any 2011: Des de la diàspora 1

Estimats,

El passat dissabte vàrem celebrar la darrera Eucaristia al Casal Loiola, seguint amb la nova distribució de la capella que sembla que s'està valorant satisfactòriament i tancant, d'aquesta manera, el cicle del curs 2010-2011. Va ser una Eucaristia especial en la que es van estrenar el Loiola Gospel Cor..i ho van fer de meravella!! Felicitats pels cants que vau aportar a la celebració i pel concert posterior.

En aquesta darrera Eucaristia celebràvem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat; sens dubte, ben simbòlic en el sentit que, a l'homilia, l'Alexis ens parlava de Déu - comunitat i Déu - història. Se'ns recordava l'experiència dels primers cristians; una experiència que no és cap teoria elaborada sinó que parteix del que han viscut amb el Crist. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic per salvar el món.De fet, els primers cristians se saludaven amb les paraules: "Que la gràcia de Jesucrist el Senyor l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres". Allò experimentat i viscut no es podia formular d’una altra manera! Es tracta, doncs, d'una comunitat cristiana que aprofundeix en el que ha passat en aquella creu i en aquella vivència del que anomenen Resurrecció.És un Déu lliurat als homes que ho ha donat tot. No li queda res més per donar. Déu es dóna totalment perquè l’home visqui més enllà de la mort, amb una vida nova, amb la vida de l’Esperit.Déu s’ha lligat de tal manera a la humanitat,Déu és el qui des de sempre surt de si mateix cap als homes... vol fer comunitat amb els homes, i ho fa pas a pas, com és la nostra vida, en un diàleg continu de fets i paraules, esperant a cada pas la nostra resposta, la de cadascú i la de tota la humanitat. Nosaltres, ens deia l'Alexis, som convidats durant aquest estiu a fer camí amb Déu, vers Déu: comunitat i història... deixant-nos acaronar i acompanyar pels germans allà on els trobem, allà on es pugui fer comunitat... I per això, seguim caminant en comunitat a través de la tercera edició "Des de la diàspora". I com sempre, esteu ben convidats a fer el comentari de les lectures el diumenge que vulgueu. Només cal llegir-les, pregar-les, deixar-se descol·locar...i escriure!! M'ho podeu enviar per mail i jo ho publico. Només seria interessant que em digueu quin/s diumenge/s us reserveu per tal d'organitzar-nos...animeu-vos! que aquest espai és de tots i per a tots!! Compto amb tots vosaltres!!

I ara, començo la primera!

DIUMENGE DIA 26 DE JUNY: SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST

Lectures

Dt 8,2-3.14b-16a

2 Recorda't de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T'ha afligit i t'ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. 3 T'ha afligit fent-te passar fam, però després t'ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. 14 Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. 15 Ell t'ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d'escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d'aigua de la roca dura; 16 en aquest mateix desert, ell t'ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.

1Co 10,16-17

La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? 17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Jn 6,51-58

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

-Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

53 Jesús els respongué:

-Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

COMENTARI

Pel que llegeixo, sembla que ens trobem amb un tema que centra les lectures del dia: l'aliment. I curiosament, el capítol 6 de l'evangeli de Joan comença amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. A mi em sembla que estem recorrent un itinerari que parla per si sol: venim de la Pentecosta, moment en el que els deixebles són enviats, passen  a ser apòstols: cridats a ser Crist en el món. Passem, després, per la Trinitat: Déu ha fet nova aliança amb nosaltres de la manera més contundent possible: donant la vida per nosaltres. Déu s'ha encarnat en algú que comparteix la nostra humanitat, la nostra feblesa, el nostre pecat..i, malgrat tot, ens torna  a dir: "és amb tu, home/dona amb qui vull caminar. Sóc amb tu i res més. I no puc donar més. Ho he donat tot."

I ara, aquesta setmana, intueixo un pas més en el recorregut: la invitació amb viure amb el Crist Viu, el Ressuscitat. A l'inici del capítol 6, Jesús sacia la fam de les persones amb la multiplicació dels pans i els peixos. Ara, en aquest fragment, ens parla d'una altra mena d'aliment. Rebre el cos de Crist, beure la Sang del Crist és respondre al mateix Crist Ressuscitat. És obrir totes les portes, deescobrir tots els secrets per deixar que sigui Ell el qui guiï els nostres passos.

La veritat és que jo sempre dic una cosa que sé que a molts els pot sobtar: d'una missa un no en pot sortir especialment satisfet i content...enteneu-me! En podem sortir reconfortats, en podem sortir vius en el sentit més profund de la paraula però si ens aturem una mica en les lectures que escoltem....qui no s'impressiona? Fixeu-vos aquest diumenge passat: "si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres" "Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu" "T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir"...en fi...només amb aquestes tres frases, n'hi ha per pensar-hi molt! Per això, em sembla a mi que el moment de combregar és el moment de màxima intimitat amb el Crist perquè estem responent, setmana rere setmana, a aquesta aliança que Déu ha fet amb nosaltres. I, per tant, això ens obliga, ens compromet. Si Crist Viu és en mi i viu en mi...on és?com és la meva vida? En què em transforma cada dia?

I encara una darrera idea que em sembla també ben il·luminadora en aquest moment de diàspora: "nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa". Això ho diu Sant Pau. I si ens ho creiem i ho vivim així realment, al llarg d'aquest estiu, cada vegada que combreguem segur que tindrem un moment de pregària per aquesta nostra comunitat del Casal que vol ser un únic cos ara repartit per diversos indrets.

Demanem-li al Jesús que s'instal·li amb força al nostre interior..o més ben dit, que el deixem instal·lar-se!! Perquè Ell no deixa mai de trucar la nostra porta i són tantes les portes que cal creuar per arribar al fons de l'ànima....que és admirable la seva persistència i la seva fidelitat a nosaltres!

Un petó!

Montse

 

Informe missa Pentecosta 2011

Estimats!

El passat dissabte, penúltima eucaristia del curs al Casal i celebració de la Pentecosta. La novetat d'aquest dissabte va ser trobar-nos una capella completament capgirada en la que l'assemblea es reuneix al voltant de l'altar ubicat més al centre de la sala. Provatures que el grup de litúrgia va realitzant, amb la col·laboració de molta gent, per tal d'aconseguir que les nostres celebracions siguin,de fons i de forma, trobada de la comunitat reunida al voltant de la taula i permetin una major implicació i participació de tots. Al final de la missa es van fer algunes valoracions que, en línies generals, eren ben positives.

I aquí l'informe de la setmana!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas i Edu Escudero ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel) i Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 2,1-11

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

-¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

1C 12-3b-7.12-13

3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant.4 Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

Jo 20,19-23
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

-Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

HOMILIA: Avui, si m'ho permeteu, em tornaré a prendre la llicència d'inspirar-me en les paraules de l'homilia de dissabte deixant sortir el que a mi em suggereix més personalment. L'Alexis ens recordava que la setmana anterior ens parlava d'una mena de títol de la seva homilia: "tot està fet i tot està per fer". Aquest dissabte, el títol seria un altre: tot torna a començar! La Pentecosta no és altra cosa, ens deia, que una nova creació. Tornem a ser engendrats de nou ( lema que, de fet, ha estat el fil conductor de tot aquest temps pasqual). És el moment del re-inici. I aquí em quedo. Amb aquesta inspiració ja en tinc ben bé prou. Traduït als temps que corren, parlem de fer un "reset". Quantes vegades no ens ha passat que davant d'un ordinador hem topat amb el desastre de veure'l bloquejat, aturat, sense cap reacció visible a les instruccions que se li donen al teclat? I aleshores només ens queda una sortida si volem recuperar alguna cosa: "resetejar" ( no sé si existeix aquesta paraula..). I es produeix el miracle: tot s'engega de nou, recuperem els arxius i correm a revisar que tot estigui correcte i ens afanyem a fer alguna còpia de seguretat per no perdre cap detall, cap informació, cap record entranyable....La Pentecosta és el nostre "reset" particular. És el moment en el que Jesús ens convida a desbloquejar les pors i les inseguretats; moment en el que un, davant les nafres visibles del cos de Crist, desperta a una nova vida, reneix de nou, amb la mateixa actitud de Sant Francesc quan deia "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau". Igual que en un ordinador bloquejat, ens toca fer el reset i recuperar els nostres arxius. Ens toca regalar-los, oferir-los, compartir-los perquè tots són do rebut i regalat per Aquell que ara, davant nostre i havent mort en creu, ens diu: "també jo us envio a vosaltres". Un bon amic meu sempre diu: " a qui molt se li ha donat, molt se li demanarà". Voleu dir que no se'ns ha donat ja moltíssim? Sigui quina sigui la nostra vida,no ho és tot ja el sol fet de sentir que Jesús ens acull malgrat tot? Qui necessita res més? Probablement, el nostre re-inici passa per aquesta mirada atenta a un Jesús que ha donat la vida per nosaltres, especialment per atendre i acollir els més abandonats. La nostra Pentecosta és néixer de nou a una vida nova en la que se'ns espera i des de la que se'ns reclama. Estem units en el Crist i batejats en un sol Esperit al costat dels més pecadors, dels més sols, dels més malalts. Estem cridats a omplir el món, a donar testimoni de la pau del Ressuscitat. Podem omplir cada dissabte la nostra capella del Casal però de res no serviria si no omplim després el món en el nom de Jesús. Quan fem el reset, intentem que a la nostra pantalla apareguin les noms i les cares de tots els qui ens esperen i ens necessiten. Deixem d'emmagatzemar tanta riquesa i d'amagar-la sota codis i contrasenyes.. que la nostra petitesa i la nostra por no facin molt més profundes les ferides del Crist que no són més que les ferides del món en el que vivim i respirem.

I aprofito per comentar, també, la profunda impressió que em va causar sentir el testimoni de la Montse Valls de Fòrum Joves en el seu missatge planer, directe, sincer i valent. Gràcies,Montse!

Una bona setmana a tots, amics!! Ens veiem aquest dissabte en la darrera eucaristia del curs.

Montse

 

 

 

Informe missa 28 de maig de 2011

La misa del sábado 28 fue escasa en asistentes pero intensa en contenidos y en partipación. Seguimos en la Pascua: la alegría del Cristo resucitado. Ante la celebración de la Ascensión, Cristo dice que no nos dejará huérfanos; Él está en el Padre, pero nosotros en Él y Él en nosotros.

Al principio de su homilía, siempre cercana, siempre llena de paz, Alexis recordó la frase de Pedro: "Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu, peró feu-ho serenament i amb respecte". Esta frase está de plena actualidad con la cercanía de las elecciones del 22 de Mayo y con la respuesta del movimiento "Democracia real ya". Es necesario que seamos primero conscientes de la esperanza en Cristo, si queremos transmitirla a otros. Pero ese mensaje ha de ser pacífico y respetuoso, porque si no no sería coherente y no podría ser entendido.

Durante la homilia, hubo mucha participación de personas que manifestaron su opinión ante el movimiento "Democracia real ya", su significado y su eventual impacto en nuestra sociedad ante el futuro. La comunión fraternal para compartir y eliminar diferencias y barreras, la fortaleza en medio del sufrimiento, la eliminación de idolatrías, la disponibilidad para "estar siempre a punto para dar una respuesta a todo el que nos pida una razón de nuestra esperanza, con serenidad y respeto" son puntos claves en nuestras vidas, que tienen plena actualidad hoy, que nos exigen una respuesta, y que nos dan fuerza porque en esa respuesta no estamos sólos, Cristo está con nosotros y en cada uno de nuestros hermanos nos lo manifiesta.

Catequesi: vam dir als nens que el fet que l'Esperit vingués a nosaltres era una experiència que sentíem al nostre interior i que l'havíem d'acollir i obrir-li les portes del nostre cor. Jesús ens va dir que no ens deixaria orfes perquè habitava en nosaltres i no ens deixaria mai. Per a representar aquest fet vam dibuixar unes cases amb la porta oberta i alguns van dibuixar un cor dins d'aquesta porta oberta.

 

MªAngeles y Esteban

Qué tengáis buena semana y hasta el sábado que viene!

Informe missa 4 de juny de 2011

Estimats,

anem arribant al final del cicle Pasqual compartint en el si de la nostra comunitat l'experiència del Ressuscitat que ens envia a ser testimonis seus en el món.

PREVERE:Alexis Bueno

MÚSICS: Xavier Fernàndez, Oriol Prado ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i Laura León ( violí). Una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 1,1-11

1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.

3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:

--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.

6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:

--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?

7 Ell els contestà:

--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:

--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Ef 1,17-23

17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. 18 Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.

Mt 28,16-20

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

HOMILIA:Avui, festa de l'Ascensió. Ens trobem al final  del cicle Pasqual, moment en què la Pentecosta ja comença a anunciar-se. Moment en què els deixebles, encara sobtats i desorientats per tot el que acaba de succeir, no acaben de saber què fer, cap a on dirigir-se. Han rebut molt. Tenen a les seves mans una herència massa gran com per deixar-la perdre... la Pasqua i, amb ella, la Pentecosta és el pas de la presència física de Jesús a la presència de Jesús en una comunitat que es posa en marxa. I la comunitat universal està cridada precisament a això. I la comunitat universal camina a base de moltíssimes comunitats locals que contemplen també l'herència rebuda, que saben que a les seves mans hi ha encomanada una missió i que estan disposats a caminar. I la nostra comunitat del Casal és una d'aquestes comunitats locals. Què hem de fer, doncs, amb aquesta herència rebuda? Anem repassant l'evangeli per tal de trobar-ne algunes pistes.

En primer lloc, ens toca anar a Galilea, com feren els deixebles. A Galilea Jesús va conviure amb la seva gent, en el dia a dia més quotidià, en el que conté de "normalitat" un dia qualsevol. Per a nosaltres, anar a Galilea no és altra cosa que contemplar la nostra vida quotidiana. Contemplar la gent que s'hi mou, els paisatges que habito, els itineraris en els que em moc, les interaccions que s'hi produeixen. Aquí està, doncs, la primera pista: el Ressuscitat ens envia a la nostra vida quotidiana.

En segon lloc, els deixebles cerquen una muntanya dins de Galilea, signe d'un cert "recés", un cert espai de trobada amb Déu. Per a nosaltres, cercar en el nostre viure de cada dia, aquesta trobada íntima amb el Pare, moments de pregària, de relectura bíblica, de silenci.

En tercer lloc, tal com passà amb els deixebles, reconèixer que en el nostre camí també hi ha moments de dubte, d'incerteses i, també alhora, moments d'adoració, de vivència de la proximitat del Senyor en la nostra història. La vida té això, una barreja de tants sentiments a voltes contradictoris que ens descol·loquen..però certament, sí que hi ha una veritat que podem proclamar davant del Pare: aquí estem! Amb els nostres dubtes i amb les nostres certeses; amb la fe que cadascú pugui tenir i viure...

En quart lloc, Jesús Ressuscitat se'ns acosta i ens envia a la nostra Galilea: "Aneu". En aquest moment, se'ns diu a cadascú de nosaltres: ja ho has rebut tot. Tot t'ha estat donat. Ara engendra, dóna testimoni del Crist, fes renèixer els germans a una vida nova i plena amb la certesa que Ell és en nosaltres i amb nosaltres.

Potser ens caldrà fer molt nostre aquella frase que cantem tan sovint "Som testimonis de resurrecció. Els ulls, la veu, els gestos han de dir: Jesús és viu".

Anem, doncs, caminant per la nostra Galilea. Acollim tot el que hem rebut. Retornem multiplicat el que ens ha estat donat. Siguem testimonis vivents del Crist. Que tot el nostre cos, cor i cap parli d'Ell en la nostra vida. I en aquesta línia, que preciós aquest gest, que hem anat fent les darreres setmanes, d'escoltar testimonis de la comunitat. Aquest dissabte, un testimoni preciós d'un grup d'Universitaris Loiola. Gràcies!

POSTMISSA: Un bon grup de joves es van proposar una gesta...veure les tres pel·lícules de El Senyor dels anells per comentar-les després en la seva lectura teològica. Varen començar a les 16h del dissabte a la tarda i, fent una pausa per la missa, varen acabar a les 7h del matí del diumenge. Evidentment, han perdut una nit de son...però estan realment feliços!! Bona iniciativa, sense dubte!

Bona setmana!!

Montse

Informe missa 21 de maig de 2011

Nens asseguts al terra, joves al davant, pares i grans al darrere!. Tots preparats que comencem!!!!.

5è Diumenge de Pasqua – JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA

Comencem l’eucaristia prenent consciència del nostre entorn. És l’últim dia del CIM. Finalitza una trobada al Casal de 4t d’ESO preparant la confirmació. Després de l’eucaristia un grup de joves s’adreçarà al Casal Arrupe per iniciar el recés preparatori del Magis. Demà tenim eleccions: Interpel·lats per la situació econòmica i en sintonia amb el desig de tenir una democràcia real !!!!

Celebrant: Alexis Bueno S.J.

Músics: Xavier Fernàndez, Xavi Casanovas, Victor Jordà, Luis Jordà i altres col·laboradors

Catequistes nens: Anna Vernis i Pep Sitges.

LECTURES:

Fets 6,1-7

HOMILIA: comença l’evangeli amb una frase molt necessària avui en dia: “Que els vostres cors s’asserenin”, els cors dels monitors del CIM, els cors iniciant la confirmació, els cors del Magis, els cors dels grans, els cors amb dificultats, els cors malats... ¿amb quin cor escoltem aquesta eucaristia?. Les preguntes dels deixebles continuen totalment vigents 2.000 anys després, els nostres cors encara es pregunten: ¿quin és el camí?. Ressona amb tota la seva força i contundència la frase de Jesús: “JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA”. ¿Què en fem d’aquesta frase? ¿On comença el meu camí?. Seria massa còmode un Crist senyalant i dirigint un únic camí, sense haver de pensar, sense errades... Però tenim un Crist present a tot arreu, tot pot esdevenir camí!!. Jesús hi és present als camins de tots els cors que de debò cerquen el Regne!. Aquest Regne comença al camí que inicia el primer pas de cada germà que pensa servir als altres com Jesús va fer-ho!. No hi ha un únic camí i ha un munt de camins amb el Crist ben present!!!. ¿Des de on Jesucrist em convida avui a fer el meu primer pas?.

PREGÀRIES: ens afegim a les pregàries dels grups de confirmació: “ara que estem indignats per la situació del món donem un pas endavant en el nostre compromís, malgrat els dubtes, les manques de força...”

CATEQUESI: els nens ens han portat una equació matemàtica:

Tenim encara més pistes per encetar el nostre camí:

CJ: CONFIAR EN JESÚS + CJ: CONÈIXER JESÚS +AJ: ACTUAR COM JESÚS=P: PARE

TESTIMONI: avui hem escoltat un altre dels testimonis de resurrecció que ens han acompanyat durant aquest temps pasqual. Tenim el testimoni de Lluis, monitor del CIM. El gener passat va fer la seva confirmació, guiat per una interrogant que el va portar a trobar la resurrecció amb els nens del CIM.

Fins demà!!

Marisol Ortiz

1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres. 2 Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:
-No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules. 3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca. 4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. 6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
7 La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.




1Pe 2,4-9
4 Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. 5 Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist. 6 Per això es diu en l'Escriptura:
Poso a Sió un que és pedra angular,escollida, preciosa;els qui creuen en ell no quedaran confosos.
7 Per tant, vosaltres, els qui creieu, teniu un gran honor. En canvi, per als qui no creuen, la pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal, 8 i és pedra d'ensopec i roc que fa caure; hi ensopeguen els qui refusen de creure en la Paraula: a això estaven destinats. 9 Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s'ha reservat, perquè proclameu la lloança d'aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.


Jo 14,1-12
1 »Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
5 Tomàs li pregunta:
-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
6 Jesús li respon:
-Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.
8 Li diu Felip:
-Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.
9 Jesús li respon:
-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.

Informe missa 7 de maig de 2011

Estimats!

Una eucaristia plena de gent com tantes vegades, i ben viva amb els grups de confirmació de 4t ESO, el grup gamma, el CIM.....El Joaquín Barrero, assistent del P. General , que es qui fa l'homilia, ens fa partíceps de la seva alegria de poder veure rostres que pertanyen a una comunitat, ja que actualment fa una feina més de despatx i per tant compartir una eucaristia com aquesta li dóna forces per continuar la seva feina. Donem gràcies a Déu que hi ha gent com el Joaquin que treballen en l'anonimat al servei dels altres. I tanmateix al parlar de rostres ens interpel·la i ens preguntem quins rostres oferim nosaltres al altres: són oberts, mostren acolliment, son uns "rostres evangelics"?

Aquí l'informe:

PREVERES: Joaquín Barrero, Alexis Bueno, Jesús Renau.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i els alumnes del grup Gamma del col·legi Sant Ignasi.

LECTURES:

Fets 2,14.22-23

14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.

1Pe 1,17-21
17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

Lc 24,13-35
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
-De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
-Què hi ha passat?
Li contestaren:
-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
-Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:
-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
-Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

HOMILIA: El Joaquín Barrero ens parla d'aquest Crist , el de Divendres Sant que és el mateix que el Crist ressuscitat, amb senyals de dolor i sofriment igual que el que passa al nostre món però amb alegria interna al rostre, alegria que ens mostra esperança. Comenta que ha llegit en un diari que l'alegria de la Pasqua no s'hauria de celebrar aquest any que hi ha tant patiment i tantes guerres al mon, però ell creu que no ens ho podem callar que s'ha de compartir, perquè l'alegria de la Pasqua no fa mal a ningu, no destorba i no causa dolor, es sinònim d'esperança.

Potser a vegades ens calen les ulleres del nens de la catequesi per veure amb més claredat, amb ulls de fe. El Joaquin ens encoratja a que aquesta alegria i esperança ens ajudi en moments d'incertesa, de dubtes, de dolor i desencís i no fugir com els deixebles d'Emaus a casa nostra, sino romandre en la comunitat, aixoplugar-nos en ella i continuar fent costat, com va fer Maria que no entenia moltes coses, però va romandre al costat de Jesus en la Creu. I també va insistir que aquesta fidelitat al Crist i compartir l'eucaristia en comunitat fa que les diferències que puguin sortir entre nosaltres quedin superades.

La Ressurreció, com diu el lema d'aquest temps de Pasqua, ens engendra de nou i ens dóna una força que ens transforma i és, en paraules d'un dels rostres de la comunitat, la Rosa, acostar una miqueta més el regne de Déu al nostre món.

 

Que seguim essent comunitat enviada al món en nom del Crist ressuscitat!

Albert Sitges i Glòria Milà

Informe missa 30 d'abril 2011

Estimats!

Evidentment la celebració d’aquest dissabte era força especial. El retrobament després de les diverses celebracions de la Pasqua, on tantes coses hem pogut compartir, on el nostre seguiment del Crist té més sentit que mai, reclamava una gran celebració… i Déu n’hi dó la que hem tingut aquest dissabte. Per començar l'homilia la Leslie ens en tenia preparada una de bona, ja que hi havia una imatge presidint que representava el Crist ressuscitat (de fet n’era un dibuix) i que ella va omplir…..amb petites fotos de tota (bé un gran nombre si més no) la gent que ens apleguem al Casal.

Aquí teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavier Fernández i Albert Mitjans ( guitarra) Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

EVANGELI:

Jo 20,19-31HOMILIA: La idea ens l' ha explicat l’Alexis en la homilia, tot i que “una imatge val més que mil paraules” : TOTS I CADA UNA i UN DE NOSALTRES SÓM EL CRIST RESSUSCITAT !!. I és que la resurrecció de Jesús es personalitza en el nostre dia a dia, en la nostra manera de fer i per això podem dir que veiem a Jesús en l’altre. I això, a la vegada, dóna un altre sentit a la Comunitat que és l’Església, tot i la seva pluralitat, per sobre de la gran diversitat, per damunt de les diferents maneres de viure i seguir a Jesús, és en Ell precisament on tots units, aportant el nostre granet de sorra, personal, reservat, anònim, fem possible que Jesús ressusciti constantment.

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Renoi, quina responsabilitat i alhora quina gran alegria. A mi m’ha triat, tant petit (i mai millor dit) com sóc, però a la vegada qué poc en sóc de conscient i realment compromès en la costrucció del Regne en el meu anar fent diari, en la feina, en la Uni/Insti/cole, a casa, amb la família, amb els amics, amb els germans?? “Aquí te quiero ver". Si tant m’omplo la boca dient que crec en el Crist ressuscitat, cal que es concreti en fets i no en paraules. Com ens deia algú en la reunió de Comunitat d’aquesta setmana “del creer al hacer muchas veces hay una gran distancia”.

Al final de l'homilia hem encetat el que podriem anomenar una nova secció de la nostra eucaristia : membres de la nostra comunitat comparteixen amb nosaltres la seva “resurrecció” viscuda. La primera ha estat la Gemma, que ja fa més de 8 anys comparteix a través del servei de voluntariat del Quart Món amb d’altres companys la tasca d’acompanyar un col·lectiu de famílies galaico-portugueses que viuen itinerantment en els seus camions i furgonetes en allò que necessiten diàriament : sanitat, educació, etc.... Ha estat un exemple clar i vivent del que en la homilia l’Alexis en ha comentat.

Bona setmana a tots,

un membre de la comunitat del Casal Loiola