primer diumenge de Quaresma 2013

Amics,

dissabte passat estrenàvem un nou lema per tot aquest temps de Quaresma: RECREAR EL DESERT. La comissió de litúrgia, treballant tot aquest temps, es va adonar que, a totes les lectures d'aquestes setmanes que tenim per davant, apareix la imatge de Jesús que puja a la muntanya o a la roca i que, des d'allí, contemplant el món, ens parla. És com si aquest temps ens convidés a viure en una contemplació constant del món, a mirar-lo des de la llunyania i des de la mateixa mirada de Jesús. I la descoberta arriba quan, des d'aquest punt, prenem consciència d'un món massa ple de deserts, de soledats, de silencis massa buits..un món que és un desert a recrear de nou al costat de Jesús mateix. Per això, la imatge que ens acompanyarà al llarg d'aquestes setmanes és la que teniu aquí sota...un desert que contemplem, que volem recrear, al que volem posar-hi color.

              

Vam tenir entre nosaltres els nois del CIM, els joves del voluntariat i vam pregar pels Universitaris Loiola  i per la comunitat Berchmans que eren de recés o de trobada comunitària. També va ser una celebració especial perquè la Leslie Solange Pastén es va acomiadar de la comunitat ( marxa a Corea i a Xile posteriorment) amb unes paraules que van ser ben maques. Li desitgem molta sort des d'aquí! Seguim en comunió amb ella sigui on sigui.

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS:Marc Mitjans ( bateria), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Ignasi Canela ( guitarres), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 10,8-13)

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13)

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

HOMILIA (transcrivim les paraules del Jaume Flaquer):

Avui tenim les temptacions de Jesús. Probablement la majoria de les homilies de Barcelona convidaran a la gent a pensar en les seves pròpies temptacions en general. En algunes que filin més prim es convidarà a meditar sobre les nostres temptacions de riquesa, poder i vanaglòria perquè aquestes tres temptacions parlen de la riquesa, el poder i la vanaglòria. Jo però vull que anem encara més endins en el text i us convido a preguntar-vos de quina manera sentiu aquestes tres temptacions en l’exercici del poder o d’una responsabilitat. És a dir: si sóc monitor del cim, si sóc catequista, si sóc mestressa de casa, si sóc cap d’un departament a la feina, si sóc jutge, o cap d’una empresa, capellà o directora de cants... de quina manera sento la temptació de la riquesa, del poder i de la glòria. D’això és el que es tracta aquí. 

Fixeu-vos: ¿Com comença el temptador cada frase (la 1a i la 3a)? Si ets fill de Déu... En quin moment de l’evangeli som? Al principi, just després del baptisme: al principi de la vida pública, just després de què l’Esperit s’hagi posat sobre Jesús i hagi pres consciència de què ell és el fill estimat de Déu. “Tu ets el meu Fill, l’estimat”.

Per tant, Jesús sap ja que és el Fill de Déu, i per tant té una missió. Ara bé, ¿de quina manera ha d’exercir aquesta responsabilitat, aquesta missió? ¿Què vol dir ser fill de Déu? Jesús busca la resposta a la Bíblia. Les temptacions de Jesús són doncs dues maneres diferents de llegir l’Antic Testament en referència al Messies i el Fill de Déu. Fixeu-vos que a cada temptació Jesús respon amb un verset de l’Antic Testament. Per exemple: L’Escriptura diu: “no solament de pa viu l’home.”

I en l’última temptació el temptador diu: “Com diu l’escriptura...” i Jesús diu: “Com diu l’Escriptura també...”

Per tant l’Evangeli ens presenta un temptador com a dimoni però en realitat del que es tracta és del diàleg entre dos intèrprets de la Bíblia, entre dos mestres de la llei, seguint la dialèctica tant pròpia de les escoles jurídiques jueves.

De què és temptat doncs: De buscar la riquesa, el poder i la glòria en el seu ministeri com a Fill de Déu. Una recerca que evidentment hauria ajudat a l’evangelització... Creant una organització... etc. Perquè no haver comprat diverses cases en llocs estratègics de Galilea per poder hostatjar-se fàcilment tot fent un pla d’evangelització? Perquè no utilitzar l’espectacularitat per convèncer?

Nosaltres som també temptats del mateix en qualsevol lloc on tenim una responsabilitat. A vegades és temptació d’aprofitar-nos del càrrec: corrupció, utilització d’influències per al propi benefici, etc; temptació de dominar i temptació de vanagloriar-nos.

Que ens omplim de l’Esperit per resistir-hi, com el Jesús ple de l’Esperit que va ser portat al desert.

CONTEMPLACIÓ DESPRÉS DEL PARE NOSTRE ( al llarg d'aquest temps litúrgic som convidats a fer un moment de contemplació d'algun desert del nostre món. Aquí traslladem el text que pot servir per fer-ne pregària al llarg de la setmana):

En aquesta Eucaristia del temps de Quaresma i en aquest moment precís abans de reconciliar-nos i desitjar-nos la pau els uns als altres, us convidem a fer una petita contemplació. Us convidem a contemplar junts una humanitat massa plena de deserts, de soledats i de fractures. 

Hem proclamat, a l'evangeli, com el diable tempta Jesús:" li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» També avui la humanitat és temptada per l'afany de posseir, l'avarícia s'instal·la en el cor de massa persones, l'afany de poder mou massa fils ben a prop nostre. Només ens cal llegir la premsa i observar una mica atentament el nostre entorn més proper  per percebre la urgència de transformar el desert de la mediocritat dels homes i les dones en alguna nova realitat que recreï aquest desert, que el faci nou i que situï aquest món al servei del bé de tothom i no pas dels interessos personals, socials o polítics.

 Donem-nos un instant de silenci i pregària per contemplar , avui, aquest desert tan real del nostre món. Només si pugem a la muntanya, si ens enfilem a la roca com va fer Jesús,serem capaços de contemplar el món amb una mirada nova perquè, en definitiva, pujar a la roca és  col·locar-nos al costat del Crist mateix per tal de poder veure’ns a nosaltres mateixos.

( instant de slenci)

( prevere) Tenint la mirada en aquest desert concret i des de la nostra pregària per demanar a Jesús que ens ajudi a recrear aquesta realitat, demanem junts aquesta pau que amb tanta urgència reclama aquest món nostre.(tots)  Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dissabte dia 9 de febrer de 2013

Amics!

Dissabte passat, darrera celebració del temps ordinari. A punt,doncs, d'iniciar aquest dimecres el camí quaresmal. Per darrera vegada, ens fèiem ressò del nostre lema: Feu tot el Ell us digui. Comunitat que desitja escoltar, entendre i acollir la missió que Jesús dóna a cadascú de nosaltres. Dissabte escoltàvem dos testimonis ben bonics ( la sra. Miró i la Nani Vall-Llosera) que ens coinvidaven a ser comunitat que aporti llum enmig d'un món completament fracturat.

PREVERES: Jaume Flaquer i Bruno Bérchez ( delegat de joventut de l'arquebisbat de Barcelona)

MÚSICS: Carme Grimalt, Ignasi Canela, Josep Canela ( guitarres), Marc Mitjans ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 6,1-2a,3-8)

L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.» Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat.» Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,1-11)

Germans, [us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?] Tant si sóc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 5,1-11)

En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.» Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador.» Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.» Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.

HOMILIA: El Jaume començava la seva homilia fent una pregunta als joves : Algú de vosaltres s’ha fet aquesta pregunta o ha tingut aquesta sentiment: “Vaig amb un grup d’amics que a vegades sento un pèl de vergonya, perquè es comporten d’una manera... o van vestits d’una manera... ¿Què pensarien de mi si em veiessin els meus pares o d’altres, pel carrer o pel facebook?”I també fent una pregunta als pares: ¿alguna vegada us heu preocupat per les amistats dels vostres fills? A veure amb qui va...

Aquesta mateixa actitud s’ha traspassat a un cert esperit religiós que es preocupa per les companyies de l’home religiós. Amb aquest esperit, hi ha un salm en el que l’autor es gloria perquè “no s’asseu al ròdol burleta dels descreguts”, que no va amb els que es burlen dels altres.

Amb aquest esperit, a l'Índia es va establir el sistema de castes, que separava els homes segons el seu nivell de perfecció moral. Els Bramans quedarien impurificats si s’ajuntaven amb les castes més baixes. Amb aquest esperit, en el judaisme es prohibia que un sacerdot toqués la sang d’un moribund, perquè quedaria impurificat. Amb aquest esperit, un jueu no podia seure’s a la taula i menjar amb gent que no complissin les normes jueves perquè quedaria impurificat. Amb aquest esperit també totes les comunitats espiritualistes i puristes de tota la història han buscat crear comunitats ghetto, pures i perfectes. Amb aquest esperit, sovint sentim dins nostre el desig de fer fora de l’Església tant de bandarra que corre per ella...

Amb aquest esperit, i amb això retorno al text de l’evangeli d’avui, Pere li diu a Jesús: aparta’t de mi perquè sóc un pecador! Igual que un leprós havia de cridar "impur, impur" quan algú s’apropava a ell. És, doncs, una confessió de fe de Pere de la perfecció que ha descobert en Jesús arran del miracle, una confessió encara feta des d’aquest esperit religiós que busca separar el bé del mal, el pur de l’impur.

La lògica d’aquest esperit religiós és clara: no t’apropis de males companyies perquè se t’encomanarà.

Ara bé, la vida de Jesús no té res a veure amb això, perquè ell actua exactament de manera oposada. Per això, no tota espiritualitat és igual! Jesús no li diu: “gràcies per avisar, adéu siau”, sinó “no tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes”. De manera exactament oposada, Jesús en comptes d’allunyar-se de les prostitutes, recaptadors d’impostos, bevedors, menja amb ells. Això que ho hem sentit tantes vegades i que ens ha semblat molt maco i ètic, solament ho captarem amb tota la seva força si mirem que el que significa no és que l’home religiós es mostra més sant i més pur allunyant-se sinó apropant-se.

I és per això que el cristianisme parla d’Encarnació. En el judaisme i en l’islam això no és ni necessari ni desitjable!!! Perquè la santedat de Déu es manifesta en la seva distància respecte la impuresa del món. Aterrant encara més. Jesús crida a Pere a seguir-lo malgrat i amb el seu pecat. Per tant, no tingueu por si us mireu a vosaltres mateixos... seguiu Jesús. És ell que tocant-nos ens va purificant i millorant.  I el Jaume afegia la pregunta final: Potser cridi a algú dels presents... Perquè no?

Una santa Quaresma a tots. Aprofitem pe recordar que dimecres, dia 13 de febrer a les 21h, estem convidats a la celebració de Dimecres de Cendra al Casal Loiola.

Montse

Informe missa dia 2 de febrer de 2013

Amics,

seguim caminant en aquest temps en el que Jesús ens convida a fer tot el que Ell ens diu; una porta oberta a la missió. Les pregàries de la Núria ( com a membre del CIM), el Llorenç ( com a prevere) i la Claudia i la Núria ( com a grup fix) van ser un bonic testimoni de la vivència de la missió en el si de la nostra comunitat. El dissabte passat ens tornàvem a reunir moltíssimes persones a la capella del Casal, els nois del CIM i el grup fix ESO-Batx. Celebràvem la festa de la Candelera i, per aquest motiu, també ens varen acompanyar una bona representació de la comunitat de la Purificació.

I aquí el resum del dia!

PREVERES: Jaume Flaquer i Llorenç Puig

MÚSICS: Alex Miralles ( violoncel), Laura León ( violí), Luis Jordà ( saxo), Xavi Casanovas ( trompeta), Marc Mitjans ( bateria), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Albert  Mitjans ( guitarres) i una sevidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 1,4-5.17-19)

En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i vés a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,31-13,13)

Germans, [interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.

Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.]

El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens raonava com els nens; però d’ençà que sóc un home, ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l’amor és el més gran.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,21-30)

En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-naüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares.»
Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria.»
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

HOMILIA:Jesús no hauria estat mai president d’un país, perquè per ser-ho hauria de ser capaç de guanyar les elecciones de la seva localitat. Però Jesús no vol muntar un govern sinó que es presenta com a profeta, i un profeta no és mai ben rebut en el seu país...El text d’avui continua el del dissabte passat on Jesús llegia a la sinagoga de Natzaret el text d’Isaies « L’Esperit reposa sobre meu ». Avui el passatge continua i Jesús diu: “Això que heu sentit es compleix avui en mi”. Aquesta és l’experiència que ell va fer al Jordà quan va veure baixar sobre ell l’Esperit en forma de colom.

Els del seu poble són incapaços de reconèixer-lo perquè el coneixen massa, però massa superficialment. Saben d’on ve, de la família de Josep, el fuster. Com pot ser un profeta, si ve de Natzaret i si, a més, ve de família de fuster? La realitat a vegades no es veu o bé perquè està massa lluny o bé perquè està massa a prop. Com per llegir un llibre, si està massa lluny no veiem les lletres, i si ens l’apropem massa tampoc. Els de Natzaret tenen a Jesús massa a prop perquè puguin veure la seva realitat íntima. I això passa molt sovint en molts contexts diferents. Alguns se’n van a buscar espiritualitat a les religions orientals quan tot ho tenim a la llarga tradició cristiana. Altres se’n van a peregrinar a Medjugorje com si tingués més poder que la Verge de Montserrat...

O passa també amb les relacions. Quan ens habituem a conviure amb algú perdem la capacitat d’admiració per tot allò bo que té. Algú ha pensat alguna vegada: “és que m’aprecien i em valoren més fora de casa que a casa!”. ¿O algú ha quedat sorprès quan hem sentit lloances d’algú que nosaltres coneixem i que el tenim per poca cosa? Això passa a les famílies i a les comunitats...

Amb Jesús hi havia la dificultat que la seva divinitat no es podia veure, perquè solament es pot veure la seva humanitat. Per descobrir-lo diví era necessari travessar la capa d’humanitat per veure el Déu que bategava en ell. Per això hi havia gent que hi creia i altres que no.

També amb nosaltres, és necessari travessar la nostra capa d’humanitat, sovint enfosquida pels nostres egoismes, per veure el tresor que tots portem a dintre. Portem l’Esperit, l’alè diví donant-nos vida. Però, per arribar a viure des de l’experiència de sant Ignasi de veure Déu en totes les coses, és necessària una determinada mirada que és capaç de mirar l’interior de persones, coses i esdeveniments.

Bona setmana a tothom!

Montse

Informe missa dia 26 de gener de 2013

Amics!!

Arriba l'informe una mica tard...el cap de setmana va ser molt intens per a un bon grup de membres de la comunitat i ha fet que tot plegat s'endarrerís una mica. El divendres 25 i el dissabte 26 es celebraven les Confirmacions a Sant Ignasi i a Casp. Dues cerimònies ben maques en les que vam pregar per la nostra comunitat del Casal que ha acollit, durant un curs i mig, el procés catequètic d'aquests nois i noies. A més, el mateix dissabte s'iniciava una trobada de Joves Loiola i també, una trobada dels Universitaris Loiola. Ens consta que les dues trobades van anar molt bé.

I per cert, estrenem nou voluntari per elaborar cada setmana el PPT de les lletres de les cançons. L'Abel Chías - de l'equip de monitors de Joves Loiola- s'ha ofert en aquest sentit. Gràcies!!!

I ara, el resum de l'Eucaristia del dissabte:

PREVERES: Jaume Flaquer i Joaqui Salord

HOMILIA: El Joaqui, buscant de crear un ambient participatiu, va agafar el micròfon de mà, per així tenir més mobilitat i poder apropar-se a tots abans de parlar-nos. Va començar a explicar-nos que la lectura de l'evangeli d'avui era l'inici de l'Evangeli de Lluc i que l'inici de tot evangeli era sempre molt important perquè marcaria el desenvolupament i l'enfoc de l'evangeli sencer. I que la idea principal que l'evangelista transmet a l'inici del seu relat, és fonamental tanmateix per entendre allò que ell mateix col·loca com a idea central del seu missatge, idea que es mantindrà en el rerefons de tot l'evangeli... 

Així, si la setmana passada, va ser l'inici de l'evangeli de Joan, amb les Noces de Canà com a inici de la vida pública de Jesús, amb el símbol de la transformació de l'aigua en ví; aquesta setmana és Lluc qui inicia el camí públic de Jesús amb la idea també de transformació que Jesús planteja en el fragment de l'evangeli que després ens va convidar a llegir en veu alta a tots plegats... 

Jesús, ens deia el Joaqui, no va venir a donar cap lliçó ni a instaurar cap religió. Va venir a transformar, la vida en Vida Nova. I ens ho va ensenyar de moltes maneres al llarg dels evangelis. Una va ser aquesta que avui llegíem a l'evangeli mateix, i que ens va demanar llavors llegíssim tots junts en veu alta, primer, pensant que érem Jesús mateix, i, més tard, en un segon moment, com si fóssim nosaltres mateixos qui obríem el llibre d'Isaïes i llegiem...: 

"L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor". Lc 4, 18-19.

En acabar de llegir el text, el Joaqui ens va recordar que de la mateixa forma que Jesús va dir que en aquell moment que Ell havia llegit el text es complien en Ell les paraules d'Isaïes esmentades anteriorment; igualment, en aquell moment en que nosaltres havíem llegit el text, penséssim que també es feien realitat dins nostre les paraules del profeta: "l'Esperit reposa sobre nosaltres, i ens ha enviat a....". 

El Joaqui havía aconseguit llavors, ja no només fer-se partícep materialment, amb el micròfon i la proximitat, sinó fer-nos partíceps espiritualment a tots plegats de l'evangeli del dia i de la importància del mateix...

I va remarcar, llavors, que "la Nova Vida de la que Jesús ens parla és: portar la Bona Nova als desvalguts, alliberar els captius, retornar la llum als cecs, deixar en llibertat els oprimits, i proclamar l'any de gràcia del Senyor". Vet aquí la mostra clara del camí que ara ja sabem hem de seguir si volem estar a prop de Jesús i fer-lo present en aquest nostre món.

Abans de finalitzar, va fer també esment de la 2ª lectura, que ens venia a recordar com el Cos de Jesús i de l'Església està fet de molts i diferents membres, però cap ni un no és menystingut.  És més: tots són/som necessaris, en la nostra unicitat i particularitat, per a construir en aquest món l'exemple de Vida que Jesús ens va venir a ensenyar i regalar. I ens va fer una crida: "cal que ens descobrim en aquesta unicitat".  

Com anem fent al llarg d'aquest temps litúrgic, diverses persones varen sortir a fer una pregària donant testimoni de la seva vivència de la missió que estan duent a terme.

Fins dissabte vinent!

Mercè Mariné

Informe missa dia 19 de gener de 2013

Amics!!

Avui comencem el dia encara amb el bon regust que ens va deixar la celebració d'ahir. Va ser, senzillament, impressionant! Ens van acompanyar el grup Twocats pel Gospel i varen ser ells els qui van liderar tota la part musical de la celebració, amb el suport del Xavi Casanovas i la Laura León ( que formen part de l'equip de músics del Casal). La Sònia, com a directora del grup, va proposar un repertori que va ajudar a fer de l'Eucaristia una autèntica festa, amb moments de silenci i pregària ben preciosos i amb moments d'esclat també espectaculars. Teníem també ahir una setantena de joves d'ESO i Batxillerat que havien estat tota la tarda fent voluntariat. La sorpresa de trobar-se aquesta ambientació musical va ser, per a ells, un regal. Agraïm, des d'aquest espai, la col·laboració dels Twocats pel Gospel i desitgem repetir aquesta experiència de tant en tant.

També vam tenir l'oportunitat d'escoltar el testimoni del Teo Mellén i l'Helena Roig, la Carme Grimalt i el Lluís Pagès que es feien ressò de com viuen la missió.

PREVERES: Jaume Flaquer i Enric Puiggròs

HOMILIA: seguim amb el nostre lema "Feu el que Ell us digui" en una setmana en la que tenim davant una escena ben coneguda: les noces de Canà. Certament, d'aquest passatge se'n poden fer interpretacions diverses, algunes d'elles fonamentades en la màgia, centrades en una acció espectacular de Jesús. Tanmateix, intentem fer-ne una interpretació diferent. El que provoca l'acció de Jesús és, de fet, una transformació de la realitat cap a millor; una manera d'estar present que canvia la situació que viuen les persones i que la fa molt més agradable. Potser avui ens toca preguntar-nos si també nosaltres som agents transformadors de la realitat o si vivim deixant-nos transformar profundament. I encara un matís més enllà: a voltes,sense preparar-ho ni buscar-ho, deixem que la realitat es transformi sense intervenir-hi,només amb la senzillesa de deixar fer l'Esperit..quan això passa, quan deixem que l'acció de l'Esperit flueixi en diem comunió.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 12 de gener de 2013

Estimats!

Després del període de vacances de Nadal, recomencem de nou les nostres celebracions al Casal. Inici de temps ordinari en el que la comissió de litúrgia proposa com a lema "Feu tot el que Ell us digui". Vam trobar, al costat de l'altar, un altaveu perquè, tal com ens va explica el Jaume, al llarg d'aquest temps, es produirà en les lectures dominicals una dinàmica que podríem definir com parlar-escoltar o  cridar-respondre. Al llarg de tot aquest temps litúrgic hi haurà una invitació clara a la missió, a fer el que aquest Jesús, que fa ben poc naixia de nou entre nosaltres, ens proposa. Escoltarem la seva veu? Respondrem? Per aquest motiu, en el moment de les pregàries, diverses persones del Casal van explicitar quina missió estan duent a terme i com la viuen, concretament aquest dissabte vam escoltar la Leslie ( en relació al Postmissa), el Luis ( com a monitor del CIM) i el Nacho i la Miriam ( com a membres de CVX).

PREVERES: Jaume Flaquer, Francesc Roma i Joaqui Salord

MÚSICS: Júlia Diaz, Carme Grimalt i Albert Mitjans ( guitarres), Victor Jordà (bateria) i una servidora als cants.

LECTURES

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14.3,4-7)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.» HOMILIA: El Jaume ens va convidar a fer, de tota l'homilia, un espai de pregària i de record d'algun moment vital important. Ens deia: "Intenta recordar quina ha estat la paraula que ha marcat un abans i un després en la teva vida". Aquestes lectures parlen d'una paraula que és transformadora, que canvia el rumb de la vida. Isaïes anuncia una bona nova: aquí teniu el vostre Déu! i a l'evangeli, en aquest diumenge que celebràvem el Baptisme del Senyor, s'assenyala Jesús i se li diu: "Ets el meu Fill, el meu Estimat, en tu m'he complagut".És en aquest moment que aquest Jesús que sortí del seu poble i que anà a batejar-se al Jordà és reconegut i anunciat per Déu. És a partir d'aquest instant que Jesús comença a caminar en la missió: comença a portar la bona nova als pobres i als captius la llibertat.  Mirem ara la nostra vida, la crida de Déu que puguem haver sentit, escoltat, respost...ha estat Paraula transformadora en la meva història personal? Trobem en Jesús algú que també ens asssenyala i es complau en nosaltres? Doncs, certament, avui dia també hi ha moltes persones que, en la senzillesa, en la discreció, en els gestos més quotidians, són també capaces de respondre un SÍ i de ser altaveu a la missió donada per Déu; a fer realitat el lema que  tot aquest temps ordinari proposa: Feu el que Ell us digui!! Per això va ser ben bonic escoltar els testimonis plens de naturalitat de la Leslie, del Luis, del Nacho i la Miriam ...quantes vegades ens pensem que com més gran i impressionant és l'acció que un fa, més valor té...i potser el més gran i impressionant és la capacitat d'escoltar i de respondre..i després, que cadascú faci el que millor sàpiga i pugui fer. Un altre exemple bonic d'aquesta escolta i d'aquesta resposta va ser també la intervenció de la Manon ( no estic segura si s'escriu així el seu nom). Una noia adulta que, des d'una gran proximitat i senzillesa, va compartir la seva opció per entrar a formar part de la comunitat cristiana rebent el sagrament del Baptisme properament. Va arrencar els aplaudiments de la gent. En fi, potser al llarg d'aquest temps podem dedicar-nos a això: escoltar i no deixar d'escoltar...i respondre i no deixar de respondre. Bona setmana! Montse

s

Missa del Gall 2012

Amics!

Bon any! Hem estat un parell de setmanes sense poder publicar els tradicionals informes de les misses. El final de trimestre sempre és trepidant i no ha deixat cap respir per poder elaborar el resum. En qualsevol cas, l'Advent és temps d'espera i això és el que hem fet també amb els informes: esperar!!

El Nadal ha estat celebrat al Casal en dos moments diferents: la missa del Pollet i la missa del Gall. Ambdues amb molta assistència de gent i ben maques i viscudes. 

Avui traslladem l'homilia que el Francesc Padrosa va compartir a la missa del Gall. Fem-ne una lectura en clau de pregària, posant-hi el ritme, l'entonació i els silencia oportuns, tal com va fer el Francesc en aquella mitjanit: homilia preciosa, que convidava a una profunda pregària i invitava a una silenci impressionant.

" Segons el relat de Lluc, és el missatge de l'Àngel als pastors el que ens ofereix les claus per llegir des de la fe el misteri que s’amaga en un nen nascut en estranyes circumstàncies als afores de Betlem. 

És de nit. Una claredat desconeguda il•lumina les tenebres que cobreixen Betlem. La llum no baixa sobre el lloc on es troba el nen, sinó que envolta els pastors que escolten el missatge. El nen queda ocult en la foscor, en un lloc desconegut. Cal fer un esforç per descobrir-lo. 

Aquestes són les primeres paraules que hem d'escoltar: «No tingueu por: Us anuncio una Bona Notícia que portarà a tot el poble una gran alegria». És una cosa molt gran el que ha succeït. Tots tenim motius per alegrar-nos-en. Aquest nen no és de Maria i de Josep. Ens ha nascut a tots. No és només d'uns privilegiats. És per a tothom. Els cristians no hem d'acaparar aquestes festes. Jesús és dels que el segueixen amb fe i dels que l'han oblidat, dels qui confien en Déu i dels que dubten de tot. Ningú no està sol davant les seves pors. Ningú no està sol en la seva solitud. Hi ha Algú que pensa en nosaltres. 

Així ho proclama el missatger: «Avui us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor». No és el fill de l'emperador August, dominador del món, celebrat com a salvador i portador de la pau gràcies al poder de les seves legions. El naixement d'un poderós no és bona notícia en un món on els febles són víctimes de tota classe d'abusos. Aquest nen neix en un poble sotmès a l'Imperi. No té ciutadania romana. Ningú espera a Roma el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap Cèsar. No treballarà per cap imperi. Només buscarà el regne de Déu i la seva justícia. Viurà per fer la vida més humana. En ell hi trobarà aquest món injust la salvació de Déu. 

On és aquest nen? Com el podem reconèixer? Això diu el missatger: «Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». El nen ha nascut com un exclòs. Els seus pares no li han pogut trobar un lloc acollidor. La seva mare l'ha infantat sense ajuda de ningú. Ella mateixa s'ha valgut, com ha pogut, per embolicar-lo amb bolquers i posar-lo en una menjadora. En aquesta menjadora comença Déu la seva aventura entre els homes. No el trobarem en els poderosos sinó en els febles. No està en les coses grans i espectaculars sinó en el pobre i petit. Hem d'escoltar el missatge: anem a Betlem; tornem a les arrels de la nostra fe. Busquem Déu allà on s'ha encarnat. 

Aquest Nen nascut a Betlem és el punt de la creació on la veritat, la bondat i la proximitat carinyosa de Déu vers les seves creatures apareix de manera més tendra i bonica.Sé molt bé quant els costa avui a moltes persones trobar-se amb Déu. Voldrien creure veritablement amb Ell però no saben com fer-ho. Desitjarien poder-li pregar, però ja no els queda res en el seu interior. Nadal pot serprecisament la festa dels qui se senten allunyats de Déu.

En el cor d’aquestes festes en les que celebrem el Déu fet home, hi ha una crida que tots, absolutament tots podem escoltar:«Quan ja no tinguis qui et pugui ajudar, quan no vegis cap sortida, quan pensis que tot està perdut, confía en Déu-Infant. Ell està sempre vora teu. Ell t’entén i et dona suport. Ell és la teva salvació».  La fidelitat i la bondat de Déu estan per damunt de tot fins i tot d’allò personal i social que no sembla tenir solució. 

En aquest Nen nascut a Betlem, Déu ens regala  un tornar a començar de nou   Sé que les festes de Nadal no són festes fàcils. Els qui estan sols, senten aquests dia  amb més cruesa la soledat. El desnonats o sense sostre mirarant nostàlgics una finestra il·luminada de la que surt una cançó de Nadal. La parella en la què es va apagant l’amor, sent encara  més la seva impotència per fer reviure aquella tendresa que un dia va il·luminar les seves vides.Sé també que aquests dies és fàcil sentir dins de l’ànima la nostàlgia d’un món més humà i feliç que els homes som incapaços de construir.En el fons, tots sabem que, al marge  d’altres moltes coses , no som més feliços perquè no som més bons.  

Doncs bé, Nadal ens recorda que malgrat la nostra aterradora superficialitat i sobre tot , del nostre inconfessable egoisme, sempre hi ha en nosaltres un racó secret en el que encara és possible escoltar una crida que ens convoca a trobar un Infant faixat amb bolquers i reclinat en una menjadora… un Infant que per nosaltres és la força i comprensió de Déu."

Bon any a tots i unes santes festes!

Montse