Informe 1r Diumenge d'Advent 2011

Estimats!

Inici d'any litúrgic! Celebrat, novament, en una comunitat que aplega, setmana rere setmana, unes 300 persones. Ahir teníem ben presents els amics del CIM que han estat a Banyoles en una sortida de tot el cap de setmana. També vam comptar amb la presència d'una setantena de joves de 3r i 4t ESO que van dedicar el dissabte al voluntariat i, alhora, un bon grup de persones també implicades en el Gran Recapte d'aliments que s'ha convocat aquesta dies. I també ahir, un grupet de membres de la comunitat es van reunir a les 17h per fer un "mini-recés" per tal d'aprofundir en els textos d'aquest temps litúrgic que comencem. Molta vida, moltes experiències viscudes per celebrar i per agrair davant la llum d'una corona d'Advent que ahir començava a anunciar que Déu arriba, lema que ens acompanyarà durant tot aquest temps d'Advent.

PREVERE. Alexis Bueno

MÚSICS: Jóse Paz, Carme Grimalt, Pau Rovira, Ignasi Canela, Albert Mitjans, Carles Mitjans ( guitarres), Cris Isern ( violí), Victor Jordà  ( bateria) i una servidora als cants.

MONICIÓ D'ENTRADA:l'equip de litúrgia oferirà, al llarg d'aquestes quatre setmanes que tenim per davant, una monició d'entrada per tal de centrar el sentit de la celebració de l'Eucaristia. Una monició directament relacionada amb una imatge ( aquí la teniu adjunta) que apareixerà projectada al llarg de tota la celebració. Aquí transcrivim la monició:

Iniciem l’Advent. Venim d’un temps en el que hem fet contemplació del dolor que hi ha a la nostra ciutat. Déu, el nostre Pare, fa molt de temps que ens va donar tot el que tenim, tot el que som..aquesta terra, aquesta humanitat, aquesta vida. Tot va quedar a les nostres mans. Què n’ hem fet de tot el que hem rebut? Hem construït un món en el que la riquesa ha generat pobresa, el benestar ha generat indigència, la conquesta de la pau s’ha buscat a través de la guerra…Quina resposta podrem donar a aquest Déu que ara ens anuncia el seu retorn? Isaïes  es preguntava: “Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?” Preguntem-nos-ho també avui, posant la nostra mirada en aquesta imatge. I estiguem atents, vetllem..Déu arriba i la humanitat que trobarà no està pas a punt. I, malgrat tot, Déu segueix essent fidel. Veniu, Senyor Jesús! Anhelem la vostra presència i supliquem el vostre ajut.

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)

Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel•lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)

Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

HOMILIA: Inici d'any litúrgic. Amb l'Advent, Déu ens anuncia el seu retorn...com trobarà casa nostra? La història de l'Advent és la d'una pobra humanitat que desitja fervorosament la nova arribada de Déu i que s'alegra de saber que s'anuncia ja el seu retorn i, alhora, això li permet veure què és allò que no està massa endreçat, massa a punt. Qui no endreça i prepara casa seva quan sap que li arriba un convidat? I, aleshores, aquesta pobra humanitat pren consciència que hi ha massa coses per endreçar; que amb el temps que li ha estat donat s'ha anat abandonant a si mateixa i ha anat deixant que la indiferència, la desigualtat, l'egoisme anessin guanyant terreny...i apareix aleshores el clam del profeta Isaïes "Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?". El clam d'IsaÍes podria ser també el nostre, ara i avui; en aquesta ciutat nostra en la què hem anat descobrint, al llarg de la tardor, tants punts que cridaven a la justícia, al consol, a la pau. Déu arriba i ens cal endreçar casa nostra i la imatge de l'ndigent que ens ha acompanyat al llarg de la celebració ens dóna pistes en aquest sentit. Què fer aleshores? Probablement, seguir admirant-nos d'un Déu que, malgrat tot, és fidel a nosaltres i torna i retorna sense cansar-se. Potser ens toca dipositar en Déu tota la confiança que ens sigui possible; vetllar i restar atents a la seva arribada; revisar les nostres actituds i demanar-li que ens aculli de nou, que ens mostri de nou els seus camins i, sobretot, no deixar d'agrair-li la seva fidelitat inacabable. És Déu qui vetlla per tots nosaltres. Veniu, Senyor Jesús!

Bona setmana!

Montse

Informe missa dia 19 de novembre de 2011

Estimats!

Dissabte, celebració de final d'any litúrgic: festa de Crist Rei. Amb aquesta Eucaristia s'acaba tot el cicle i ens preparem de nou per recomençar amb aquest Advent que ja s'anuncia. I, per acabar també, amb els que ha estat el fil conductor de tot aquest temps, vam poder escoltar un altre testimoni d'un "d'aquests germans meus més petits". Els qui pateixen malaltia i, alhora, l'anonimat i la soledat en trobar-se malalts en un país o ciutat en la que ni tan sols són reconeguts com a ciutadans..són els sense nom.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt i Júlia Diaz ( guitarres), un cor de segones veus ( Marta Molins, Júlia Diaz i Montse Puiggròs) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.  Aprofito per comentar que aquest equip de músics es va passar tota la tarda del dissabte assajant i preparant noves cançons sota la direcció del Xavi Casanovas. I el resultat...excel·lent!! Gràcies per aquest servei a la comunitat.

LECTURES:

Ez 34,11-12.15-17

11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

1Co 15,20-26.28

20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

 

Mt 25,31-46

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

41 »Després dirà als de la seva esquerra:

»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

44 »Llavors ells li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

45 »Ell els contestarà:

»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.

46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

HOMILIA: No podem quedar-nos tranquils desprès de llegir l’evangeli d’avui. Ens presenta dues alternatives clares: el Regne o el Foc etern. Tot en funció de la nostra resposta davant la necessitat del germà: el qui té fam, el despullat, el malalt, el qui està exclòs,… Hi ha una identificació radical entre Deu i els més necessitats, marginats de la societat, els qui no compten per a res. Un Crist rei pobre i amb els pobres.

L’evangeli és clar: el judici serà sobre tot el que hem fet per a ells. Potser nosaltres escriuríem un altre Judici Final: “Veniu a mi els que heu estat bons pares, bons professionals, cristians formats, no heu fet mal a ningú,… » Tot això ho hem de fer però no és ben bé això el que diu l’evangeli.

El testimoni d’avui: Gregoire Ahongbonon. Desprès d’haver viscut l’amor de Deu al sentir-se salvat ell mateix, va acollir el més menyspreats de la seva societat: els malalts mentals a Costa d’Ivori. Homes i dones marginats, aïllats, alguns tancats i lligats per anys als que ell ha anat tornant la seva dignitat en els seus centres.

Mirem al nostre voltant, estem oberts als qui ens necessiten ? Anem per la vida amb els ulls ben oberts i amb ulls de tendresa per captar el qui té fam, esta sol, està malalt,és foraster…? I un cop hem vist la necessitat, ens decidim a fer alguna cosa, per mínima que sigui per ajudar, aportar el nostre granet de sorra? Jesús ens demana sortir de nosaltres mateixos i no cansar-nos d’estar al costat dels més necessitats. De vegades els tenim molt a prop, en el nostre entorn, altres vegades hem de fer un esforç per trencar la nostra bombolla de comoditat per anar més enllà.

CATEQUESI INFANTS: Els nens presentaren una cartolina amb dues columnes: coses que fa un rei :esquiar, anar a festes, viatjar,etc… i coses que fa Jesús: ajudar els altres, perdonar, donar de menjar els pobres,…. Van concloure que JESÚS ÉS UN REI MOLT ESPECIAL.

I per acabar aquest informe...la darrera pregària que la Saida Francia ens ofereix. També li agraïm aquest regal que ens ha anat fent setmana rere setmna..i a partir de la setmana vinent:nou fil conductor!

UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS

 

La veritat, Senyor, és que aquestes paraules teves són fortes i contundents.

Sento que em dius: Deixa de dir coses boniques sota el títol de cristiana, de filosofar sobre com arreglar el món... i vinga, fes alguna cosa , que hi ha molta feina !!!

Saps que a cops visc com "si res estigués passant", mentres el món crida i pateix. No m'agrada gens, però davant teu no me’n puc amagar. Avui vull demanar-te, Senyor, que la realitat m’interpel•li de veritat,... que no em sigui indiferent. Sóc conscient que això porta més patiment, més compromís... però és que no vull passar per la vida de puntetes... vull viure al màxim, intensament, amb sentit.

Prou coneixes que a cops passo pel camí com el sacerdot o el levita, ben lluny de l’actitud del samarità.

Dóna’m, Senyor, la humilitat que em cal per reconèixer i sentir la teva compassió. I no per sentir-me bé (que també!), sinó perquè m'ajudi a contemplar el patiment i neixi en mi una mirada "compassiva", autèntica cap al germà, una mirada que em porti a actuar.

Tu ens estimes amb bogeria, perquè per a Tu cadascú de nosaltres som únics, un bé preciós, valuós, que cal cuidar. I jo, desitjo arribar a tenir aquesta mateixa mirada cap aquells que m'envolten.

Tant de bo, amb la constància de la pregària, cada dia pugui dir amb més força: SÍ, EN TOT, SERVIR I ESTIMAR

Us recordem que tots aquells qui vulgueu, el proper dissabte dia 26 estem tots convidats a un mini-recés per tal de preparar-nos per l'Advent; de 17h a 19h al mateix Casal Loiola. Bona setmana!

Fermín i Gloria

Informe missa dia 12 novembre de 2011

Estimats!

Comunitat que avança, que es va acostant ja al temps d'Advent i que segueix preguntant-se on són i qui són els nostres germans més petits. Dissabte, testimoni preciós de la Mercè Mariné amb el testimoni d'una persona que només troba, en l'alcohol, lúnica companyia, l'única amistat, l'únic consol. Dissabte de CIM i, per tant, infants, joves, famílies..com sempre...vida a vessar!

Aquí va l'informe:

PREVERES: Pedro Rivero ( presidint..per primera vegada al Casal després de la seva recent ordenació), Alexis Bueno i Jaume Flaquer.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Pr 31,10-13.19-20.30-31
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit 19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obre la mà als pobres, l'allarga als necessitats. 30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.

1Te 5,1-6

1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

 

Mt 25,14-30

14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:

-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.

21 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:

-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.

23 »L'amo li va dir:

-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.

24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:

-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.

26 »Però l'amo li va respondre:

-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

HOMILIA: El Pedro va fer una homilia centrada en l'evangeli.  Fragment preciós. I, com passa moltes vegades, m'inspiro en les seves paraules per compartir amb vosaltres aquest espai. "Un home va confiar els seus béns als seus servents i va marxar": Déu mateix és l'artífex de tot el que som, començant per la nostra existència. Quina importància té haver rebut molt o poc? No seria més encertat posar l'accent en la confiança que diposita el Pare en cadascú de nosaltres? Déu ens ho regala tot, ens ho confia perquè es refia de nosaltres; fiar-se de l'altre pressuposa un amor incondicional i una generositat sense límit. Impressionant. I ,a sobre, se'n va. Confia tant que queda a les nostres mans fer rendir el que hem rebut, amb total llibertat. I aleshores apareix la nosra petitesa: no sempre som capaços de respondre a tanta fidelitat; la gratuïtat del seu amor és tan immensa que, pobres de nosaltres, fem el que podem! I, poser massa sovint, no sabem com gestionar ni el que hem rebut, ni la llibertat que ens ha estat donada ni la confiança que ens ha estat posada a les nostres mans.És com si la persona que més estimem en aquest món ens fes un regal i enlloc de desembolicar-lo i compartir-lo amb aquells que no tenen el mateix, el deixéssim ben desat en un altell de casa per la por a perdre'l, a fer-lo malbé, a gastar-lo. I segur que aquesta persona tan estimada, no deixarà de fer-nos regals, any rere any, sense cansar-se, fidelment, perquè l'amor és més fort i més gran. Aquest evangeli ens convida a fer una contemplació de nosaltres mateixos..i crec que tocaria fer-la davant d'una Creu: Tu, Senyor, que m'ho has donat tot...has estat capaç de donar la vida; en la teva creu, Senyor, en les teves nafres hi ha la meva petitesa, la meva infidelitat, la meva por...Com Santa Teresa que descobria en les ferides de Jesús, ferides provocades per ella mateixa! Obrim els ulls, doncs! Reconeguem el que hem rebut...i no busquem heroïcitats pensant que fer rendir el que he rebut depèn de nosaltres mateixos. Misteriosament, segueix essent Déu mateix qui alimenta la nostra vida i ensfa créixer i començar i recomençar. Abaixem els ulls, doncs, davant del Crucificat.

 

I, una vegada més, la pregària que la Saida, ben fidelment, ens regala cada dissabte. Estiguemen comunió a través d'aquest text al llarg de la setmana.

 

HAS ESTAT FIDEL EN POCA COSA

Senyor, GRÀCIES per la teva gran fidelitat incondicional en poca cosa. ¿T'ho podré arribar a agrair com et mereixes algun dia?

GRÀCIES, perquè en la meva vulnerabilitat, en la meva petitesa i la meva fragilitat, en les meves infidelitats...Tu sempre has estat fidel !!!

Que gran que és això !!!

GRÀCIES, Pare, perquè puc experimentar la teva incomparable fidelitat. Sí, una fidelitat que mai no es cansa de les meves "tonteries" i que m'esperona a caminar i avançar.

¿Saps? Jo també vull i desitjo ser-te fidel, Senyor. I no solament en els millors moments, que en definitiva no deixa de ser fàcil, sinó especialment en els moments de foscor i desolació, en aquells moments en els que sembla que no hi ets, quan et busco i no et trobo,

És com si necessités massa coses per ser-te realment fidel, Senyor, masa seguretats i evidències, mentre Tu ets el gran "mestre" de fidelitat en poca cosa. ¿M'ensenyes? Intentaré aprendre !!!

Senyor, GRÀCIES per la vida que m'ha estat regalada.

GRÀCIES per tots els talents que m'han estat donats de forma gratuïta. Poca cosa, sí, però desitjo posar-los al teu servei, al servei dels altres.

Una abraçada ben gran!!

Montse

Informe missa 5 de novembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, missa més que multitudinària!! 100 joves havien participat al voluntariat que promou l'equip de monitors de l'ESO de Joves Loiola; el Fòrum havia celebrat la seva assemblea...missa tan plena de gent, tanta vida, tantes coses per compartir..com el testimoni de les noies qye ens van explicar la seva experiència amb els avis....La suma de tot plegat... impressionant!

Aquí l'informe:

PREVERES: Francesc Padrosa ( presidint), Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Jóse Montobbio.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà (bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Pau Rovira, Albert Mitjans, Ignasi Canela i François Masson( guitarres), Laura León i Cris Isern ( violí)i Xavier Fernández a la direcció de cants.

LECTURES:

Sv 6,13-17
Aviat es fa conèixer al qui la desitja. 14 Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. 15 És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, 16 perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. 17 Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció.

1Te 4,13-18

13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.

 

Mt 25,1-13

1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.

5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:

»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!

7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:

»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.

9 »Les assenyades respongueren:

»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.

10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.

11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:

»--Senyor, Senyor, obre'ns!

12 »Però ell va respondre:

»--Us asseguro que no us conec.

13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.

HOMILIA:

Hem començat un cicle de tres diumenges amb tres paràboles del Final dels Temps; les deu joves, els talents i el Judici Final. Encara que "els finals" els veiem sovint lluny, no és menys cert que no per això deixem de programar-nos i planificar-nos constament a la vida per a preparar l'arribada dels esdeveniments propis de la nostra existència........

Però aquest final del que parla la paràbola d'avui no es planifica ni es programa com els altres.....Mirar el que al "Final" serà veritable, el que tindrà pes, és despullar-se de tot el que vivim ara cercant allò que es autèntic i decisiu ja ara. I què és?Jesús promou la insolidaritat?

Una festa molt important (les Noces de Déu amb la humanitat), una processó de torxes (estem a la nit) per acollir el Nuvi, que encara no arriba, no se sap quan vindrà.........Cinc joves amb les torxes preparades, altres cinc sense oli a les llànties ("si finalment ve el Nuvi ja tindrem temps d'anar a buscar oli o ja em deixaran").........De cop i volta, el Nuvi que es presenta, les 5 noies amb les torxes corrent a buscar oli, tornant a la festa però ........la porta és tancada. Visca el Nuvi, ei deixeu-nos entrar que no el veiem!!! No us conec.

Val, les noies no estaven preparades al moment decisiu, però no les podrien haver deixat entrar? I les altres noies, ¿no els hi podrien haver deixat ni tan sols una miqueta d'oli per encendre les seves torxes? S'està animant a què cadascú faci la seva i passi dels altres?

La crida, personal i instransferible

Ser solidaris, compartir, atendre els necessitats, tenir bon cor (com el bon samarità),servir els altres posant-nos els darrers etc,etc.... ¿no és això el què ens diu l'Evangeli? ¿No tenim borsa de voluntariat al Casal?¿ No obrim cada homilia una finestra per apropar-nos a realitats que no coneixem però que existeixen a la nostra ciutat?¿I doncs...? Llavors, ¿fem la nostra sí o no? Doncs no, de cap manera. Evidentment, és clau l'ajuda entre nosaltres, l'estimació, el servei....Però al Final, quan ens presentem davant el Senyor, cadascú portarà entre les mans el fruit del seu camí únic i intransferible: la seva resposta al Senyor. Ningú no pot creure per mi; soc jo qui haurà de fer la meva opció; ningú no podrà estimar per mi. Cap ONG, ni cap institució, ni el Casal ni ningú em podrà estalviar d'estimar personalment, directament, generosament el Senyor (el pobre, els vellets visitats el dissabte pels joves del voluntariat, els malalts mentals a l'Àfrica del Gregoire, el company sol i trist.........). Aquesta és la resposta que espera de nosaltres el Senyor: una resposta personal, sense delegar en ningú, generosa en amor. Perquè, com deia Teresa de Calcuta, quan ens trobem amb el Senyor no ens preguntarà sobre quants actes haurem fet al pròxim sinó quants haurem fet amb amor.

I l'oli de la llàntia?

Ningú no ens donarà ni un didal d'oli. Som nosaltres qui tenim la responsabilitat d'omplir la llàntia, responent a aquesta crida personal i intrasferible que ens fa el Senyor.¿Què podria ser aquest oli?:La valentia d'apuntar-se a un voluntariat, la valentia d'anar contra corrent, llegir l'Evangeli, creure-hi, intentar aplicar-ho a vida.....La pregària, que ens ajuda a que l'Esperit arreli en el nostre cor, en la nostra ànima,i vagi canviant les nostres actituds. Tenir esperança i compartir-la amb els altres amb alegria i il.lusió, com els joves del voluntariat que han compartit la seva alegria i ganes de viure amb gent gran i han obtingut un somriure de gent que se sent sola. Obrir els ulls i deixar-se mirar per Déu que és en l'altre .

Demano el Senyor que ens doni capacitat i saviesa per respondre a l'exigència evangèlica i que no em faci perdre de vista aquestes preguntes: Quina és la meva resposta personal i intransferible al Senyor? On busco el Senyor?

I, com sempre, compartim la pregària que la Saida ens regala cada dissabte.

NO T’ENTRISTEIXIS COM ELS QUI NO TENEN ESPERANÇA

Senyor, ¿recordes com he actuat amb el Bernat? ¿Recordes que aquest estiu t’has endut el seu germà amb Tu? Saps que em surt estar al seu costat quan em demana, oferir-li la meva espatlla perquè plori tot el que vulgui, pregar per ell... Però dir-li “no t’entristeixis com els qui no tenen esperança” ... No, això no em surt...No en sé !!!

¿Com em poden sortir aquestes paraules, sense que siguin ofensives, enmig de tant dolor, mentre un està assumint que aquell ésser estimat ja no hi serà més, almenys físicament en aquest món? I no tant sols això, Senyor; penso que davant la mort d’ algú molt i molt estimat, no sé si jo les voldria escoltar. Sí, ja ho sé que em falta molta esperança !!! De fet, em fa molta por no saber ni el dia ni l’hora..per a aquells qui més estimo i per a mi mateixa… quan potser no hauria de ser així.. però ¿Què vols que hi faci? Suposo que no sóc l’única.

Potser, Senyor, la clau és que vetllem. I no com aquell que es prepara per un examen fet un sac de nervis, sinó simplement vivint de manera autèntica, intentant apropar-nos a l’evangeli, sobretot, estimant i deixant-nos estimar. Molt complicat, i a la vegada, tinc la sensació que molt senzill.

Sóc conscient, Pare bo, que sovint visc despistada, vaig fent....i,de sobte, sento que em dius “ NO T’ADORMIS, VETLLA”... i llavors m’activo durant uns dies… i tornem a caure…i així una altra vegada….

Dóna’m Senyor, l’esperança, la fortalesa, la fe… perquè pugui entendre i acceptar millor el tema de la mort, perquè cada vegada aquesta vetlla pugui ser una mica més llarga, més viscuda, més sentida !!

Bona setmana a tots!
 

Albert Sitges i Glòria Milà

Informe missa dia 29 d'octubre de 2011

Estimats,

Iniciem la nostra eucaristia acollint i fent present les realitats del món: les revoltes a Síria i Líbia,a Espanya ja tenim 5 milions d’aturats dels quals hi ha 1,4 milions de llars on tots dos són a l’atur, la mort violenta de tres persones a València, els segrestos a Kènia, Somàlia i Mauritània.  I també el testimoni de l'Altagràcia parlant-nos d'una noia jove complint condemna a la presó. Un món increïblement necessitat de Bona Nova i esperança!!!.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Matabosch, Carme Grimalt, Albert Mitjans i Jóse Paz ( guitarres) i Montse  Puiggròs ( cants).
LECTURES:

Ml 1,14b-2,2b.8-10
14 Maleït el canalla que té bon bestiar i, per complir un vot, sacrifica al Senyor el rebuig! Jo sóc un gran rei, i tots els pobles reconeixen que el meu nom és terrible. Us ho dic jo, el Senyor.2 Si no m'escolteu, si no us hi repenseu i doneu glòria al meu nom, us enviaré calamitats. Canviaré en maledicció les vostres benediccions. Cert que en faré una maledicció, si no us hi repenseu8 Però vosaltres, sacerdots, us heu apartat del bon camí, i les vostres respostes n'han fet caure molts. Heu arruïnat l'aliança que jo havia fet amb Leví.9 Per això, també jo us omplo de menyspreu i d'humiliació als ulls de tot el poble, perquè no heu guardat els meus camins, i les vostres respostes es guien per favoritismes.10 ¿No tenim tots nosaltres un únic pare? ¿No és un únic Déu el qui ens ha creat? Doncs, per què n'hi ha que són deslleials al seu germà, profanant així l'aliança dels nostres pares?

1Te 2,7b-9.13
7 si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat. Ben al contrari, ens vam comportar enmig vostre amb tota dolcesa, com una mare que cria i dóna escalf als seus fills. 8 El nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l'evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!9 Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l'evangeli de Déu. 13 Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que us anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu


Mt 23,1-12
1 Aleshores Jesús s'adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué:
-Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan.4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s'eixamplen les filactèries i s'allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d'ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de "rabí", o sigui "mestre".8 »Però vosaltres no us feu dir "rabí", perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de "pare" aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir "guies", perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d'entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 12 El qui s'enalteixi serà humiliat, però el qui s'humiliï serà enaltit.

Catequesi infants:  “Deixa`t de disfresses”

De vegades jutgem, condemnem, establim diferències entre nosaltres i ens posem per sobre dels altres, volem ser els primers oblidant-nos de servir els altres, no som humils però………:   per seguir Jesús cal deixar-se de disfresses.                 

Aquesta és la idea que es va treballar amb els nens i nenes a la catequesi i tots ens vàrem treure les nostres disfresses i les vàrem penjar en un mural. Els més petits van colorejar una careta d’un pallasso (“la seva disfressa”) i la van enganxar al mural; els més grans van triar entre deu frases quines eren las que no corresponien a un comportament humil i calia deixar-les perquè eren disfresses (frases del estil “En sé més que tu, tinc la raó i es farà el que jo digui”) i quines frases s’adequaven als valor de la humilitat i voluntat de servei ( p.ex és el més important de l’equip, però ens ajuda a tots com un més). Aquestes darreres frases corresponien als seguidors de Jesús; les altres eren disfresses que vàrem enganxar juntament amb les caretes de pallasso.

HOMILIA: Les lectures d’avui tenen una dura advertència i crítica. A la primera lectura “ sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom un trauré el poder de beneir” i a l' Evangeli “ no feu com els mestres de la llei, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit”. ¿Quantes persones s’han allunyat de l’església pel mal testimoniatge que han rebut?, ¿quants escàndols estan produïts per la incoherència del que diu el que s’ha de fer, mentre ell mateix viu amb uns principis més còmodes?...Però aquestes frases només s’apliquen als sacerdots, qualsevol de nosaltres hem de viure i transmetre coherència... A tots ens poden dir: vosaltres, gent de missa, que feu grups i us trobeu cada setmana... ¿què en feu de la vostra vida?.

Per l’altra banda, trobem una gran tendresa: “ germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares acaronen els seus fills”, poques imatges més tendres que un pare o mare amb els seus fills; comporta una estimació total, una entrega sense límits...”No només us volíem fer participar de la Bona Nova, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides”. És aquesta tendresa i entrega la que transforma, ben lluny de la asfixia d’un compliment hipòcrita (fariseus i mestres de la llei que busquen fer-se veure als primers llocs), així la Paraula pot actuar en nosaltres i expandir la Bona Nova, així estem obrint finestres d’esperança a la nostra ciutat.

Aquesta estimació i entrega total són la manera de viure on “el més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre” i que “tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”. Per cert, es veu que “humilitat” ve de “humus”: (terra), el que camina per la terra. Doncs, ben tocant de peus a terra, ben conscients de la realitat que ens envolta, deixem actuar a Déu en nosaltres i veurem els fruits de la seva paraula!!!!.

I per ajudar-nos, una vegada ,més compartim la pregària que vam escoltar després de la comunió. Que aquesta setmana ressoni en la nostra pregària personal:

¿NO TENIM TOTS UN ÚNIC PARE?

Senyor, avui sento que em fas a mi, personalment, aquesta pregunta.

Sóc conscient que conec molt bé la resposta políticament correcte, i és clar, et dic que SÍ....però aleshores em preguntes ¿estàs disposada a viure seguint tot el que se’n desprèn? I és ara, quan intento donar-te una resposta, que el meu cor s'avergonyeix i necessita demanar-te perdó.

Perdona'm, Pare bo, per tantes vegades que m'aïllo en les meves preocupacions, els meus problemes, la meva feina, els meus somnis... sense fixar-me amb el germà que tinc al costat.

Perdona'm, Senyor, per totes aquells moments que, lluny de la fraternitat, em surt l'enveja, l'avarícia, la rancúnia... que limiten la meva generositat i no em deixen perdonar l'altre, estimar a l'altre, sentir a l'altre com el meu germà

Perdona'm, Pare, quan m'oblido que Tu ens estimes a tots per igual, i penso en fer mèrits, en competir pel teu Amor...en sentir-me superior als altres germans.

Et presento Senyor, tot el que jo sóc: la meva mirada, a cops dura i falta de tendresa cap al germà; les meves orelles, sordes al patiment dels germans que estan cridant, les meves mans, a cops mandroses i incapaces d'acostar-se a qui les necessita ; la meva boca, capaç de dir paraules feridores; el meu cor tantes vegades indiferent.... I t'ho presento perquè, desastre com són, ho acullis i estimis, ho beneexis.

SÍ, tots som fills teus, fills d'un únic Pare....¿ens ajudes a estimar-nos com a tals? I jo, et prometo que intentaré posar tot el que pugui de la meva part.

Tant de bo, Senyor, en dirigir-nos a Tu, cada dia puguem dir, a consciència, "PARE NOSTRE".

Bona setmana a tots!

Marisol Ortiz

Informe missa dia 21 d'octubre de 2011

Estimats,

Ahir eucaristia molt plena de gent, especialment joves que havien participat a les 24 hores!! Una proposta per a joves de 3r i 4t ESO per tal de donar a conèixer el Casal i oferir-los aquest espai com a lloc de creixement personal, espiritual i de servei als altres. Felicitats a tots els qui ho van fer possible! També ahir els del CIM havien tingut activitat tot el dia. I moltes famílies es van aplegar a una celebració de l'Eucaristia que va ser molt viscuda i molt festiva.

I també seguim amb el nostre fil conductor sota el lema "per a mi viure és Crist". Ahir un jove de les 24 hores compartia la vida d'una senyora a la que havia visitat en el voluntariat de la tarda.

Aquí l'informe!

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà ( saxo), Laura León ( violí), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch i d'altres..ara no els recordo a tots ( a les guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES

Ex 22,21-27

21 »No maltractis cap viuda ni cap orfe: 22 si els maltractes i clamen a mi, jo escoltaré el seu clam 23 i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra; llavors quedaran viudes les vostres dones, i orfes els vostres fills.24 »Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viu amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis interessos.25 »Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. 26 És tot el que té per a abrigar-se. Amb què dormiria? Si clamava a mi, jo l'escoltaria, perquè sóc misericordiós.27 »No blasfemis contra Déu ni maleeixis el cap del teu poble.

1Te 1,5c-10

5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica. 6 Però també vosaltres us heu fet imitadors meus i del Senyor, acollint la paraula enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant. 7 Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, 8 ja que gràcies a vosaltres ha ressonat la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia, sinó que la fama de la vostra fe en Déu ha arribat a tot arreu, de manera que no cal que en diguem res més. 9 Tots ells expliquen com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com us apartàreu dels ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable 10 i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens alliberarà del càstig en el judici que ha de venir.

Mt 22,34-40

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:

36 --Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

37 Jesús li digué:

- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 39 El segon li és semblant:Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

HOMILIA:  Els destinataris de l'homilia d'ahir varen  ser els joves que havien participat a les 24 hores però, en realitat, jo pensava, mentres anava escoltant, que tots en som destinataris perquè se'ns va posar davant dels ulls, amb claredat i contundència, una realitat en la que penso que tots estem immersos i, possiblement, massa capficats. Agafant el text de l'evangeli, se'n desprèn una pregunta concreta: quins són els teus manaments? Què ens cal per ser feliços? I, ràpidament, apareixen les respostes que són´"políticament" correctes: tenir amics, estimar i ser estimat, viure en pau amb tothom, que ens ajudin..i, fins i tot, els més grans podríem afegir: tenir una comunitat cristiana, celebrar l'Eucaristia, dedicar temps a la pregària, participar en campanyes solidàries....i tot això està molt bé. I tant! Doncs que sigui així del tot i, aleshores, deixem de preocupar-nos per tenir èxit, per agradar els altres, per tenir una aparença bonica, per mantenir-nos en un cert status social que ens permet obrir unes quantes portes. Buff...mira't així, potser ja no ens agrada tant! A qui no li agrada estar dins del col·lectiu dels "normals"? Qui no es preocupa pel seu cos, per la seva imatge? Qui no té com a objectiu important a la vida el fet de ser reconegut en allò que és i que fa? Qui no es complau quan se sap admirat per d'altres? QUIN SÓN, DONCS, ELS NOSTRES MANAMENTS? O aquest estima Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament és un manament que apareix verbalitzat en les nostres respostes políticament correctes però que queda esmorteït sota d'altres manaments que seguim amb molta més cura i preocupació? Podem pensar..i què passa? no està bé desitjar tenir un espai mínimament reconegut a la societat? Quin mal fem? Segurament, cap. Potser el matís està en el fet que, segurament, mirem de reüll i sota sospita els qui estan fora d'aquests manaments tan "terrenals". I, per tant, això d'estima els altres com a tu mateix, potser queda en qüestió. I encara diria aquest és el termòmetre que ens dóna el grau de la nostra estima per Déu amb tot el cor o la nostra excessiva estima per nosaltres mateixos.

Com sempre, al Casal, unes homilies que no ens deixen indiferents. Cosa que, per cert, fa créixer.

I ara, una altra pregària que la Saida va escriure pel moment de post-comunió. Que sigui la nostra pregària per la setmana!

GRÀCIES A VOSALTRES HA RESSONAT LA PARAULA DEL SENYOR

Pare, avui, en la meva pregària, em permetré somniar amb Tu una mica... ¿Em deixes?Somniar que la teva paraula és l'eix i el centre de tot el que faig, el que sento, el que visc, com ho devia ser per Jesús. Somiar que arribarà un dia en què la meva vida no s'entendrà sense Tu.Somniar que quan arribi al final de la meva existència, miraré enrere i amb un emocionat somriure m’adonaré que la meva vida no ha estat altre cosa que un ressò de la teva paraula.

Humilment, gastant la vida, sense publicitat, des de les més petites accions de cada dia.Sí, tan senzill i tan complicat a la vegada !!! A cops els somnis es fan realitat ¿oi? Deixa'm demanar-te, Senyor, que l'Esperit Sant davalli sobre nosaltres i que ens ajudi a que totes les nostres accions, les nostres paraules, els nostres desitjos... tot allò que som....comuniqui al nostre voltant la teva paraula: la bona notícia del teu AMOR en majúscules, incondicional, infinit, sense límits, sense mesura.Somniar que el meu amor cap als altres s'acosta cada dia una mica més a aquest AMOR que tu ens tens i que tantes vegades em supera. Ja sé que he apuntat molt alt i, a la vegada ,estic ben lluny de tot això. Sí, segurament una incoherència més de tantes dintre de totes les meves limitacions, però em consola pensar que són els somnis i les utopies el que ens ajuda a caminar i a avançar.

I ara, ajuda’m Senyor, perquè aquesta pregària no sigui tan sols paraules maques i buides i es vagin convertint en un somni sincer que surt del més profund del cor.

Ajuda'm Senyor, a fer una petita passa.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 15 octubre de 2011

Estimats!

Realment, la capella se'ns va quedant petita!! Els darrers dissabtes feien goig! Tanta gent, tants rostres d'edats i llocs diversos..impressionant! El Llorenç Puig feia un esment d'això a l'Eucaristia de dissabte. Donem-ne gràcies a Déu. Com va essent habitual en les darreres setmanes, sota el nostre lema: Per a mi viure és Crist, anem resseguint petites històries de persones a través de les que Crist mateix ens crida, ens demana, ens convida a caminar i a treballar pel Regne. Aquest dissabte, la Yolanda ens presentava el Guillem, infant que està patint una greu malaltia. Ja són uns quants noms els que apareixen a la nostra ciutat fosca; petites finestres il·luminades que ens parlen del Crist vivent ben a prop; petits senyals que ens col·loquen davant d'un semàfor en verd per tal de ser capaços de sortir carrer avall i fer-nos presents a la ciutat. Casal Loiola, arrenquem?

Aquí l'informe:

PREVERES: Llorenç Puig ( presidint), Alexis Bueno, Jon Sagastagoitia i Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Jóse Paz, Júlia Diaz, Glória Diaz i Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Is 45,1.4-6
1 Això diu el Senyor a Cir, el seu ungit, a qui ha donat la mà, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d'ell les portes de les ciutats, les portes que no es tancaran: 2 «Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d'acer. 3 Et donaré tresors secrets, riqueses amagades; així sabràs que jo sóc el Senyor, el Déu d'Israel, que et crida pel teu nom. 4 Per amor del meu servent, el poble de Jacob, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom. T'he fet aquest honor, a tu que no em coneixes. 5 Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. T'he fet prendre les armes, a tu que no em coneixes, 6 perquè tothom sàpiga, de llevant fins a ponent, que fora de mi no hi ha ningú. Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre.

1Te 1,1-5b

1 Pau, Siles i Timoteu, a l'església dels tessalonicencs, que viu en Déu Pare i en Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.2 Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us tenim presents en les nostres pregàries. Contínuament 3 recordem davant de Déu, el nostre Pare, la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en nostre Senyor Jesucrist. 4 Sabem, germans estimats de Déu, que ell us ha escollit, 5 perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant. Ja sabeu el que vam fer per vosaltres quan érem a Tessalònica.

Mt 22,15-21

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li:

-Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar?

18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué:

-Per què em poseu a prova, hipòcrites? 19 Ensenyeu-me la moneda del tribut.

Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà:

-De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

21 Li responen:

-Del Cèsar.

Jesús els diu:

-Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

 

CATEQUESI INFANTS:Aquí teniu el text que van treballar amb els infants...ben maco!: Per començar, a veure si ens responeu a aquestes dues preguntes. Primera: quant temps creieu que es triga a fer bullir un ou perquè estigui cuit? (... esperar respostes...) Efectivament uns 20 minuts. I així, doncs, quant temps es trigarà a fer-ne bullir dos perquè estiguin cuits? (...és possible que més d’un respongui erròniament 40 minuts...) La pregunta tenia una mica de trampa perquè la resposta és que també es triguen 20 minuts. Segona pregunta: un pastor té un ramat de 10 ovelles i se li moren totes excepte 6. Quantes ovelles li queden ? (...és possible que més d’un respongui erròniament 4 ovelles...) La resposta és que n’hi queden 6, exactament. Oi que aquestes preguntes tenien una mica de trampa i fan que donem una resposta incorrecte?

També a Jesús li van posar moltes preguntes trampa al llarg de la seva vida, perquè volien que s’equivoqués en la resposta i així tothom es posés en contra seva. Al país de Jesús tothom tenia l’obligació de pagar impostos als romans, l’emperador dels quals era en Cèsar. Tanmateix a la gent no li agradava haver-ho de fer. Llavors li van preguntar a Jesús què pensava Ell sobre si s’havien de pagar els impostos o no. Era una pregunta trampa perquè si deia que sí, a la gent no li agradaria la resposta. I si deia que no, la gent diria que Jesús pensava que no s’havia de complir l’obligació que tenien. Escolteu com se’n va sortir, Jesús, i després en parlem. ( lectura de l'evangeli). Preguntar als nens com se’n va sortir, Jesús, de la pregunta trampa que li havien fet i quina és la frase amb la que Jesús ens ensenya com ens hem de comportar. Ha de sortir que va utilitzar la moneda, i que la frase és l’assenyalada en vermell al text de l’Evangeli.

Llavors preguntar què ens vol dir Jesús amb aquesta frase. Ha de sortir que hem de complir les nostres obligacions de cada dia: fer els deures i estudiar, creure els pares, endreçar l’habitació.... I també que hem de comportar-nos com a bons cristians: ajudar els que més ho necessiten, pregar, fer companyia als malats o als avis... )

Ara escriviu una petita pregària demanant a Jesús que us ajudi a complir una de les vostres obligacions que us costa més, i que us ajudi a fer una cosa concreta com a bons cristians. “Estimat Jesús: ajuda’m a ....”.

HOMILIA:  Jesús es veu sotmès a una pregunta que amaga una trampa impressionant. Una pregunta complexa. Una pregunta que, a priori, només té dues respostes possibles: un sí o un no. I en qualsevol de les dues respostes, hauria estat víctima d'acusacions, de crítica, de rebuig...i les coses ja no estan massa fàcils perquè en el moment que ens trobem, Jesús ja ha guanyat molts enemics. Massa gent cercant la manera de condemnar-lo. La pregunta ens la podríem fer també avui, canviant els termes, però a fi de comptes, potser ens la podem fer igual. Què li donem a Déu? Com són les nostres vides? Potser inevitablement, vivim vides un xic fragmentades, cercant la manera de respondre aquesta pregunta-trampa d'alguna forma "políticament" correcta: donem una mica al món i una mica a Déu. I intentem combinar tots els elements cercant un equilibri que ens deixi, almenys, poc neguitosos. Com viure fidels als propis valors en un món dominat per uns altres valors? L'Alexis ens posava algun exemple:Es pot ser cristià i “broker” de la borsa? Es pot especular en borsa i ser cristià?

Jesús, a la pregunta, dóna uns resposta en la que es destil·la aquest rerafons:- Retorneu al Cèsar el que és del Cèsar: doneu-li el que ell exigeix per la força. I de pas quedeu-vos vosaltres amb la vostra mentida i la vostra hipocresia, vosaltres que a més sou dels qui us aprofiteu del sistema i de la vostra amistat amb l’ocupant.No és el moment per a mi ara de proclamar la insurrecció contra el poder establert, no és el tema ara: tot sistema establert en aquest món descansa sobre una certa injustícia i incoherència.

Certament, vivim en un món que no hem fet nosaltres, dominat per molts poders, amb els seus valors... hem de treballar, hem de sostenir les nostres famílies, cal un cert ordre social, una certa lleialtat respecte del poder establert, malgrat que no tingui la legitimitat moral plena... Però no es tracta d’un “repartiment” de les fidelitats: una mica al Cèsar,una mica a Déu; una mica a la política i l’economia, al sistema capitalista i una mica a la solidaritat; una mica al món i una mica a la fe i l’espiritualitat; una mica a la realitat, una mica a l’utopia...

Quina seria, doncs, la resposta? Potser seria que donem al món el que ens exigeix, amb tot el seu pecat i la seva imperfecció i donem a Déu...TOT! I ens preguntem si en aquest donar-ho TOT, si en aquesta por de donar-ho tot sense fragmentar, sense cercar equilibris hi ha, en realitat, tot el que ens separa de Déu.

Demanem a Déu una ànima apassionada pel Regne de Déu, per la seva justícia, pel bé dels seus fills, pels pobres! El divendres es celebraven els 30 anys del CiJ, recordant testimonis com el Nepo, Arrupe, Salvat... testimonis que han viscut en la passió pels fills més despullats, per als deixats de la mà de Déu.

I, també, una vegada més, en el moment de postcomunió, una pregària preciosa de la Saida per ajudar la comunitat reunida a fer-ne text de pregària durant la setmana. Aquí està:

SEMPRE DONEM GRÀCIES A DÉU PER TOTS VOSALTRES

En la meva pregària. Senyor, sovint demano molt més que agraeixo. Et demano que m'ajudis en les meves coses i els meus neguits, que ajudis als qui més estimo quan crec que ho necessiten, et demano que ens ajudis a fer un món millor......

Avui no et demanaré res, Senyor. Senzillament tinc la necessitat de presentar davant teu molts "companys" de viatge que m'has donat de forma gratuïta i amb els qui comparteixo molta VIDA. Vull posar els seus rostres davant teu, i agrair-te tantes coses....

Gràcies per totes aquelles persones, AMICS, que saben treure el millor de mi mateixa, que amb el seu somriure em parlen del goig de viure, que amb les seves paraules em fan més suportable el patiment i m'aporten esperança.

Gràcies perquè SEMPRE hi són, perquè m'estimen incondicionalment i perquè es deixen estimar.

Gràcies per que són, per a mi, testimoni de resurrecció, perquè mitjançant ells TU em parles.

Gràcies perquè m'ensenyen a viure la vida amb clau evangèlica, m’ajuden a viure a fons i amb sentit. Gràcies perquè la meva fe es recolza i s'alimenta en la seva fe.

Gràcies perquè amb la seva presència m'ajuden a créixer, a ser millor persona... Gràcies perquè sense cap mena de dubte, sense ells, no seria la mateixa.

Gràcies perquè el meu cor vessa, ara mateix, de rostres i de noms.

Senyor, tinc la sensació de no merèixer tot aquest GRAN REGAL que m'has donat, sóc conscient que rebo moltíssim més del que dono. A vegades potser no demostro prou l'important que és per a mi.

Avui et demano, Senyor, que sigui capaç de transmetre tot aquest agraïment a cadascun d'ells, sobretot estant al costat, sempre, disposada al que calgui.

Una vegada més, Senyor, MIL GRÀCIES per tants VOSALTRES !!!!

Bona setmana a tots!

Montse