EUCARISTIA DISSABTE 24 DE MAIG DE 2014

“Déu us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre”

Un altre cop hem gaudit d’una eucaristia molt viva, aquest dissabte, amb vàries comunitats de protagonistes: els nois i noies del CIM, els joves del Després+, els nous pares i mares de l’Espai Ignasià, les famílies d’uns i altres, els habituals de cada dissabte... Una comunitat viva que viu esdeveniments concrets. I un d’aquests és el proper bateig del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu, que han estat presentats pels seu pares demanant l’acollida de la comunitat i comprometent-se a ser testimonis del seguiment de Jesús davant d’ells. Pares i mares del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu: la comunitat unida us exhorta a ser testimonis i us envia en missió! Aquest ha estat el punt de partida de l’Enric per a interpretar l’evangeli d’avui: l’experiència de la paternitat/maternitat. Ens ho ha estructurat a través de tres paraules.

DESCENTRAMENT. Un bebè a casa fa sortir els pares del seu propi jo, condicionant completament la seva vida. Qui mana a casa és el bebè: quan vol menjar, quan cal canviar-li els bolquers, quan no pot dormir... Però com a pare i mare ho veus, ho tens clar: sortir d’un mateix per bolcar-se enfora és bo.

MIRACLE. El miracle de Jesús és que actua retirant-se. És necessari que Jesús desaparegui perquè la seva bona nova tingui efectes. D’igual manera que els pares han de retirar-se del seu jo per donar l’amor als fills. Retirar-se, posar-se en un segon pla, privar-se, renunciar... fa que una altra vida exploti. I llavors reps una força (“em semblava impossible que pogués aixecar-me cada dia a les 3 del matí...”) i una joia (“mentre estava esperant pensava en tot el que perdria però ara em sento tan feliç!”) especials. Això és experiència de l’Esperit. De fet, l’Esperit actua proporcionant-nos la capacitat d’escollir quan la vida ens posa davant d’una elecció: essent fidels a la Paraula, sabent que haurem de renunciar... i que a la fi el que escollim ens farà més feliços.

FONT-DE-VIDA. L’experiència de la paternitat/maternitat és una experiència d’empobriment personal... per fer una vida més enriquida. A voltes no tens claredat sobre què dir i és millor callar, no molestar, ser fidel i assumir la renúncia... i llavors t’adones de la força creadora de l’Esperit i experimentes un gràcies!

Tot això configura el caràcter missioner de l’encàrrec que ens fa Jesús. Recuperem-lo per viure segons la seva Paraula, sortir de nosaltres mateixos i renunciar al nostre jo per compartir amb els altres la vivència creadora de l’Esperit. Comunitat del Casal: Jesús ens exhorta a ser testimonis i ens envia en missió!

EUCARISTIA DISSABTE 17 DE MAIG 2014

“Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida” 

Avui, m’he quedat en dos moments d’aquesta Eucaristia en què la litúrgia encara ens manté en plena vivència pasqual.

En primer lloc, no puc deixar de fer present, tot i que no la coneixia, l’alumna de Jesuïtes Casp: Anna Navarro. Ens ha deixat aquesta setmana i ja és amb el Senyor. Sorgeixen moltes preguntes al voltant d’una vida estroncada als setze anys, en plena adolescència i somnis per davant; l’únic que podem fer és recolzar la seva família i pregar.  Des d’aquestes humils lletres, acompanyar-los a ells i a tota la comunitat educativa de Casp en aquests moments de dolor, però alhora de fe des del silenci de la incomprensió.

En segon lloc, no vull parlar tant d’un fet concret o una vivència, sinó del programa de vida que ens ha presentat en Llorenç Puig des de la seva preciosa homilia. I, quan dic preciosa, no ho dic perquè sí, sinó per què ens ha explicat, des de l’Evangeli d’aquest cinquè diumenge de Pasqua (Jn 14, 1-12), les imatges que ens ajuden a seguir Jesús. Només un breu resum de cadascuna d’aquestes imatges, ens pot ajudar durant aquesta setmana a veure amb quina d’aquestes ens identifiquem més en el nostre seguiment a Jesús:

- Pedra angular: alhora que es tracta d’una pedra de gran importància perquè és la pedra que dóna equilibri, també es tracta d’una pedra maca, decorada. Així doncs, ens podem preguntar: és Jesús qui equilibra les nostres forces? És Jesús referent de bellesa , força d’equilibri en les nostres vides?

- Camí: per on i com hem de seguir el camí?

- Veritat: esperança i amor...són les forces de la veritat? De la nostra veritat?

- Vida: vivim des de la bondat i l’amistat, com Ell ho va fer?

Fins aquí han estat les imatges, potser, més conegudes; però, el que realment ens pot ajudar en la nostra vida espiritual és el següent programa de Vida des de tres imatges que surten a l’Evangeli i que acostumen a ser desconegudes:

- Temple Espiritual: el temple és el lloc de la presència de Déu. Som presència i lloança des de la nostra vida de cada dia?

- Sacerdoci Sant: som cridats a ser sacerdots, intercessors en la pregària i en la Vida.

- Víctima espiritual: ser donació pels germans.

Aquest és el nostre programa de Vida: ser temples, sacerdots i víctimes

I, com a comunitat? Doncs saber que hem estat poble escollit i “començar a agafar el gust de ser Poble de Déu”, tal com ha dit el Papa Francesc. Així doncs, tenim un bon camí a recórrer tots junts!

Gràcies, Llorenç per les teves paraules...ens han ajudat a entendre una mica més el missatge d’avui.

Agrair, també, la presència dels joves que començaran el camí per a rebre la Confirmació (moltes felicitats!), la presentació de la Pasqua de Berchmans d’Hostalets de Balenyà que ens han fet la Marisol i la Júlia, la participació dels nens que continuen fent camí amb el CIM, l’animació del grup de música des dels seu excepcional acompayament als cants i...sobretot, gràcies a tots els que, amb la nostra assistència al Casal Loiola fem possible que aquesta Eucaristia sigui ja part del programa de Vida de cadascun de nosaltres.

Us deixo amb aquesta imatge...que sapiguem seure i aturar-nos en aquest camí amb Jesús! Bona setmana a tots! (Marta Millà).

EUCARISTIA DISSABTE 10 DE MAIG 2014

Avui, una Eucaristia plena de gent, amb els nens del CIM, joves de Voluntariat de la ESO, joves de confirmació, monitors, famílies,… Un plaer compartir amb tots la pregària, els cants, … i les ganes de seguir Jesús. Avui ens han presidit en Jaume Flaquer i Silvestre Falguera.     .

La lectura de l’evangeli ens adreçava al nostre lema de Pasqua: “JO SOC LA PORTA”.  

Jesús, el bon pastor i, com ens ha dit el Silver, nosaltres:

·         cridats a ser ovelles però “amb personalitat”, cadascú és diferent i important!,

·         cridats a ser també pastors, tenir cura dels altres i

·         cridats, com a Comunitat Cristiana, a tenir la porta oberta a tothom qui vulgui trobar Déu i seguir Jesús.

Aquest és el meu desig, una comunitat viva i oberta que afavoreixi la trobada amb Jesús.

Gloria Lopez-Barrena i Fermin Cuasante

Eucaristia 4 de maig de 2014

QUEDA'T AMB NOSALTRES

Si haig de resumir la celebració d'ahir en poques paraules em quedo amb aquesta frase de l'Evangeli i que va ser una de les cançons-oracions que vàrem poder compartir.Dissabte , enmig del pont , però amb una àmplia assistència , vam tenir l'oportunitat de compartir l'Eucaristia amb el nostre estimat Pere Borràs sj que la va oficiar .Després de tantes marxes populars i trailwalkers , l'evangeli d'ahir era molt apropiat . Els deixebles de Jesús caminen cap a Emaús xerrant de les seves coses sense adonar-se’n  que era el mateix Jesús qui els acompanyava . Pere Borràs ens fa veure aquests versicles com la primera catequesi als primers cristians del sentit de l'Eucaristia . Jesús després de caminar amb ells els parla de les lectures i parteix el pa . És llavors quan s'adonen que és el mateix Jesús .Els deixebles en el seu caminar, senten el desànim , el fracàs . Això ens passa sovint . Ens desanimem davant les dificultats i ens enretirem . Joan XXIII deia que ens convertim en "profetes de calamitats " . Però no és d’aquests tipus de profetes dels que necessitem . Ens cal esperança i moltes ganes de millorar . La fe , davant de les nostres limitacions , és sentir que som estimats per Déu , ens deia Pere .Que el Senyor ens doni força i ànim per seguir endavant malgrat les nostres limitacions i, seguint el lema d'aquest temps: Que el ressuscitat, Jesús "ens obri la porta" per ser exemple de servei als altres, ens obri el camí de la vida i ens ajudi a desinstal·lar-nos.

Senyor Jesús, que et sapiguem reconèixer en el nostre camí per la vida. Queda't amb nosaltres.

Juan Mezo

DISSABTE 26 D'ABRIL - TEMPS PASQUAL

Comencem el temps Pasqual amb un nou lema: JO SÓC LA PORTA.

És Jesús ressuscitat qui ens obre la porta!!!.

 "Avui hi ha poca gent. Després de la Pasqua a Hostalets hom té una sensació de certa soledat i fins i tot el ciri i la creu també semblen més solitaris. Amb el lema de fons “Jo sóc la porta” a les lectures hem recordat les actituds de les primeres comunitats cristianes que ho posaven tot en comú i l’alegria de creure en el Senyor. En Jaume ha desenvolupat àmpliament el sentit de la salutació semítica “la pau sigui amb vosaltres” de l’Evangeli com a  expressió o signe de confiança en Jesús. Avui, però, semblaria que el missatge més clar ha estat l’alegria pasqual d’aquells que creuen sense necessitat de veure". Sergi Jauma i Antònia Torras.

"Records per als del Cim a la Conreria i els participants en la Trailwalker d'Oxfam-Intermón.
Especial memòria per Ramon Ros (Pare famílies assistents al Casal) difunt just després de la comunió de la néta i pels pares d'en Carles Alonso (professor de St. Ignasi i membre CVX Clot)
Primera lectura: vivència de la primera comunitat cristiana.
Segona lectura: 1a carta de Sant Pere, on destaca l"alegria de la primera comunitat cristiana".
Evangeli: no siguis tant incrèdul, sigues creient.

En tot l'evangeli de Joan la salutació que fa Jesús és l'única vegada que surt "Pau a vosaltres ", comú entre els jueus i els musulmans.La Pau de Jesús no és fruit d'un armistici, ni d'una victòria d'algu sobre algú altre. Tranquil·litat d'un fill en braços dels pares, tranquil·litat de fons malgrat les tempestats de la superfície. Tomàs demana veure les ferides com a mostra d'experiència religiosa, no és una manca de fe, sinó que les marques de la passió, de la creu són el que diferencien al ressuscitat de Déu, l'experiència de Déu ens porta a sentir el que passen els qui pateixen" Xavier Obiols. 

DIUMENGE DE RAMS, 13 D'ABRIL 2014

En Josep Maria Riera comparteix amb tots nosaltres el resó de l'eucaristia:

La capella és mig plena, sortim i ens disposem a rebre al Senyor amb els rams d’olivera i llorer. Els nens enlairen les palmes i els palmons, i en Jaume ens beneeix abundantment amb aigua fresca fent que esclati la joia al nostre cor. Entrem en processó i comencem l’Eucaristia. Les lectures d’avui ens preparen per poder copsar el gran misteri de la Passió i mort del Crist, ja anunciat en la primera lectura. En Jaume ens convida a escoltar i sentir amb els ulls clucs l’Evangeli; cosa que faig a estones, i en aquestes em trobo amb un Judes que traeix per ambició, un Pere que nega per por, un seguidors que s’adormen quan més els necessita, un poble que es deixa arrossegar sense qüestionar-se res i que tot plegat porta a Jesús a la Creu acabant l’Evangeli amb el silenci de Déu sobre el món.De l’homilia del Jaume jo em quedo amb la pregunta que ens fa: des de quin dels diferents personatges i situacions del Evangeli em miro jo la mort en creu de Jesús?

Surto amb l’esperit renovat per que durant aquesta Setmana Santa sigui capaç de viure-la més profundament i se’n derivi un compromís mes actiu vers al món actual, jaque sovint tinc la sensació que Déu resta en silenci.

Ressons del 5 d'abril de 2014

Amics!

Després d'un temps llarg d'aturada del blog; temps que ha estat de reflexió i reformulació, reprenem poc a poc i progressivament el ritme. Compartim, doncs, amb vosaltres de nou aquest espai que, a partir d'ara, serà senzillament el ressò de l'Eucaristia del dissabte per part de membres de la comunitat de Casal.

  "Avui a  l’Eucaristia ens comentava el Jaume que hi ha moments a la nostra vida que no podem sortir de les nostres tombes tot sols i que necessitem dels altres i de Jesús  per poder ressuscitar. Dono gràcies pel regal de la COMUNITAT perquè compartint  m’interpel·la, m’anima, m’empeny a sortir de les meves tombes i m’ajuda a viure la fe en el dia a dia".

Marta Carnicer

"La resurrecció de Llàtzer és un passatge molt intens i colpidor si es viuen situacions de patiment.  Hi ha molts punt de l’homilia de Jaume que m’han ressonat especialment:

Prenc  consciència d’un Jesús que plora la mort del seu amic. Tot i sabent el final de la història Jesús plora. La seguretat de la seva esperança no treu dolor a la situació de actual de mort.

Prenc consciència del nostre paper com a alliberadors: 

el món està ple de situacions de dolor intenses: totes les víctimes de catàstrofes naturals, guerres, injustícies. També hi ha pous interiors per malalties físiques i psíquiques..., però  també hi ha i,  són molt durs, pous de mort interior on alguns es fiquen erròniament ( per rebel·lies, manca de valors, ). Tant de bo que nosaltres podem ser instrument d’amor alliberador per guarir ferides  i fer sortir persones del seu pou!!!.

Amb humilitat , prenc consciència de la meva impotència. Com el “vull, lluito, aconsegueixo” a vegades no funciona, el voluntarisme té límits. Prenc consciència de tot el que necessito l’amor dels altres, del valor de l’acompanyament i la necessària interpel·lació dels companys de comunitat....Com a vegades necessito d’algú que em cridi!!!!

Marisol Ortiz

"L'homilia del Jaume em va ressonar profundament, fins al punt d'emocionar-me. Jo sempre era de les convençudes que si vols pots, fins que la malaltia va trucar a la meva porta, i ara encara que continuo volent,  per poder, necessito dels altres, de la pregària, de Jesús.  Gràcies Comunitat "

Anna Arbonés