Any 2012: des de la diàspora 7

Estimats,

Seguim avançant els dies, enmig d'aquesta calor sufocant que alguns ( no pas tots, segur!) estem patint. Desitgem que, en aquest temps de descans, trobem també el nostre espai i el nostre racó per a la pregària i la contemplació.

LECTURES:

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)

La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,15-20)

Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

COMENTARI: Un diumenge més, Jesús torna a anunciar-nos quina ha de ser la veritable relació amb Déu, el seu Pare; relació que passa per la unió i comunió a través d’ell mateix, el Crist, que donarà el seu cos i la seva sang perquè tots nosaltres tinguem vida eterna. 

Un diumenge més, les lectures ens recorden que som convidats a formar part del banquet del Regne de Déu perquè és així com podem sentir-nos vius plenament. El llibre dels Proverbis ens anticipa que en aquest banquet trobarem el camí del coneixement i Sant Pau ens interpel•la a ser gent de seny per poder entendre què vol de nosaltres el Senyor. I tot i així, potser nosaltres, sords a la crida, encara seguim declinant la invitació.

Un diumenge més, els relats bíblics tornen a ser directes i punyents, però de vegades estem distrets i no sabem entendre on rau el veritable sentit de la nostra vida. Potser encara seguim comportant-nos com la gent que no sap el que es fa  malgrat saber que també avui els temps que vivim són dolents. Siguem prudents, atents a la crida, agraïts pels dons que rebem cada dia a través de l’Esperit i reconeguem quin és el veritable aliment que dóna sentit a la nostra vida. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Amb les paraules de Jesús, Sant Joan torna a recordar-nos que també avui és només a través del Crist com serem capaços d’arribar al Pare. I és a l’eucaristia on podem sentir aquest vincle que ens dóna la vida plena. La donació del Crist per tots nosaltres ens referma un cop més que som cridats i estimats per Déu Pare.

Un diumenge més, la comunitat dispersa es retroba a l’eucaristia participant així tots junts de la Paraula, del pa i del vi per sentir-nos germans i fills de Déu units al Crist. Que allà on siguem, l’Esperit ens ompli per poder seguir reforçant els nostres lligams.

Yolanda Gimenez

Any 2012:des de la diàspora 6

COMENTARI A LES LECTURES DEL DIUMENGE 12 D’AGOST

Estimats amics i amigues,

una setmana més –encara que sigui de forma virtual- en trobem, com a comunitat, al voltant de la Paraula i del Pa. I Déu n’hi do amb aquest “pa”! Us heu fixat amb les lectures? És la tercera setmana que surt el tema i encara el repetirem dues més! I, doncs? Per què tanta insistència? És que l’Església com la tele en temps de vacances posa l’automàtic i ens van repetint els programes que ja hem vist?... No, em sembla que no va per aquí! L’Església ha après molt de la Bíblia i sap que, quan hi ha quelcom essencial per a nosaltres, el que cal és “repetir” (l’espiritualitat ignaciana també hi insisteix, oi?). Doncs som-hi!

Tot va començar, ara fa dues setmanes, enmig d’una multitud famèlica. I és així comtot també comença en nosaltres! Si alguna cosa radical ens defineix a les persones és el nostre desig insaciable de plenitud, el nostre anhel més pregon d’un Amor infinit! I ens trobem com el pobre Elies, afamats i cansats de córrer, exhausts de gastar la vidaen coses superficials,… i arribem a un punt que preferim deixar-nos morir abans que seguir en el desert de la soledat més radical i del sense sentit!

Però sort n’hi ha dels “àngels”! I quants ens han vingut a trobar al llarg de la vida, eh!“Aixeca’t i menja!” I apareix així la invitació fonamental sempre present a les nostres vides, però que a voltes refusem o ignorem o posposem... I sort que Déu hi torna una i una altra vegada: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer!”. I escoltem i fem cas i ens fiem... I “amb la força d’aquell aliment” podem caminar fins a l’Horeb, la muntanya de Déu, a la seva Presència...

Enmig de dubtes, com els deixebles, i de “murmuracions”, com els jueus... Perquè la raó no arriba a captar-ho, no ho acaba d’entendre… Com és això que ha baixat del cel si nosaltres el coneixem i és fill de Josep… Però és el Pare el qui atreu! El nostre desig de plenitud només el pot omplir qui és la Plenitud, el nostre anhel d’Amor infinit, el qui és l’Amor infinit!

Per això el nostre cor reposa, s’esponja, s’omple de goig quan escolta per dins: “Jo sóc el pa que dóna la vida. Qui menja aquest pa, viurà per sempre!” I saciats d’amor i de plenitud la nostra reacció, la nostra resposta, no pot ser altra que la que ens proposa Sant Pau: “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant!”

Només podem acabar, doncs, repetint la invitació del salmista: “Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum!” “TASTEU i veureu que n’és de bo el Senyor; FELIÇl’home que s’hi refugia!”

Bona setmana i bon diumenge!

Núria Monteis

Any 2012: des de la diàspora 5

Estimats,

Seguim avançant amb algunes dificultats de connexió.Anirem enviant els comentaris en la mesura que sigui possible!Sabem que ja ha finalitzat el camp de treball d'Almería i que també ha estat fantàstic.Quantes coses a compartir a la tornada!!!!

LECTURES: Lectura del llibre de l'Èxode(Ex 16,2-4.12-15) En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)

Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

COMENTARI:Una vegada més les paraules de Jesus són clares, radicals i a la vegada sorprenents. El que Déu vol que fem no són grans accions , sinó que «creguem» en Jesús.  I en la societat d'avui en dia, que sembla que qui mes val és qui més coses fa, ¿No sembla un plantejament molt passiu?

Potser justament aquestes paraules ens criden primer de tot fer un forat dins la nostra agitada agenda i preguntar-nos si de veritat creiem en Aquell que Deu ha enviat. I si hi creiem, aturar-nos a ser conscients del que representa això en les nostres vides. Ens porta a viure apassionats per la vida, estimant i gastant la vida pels altres?
Jesús acaba dient: "Jo sóc el pa que dóna vida. Els qui vénen a mi no passaran fam..." Unes paraules fortes i interpel.ladores... tant que no som capacos de creure que siguin certes de veritat, oi?
Senyor, igual que el pa és quelcom tan quotidià i necessari, avui et demanem que la teva presència també ho sigui per nosaltres. Que la creenca en Tu vertebri i doni sentit a la nostra existència cada dia.
Tot i coneixent les nostres resistències, dóna'ns, Pare, el do de confiar cegament en Tu, amb la certesa que malgrat a cops no entenem la teva lògica i el teu temps, únicament en Tu trobarem la veritable VIDA, i que caminant al teu costat no passarem mai fam.

SAIDA FRANCIA

Any 2012: Des de la diàspora 4

Amics,

Seguim avançant en el nostre temps en diàspora; temps de comunitat que segueix viva i que segueix pregant en comunió. Sabem que els campaments del CIM ja han finalitzat i que han estat tot un èxit. Ara toca un merescut descans a tots el monitors i al consiliari. Per altra banda, el camp de treball d'Almería segueix en marxa, segur que està essent una experiència impressionant.

LECTURES

Lectura del segon llibre dels Reis (2Re 4,42-44)

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l’home de Déu, Eliseu, vint pans d’ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin.» El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d’homes?» Però Eliseu insistí: «Dóna-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà.» Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,1-6)

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,1-15)

En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?» Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú.» Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?» Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s’hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.» Ho recolliren, i de les sobres d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze coves.

Quan la gent s’adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món.» Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

COMENTARI:Aquest diumenge  ens trobem amb l’Evangeli de Joan, el passatge de la multiplicació dels pans i dels peixos, molt conegut per tots nosaltres. 

Però, ¿què té de nou avui per nosaltres?. ¿què ens vol dir ara Jesús?. 

Molts estem tot just al començament de les vacances, plens de ganes de fruir d’uns dies de descans amb la família  i els amics. Ansiosos de deixar enrere els nervis  d’última hora  per  enllestir tota la feina.  Som una generació molt mancada de temps lliure. Durant tot el curs estem immersos en un munt de tràfecs,  que molts cops ofeguen la capacitat de fruir  de les coses senzilles. 

Si fem servir bé el temps de vacances, podem veure el seu efecte multiplicador. Donem el nostre temps als altres, amb la senzillesa de l’infant que ofereix els seus cinc pans i dos peixos i veu com menja una gentada. El nostre preuat i escàs  temps,  compartit amb alegria i ofert als altres, dóna de si. Transformem  les nostres presses  en plenitud com a persones.  Cerquem temps per somriure, per jugar...Totalment  lliures per distribuir el nostre temps d’acord amb la pròpia escala  de valors, no la imposada per les obligacions laborals...

Per altra banda, pot ser que aquestes vacances estiguin presidides per l’angoixa de no tenir feina al setembre. Més del 24% de la població activa a Espanya està a l’atur. En aquest entorn de crisi, aquest Evangeli cobra un relleu especial. Les crisi, les desigualtats, la marginació... més que degudes a l'escassetat són ocasionades per un mal repartiment dels recursos que,  ben distribuïts, són prou suficients perquè tothom tingui una vida digna. 

Quin ordre econòmic  més diferent tindríem si el Primer Món rebaixés el seu estatus en favor del Tercer i Quart Món!. Que diferent seria si haguéssim tingut un sistema financer responsable!. Tant debò que el nostre desenvolupament no hagués estat basat en una terrible especulaciò immobiliària!. Si Europa actués unida, la prima de risc no ocuparia els titulars dels diaris....

Preguem perquè l’Envangeli ens doni la sensibilitat de plantejar-nos “on comprarem pa perquè puguin menjar tots?”. Tots, el Món sencer!!!!. I la saviesa d’oferir el que tenim “cinc pans d’ordi i dos peixos” perquè Jesús ho transformi. Llavors veurem un ordre nou, arribarem on mai haguéssim cregut “recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé.”

Bona setmana!

MARISOL ORTIZ

Any 2012:Des de la diàspora 3

Amics,

Fem un pas més en aquest camí de la diàspora. En aquests moments, els campaments del CIM ja fa una setmana que funcionen i el camp de treball d'Almería ja ha arrencat. Anirem publicant notícies de tot plegat!!

LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 23,1-6) Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d’Israel, diu als pastors del meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor.

»Vénen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 2,13-18)

Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.» Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

 

COMENTARI

Fins i tot Jesús i els seus deixebles necessiten descansar. Necessiten la tranquil•litat de la trobada, de comentar amb Jesús amb calma tot el que han fet, les seves preocupacions en l’evangelització.

També nosaltres necessitem aquestes estones de calma amb Jesús per parlar amb ell de totes les nostres activitats. Encara que sempre hi ha moltes necessitats i molt a fer, no podem caure en un estrés continu en atendre a les persones: “Jesús comença a ensenyar-los amb calma”.

Senyor, que sapiguem aprofitar aquests dies de vacances per buscar estones de silenci i trobar sentit a tot el que fem. Que sapiguem escoltar les persones que ens envolten amb tranquil•litat, a tenir “estones de qualitat” amb ells. Ajuda’ns a gaudir de la natura allà on anem, perquè ens transmetrà la teva pau i també a gaudir dels amics i de la família amb qui compartirem aquests dies. També a Tu t’agradaven aquests moments d’amistat.

Senyor, que no descansi d' estar obert a les necessitats dels altres, de ser sensible als qui pateixen, com Tu vas sentir llàstima i vas tornar a atendre’ls, tot i haver buscat un lloc tranquil.

Tant de bo tornem de l’estiu amb més forces per continuar amb el que Tu vulguis i aprenguem a compaginar les estones de servei amb les de descans i contemplació.

Gloria López-Barrena

Any 2012: Des de la diàspora 2

Estimats!

Seguim el nostre camí en diàspora! Sabem que els camps de treball han anat molt bé. Esperem el retrobament per tal que ens puguin explicar l'experiència! 

LECTURES

Lectura de la profecia d’Amós (Am 7,12-15)

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

[En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,7-13)

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

COMENTARI: "Cridà els dotze i començà a enviar-los de dos en dos". Bon títol i bones lectures enmig del nostre temps de diàspora. Quantes vegades, a les nostres celebracions eucarístiques, ens hem inspirat en la imatge del caminant, del peregrí que va per la vida desxifrant la Paraula; intentant comprendre el misteri que hi ha darrere de cada gest i de cada paraula de Jesús. Avui seguim caminant, cadascú des de l'indret allà on es troba ara mateix, i més aviat intuïm que hi ha la crida d'una urgència. Jesús crida els deixebles i els envia per tot arreu a predicar la Bona Nova, a guarir tots els mals. I els envia amb les mans ben buides..sense pa, sense sarró, sense diners....Què és el que se'ns pot estar dient a nosaltres ara? Qui som nosaltres sinó els mateixos deixebles de Jesús vivint en el nostre context i en la nostra història particular? És a nosaltres que ens crida i a nosaltres que ens envia. Segur que si les nostres orelles estan atentes, si la nostra mirada està ben clara, si el nostre cor està preparat per acollir sabrem fer, d'aquest període d'estiu, un temps de resposta a aquesta crida de Jesús. Ara mateix, se'ns han buidat les agendes de les urgències de les reunions, dels compromisos, dels horaris... Volem deixar entrar la urgència de respondre i caminar pel món guarint, escoltant, estimant de debò? Podem prendre algun compromís concret, al llarg d'aquest temps,que canviï radicalment, la vida d'algú que tinguem a prop? Podem fer companyia als més grans de casa? Podem oferir-nos per col·laborar a la parròquia del lloc on descansem? Podem apropar-nos als més pobres i fer del seu dia, un instant diferent? Jesús envia els seus deixebles desposseïts de tot..que això no ens espanti!! No ens cal pas res, no ens cal cap possessió si descobrim que la veu de Jesús mateix actua en nosaltres, ens envia, ens escull...a qui li cal res més? Com deia Sta. Teresa "Quien a Dios tiene, nada le falta, sólo Dios basta".

Una abraçada!!!!

Montse

Any 2012: Des de la diàspora 1

Amics!!

Després de dos diumenges d'aturada dels informes "virtuals", tornem a agafar el ritme i estrenem la nova edició "des de la diàspora" amb l'objectiu de reconèixer-nos en comunió, siguem on siguem. Intentarem ser fidels a la publicació setmanal d'aquesta edició, sempre que el calendari i les connexions ho permetin. Per altra banda, si algú de la comunitat vol fer la seva aportació alguna de les setmanes, serà molt benvinguda!! Tan senzill com pregar les lectures del diumenge i compartir allò que vulguem.

Recordem avui, especialment, tots els amics que estan en camps de treballs diversos, sigui participant o sigui organitzant-los: el camí ignasià que estan fent els joves de 3r/4t ESO, el camp de treball urbà de 1r/2n batx: camp de treball urbà , el camp de treball a Almería de 2n Batx/1r-2n Univ: camp de  treball a Almería i els Universitaris que estan fent una experiència de comunitat al Casal. De moment, els ressons que ens arriben són molt positius. Preguem per tots ells!!

Lectures dominicals

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari

"Hi ha un profeta enmig d'ells.....i se n'escandalitzaven". Potser aquest podria ser el títol del comentari d'avui. De la mateixa manera que el profeta Ezequiel és enviat al poble d'Israel malgrat el seu cor endurit, també Jesús es fa present al seu poble, Natzaret, per anunciar la Bona Notícia: Déu s'ha fet home en Jesús mateix i, a través d'Ell, desitja actuar entre els homes i les dones en la seva història concreta. Podem pensar que Natzaret és el lloc on la paraula de Jesús tindrà més bona acollida; on trobarà els amics, parents i coneguts que descobriran en el veí, en l'amic, en el fill del fuster aquell que tant han esperat: el Messies, fill de Déu...I no és així. El seu propi poble s'escandalitza de la seva saviesa, de les seves paraules, de la gosadia que mostra al costat dels seus deixebles...Jesús troba, entre els més coneguts i estimats, els mateixos cors endurits i la mateixa incapacitat per escoltar que va patir el profeta Ezequiel. Curiós,oi? O potser no tant. Traslladem-nos a la nostra realitat: quantes vegades ens hem sentit impressionats, interpel·lats pel testimoni profètic de tantes persones que sabem que estan fent accions impressionants ben lluny: tercer món, posicionaments "arriscats" en favor de la justícia en determinats països, opcions de vida radicals. No ens costa admirar aquells que no formen part de la nostra realitat més propera...però quan tenim al costat algú, que enmig del nostre ordre establert, enmig de les nostres "correctes normes socials" aporta un missatge nou, trencador, radical...no ens passa una mica com passà a la gent de Natzaret?; no faríem - més o menys públicament- comentaris del tipus: "aquest no gira del tot rodó" o " acabarà malament" o " ja sabem com és, deixem-lo estar"...jo crec que sí. M'equivoco? A fi de comptes, la pregunta potser és: Volem escoltar més enllà del que coneixem i controlem? Podem deixar entrar als nostres cors les veus profètiques d'aquells que tenim al costat? Podem mirar amb uns altres ulls tots els qui estan fent petits miracles a la nostra ciutat? Penso ara en els qui estan dedicant aquests dies a liderar els camps de treball, en els qui estan fent Exercicis, en els qui estan cuidant els malalts, en els qui estan escoltant els qui pateixen....no són tots aquests profetes com Ezequiel? Que la nostra pregària d'aquesta setmana sigui pregar per tots ells, donar-ne gràcies i demanar que sapiguem descobrir la mà de Déu en tants instants i persones que tenim molt més a prop que no ens pensem.

Una abraçada a tots!

Montse