre de joves de 3r i 4t ESO que havien participat a l'skaneja't; activitat proposada des de l'equip d'ESO de Joves Loiola. Experiència ben profunda, sens dubte. Aquí teniu la monició d'entrada que es va llegir a l'Eucaristia:

Tercer Diumenge de Quaresma. Seguim caminant a través de la ruta que assenyala el nostre mapa. Seguim descobrint, cada setmana, aquelles pistes que ens encaminen a una trobada amb Jesús. Nosaltres, que caminem amb aquest desig d’unir la nostra ruta a la mateixa ruta de Jesús, seguim adonant-nos que ens convé descarregar la motxilla que portem. Vam sortir ben carregats per unes dreceres que ens encaminaven cap al desert primer i cap a la muntanya després. El nostre camí és un camí de pujada cap a la Jerusalem que es prepara per l’arribada de Jesús i, sorprenentment, cada metre que avancem ens demana que ens anem descarregant de tots els pesos que ens afeixuguen. Avui arribarem a un nou destí: el temple, convertit en mercat. Déu fet negoci. La veu de Jesús es fa sentir amb força: “Destruïu aquest santuari”.

Quins són els nostres santuaris? Què és allò que adorem que no ens deixa adorar l’únic que és digne de reverència i adoració? Què ens demana Jesús que destruïm, avui, de la nostra motxilla?

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Victor Jordà ( caixa), Jose Paz, Albert Mitjans, Carles Mitjans i Júlia Diaz (guitarres), Carme Grimalt ( baix) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 20,1-17)

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions dels qui m’estimen i guarden els meus manaments. »Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. »[Durant sis dies treballa i ocupa’t en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.] »Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d’ell.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,22-25)

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-25)

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home. HOMILIA: Com dèiem a la monició d'entrada, el nostre caminant segueix fent la ruta i avui arriba a un lloc ben especial: el temple. Llocs sagrat; lloc en el què Déu es fa present d'una manera especial...i al mateix temps, descobrim una escena d'un Jesús violent; amb agressivitat. Potser, davant d'aquesta escena, podem entendre el seu enuig: Déu fet negoci. El culte convertit en negoci.....Qui no s'astoraria davant d'això? Però una vegada més, se'ns convida a fer un pas més: Què ens està dient Jesús? Quin senyal dóna al nostre explorador que il·lumini el seu caminar? Jesús parla de destrucció i de reconstrucció..en tres dies! Els qui van presenciar l'escena quedaren, com a poc, ben sorpresos: impossible reconstruir en 3 dies el què s'ha trigat anys a construir! Una vegada més, l'abast dels ulls humans és de curta distància....Jesús parla, de fet, del seu propi cos...serà destruït, serà torturat,serà mort...i serà reconstruït, sanat i ressuscitat al tercer dia. El que Jesús veu al temple només es pot reconstruir si Ell mateix es dóna totalment; si Ell mateix reneix a una vida nova en la que només aleshores serem capaços de comprendre la grandesa del seu perdó ,del seu amor i de la seva aliança amb la humanitat. El nostre explorador recull avui una nova pista: amb Déu no es negocia; a Déu no se li pot dir " jo et dono, jo faig, jo compleixo.." i tu, a canvi, omples la meva vida de benedicció en tot el que necessito i desitjo. No podem! Sobretot perquè no podem comprar ni negociar allò que ja tenim: l'amor de Déu i el seu perdó ja el tenim,ja ens ha estat donat...i a vessar!  Que no ens descol·loqui l'acció violenta de Jesús al Temple. Que ens descol·loqui aquest amor ja lliurat, ja regalat...aquest perdó donat abans de fer el primer respir de la vida que ja ens deixa, literalment, muts. Bona setmana! Montse

Informe 2n Diumenge de Quaresma 2012

Estimats,

segon diumenge de Quaresma. Fent presents, d'una manera especial, els amics de l'Espai Ignasià que estaven reunits durant tota la jornada i la comunitat Berchmans que estava de sortida a Hostalets de Balenyà. Sota el lema "voldríem veure Jesús" seguim caminant en aquest recorregut que tenim simbolitzat en un mapa col·locat a la paret del presbiteri i amb una motxilla, al costat de l'altar,que ens va recordant que ens cal anar buidant, anar deixant allò que ens fa feixuc el camí per tal de seguir avançant vers Jesús. Aquí teniu la monició d'entrada que servia per situar la celebració:

"Segon Diumenge de Quaresma. La setmana passada començàvem a prendre consciència que el camí que estem recorrent és, en realitat, un camí de descens. Viure la Quaresma significa fer camí amb l’únic desig de veure Jesús i ens adonem que caminar i allargar-li la mà no és possible si no ens anem descarregant de tot allò que ens separa de la seva ruta. Si no anem buidant la motxilla massa plena que carreguem a l’esquena.

La setmana passada arribàvem al primer punt del recorregut que apareix al nostre mapa: el desert. Avui Jesús ens convida a arribar a un altre destí: la muntanya, lloc de pregària i de silenci.Ensenyan’s la teva ruta, Senyor, que ens encamini a la veritat. Que aquesta sigui la nostra pregària per a aquesta segona setmana de Quaresma".

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Luis Jordà ( saxo), Jóse Paz, Júlia Diaz i Inés Gallés ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». HOMILIA:Ens trobem, aquest diumenge, amb un evangeli que ens deixa, com a poc, perplexos. La Transfiguració. Una escena ben coneguda i, alhora, ben difícil d'entendre. Pere, Jaume i Joan "veuen" Moisès i Elies al costat del seu amic Jesús. I, a sobre, senten la veu de Déu que assenyala Jesús com al seu Fill. La imatge només ens la podem imaginar si la col·loquem en el context d'una pel·lícula de ficció..i potser això ens deixaria una mica més tranquils. Però la imatge no apareix en una ficció sinó en l'evangeli; aquesta paraula que conté, per a nosaltres, alguna notícia que , una vegada més, ens costa tant de desxifrar i copsar en tot el seu abast. Intentem anar, doncs, per aquest camí; perquè, de fet, aquest dies és el que estem fent: un camí en el què ens cal anar desxifrant tots els enigmes que ens portaran, a la fi, a la trobada amb Jesús.Probablement, el primer que ens cal és preguntar-nos si nosaltres mateixos hem viscut alguna experiència similar a la que van viure aquells deixebles: Qui ha vist Déu d’entre nosaltres? Qui ha tingut una experiència semblant a la de la transfiguració? Qui ha tingut l’experiència d’una proximitat enlluernadora, on veia totes les coses clares? Això és el que busca el nostre explorador a la muntanya, oi? Veure, comprendre, i aleshores sí que creuré...Davant la formulació d'aquesta pregunta, la reacció és immediata: el silenci, el dubte, la perplexitat...home...una experiència tan clarivident com aquella...doncs més aviat no! Sembla que això avui en dia ja no es veu, ja no hi ha transfiguracions... Com si ens separés un abisme infranquejable respecte de l’experiència d’aquells deixebles. Però el nostre excursionista, que som cadascú de nosaltres, no volem quedar-nos aturats en aquesta perplexitat. I si allò que van veure, en realitat, no fos tan diferent a allò que nosaltres també podem veure? No devem ser pas tan diferents a Pere ni a Jaume ni a Joan! Ells eren homes del seu temps, i nosaltres també! Ells van abandonar Jesús en el moment més dolorós del seu Calvari, Pere el va negar mogut pel pànic...massa diferent al què faríem nosaltres? segurament no. Aleshores, què veien ells que no veiem nosaltres? L'Alexis ho explicava així:  veieren alguna cosa que, de fet, no acabaren d’entendre fins el fracàs total de la creu i l’experiència de la Resurrecció: la identitat més profunda de Jesús. Aquella experiència va ser la descoberta d'una mirada nova, diferent. Copsar la realitat molt més enllà del que sembla que es veu a primer cop d'ull. Adonar-nos que contemplar la realitat des d'una altra perspectiva ens pot obrir els ulls de tal manera que la realitat esdevé novedosa, diferent, sorprenent. Al costat d'aquells primers deixebles, hi ha hagut molts d'altres que han "vist": sant Ignasi mateix n'és un exemple. I tants d'altres testimonis de persones que han viscut i que viuen la seva vida "veient" la realitat i l'altre amb uns ulls que ens descol·loquen, que ens interpel·len, que ens fan adonar que, a voltes, anem passant per la vida veient parcel·ladament tota la realitat...I com es fa això? perquè el desig de saber-ho fer hi és!!! Doncs potser fent confiança en tots aquests testimonis, descobrint Jesús mateix en la manera de fer i de viure de persones que parlen d'alguna cosa que sí que han vist...persones que senten la veu de Déu en els qui clamen, en   els qui ploren.... Davant d'aquestes persones que potser tenen “transfiguracions” petites, parcials, només ens resta pensar: "jo no he vist, jo potser no veuré però crec perquè en aquesta persona hi ha Crist mateix, el qui ha mort, el qui ha fet tot el descens per renéixer a una vida nova. I me'l crec cegament. I nosaltres, que som uns simples exploradors en aquest camí, volem veure Jesús....es tracta de treure’ns coses de sobre. Què he de treure de la motxil·la?  Potser la temptació de “la” gran transfiguració que em confirmi. I en canvi, mirar, mirar senzillament, profundament, i preguntar què veuen els que semblen haver vist, per poc que sigui.I potser sí que cadascú hem tingut més transfiguracions de les que sembla... Seria una bona proposta, per a aquesta Quaresma, rellegir vides de sants, vides de testimonis que estan, ara i aquí, donant la vida pels altres perquè veuen més enllà del que veiem nosaltres? Potser sí.... Una abraçada! Montse

Informe 1r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, inici de la Quaresma. En començar l'Eucaristia, es va llegir una monició que servia per presentar el nou fil conductor de tot aquest temps i el símbol que ens acompanya. Aquesta és la monició:

"Avui, aquesta comunitat aplegada al voltant de la taula, inicia un itinerari. La Quaresma esdevé, per a tots nosaltres, l’inici d’un camí  que cerca trobar Jesús. Per això, el lema que ens acompanyarà al llarg de tot aquest temps és la frase que apareix a l’evangeli del darrer diumenge de Quaresma: “Voldríem veure Jesús”.

Avui fem les primeres passes a través dels camins i les rutes que apareixen reflectides en aquest mapa: el desert, el temple, la nit….i sempre carregats amb una motxilla- com la que tenim aquí davant- sovint massa plena de coses que ens resulten inútils i que ens desorienten en el nostre caminar.

Avui, a l’evangeli, caminarem pel desert, signe d’austeritat. Comencem, doncs, a buidar allò que ens sobra. En la mesura que el pes de la càrrega que portem s’alleugeregi, anirem trobant les respostes necessàries per encertar el camí que ens porti fins a la trobada amb Jesús mateix.

Des d’aquest esperit, doncs, escoltem avui, la carta que ens adreça el Jesús Renau a tota la comunitat del Casal Loiola per tal de preparar-nos per a aquest viatge. Que pugui ser una inspiració per a tots en el nostre camí quaresmal:

CARTA A LA COMUNITAT DEL CASAL LOIOLA: Enguany la quaresma ens agafa a molts ficats de ple en una societat en crisi. Viure avui per a molta gent és ja una quaresma força sacrificada, i si volem fer-nos solidaris els uns dels altres, a tots se’ns demana donació i profunditat..La Quaresma 2012 ha de tenir present tres dimensions: la societat en crisi, la repercussió que això està tenint a les nostres vides i la presència de l’Esperit de Jesús que ens senyala nous camins. DEIXEM, DONCS, VELLS COSTUMS. COMENCEM UNA NOVA VIDA, GUIATS PER JESÚS.Deixar uns hàbits i costums que no ens porten enlloc. Obrir espai interior per tal de que la novetat entri en el nostre cor. Jesús, totalment entregat, mort i ressuscitat , vivint ara entre nosaltres  ens guia, ens mou, ens inspira i se’ns comunica..Pregarem  i lluitarem doncs, per abandonar l’egoisme centrat en el jo, la desinformació que dóna l’espatlla a la realitat,les angoixes trencadores, les pors amagades i les falses imatges de Déu. Pregarem i lluitarem per que entrin en nosaltres noves realitats, com: importància dels altres, do de coneixement, augment de la confiança, operativitat de la nostra fe, millor descoberta de l’Amor de Déu...  Jesús a la Creu és la millor cruïlla d’infinites trobades que porten a una nova manera de viure. Com a pelegrins sortim  vers un cim lluminós, una societat que volem canviar segons el projecte del Regne de Déu. Portem una motxilla que haurem d’anar buidant de trastos inútils, rocs que corresponen al passat que estem cridats a superar. Més buits, més lliures, més àgils i solidaris, anirem omplint el nostre esperit amb amor, alegria, comunicació, opció pels que pateixen, una nova manera d’escoltar-nos els uns als altres i la joia de la Pasqua.

Jesús Renau

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Laura León ( violí), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra  als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» HOMILIA: En aquest temps de Quaresma, iniciem un viatge. Un camí que tenim davant en el què el missatge central esdevé la capacitat de treure'ns de sobre tot allò que no ens deixa avançar. Certament, amb el nostre interior passa el mateix que li passa al nostre cos quan es va fent gran. A mesura que passen els anys ens anem tornant més encarcarats, més incapaços de moure'ns amb la facilitat i l'agilitat que teníem uns anys enrere. També el pas del temps deixa encarcarat el nostre interior. Anem omplint la nostra motxilla de la vida amb tantes coses que ens paralitzen, amb tantes manies, amb tantes necessitats innecessàries que, en començar la Quaresma ens trobem un Jesús que ens allarga la mà per convidar-nos a caminar amb Ell i no podem ni tan sols donar-li de tantes motxilles i bosses i paquets que ens adonem que portem a sobre. I no deixa de ser trist prendre consciència que el Crist no ens troba preparats per allargar-li la mà. Ni ens troba en forma per caminar en la seva direcció. I segurament, aquest és el tema més important: la direccionalitat del seu camí. El nostre desig és acompanyar-lo, seguir-lo en aquesta pujada cap a la Jerusalem que el rebrà amb branques d'olivera i que serà testimoni de la seva mort en Creu. Nosaltres volem pujar amb Ell!! Però, curiosament, no ens serà possible si no ens adonem que el camí de Jesús és, en realitat, un descens...camina i avança...i ho va perdent tot fins que perdrà la pròpia vida. Com podem, doncs, caminar nosaltres amb Ell si no anem provocant un descens i un buidatge d'aquesta motxilla que ens encarcara? Ens tempta tant el benestar, la por, la seguretat....igual que a Jesús! El  Jaume ens fa adonar que a l'evangeli de Marc no apareixen concretades les temptacions. La temptació apareix en el capítol 8 quan Pere el renya per haver anunciat la seva mort en Creu i Jesús reacciona dient "Ves-te'n d'aquí, Satanàs!". La temptació és per a Jesús el desig d'evitar la mort en Creu...i la nostra segurament és deixar a terra totes les motxilles que portem a sobre i agafar la mateixa Creu de Jesús per pujar a la ciutat que és, inevitablement, un camí de descens. Bona setmana a tots!  Montse

  

Informe missa 18 de febrer de 2012

Estimats!

Aquest dissabte passat vam acabar el temps ordinari en el què hem estat re-escrivint el nostre propi evangeli. Un temps en el que la comunitat reunida al voltant de la taula ha deixat que la paraula de l'Evangeli ressonés en cadascú de nosaltres. Aquest dimecres comença el temps de Quaresma. Que també al llarg d'aquest temps sapiguem acompanyar Jesús en aquest camí que el portarà fins a la Creu.

PREVERE: Jóse Montobbio

MÚSICS: Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,18-19.21-22.24b-25)

Això diu el Senyor: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança. »No és que tu, Jacob, m’hagis invocat; no és que tu, Israel, t’hagis molestat per servir-me. El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes. Però jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 1,18-22)

Germans, Déu sap que no menteixo; la nostra paraula quan ens adrecem a vosaltres no és ara sí ara no, perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri —meu, de Silvà i de Timoteu—, no ha estat mai ara sí, ara no. En ell hem sentit un sí ben clar, perquè totes les promeses de Déu en ell s’han convertit en un sí. Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist. I el qui referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 2,1-12)

Al cap d’uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí dir que era a casa, i n’hi anaren tants que no cabien ni davant l’entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l’indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: «Fill, els teus pecats et queden perdonats.» Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu: «Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?» A l’instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: «Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s’aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.» I tot seguit diu al paralític: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.» Ell s’aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n’anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se’n sabien avenir. Deien: «No havíem vist mai res semblant.» HOMILIA: Impressionants les lectures d'aquest dissabte. El profeta Isaïes ja ens anuncia una notícia ben esperançadora per a tots nosaltres:"jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats." El Crist que se'ns anuncia expressa una fidelitat i un amor sense límits, que va molt més enllà de l'amor i la fidelitat del seu poble, tan limitat i tan donat a caure en els seus errors i les seves faltes una vegada i una altra. L'anunci d'Isaïes parla d'esperança, parla d'un Déu que fa possible el què ens sembla impossible: perdonar tots els nostres pecats,oblidar-los totalment; fer realitat una dimensió del perdó i de l'amor que s'escapa al nostre enteniment: "Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud". Qui de nosaltres, davant d'una fidelitat i d'una aliança tan gran no s'afanya a pensar: I jo com puc respondre? I jo què puc donar ara? Com estar a l'alçada de tanta fidelitat i generositat? I segurament, ens toca fer l'exercici de contemplar les nostres paràlisis, de reconèixer tot allò que no ens deixa caminar al costat d'aquest Jesús. No som, potser, com el paralític de l'evangeli que no pot ni sospitar que algun dia tornarà a posar els peus a terra? Potser aquests dies, i segurament demà, dimecres de cendra, poden ser un bon moment per renovar en nosaltres el que diu Sant Pau:"Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal" i anar molt al fons dels nostres cors per descobrir amb què ens hem anat empobrint, què és el que ens pesa tant que no ens permet aixecar-nos de la llitera. Tanmateix, el paralític cerca Jesús, desitja la seva proximitat, necessita ser salvat..la seva fe el salva. Quin desig de Déu tenim nosaltres? Reconeguem les nostres paràlisis; oferim els nostres pecats a Jesús mateix i deixem que la fe en Ell sigui tan fonda que el senyal amb què hem estat marcats ens sigui aliment i força per aixecar-nos i caminar. La misericòrdia de Jesús és tan immensa! Ell ja sap quins són els nostres límits.I sap que tornarem a caure!! Però que no ens falti mai la humilitat d'apropar-nos a Ell i suplicar-li el seu perdó; que no perdem mai el desig de saber-nos estimats profundament per Aquell que donarà la vida per nosaltres. POSTMISSA: I els més joves van seguir la celebració amb un vespre de Carnestoltes. Ambient ben animat! Bona setmana! Montse

Informe missa 11 de febrer de 2012

Estimats!

Aquesta setmana hem seguit amb el nostre fil conductor, aquesta evangeli en blanc que anem escrivint tots plegats deixant ressonar allò que el Crist ens diu en la seva Paraula, en la seva Bona Nova. I també encomanem l'equip de monitors de Joves Loiola ( ESO, Confirmació i postmissa) que marxen de recés fins diumenge. Aquest dissabte tornàvem a tenir la capella ben plena entre el CIM i els joves de l'ESO que havien estat de voluntariat tota la tarda.

PREVERES:Alexis Bueno, Jaume Flaquer, Joaqui Salord i Xavier Melloni

MÚSICS: Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Arnau Miàs, Albert Mitjans, Manel Bernadó ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà (caixa) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Salm responsorial [31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)]

Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa, i dintre seu ja no manté l’engany. R. En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill. M’he decidit a reconèixer la falta, no us he amagat més el meu pecat. Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor, m’heu perdonat la culpa comesa. R. Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; homes rectes, aclameu-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

HOMILIA: El títol que podem posar a aquesta setmana és ATREVIR-SE A TOCAR I DEIXAR SER TOCAT. A la primera lectura : Quan d’implacable era la Llei dels Jueus amb els malats de lepra (paral·lelisme amb els exclosos socials). A la segona lectura : Fer tot el que fem A MAJOR GLÒRIA DE DÉU. I a l'Evangeli : Voluntat de purificació d’un malalt/exclòs social per Jesús , expectació i seguiment que generen les seves accions. L’Alexis ha començat l’homilia adreçant-se directament als Joves del Voluntariat : Qui creieu vosaltres que són els “leprosos” d’avui en dia? La resposta ha estat “els Pobres”. El paral·lelisme que cal fer és amb el contagi d’una malaltia com a lepra, per tant estigmatitzem la gent perquè si t’hi apropes pots acabar com ells: els malalts del Sida, als drogoaddictes, els immigrants,... aquells col·lectius amb els quals tractar-hi té el “perill” d’identificació, que la resta de gent t’inclogui en ell...

Fer voluntariat també té un altre perill, i aquest sense cometes, que és que t’acabis considerant superior a aquells amb els que tractes. Cal demanar amb sinceritat i humilitat de cor a Déu que poguem apropar-nos a la gent per tal que se'ns contagiï allò que tenen de valuós als ulls de Déu i del Regne.

En aquest mateix sentit comenta l'accepció que té combregar com a donació de Jesús per a transmetre’ns la força de convertir-nos com Ell, a que la resta de la gent ens identifiqui a ell. No oblidem en cap moment que Jesús mateix va acabar sent mal vist per la gent de la seva època (i encara molts dels nostres contemporanis ho fan) i combregar és arriscar-se a ser mal vist com ho era i ho és ell.

També cal pensar que “tocar” és un verb, una acció que implica proximitat, en l’atreviment de l’acció de tocar. Aquest és un aspecte a tenir en compte si volem construir el Regne aquí i ara : Anar amb aquells que ningú vol “tocar”, acompanyar a aquells amb els qui ningú va o vol anar. Per tant ens cal pregar ser valents per superar les pors i acompanyar a aquells que la societat margina.

Repte en la comunió :  “Que vingui a combregar aquell/a que s’atreveixi a ser tocat per Jesús”.

Que aquesta setmana li demanem a Jesús que ens faci una mica més com Ell.

Xavi Obiols

Informe missa dia 4 de febrer de 2012

Amics,

Aquest dissabte hem seguit amb el nostre fil conductor. Una setmana més, intentem entre tots tornar a escriure l’Evangeli. I és que en definitiva, aquesta és la veritable riquesa. ¿No sentiu que és un veritable regal poder fer entre tots que l’Evangeli sigui quelcom viu, quelcom que ens interpel.la de veritat i té molt a dir-nos? I també aquest dissabte ha estat ben especial perquè li hem dit un " a reveure" al Siscu Estébanez que inicia una nova etapa laboral. Li desitgem, des d'aquí, molta sort i li agraïm la seva presència durant tants anys. Gràcies, Siscu!

PREVERES: Alexis Bueno, Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Xavier Rodriguez

MÚSICS: Xavi Matabosch, Júlia Diaz, Laura León, Victor Ribas, Luis Jordà, Xavi Casanovas i Eulàlia Serra.

LECTURES:

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)

Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)

Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

 

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

HOMILIA: Llegint l’Evangeli de Dissabte, ens adonem que Jesús no para de fer coses.. verbs i més verbs… acció rera acció….quina hiperactivitat! Per mi l’acció més preciosa és "s’acostà i agafà per la mà". M’imagino en aquest moment tota la tendresa i l’amor de Jesús. I em pregunto ¿com m’acosto jo als altres? I és que la manera d’acostar-nos als altres diu moltíssim, encara que no en siguem conscients… ¿Els agafo de la mà? ¿Quan?. Malgrat a cops ens costi tant! Únicament podem sanar a l’altre apropant-nos, escoltant, agafant de la mà... Un simple contacte fisic amb les mans pot arribar a dir tantes coses….També és preciés veure com, entre tanta activitat, Jesús es lleva i surt a pregar. Ell devia necessitar molta pregària. I nosaltres ? Ens alimentem prou de la pregària enmig de la nostra atrafegada agenda?Hi reservem un espai? Que difícil és acollir bé l'altre sense aquesta pregària que sovint queda oblidada. Ara bé, després de la pregària.. Jesús els diu ben clar: Anem !!. Cal anar cap el món que ens necessita! No ens podem quedar mirant-nos constantment el melic. Curar, treure dimonis… però, sobretot, predicar. Potser és hora d’anar a anunciar amb veu ben alta i sense vergonya la bona notícia. Tant de bo no ens cansem de dir i predicar amb els nostres fets que un altre món és possible, que tot és possible i tot està per fer, que el Regne de Dèu ja és aquí. Si arriba aquest moment, haurem aconseguit fer viu l'Evangeli. ENDAVANT !!! AJUDEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES A AVANÇAR PER AQUEST CAMÍ!!!

Saida Francia