Amics de la comunitat del Casal Loiola,
Enmig d'un cap de setmana llarg, ens hem retrobat de nou per celebrar l'Eucaristia. A l'inici repassàvem el sentit que anem donant a les celebracions de tot aquest temps ordinari fins a l'Advent: aquest gran interrogant que tenim col·locat al presbiteri i que ens recorda que cada setmana l'evangeli ens col·loca davant d'una pregunta. Recordem-les una mica: I vosaltres, qui dieu que sóc?/ Què discutíeu pel camí?Mestre, pot aquest treure dimonis? No és dels nostres!/ Què us va ordenar Moisès?...i cada setmana ens trobem amb una resposta o una reacció del Jesús que ens descol·loca perquè el seu pla no és el nostre. Fem avui un pas endavant.
PREVERES: Jaume Flaquer i Francesc Roma.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( guitarra), Victor Jordà ( bateria), Lluís Jordà ( saxo) i una servidora als cants
LECTURES:
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»
HOMILIA: La pregunta d'avui és: què he de fer per posseir la vida eterna? Molts dels aquí presents ens podríem identificar amb aquest bon home que Lluc ens el descriu com un jove. Marc diu, simplement, un home. Molts dels que estem aquí, en realitat, tenim aquest bon home com a ideal de la nostra vida. És un home que vol ser just i fidel i que compleix els manaments a la perfecció. És un jueu perfecte en tant que compleix perfectament el que mana la Llei. Probablement, la majoria dels que estem aquí estem més o menys en aquesta situació o en un punt o dos inferior. Solem estimar i respectar els pares, normalment no robem (almenys de manera directa, però potser alguna vegada intentem no pagar l'IVA, o no declarem a hisenda tots els ingressos), probablement som fidels a la parella (almenys si no filem massa prim, i en tot cas algu potser dirà: “sóc fidel però no sempre ho he estat”), no crec que ningú dels d'aquí hagi matat mai ningú (almenys físicament, però potser sí hem intentat enfonsar algú)...
En definitiva: nosaltres solem viure la nostra fe des d'aquest ideal de perfecció moral. Quan vivim així les coses, no és massa diferent ser creient o no creient, ser jueu, cristià o musulmà... Perquè els manaments (fora de l'estimació a Déu) són obvietats del bon funcionament de tota societat. Molta gent que parla de la igualtat de les religions ho fa des d'aquesta perspectiva. També molta gent que diu: “ser creient o no creient no és massa important, l'important és ser bona persona”, se situa també en aquesta perspectiva.
Quan diem que un no creient o un bon musulmà també anirà al cel, ho diem des d'aquí. El jove ric preguntava: què he de fer per posseir la vida eterna? Jesús li presenta l'ideal de vida pel 99% de la gent, que no és altra cosa que la vida honesta.
Ara bé, seguir Jesús és una altra cosa: vendre tot el que un té, donar-ho als pobres i seguir-lo. La proposta de Jesús està en un altre plànol, ja no és el plànol de la moral, o de la religió, sinó el d'una relació personal. No és ja que un vulgui guanyar res sinó que un se sent atret i fascinat per ell i el segueix. Us confesso que si un és religiós o capellà ha hagut de sentir aquesta crida personal, tot i que poc després se n'oblidi i torni a situar-se en el plànol de l'ideal de l'honestedat.
L'ideal de l'honestedat se situa sempre en el plànol de la primera part de les dicotomies presentades per Jesús al llarg de tot el seu evangeli, i la crida de Jesús se situa sempre en el plànol de la segona part. I aquest segon plànol és, precisament, el que se'ns ha anat mostrant en totes i cadascuna de les preguntes que hem anat resseguint tot aquest temps. Posem alguns exemples:
“Se us ha dit no cometràs adulteri....doncs jo us dic que no heu ni tant sols desitjar una altra dona”
“se us ha dit: estima el proïsme .....però jo us dic: també el teu enemic”
“se us ha dit que no podeu treure de l'altre més que un ull si ell us en ha tret un...... però jo us dic que pareu l'atra galta”
“Se us ha dit que doneu el delme..... però jo us dic que ho doneu tot”
i agafant la temàtica de cada diumenge passat:
“vosaltres dieu que sóc el Messies alliberador..... i jo dic, sí però un messies fracassat i emportat a la creu”
“vosaltres voleu ser caps de la comunitat cristiana (ser els primers) des de l'honestedat... i jo us dic que ho heu de ser possant-vos en l'últim lloc”
“vosaltres enteneu el matrimoni com qualsevol pacte o un contracte que es poden desfer per mutu acord.....però jo us dic que us lliureu de manera absoluta a la parella”.
Jesús doncs està molt més enllà de l'ideal d'honestedat de vida. Quan un descobreix que Jesús se situa en un altre plànol crea en nosaltres un sentiment d'abisme i d'admiració que pot convertir vides. Que ens transforma i que transforma.
Mentrestant, no som, els qui estem aquí, més que bons jueus que encara no han començat a seguir Jesús, mentrestant no estem més que en l'Antic Testament: donant als pobres solament una part, estimant solament la gent que ens envolta i no venjant-nos en excés quan algú ens perjudica.
Mentrestant, som bones persones.....ens falta ser cristians.
Bona setmana a tots!
Montse
