Informe missa 2n Diumenge de Pasqua 2012

Estimats!

El passat dissabte ens retrobàvem en una Eucaristia multitudinària per celebrar junts la gran joia de la Pasqua. Moment preciós per celebrar aquesta gran notícia i per saber els uns dels altres, escoltant cadascuna de les experiències viscudes aquests dies: la Pasqua Jove de Raimat, la Pasqua d'Hostalets, la Pasqua itinerant i la Pasqua del grup Germanor.

L'equip de litúrgia estrenava nou lema i nou fil conductor: DEIXEU-VOS GUIAR PER L'ESPERIT, lema que ens acompanyarà fins a la Pentecosta. Apareixia, també, una imatge de la Trinitat de Rublev envoltada pels noms de cadascuna de les comunitats i grups del Casal. Volem ser una comunitat reunida al voltant de la Trinitat, una comunitat que prega cada setmana i que serà convidada a compartir, amb tots nosaltres, la resposta a aquesta pregunta: "On ens guia ara l'Esperit?. S'enceta, doncs, un camí pasqual de construcció de comunitat, d'escolta dels uns cap als altres, d'estimació mútua.

Amb un altar preparat amb molta cura i atenció, iniciàvem la celebració amb una capella a les fosques i una processó solemne amb el ciri pasqual, escoltant, enmig del silenci del moment, aquesta monició d'entrada:

El vespre d´aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als jueus. A les fosques, com nosaltres! Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres. Com el Pare m´ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”

Que guiats per l´Esperit, la nostra alegria s´estengui per tot arreu:

HEM VIST EL SENYOR!

PREVERES: Alexis Bueno, Joaqui Salord i Francesc Roma

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Jose Paz, Xavi Matabosch i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA: Després de de presentar el nou fil conductor del temps pasqual, ens centrem en una de les figures que apareixen en l'evangeli d'avui: Tomàs, el deixeble a qui li costa de creure... símbol de tots nosaltres! Què no faríem nosaltres en la mateixa situació? Com a poc, la incredulitat, la por...sortir corrent!!! però en Tomàs podem observar quatre moments diferents que vénen a marcar un cert itinerari:

En primer lloc, com dèiem, no pot creure però, a la setmana següent, allà està amb la comunitat. Sense creure massa, sense trobar el sentit de res, en la seva solitud i por, es manté fidel. Com passa, avui, amb tantes persones que han viscut experiències fondes de Déu i, malgrat no entendre del tot, es posen als seus peus, al costat de la comunitat, com tots els joves  que després de la Pasqua Jove, es retrobaven a la nostra Eucaristia... la seva vivència no ha estat un foc d'encenalls d'un moment... ha estat una invitació a seguir rebent la fe de la comunitat en la quotidianitat. Potser no saben formular massa què ha passat però sí que saben que ha passat alguna cosa fonamental per a les seves vides.

En segon lloc, la tendresa que Jesús mostra envers ell... i per tant envers nostre. En lloc de jutjar-lo o recriminar-lo li diu: vine, apropa't, posa les mans aquí. Jesús vivia una amistat propera amb Tomàs i, malgrat tot, no la va trencar. La seva fidelitat i el seu amor es mantenen ben vius amb ell.

En tercer lloc, la invitació de Jesús a posar les mans en les ferides de Jesús marca un moment i un gest que no pot ser altra cosa, per a tots nosaltres, que una invitació que se'ns fa també a nosaltres...com si ens cridessin amb el nostre propi nom. Posar les mans en les ferides del cos místic del Crist, tocar les seves nafres és apropar-nos, carn amb carn, a la ferida que marca la història de la humanitat : els pobres en el sentit més ampli; els ferits del món.

I, finalment, ningú no ha fet una confessió de fe tan plena com la de Tomàs: "Senyor meu i Déu meu": és la confessió més plena de tot el Nou Testament. Tomàs no justifica res, no explica res....només reconeix el Senyor....i comprèn. Si ens sentim com Tomàs... seguim els seu itinerari! Arribarem lluny!

I ara, un apunt final. Ens acompanyava, com ja hem dit, el Joaqui Salord. Com molts sabeu, el Joaqui té un vincle molt especial amb els cambotjans que, precisament dissabte, celebraven el seu any nou. Us convidem, des d'aquí, a pregar per a aquesta gent, per aquest país unint-nos, així, a la pregària del nostre amic Joaqui.

Bona setmana!

Montse

sany nou cambotja

Informe missa Rams 2012

Estimats,

Iniciem el camí de la Setmana Santa amb la celebració del Diumenge de Rams. La nostra comunitat reunida va acompanyar Jesús en aquest moment, preparant-nos per celebrar, cadascú des de diferents indrets, els dies Sants. Vam començar la celebració a l'exterior del Casal per tal de beneir els Rams i entrar, en processó, fins a l'interior de la capella. De ben segur que tindrem oportunitat de celebrar junts la Pasqua el dissabte 14 d'abril.  

Avui l'informe és breu, la lectura de la Passió del Senyor centra tota la nostra atenció. Compartim, amb els qui no van poder fer-se presents ahir a l'Eucaristia, algunes imatges.

PREVERES:Pedro Rivero i Alexis Bueno

MÚSICS: Júlia Diaz i Jóse Paz ( guitarres) i una servidora als cants.

COMENTARI:  Ens disposem i ens preparem per a aquests dies Sants. Hem acompanyat el camí de Jesús al llarg de tota la Quaresma. El nostre desig era veure'l i ara que l'hem trobat, que hem descobert la seva ruta ens adonem que el camí porta, inevitablement, cap a la mort en creu. I sentim fortament que Ell és el nostre Amic. Amb Ell volem estar. No el volem abandonar i, alhora, no podem evitar ser testimonis de la seva solitud, de l'abandonament que pateix per part dels seus millors amics, de la seva tristesa, del seu dolor, del seu silenci. Ara ens toca mirar i contemplar l'Amic. Mirem i contemplem la Creu i, en ella, tots els nostres patiments, els nostres dolors i solituds. Poc més ens queda ja per fer si no és mantenir-nos al seu costat, en silenci i de genolls, abatuts i també esperançats pensant que tot això deu tenir alguna mena de sentit que ara mateix no podem ni imaginar ni sospitar. Descobrim  en el seu gest una donació per amor a nosaltres. Preguntem-nos com ens situem nosaltres davant de la seva Creu i deixem que el Crucificat ens transformi, que desvetlli en nosaltres una mirada nova. Adorem-lo i acompanyem-lo.

Montse

Informe V Diumenge de Quaresma 2012

Amics,

Ahir acabàvem el nostre itinerari quaresmal. La setmana vinent recordarem ja l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem i se'ns anunciarà clarament la seva mort en Creu. Hem intentat, al llarg d'aquest temps, encertar els camins que Jesús ens ha anat assenyalant; hem intentat seguir la ruta que Ell ens mostra; la ruta que duu a trobar-nos cara a cara amb Jesús.I hem anat descobrint que seguir els seus camins implica buidar la motxilla, desprendre's d'un mateix...fer un camí de descens. Ahir començàvem la celebració amb aquestes paraules:

Davant el dolor i el sofriment que se’ns imposa, a voltes, a la vida, 

un clam desesperat ens podria dur a preguntar-nos: 

- Per què??

- Per què a mi??...

Llavors experimentem soledat, 

molta soledat: perquè tot sovint no hi trobem respostes...

Però sí podem fer un gir i preguntar-nos, en canvi: 

- Com (puc fer-hi front)?

- Qui (m’hi pot ajudar)?

- Per a què (em pot estar passant tot això)?

- Què en puc aprendre?

Ja una Llum comença a despuntar d’entre la foscor...

Perquè són preguntes, aquestes, que no s’esgoten en si mateixes, 

sinó que ens obren un NOU camí davant nostre: 

el camí que –amb Fe i al costat de Crist- podem recórrer 

per beure d’aquella Font que emana glops de Vida Eterna.

El camí que ens duu a la Joia de la Pasqua viscuda ben endins, 

al fons de cadascun de nosaltres...

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,31-34)

Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d’Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l’oracle del Senyor.

L’aliança que jo pactaré després d’aquells dies amb el casal d’Israel serà aquesta, diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s’instrueixin l’un a l’altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l’oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

Evangeli segons sant Joan (Jn 12,20-33)

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

»En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

HOMILIA: Avui és el dia en què el nostre explorador descobreix, finalment, el rostre de Jesús. Aquest "Voldríem veure Jesús" - que ha estat el lema que ens ha acompanyat al llarg de tot aquest temps- pren tot el seu sentit. Hem anat seguint la ruta que ens marcava Jesús amb les seves paraules escrites en l'evangeli; hem anat buidant la nostra motxilla; hem descobert que seguir-lo i comprendre el seu missatge només és possible si vivim les nostres vides des del despreniment. Avui ressona amb força la frase de l'evangeli: "si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit". Una frase que cantem molt sovint i que dóna la pista final al nostre explorador. La ruta de Jesús - i també la nostra- ens demana desprendre'ns de tot. Veure Jesús implica col·locar-nos davant de Déu completament nus; la ruta de Jesús assenyala un camí en el que Ell i només Ell és el nostre tot. I res més. Cap altra cosa.

I, en canvi,tenim tantes altres coses en la nostra ruta a les que aferrar-nos!! I que no ens imaginem pas que ens sigui possible viure sense elles! La salut, el reconeixement a la feina, l'estabilitat familiar, els amics....Què passaria si tot això desaparegués de cop? Si entrés en crisi? Existeix - i tots ens som testimonis més directes o menys- la realitat del qui pateix malaltia i se sent morir; la realitat del qui perd la feina o s'ha de desprendre d'un lloc reconegut i se sent desolat; la realitat del qui té una crisi de parella i se sent sense cap força per continuar..tot això existeix. És ben real. I també és ben real que moltes de les persones que viuen aquests sofriments, descobreixen una llum nova a la seva vida; experimenten més que en cap altra moment, la proximitat de Jesús. Perquè ja no estan aferrats a res. Perquè estan nus. Perquè el seu camí de descens ha fet possible contemplar la seva història des d'una altra mirada. 

Aquest sofriment és el mateix sofriment de Jesús quan ens diu, avui: "En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d’aquesta hora?" i, alhora, aquest sofriment és el que farà realitat la Pasqua, l'anunci de la Llum...si el gra de blat no mor i cau a terra, no dóna fruit. Com dèiem a la monició d'entrada...el sofriment de Jesús - i també els nostres grans o petits sofriments- obren un NOU camí davant nostre.

Una abraçada!

Montse

PS. Us recordem que dissabte vinent començarem la celebració amb la benedicció dels Rams.

Informe IV diumenge de Quaresma 2012

Estimats,

Quart Diumenge de Quaresma. El nostre explorador va prendre consciència, la setmana passada, que aquest Jesús que volem trobar,que desitgem veure ens parlava d’un Déu amb qui no es pot negociar. No s’hi val, en aquest camí de la vida, demanar-li a Déu res a canvi de tot allò que fem o que som. L’explorador està perplex. I el seu camí es capfica en la foscor; en un espai en el què no hi ha cap indici de llum..per on seguir? Com desxifrar el missatge de Jesús al llarg de tot aquest temps? Segurament, la clau es troba en “CREURE” perquè, com ens diu l’evangelista avui: “ Els qui no creuen ja han estat condemnats...perquè quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum”. Que la nostra comunitat, que camina al costat del nostre explorador, es pregunti avui: “Creiem en Jesús? Li confiem les nostres vides cegament?”

PREVERES: Alexis Bueno i Joaqui Salord

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Laura León ( violí), Lluís Jordà, Carles Mitjans, Albert Mitjans, Xavi Matabsoch, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres) i una servidora als cants

LECTURES:

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

 

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

 

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. 21 Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

 

I un cop més, l’Alexis ens contraposa dos passatges de l’Evangeli: “Déu ha estimat tant el món que ha donat els seu fill únic”, impactant anunci i colpidora afirmació! i “Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu”, sentència tremenda que ens aboca, potser, a un destí fatídic. Però... realment, què és creure? Saber alguna cosa? Afirmar quelcom? ...malgrat no tinguem la certesa i tampoc no passi res? Un supòsit? Una intuïció? O, fins i tot, un cop de cor...

Creure és, en definitiva, confiar, saber-se estimat malgrat el patiment, malgrat el pes que puguem carregar..., comprometre’s, establir una aliança poderosa, refer una relació, néixer de nou cada dia davant la certesa que som perdonats i que sí tenim futur. Creure és deixar entrar l’altre en la meva vida i jo en la seva. I, per tant, creure en Déu és refiar-me totalment, reposar tota la meva vida en aquesta confiança profunda que em dóna amor, força i perdó constants, sentit de vida plena.

I el Joaqui ens il.lustra i tanca l’homilia amb dos relats preciosos de companys jesuïtes del Casal Borja. Persones que al límit de les seves forces proclamen l’absoluta confiança de sentir-se estimats per Déu i, per tant, s’hi abandonen a la seva voluntat. Tant de bo sapiguem nosaltres trobar el ressò d’aquesta fe poderosa en el nostre interior!

Yolanda Gimenez

HOMILIA: El nostre explorador segueix el seu camí, buidant la motxilla i omplint-la d’allò que li manca, seguint Jesús. Mira enrere i s’adona dels passos fets, i amb temor, de nit, com Nicodem, segueix avançant perplex darrere del Fill de Déu que també avança per ser enlairat.

Informe 3r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, celebració amb un bon nombre de joves de 3r i 4t ESO que havien participat a l'skaneja't; activitat proposada des de l'equip d'ESO de Joves Loiola. Experiència ben profunda, sens dubte. Aquí teniu la monició d'entrada que es va llegir a l'Eucaristia:

Tercer Diumenge de Quaresma. Seguim caminant a través de la ruta que assenyala el nostre mapa. Seguim descobrint, cada setmana, aquelles pistes que ens encaminen a una trobada amb Jesús. Nosaltres, que caminem amb aquest desig d’unir la nostra ruta a la mateixa ruta de Jesús, seguim adonant-nos que ens convé descarregar la motxilla que portem. Vam sortir ben carregats per unes dreceres que ens encaminaven cap al desert primer i cap a la muntanya després. El nostre camí és un camí de pujada cap a la Jerusalem que es prepara per l’arribada de Jesús i, sorprenentment, cada metre que avancem ens demana que ens anem descarregant de tots els pesos que ens afeixuguen. Avui arribarem a un nou destí: el temple, convertit en mercat. Déu fet negoci. La veu de Jesús es fa sentir amb força: “Destruïu aquest santuari”.

Quins són els nostres santuaris? Què és allò que adorem que no ens deixa adorar l’únic que és digne de reverència i adoració? Què ens demana Jesús que destruïm, avui, de la nostra motxilla?

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Victor Jordà ( caixa), Jose Paz, Albert Mitjans, Carles Mitjans i Júlia Diaz (guitarres), Carme Grimalt ( baix) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 20,1-17)

En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. »[No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen, però sóc bondadós fins a milers de generacions dels qui m’estimen i guarden els meus manaments. »Quan juris,] no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte. »[Durant sis dies treballa i ocupa’t en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.] »Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d’un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d’ell.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,22-25)

Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 2,13-25)

Quan s’acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d’aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia.» Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dónes que t’autoritzi a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al santuari del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús. Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l’interior de cada home. HOMILIA: Com dèiem a la monició d'entrada, el nostre caminant segueix fent la ruta i avui arriba a un lloc ben especial: el temple. Llocs sagrat; lloc en el què Déu es fa present d'una manera especial...i al mateix temps, descobrim una escena d'un Jesús violent; amb agressivitat. Potser, davant d'aquesta escena, podem entendre el seu enuig: Déu fet negoci. El culte convertit en negoci.....Qui no s'astoraria davant d'això? Però una vegada més, se'ns convida a fer un pas més: Què ens està dient Jesús? Quin senyal dóna al nostre explorador que il·lumini el seu caminar? Jesús parla de destrucció i de reconstrucció..en tres dies! Els qui van presenciar l'escena quedaren, com a poc, ben sorpresos: impossible reconstruir en 3 dies el què s'ha trigat anys a construir! Una vegada més, l'abast dels ulls humans és de curta distància....Jesús parla, de fet, del seu propi cos...serà destruït, serà torturat,serà mort...i serà reconstruït, sanat i ressuscitat al tercer dia. El que Jesús veu al temple només es pot reconstruir si Ell mateix es dóna totalment; si Ell mateix reneix a una vida nova en la que només aleshores serem capaços de comprendre la grandesa del seu perdó ,del seu amor i de la seva aliança amb la humanitat. El nostre explorador recull avui una nova pista: amb Déu no es negocia; a Déu no se li pot dir " jo et dono, jo faig, jo compleixo.." i tu, a canvi, omples la meva vida de benedicció en tot el que necessito i desitjo. No podem! Sobretot perquè no podem comprar ni negociar allò que ja tenim: l'amor de Déu i el seu perdó ja el tenim,ja ens ha estat donat...i a vessar!  Que no ens descol·loqui l'acció violenta de Jesús al Temple. Que ens descol·loqui aquest amor ja lliurat, ja regalat...aquest perdó donat abans de fer el primer respir de la vida que ja ens deixa, literalment, muts. Bona setmana! Montse

Informe 2n Diumenge de Quaresma 2012

Estimats,

segon diumenge de Quaresma. Fent presents, d'una manera especial, els amics de l'Espai Ignasià que estaven reunits durant tota la jornada i la comunitat Berchmans que estava de sortida a Hostalets de Balenyà. Sota el lema "voldríem veure Jesús" seguim caminant en aquest recorregut que tenim simbolitzat en un mapa col·locat a la paret del presbiteri i amb una motxilla, al costat de l'altar,que ens va recordant que ens cal anar buidant, anar deixant allò que ens fa feixuc el camí per tal de seguir avançant vers Jesús. Aquí teniu la monició d'entrada que servia per situar la celebració:

"Segon Diumenge de Quaresma. La setmana passada començàvem a prendre consciència que el camí que estem recorrent és, en realitat, un camí de descens. Viure la Quaresma significa fer camí amb l’únic desig de veure Jesús i ens adonem que caminar i allargar-li la mà no és possible si no ens anem descarregant de tot allò que ens separa de la seva ruta. Si no anem buidant la motxilla massa plena que carreguem a l’esquena.

La setmana passada arribàvem al primer punt del recorregut que apareix al nostre mapa: el desert. Avui Jesús ens convida a arribar a un altre destí: la muntanya, lloc de pregària i de silenci.Ensenyan’s la teva ruta, Senyor, que ens encamini a la veritat. Que aquesta sigui la nostra pregària per a aquesta segona setmana de Quaresma".

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Luis Jordà ( saxo), Jóse Paz, Júlia Diaz i Inés Gallés ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18)

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te’n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Arribats a l’indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l’altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L’àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m’has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l’oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,31b-34)

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,2-10)

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n’estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d’esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts». HOMILIA:Ens trobem, aquest diumenge, amb un evangeli que ens deixa, com a poc, perplexos. La Transfiguració. Una escena ben coneguda i, alhora, ben difícil d'entendre. Pere, Jaume i Joan "veuen" Moisès i Elies al costat del seu amic Jesús. I, a sobre, senten la veu de Déu que assenyala Jesús com al seu Fill. La imatge només ens la podem imaginar si la col·loquem en el context d'una pel·lícula de ficció..i potser això ens deixaria una mica més tranquils. Però la imatge no apareix en una ficció sinó en l'evangeli; aquesta paraula que conté, per a nosaltres, alguna notícia que , una vegada més, ens costa tant de desxifrar i copsar en tot el seu abast. Intentem anar, doncs, per aquest camí; perquè, de fet, aquest dies és el que estem fent: un camí en el què ens cal anar desxifrant tots els enigmes que ens portaran, a la fi, a la trobada amb Jesús.Probablement, el primer que ens cal és preguntar-nos si nosaltres mateixos hem viscut alguna experiència similar a la que van viure aquells deixebles: Qui ha vist Déu d’entre nosaltres? Qui ha tingut una experiència semblant a la de la transfiguració? Qui ha tingut l’experiència d’una proximitat enlluernadora, on veia totes les coses clares? Això és el que busca el nostre explorador a la muntanya, oi? Veure, comprendre, i aleshores sí que creuré...Davant la formulació d'aquesta pregunta, la reacció és immediata: el silenci, el dubte, la perplexitat...home...una experiència tan clarivident com aquella...doncs més aviat no! Sembla que això avui en dia ja no es veu, ja no hi ha transfiguracions... Com si ens separés un abisme infranquejable respecte de l’experiència d’aquells deixebles. Però el nostre excursionista, que som cadascú de nosaltres, no volem quedar-nos aturats en aquesta perplexitat. I si allò que van veure, en realitat, no fos tan diferent a allò que nosaltres també podem veure? No devem ser pas tan diferents a Pere ni a Jaume ni a Joan! Ells eren homes del seu temps, i nosaltres també! Ells van abandonar Jesús en el moment més dolorós del seu Calvari, Pere el va negar mogut pel pànic...massa diferent al què faríem nosaltres? segurament no. Aleshores, què veien ells que no veiem nosaltres? L'Alexis ho explicava així:  veieren alguna cosa que, de fet, no acabaren d’entendre fins el fracàs total de la creu i l’experiència de la Resurrecció: la identitat més profunda de Jesús. Aquella experiència va ser la descoberta d'una mirada nova, diferent. Copsar la realitat molt més enllà del que sembla que es veu a primer cop d'ull. Adonar-nos que contemplar la realitat des d'una altra perspectiva ens pot obrir els ulls de tal manera que la realitat esdevé novedosa, diferent, sorprenent. Al costat d'aquells primers deixebles, hi ha hagut molts d'altres que han "vist": sant Ignasi mateix n'és un exemple. I tants d'altres testimonis de persones que han viscut i que viuen la seva vida "veient" la realitat i l'altre amb uns ulls que ens descol·loquen, que ens interpel·len, que ens fan adonar que, a voltes, anem passant per la vida veient parcel·ladament tota la realitat...I com es fa això? perquè el desig de saber-ho fer hi és!!! Doncs potser fent confiança en tots aquests testimonis, descobrint Jesús mateix en la manera de fer i de viure de persones que parlen d'alguna cosa que sí que han vist...persones que senten la veu de Déu en els qui clamen, en   els qui ploren.... Davant d'aquestes persones que potser tenen “transfiguracions” petites, parcials, només ens resta pensar: "jo no he vist, jo potser no veuré però crec perquè en aquesta persona hi ha Crist mateix, el qui ha mort, el qui ha fet tot el descens per renéixer a una vida nova. I me'l crec cegament. I nosaltres, que som uns simples exploradors en aquest camí, volem veure Jesús....es tracta de treure’ns coses de sobre. Què he de treure de la motxil·la?  Potser la temptació de “la” gran transfiguració que em confirmi. I en canvi, mirar, mirar senzillament, profundament, i preguntar què veuen els que semblen haver vist, per poc que sigui.I potser sí que cadascú hem tingut més transfiguracions de les que sembla... Seria una bona proposta, per a aquesta Quaresma, rellegir vides de sants, vides de testimonis que estan, ara i aquí, donant la vida pels altres perquè veuen més enllà del que veiem nosaltres? Potser sí.... Una abraçada! Montse

Informe 1r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, inici de la Quaresma. En començar l'Eucaristia, es va llegir una monició que servia per presentar el nou fil conductor de tot aquest temps i el símbol que ens acompanya. Aquesta és la monició:

"Avui, aquesta comunitat aplegada al voltant de la taula, inicia un itinerari. La Quaresma esdevé, per a tots nosaltres, l’inici d’un camí  que cerca trobar Jesús. Per això, el lema que ens acompanyarà al llarg de tot aquest temps és la frase que apareix a l’evangeli del darrer diumenge de Quaresma: “Voldríem veure Jesús”.

Avui fem les primeres passes a través dels camins i les rutes que apareixen reflectides en aquest mapa: el desert, el temple, la nit….i sempre carregats amb una motxilla- com la que tenim aquí davant- sovint massa plena de coses que ens resulten inútils i que ens desorienten en el nostre caminar.

Avui, a l’evangeli, caminarem pel desert, signe d’austeritat. Comencem, doncs, a buidar allò que ens sobra. En la mesura que el pes de la càrrega que portem s’alleugeregi, anirem trobant les respostes necessàries per encertar el camí que ens porti fins a la trobada amb Jesús mateix.

Des d’aquest esperit, doncs, escoltem avui, la carta que ens adreça el Jesús Renau a tota la comunitat del Casal Loiola per tal de preparar-nos per a aquest viatge. Que pugui ser una inspiració per a tots en el nostre camí quaresmal:

CARTA A LA COMUNITAT DEL CASAL LOIOLA: Enguany la quaresma ens agafa a molts ficats de ple en una societat en crisi. Viure avui per a molta gent és ja una quaresma força sacrificada, i si volem fer-nos solidaris els uns dels altres, a tots se’ns demana donació i profunditat..La Quaresma 2012 ha de tenir present tres dimensions: la societat en crisi, la repercussió que això està tenint a les nostres vides i la presència de l’Esperit de Jesús que ens senyala nous camins. DEIXEM, DONCS, VELLS COSTUMS. COMENCEM UNA NOVA VIDA, GUIATS PER JESÚS.Deixar uns hàbits i costums que no ens porten enlloc. Obrir espai interior per tal de que la novetat entri en el nostre cor. Jesús, totalment entregat, mort i ressuscitat , vivint ara entre nosaltres  ens guia, ens mou, ens inspira i se’ns comunica..Pregarem  i lluitarem doncs, per abandonar l’egoisme centrat en el jo, la desinformació que dóna l’espatlla a la realitat,les angoixes trencadores, les pors amagades i les falses imatges de Déu. Pregarem i lluitarem per que entrin en nosaltres noves realitats, com: importància dels altres, do de coneixement, augment de la confiança, operativitat de la nostra fe, millor descoberta de l’Amor de Déu...  Jesús a la Creu és la millor cruïlla d’infinites trobades que porten a una nova manera de viure. Com a pelegrins sortim  vers un cim lluminós, una societat que volem canviar segons el projecte del Regne de Déu. Portem una motxilla que haurem d’anar buidant de trastos inútils, rocs que corresponen al passat que estem cridats a superar. Més buits, més lliures, més àgils i solidaris, anirem omplint el nostre esperit amb amor, alegria, comunicació, opció pels que pateixen, una nova manera d’escoltar-nos els uns als altres i la joia de la Pasqua.

Jesús Renau

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Laura León ( violí), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra  als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» HOMILIA: En aquest temps de Quaresma, iniciem un viatge. Un camí que tenim davant en el què el missatge central esdevé la capacitat de treure'ns de sobre tot allò que no ens deixa avançar. Certament, amb el nostre interior passa el mateix que li passa al nostre cos quan es va fent gran. A mesura que passen els anys ens anem tornant més encarcarats, més incapaços de moure'ns amb la facilitat i l'agilitat que teníem uns anys enrere. També el pas del temps deixa encarcarat el nostre interior. Anem omplint la nostra motxilla de la vida amb tantes coses que ens paralitzen, amb tantes manies, amb tantes necessitats innecessàries que, en començar la Quaresma ens trobem un Jesús que ens allarga la mà per convidar-nos a caminar amb Ell i no podem ni tan sols donar-li de tantes motxilles i bosses i paquets que ens adonem que portem a sobre. I no deixa de ser trist prendre consciència que el Crist no ens troba preparats per allargar-li la mà. Ni ens troba en forma per caminar en la seva direcció. I segurament, aquest és el tema més important: la direccionalitat del seu camí. El nostre desig és acompanyar-lo, seguir-lo en aquesta pujada cap a la Jerusalem que el rebrà amb branques d'olivera i que serà testimoni de la seva mort en Creu. Nosaltres volem pujar amb Ell!! Però, curiosament, no ens serà possible si no ens adonem que el camí de Jesús és, en realitat, un descens...camina i avança...i ho va perdent tot fins que perdrà la pròpia vida. Com podem, doncs, caminar nosaltres amb Ell si no anem provocant un descens i un buidatge d'aquesta motxilla que ens encarcara? Ens tempta tant el benestar, la por, la seguretat....igual que a Jesús! El  Jaume ens fa adonar que a l'evangeli de Marc no apareixen concretades les temptacions. La temptació apareix en el capítol 8 quan Pere el renya per haver anunciat la seva mort en Creu i Jesús reacciona dient "Ves-te'n d'aquí, Satanàs!". La temptació és per a Jesús el desig d'evitar la mort en Creu...i la nostra segurament és deixar a terra totes les motxilles que portem a sobre i agafar la mateixa Creu de Jesús per pujar a la ciutat que és, inevitablement, un camí de descens. Bona setmana a tots!  Montse