Eucaristia dia 26 de maig de 2012

Estimats!

Ahir celebràvem el darrer dissabte del temps Pasqual recordant, d'una manera especial, totes les persones que estan patint aquesta greu crisi econòmica. Per aquest motiu, el Casal s'ha sumat a la Marató de la pobresa. Volem ser veu que crida a la ciutat, presència de llum i esperança per als més desvalguts. I així ho vam verbalitzar proclamant el següent manifest:

Manifest Casal Loiola Maig 2012

Portem ja uns anys immersos en aquesta crisi que va començar sent financera, després econòmica i més tard social. Encara no sabem quina serà la seva durada i tampoc la seva profunditat, tot i que ja s'ha emportat per endavant moltes víctimes - empreses, governs i, sobretot, persones. El que sí sabem és que durant els darrers mesos la situació ha empitjorat enormement a casa nostra i també en altres indrets del nostre continent. I també sabem que, com passa la majoria de vegades, aquells que s'estan emportant la pitjor part son els que partien d'una situació més desfavorable i que menys culpa tenien en l'origen de la crisi.
Durant aquests dies, la Marató per la Pobresa impulsada pel govern a través de TV3, ens ha portat als ciutadans de Catalunya a fer un esforç solidari extraordinari, per tal de poder recolzar econòmicament la tasca de tantes organitzacions que es dediquen dia rere dia a mitigar les conseqüències de la pobresa a casa nostra. Al Casal Loiola ens hi hem sumat a la causa organitzant diversos actes per recollir diners, però també hem volgut anar més enllà i preguntar-nos per les causes que ens han portat a que més del 20% de la població del nostre país es trobi en situació de pobresa. Tal com dèiem a la taula rodona del passat dilluns, “Com sortir del fora de joc?”. O, formulat d’una altra manera, “Per què tanta gent es queda fora de joc?”.
No hem volgut caure en anàlisis simplistes de posar tota la culpa als governs, als bancs o als constructors, però sembla clar que tots ells en són especialment responsables, ja que van posar per endavant l’avarícia, els diners fàcils i el curt termini en comptes d’actuar pel bé de la ciutadania. No obstant, la situació actual també ens ha de fer reflexionar sobre la societat que estem construint entre tots: Quins valor estem transmetent als nostres fills? Quins són els pilars del nostre “contracte social”? Quins són els nostres “irrenunciables”? Segurament haurem de moure’ns cap a models on el consumisme, el materialisme i l’individualisme siguin substituïts per la responsabilitat, la fraternitat i la solidaritat.
En aquest sentit, com a cristians ens sentim especialment cridats a treballar amb esforç i humilitat, amb responsabilitat i creativitat, amb actitud de denúncia però també d’optimisme, a construir el Regne de Déu a la terra. Amb un Casal acollidor, obert a la ciutat, i donant resposta a aquells que més ens necessiten.


Com hem anat fent aquests dies, començàvem la celebració amb la processó d'entrada del ciri pasqual i aquestes paraules:

 Us enviaré el Defensor, l´Esperit de la veritat,

Ell donarà testimoni de mi!

Els fruits de l´Esperit són l´amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat.

Comunitats del Casal Loiola,

ja que l´Esperit ens dóna la vida, 

deixem-nos guiar per l´Esperit!

PREVERE: Alexis Bueno sj

MÚSICS:Jose Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Marc Mitjans ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:
Ez 37,1-14

1 La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em féu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d'ossos. 2 Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d'ossos: n'hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. 3 Llavors em preguntà:

-Fill d'home, què hi dius: ¿podran reviure, aquests ossos?
Jo li vaig respondre:
-Senyor, Déu sobirà, només tu ho saps.
4 Ell em digué:
-Profetitza sobre aquests ossos. Digues-los: "Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor. 5 Això anuncia el Senyor, Déu sobirà, a aquests ossos: Jo us infondré esperit i recobrareu la vida. 6 Us donaré tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré esperit i reviureu. Llavors sabreu que jo sóc el Senyor."
7 Jo vaig profetitzar, tal com ell m'havia ordenat, i mentre parlava se sentí una remor: amb molt d'enrenou, els ossos es van ajuntar l'un amb l'altre. 8 Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però no tenien esperit de vida. 9 El Senyor em digué:
-Fill d'home, profetitza, profetitza a l'esperit. Digues-li: "Això et mana el Senyor, Déu sobirà: Vine, esperit, vine dels quatre vents i alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida."
10 Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells, recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt gran.
11 Llavors ell em digué:-Aquests ossos, fill d'home, són tot el poble d'Israel. Ells van dient: "Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l'esperança; per a nosaltres, tot s'ha acabat." 12 Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. 14 Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."
Rm 8,22-27
22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 
Jn 7,37-39
37 El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
-Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.39 Deia això referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.


HOMILIA: Prenem com a punt de partença algunes imatges de les lectures d'avui:  Una plana plena d’ossos descarnats, esquelets. Cadàvers dins el sepulcre. El dolor de la mare quan infanta, l'univers que gemega. Els qui tenen set...què està passant? hem perdut l'esperança! Tot plegat semblen imatges que descriuen la nostra situació actual: la d'un món trencat, en el que sembla que cada dia hi ha més dificultat, més foscor, més incertesa..."per a nosaltres, tot s'ha acabat"...quanta desesperació! I, sobtadament, descobrim que no hi ha desesperació possible perquè ja hem estat salvats; perquè la nostra història ha de ser la d'aquells que viuen en l'esperança. Com es pot tenir esperança en allò que ja ha arribat? L'esperança prové d'allò que esperem, d'allò que anhelem, d'allò que encara no veiem. Aquesta és la nostra fortalesa. I en una festa com la d'avui, rebem i demanem el do de l’Esperit en forma d’una fe que aferma l’esperança. Una esperança que, com a comunitat, estem cridats a proclamar per tot arreu. El nostre somni d'avui i ara i aquí seria que del Casal brollessin rius d'esperança i de denúncia de les injustícies per tot arreu, per als altres. Rius que ja brollen i que ja són una realitat a través del testimoni i el compromís de moltes persones de la nostra comunitat que es mantenen en aquesta esperança i que aporten esperança a d'altres...ho vam poder copsar en els testimonis ben preciosos del sopar de la fam de la setmana passada! Siguem un riu que brolla! Siguem una comunitat que surt enfora, deixem-nos guiar per l'Esperit i que sigui Ell qui ens faci descobrir el do que hem rebut personalment..i posem-lo als peus del nostre món, als peus dels qui necessiten, als peus del Crist Ressuscitat.

I deixem avui una imatge preciosa de S. Köder....tot el món en l'esperança d'un Crist que abraça, estima i es dóna a la humanitat sencera.


Bona setmana a tots!


Montse

Eucaristia dia 19 de maig de 2012

Estimats!

Aquesta setmana el Casal vibra d'una manera especial. Ens hem afegit a la Marató contra la Pobresa. Volem ser veu forta i present al costat dels qui més pateixen. Per això, començàvem la tarda ja preparant el primer acte de la setmana: el sopar de la fam. Anem, però,per parts i intentem traslladar en unes ratlles, la crònica del que va ser la vida al Casal del dissabte passat.

Aquestes varen ser les paraules que donaven entrada a la celebració de l'Eucaristia, festivitat de l'Ascensió.

Homes de Galilea,

per què us esteu mirant al cel?

Aquest Jesús que ha estat endut d´entre vosaltres cap al cel,

tornarà!

Aneu per tot el món i anuncieu la Bona Nova de l´Evangeli 

a tota la Humanitat!

Senyor Jesús, que la força de l´Esperit Sant ens faci el teus testimonis!

PREVERES: Alexis Bueno i Llorenç Puig ( amic retrobat després de la seva estada de 6 mesos a Mèxic. Benvingut, Llorenç!)

MÚSICS: Jose Paz, Carme Grimalt i Eulàlia Serra ( guitarres), Laura León ( violi), Marc Mitjans ( bateria) i Roser Peiró ( als cants)

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Lectura de la carta als Efesis ( Ef 4,1-13)

1 Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d'una manera digna de la vocació que heu rebut, 2 amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, 3 procurant de conservar la unitat de l'Esperit amb el lligam de la pau. 4 Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l'esperança que us dóna la vocació que heu rebut. 5 Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, 6 un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua en tots i és present en tots.

7 Cada un de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura del do de Crist. 8 Per això diu l'Escriptura:Va pujar a les altures,s'endugué un seguici de captius,va repartir dons als homes.

9 Ara bé, això de va pujar vol dir que abans havia baixat a les regions inferiors, és a dir, a la terra. 10 El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per dur a plenitud totes les coses. 11 I és ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelitzadors, a d'altres el de ser pastors i mestres; 12 i així ha preparat els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d'edificar el cos de Crist, 13 fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 16,15-20)

Els digué:-Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. 16 Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. 17 Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, 18 agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.19 Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. 20 Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

HOMILIA: Aquesta setmana ja és la darrera que tenim el privilegi de compartir amb amics de la nostra comunitat aquesta homilia compartida. Aquest dissabte ens oferien la seva reflexió la comunitat de l'Espai Ignasià. Transcrivim textualment el què van compartir amb nosaltres.

"1. Context.

Jesús ha ressuscitat i té un missatge pels seus seguidors/es. 

Els deixebles es troben en un estat de por i confusió. Malgrat això, segueixen buscant per donar resposta a una única pregunta: “i ara què?”.

Els deixebles busquen un Jesús Crucificat i no Ressuscitat. Ell mateix diu a les dones: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir". Les dones entenen què ha passat però no en diuen res a ningú per por.

En el context ja trobem el primer punt interessant de l’Evangeli. Déu està allà on menys t'ho esperes: en el nostre quotidià i la nostra Galilea diària. Moltes vegades busquem a Déu en un lloc no adient, difícil, llunyà, i no som capaços de veure’l a prop nostre. Tenir por és molt humà, i hem de ser conscients que necessitem un temps per a verbalitzar tot allò que ens passa. Hem d'estimar el temps, no ho podem donar tot. 

Quantes vegades no denunciem injustícies per por o mandra?

Com ressuscita Jesús avui?

Quin és el missatge concret per a tu?

2. El plus de la responsabilitat com a cristians

Jesús ens diu: desperta! “Si vols, segueix-me”. 

Jesús ens parla de “la salvació i la condemna” però més que això podem veure-hi una invitació a viure “amb plenitud”: qui descobreix el do de la fe té accés a un estil de vida més ple que qui no ha descobert aquest do. El do de la fe és un regal que Déu ens ha ofert però també és un compromís, una responsabilitat. Actuar de forma conscient, ser la causa del canvi, “respondre” a les crides.

Hi ha un “afegit” al fet de ser Cristià i voler seguir-lo: acceptar el do de la fe és conviure amb el misteri de Déu, consentir que Déu ha entrat a les nostres vides i tenir l'experiència de sentir-nos estimats sense condicions. Aquesta vivència d’amor profund i autèntic és el que dóna color a les accions que realitzem.

Segon punt: l’Evangeli ens parla d’una vida de plenitud si coneixem Déu i ens deixem estimar per Ell. 

Quins són els afegits, quines accions cristianes ens reconforten?

Gent que estima el seu enemic

3. La diferència entre l’anunci i el testimoni

La paraula i el compromís: una relació de significats. 

L’Evangeli ens diu que anem a anunciar la Bona nova, que en la recerca d’una vida plena cal parlar de Jesús i viure’l. L'anunci (la paraula) és necessari, però no és una actitud de proselitisme (de propagandisme) la que compta, sinó la tranquil•litat i la discreció quan van acompanyades de fets. La paraula només pren sentit quan va acompanyada de fets: TESTIMONIS. 

Tercer punt de l’Evangeli d’avui, fent servir unes paraules ja escrites per algun altre autor: "No parlis de Déu sinó actua de tal manera que et preguntin per ELL". 

Com és el teu diàleg com a cristià? Com fas testimoni de la teva fe?

Així doncs, tota fe interior s’ha de fer visible amb uns signes externs.

4. Els signes externs dels cristians

L’Evangeli ens parla de treure dimonis, parlar llengües desconegudes, agafar serps... en nom de Déu. Com es concreta tot això avui? Què ens vol dir?

Hi ha un llenguatge que cal recobrar, practicar i enfortir: el del perdó, el silenci atent, l'escolta, els petits gestos, la confiança... que cada vegada més s’està convertint en llenguatge desconegut. Jesús ens convida a posar-hi atenció, a aprendre a parlar-lo i utilitzar-lo. 

Parlar de dimonis avui sembla una mica surrealista però si pensem bé en el què sempre ha representat un dimoni: el mal, aquell que esclavitza i que no deixa ser lliure... encara no trobem actituds endimoniades a les nostres vides? L’afany de possessió ens esclavitza i ens porta a una manca de felicitat. 

Per això els cristians estem cridats a curar les ferides del mal del món, i coses senzilles com una mirada de confiança a una persona trencada interiorment poden transformar petites realitats i fer fugir dimonis opressors. Podem fer-ho perquè ens sentim estimats per Déu i això ens fa forts i ens alimenta. Aquest és un dels altres punts que toca l’Evangeli avui: La crida de Jesús a fer missió: “imposaran les mans als malalts per tal de guarir-los”.

L'experiència dels primers deixebles no només ens convida a sortir al carrer i viure amb plenitud, sinó que ens reafirma un cop més, que el missatge de Jesús no és una experiència personal i aïllada del món sinó que es tracta, justament, de sortir de nosaltres mateixos. Això és fer missió, fer sentir als altres petits tasts d'aquest Amor que hem tingut el privilegi de conèixer. No es fa missió en moments puntuals, sinó que el repte de Jesús és convidar-nos a acomplir la nostra Missió en cada moment de la nostra vida. Amb el nostre veí, el nostre company o la persona que demana almoina.

Però alerta! Que sigui un camí bonic, no vol dir que sigui un camí fàcil. Per tant, haurem d'estar atents a les serps i les metzines que molt probablement trobarem, perquè som humans. Les nostres metzines seran les excuses que ens posem per no canviar, el tancament en un mateix.

Quart punt: Jesús ens crida a fer missió, treure dimonis i parlar llenguatges que estan poc de moda: perdó, confiança, esperança...

5. Conclusions: convidar a la reflexió sobre la missió testimonial, els signes cristians, el diàleg entre cristians.

Per acabar, l'experiència que ens explica l'Evangeli d'avui és com un mirall que ens torna una imatge de com som nosaltres i del que podem arribar a esdevenir si ens deixem endur per aquest Amor tan gran que és tenir i viure experiència de Déu.

1. Trobar a Déu en les petites coses

2. Tindrem una vida plena si ens deixem estimar per Déu.

3. Hem de ser testimonis de l’experiència de Déu, no només anunciadors de la Bona Nova.

4. Jesús ens convida a fer missió, a transformar les nostres petites realitats."

En acabar la celebració de l'Eucaristia, es va celebrar el sopar de la Fam. Vam tenir l'oportunitat d'escoltar amics de la nostra comunitat:

Ricard Mitjans i Pedro Brotons del Projecte Home

Gines de Mula, de  CVX-Catalunya que  col.labora amb el Joaquim Pons sj al  projecte CIE: centres d'internament d'immigrants.

Sr. Angel Pérez i la seva senyora del Banc d'Aliments

Helena Coll, de l'Espai Ignasià, voluntariat a Migrastudium

Mireia Gomà, Centre Sant Jaume de Badalona

Moderador: Juan Mezo

Varen ser testimonis breus i senzills; que arribaven fons... I és que es va vivint això que la fe o es posa en pràctica o és morta! L'assistència va ser força nombrosa i l'àpat posterior ( a base de pa amb oli i aigua) es va produir en un ambient molt distès i agradable.

Una bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 12 maig 2012

Estimats!

L'eucaristia de dissabte passat era portada pel CIM.  Va presidir el Jaume Flaquer sj, consiliari d'aquest esplai nostre. Va ser una celebració ben especial perquè estava acompanyada, musicalment,pel grup Gamma: grup d'alumnes de Jesuïtes Sarrià que dinamitzen les Eucaristies del col·legi i que ens van acompanyar posant molt ritme i molta vida a la nostra celebració.

Com hem estat fent aquests darrers dissabtes, començàvem la celebració amb una monició d'entrada que deia el següent:

Jo us estimo

tal com el Pare m´estima.

Manteniu-vos en l´amor que us tinc

i estimeu-vos els uns als altres.

Us he escollit per confiar-vos la missió d´anar per tot arreu i donar fruit.

Senyor Jesús, coneixent el teu amor la nostra alegria és ben plena. Vessa en nosaltres el teu Esperit!

Aquí us adjuntem la reflexió que va sortir de la lectura en comunitat de l'Evangeli d'aquest diumenge feta pels monitors del CIM.

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48)
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10) Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»


TEXT MONITORS CIM
Quan els monitors del CIM vam llegir les lectures d’avui ens van venir al cap moltes idees. Són lectures que parlen d’amor, una paraula molt amplia i alhora molt ambigua. En aquestes lectures se’ns parla d’una nova manera d’entendre les relacions. Es tracta d’una cadena de transmissió d’amor: El Pare es lliura al Fill; el Fill als deixebles, i els deixebles entre ells i amb els altres. Nosaltres som com el Fill enviat als nanos del CIM. Molts dels monitors actuals vam veure de petits l’exemple dels que van ser els nostre monitors. I ara som nosaltres els que fem una aposta pel CIM, esperant que doni fruit. Igual que Jesús, que experimentà l'amor de Déu i ho predicà entre els seus deixebles. Déu ens ha posat a fer de monitors per als altres. Déu ens ha escollit a nosaltres per a ser monitors i transmetre els valors cristians, abans que nosaltres ho escollíssim. I com diu la primera lectura, no només són benvinguts a aquest projecte els que tenim fe sinó que també tots aquells que no viuen tan a fons el cristianisme. I és que la nostra missió com a monitors no és la de la catequesi, és la de predicar amb l’exemple. Demostrar als nanos que hi ha una altra manera de fer, un altre estil de vida no tan materialista.

Gràcies al CIM per la seva tasca i per la pregària-reflexió compartida!

Informe missa dia 5 de maig de 2012

Estimats!

Ahir missa ben plena de joves de 3r i 4t ESO que havien estat participant en el darrer voluntariat del curs. Fa goig veure les nostres celebracions tan plenes d'infants i joves, malgrat que, de vegades, els costi mantenir el silenci i la serenitat!! Doncs, paciència per part dels més grans i, per damunt de tot, agrair al Pare que aquest jovent se senti acollit i acompanyat al Casal Loiola. I, a partir d'aquí, com el nostre lema per al temps pasqual indica..deixem-nos fer per l'Esperit! També teníem presents els amics del CIM que estaven de sortida de cap de setmana i que avui, diumenge, han celebrat el dia de pares en un any ben especial: el cinquè aniversari del CIM: Felicitats i gràcies per tot el que feu!

La processó del ciri pasqual s'iniciava al so d'aquestes paraules que ahir van ser proclamades per la pròpia autora ( Núria Monteis):

Jo sóc el cep veritable. Estigueu en mi i jo en vosaltres.

Senyor Jesús, dóna’ns la valentia de Pau per anunciar el teu nom!

Que units a Tu el nostre amor no sigui només de paraules, sinó de fets i de veritat.

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Jose Paz, Xavi Matabosch i Eulàlia Serra ( guitarres) i una servidora als cants

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31)

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.

Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.

El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

HOMILIA ( ahir la comunitat Berchmans va compartir amb nosaltres la seva homilia, preparada en comunitat, tot pregant junts, els dies previs a aquesta Eucaristia, el text de l'Evangeli. Transcrivim literalment el que van expressar): En aquest evangeli podem veure una imatge de la relació que Jesús manté amb el Pare i els seus seguidors, persones com nosaltres. 

En volem destacar tres imatges: Jesús com a cep, el Pare com a vinyataire i els deixebles com a sarments.

Jesús és el cep que sosté els sarments, amb exigència i tendresa alhora. Si no és en l’amor, no és del Crist. Sense la seva saba ens assequem. No podem res sense Ell, però Ell no vol fer res sense nosaltres i en Ell i amb Ell farem tot el que el Pare vol, és grat  al Pare i per glòria del Pare.

Jesús ens fa lliures i en el mateix instant ens compromet i ens exigeix tot. Ens fa col•laboradors "lliurament necessaris" i molt estimats des de sempre, abans de nosaltres mateixos. No hi ha por... no hi hauria d'haver por.... només l'estima del Pare.

El llenguatge és rotund. No deixa escletxes pel dubte. Amb ell tot, sense ell res. Com hagués estat la nostra vida sense Ell? Quines decisions hauríem pres? Quins camins hauríem iniciat? Amb Ell, el camí es l’Amor; l’amor envers els altres i això dona una vida plena de fruits de vida, de fruits bons. Un amor basat en els actes no en paraules buides. Amb Ell hem de ser portadors de pau i alegria.

Deixem que l’amor de Déu ens envaeixi com la saba i ens ajudi a donar fruits.

Fent un símil amb les nostres comunitats, ens podem sentir plantes que donem fruits com tants altres arbres, però sovint ens oblidem i acabem per descuidar-nos, amagant-nos del sol que tanta vida dóna a les plantes sota alguna ombra... Potser necessitem mirar-nos més, admirar-nos com a simples éssers vius, cuidar-nos per continuar donant fruits. 

Amb els nostres companys de camí, que també donen fruit en aquest misteriós cultiu de Déu, podem ajudar-nos els uns als altres per fer el nostre hort més productiu. D’aquesta manera li podem demanar al Crist de renovar els nostres esforços per ser una planta millor, més solidària i més present en la vida dels nostres companys també plantes, que comparteixen la mateixa terra, la mateixa aigua, el mateix sol.

Jesús ens aconsella mantenir-nos units a Ell, el cep, i a ser fidels al seu ensenyament.  

Estar amb Jesús implica valorar i viure els esdeveniments de la vida tal com Ell ho feia. És a dir, ser lliures davant tot allò que intenta esclavitzar-nos (poder, diners, reconeixement,...) És una qüestió de saber triar i saber escollir allò que ens apropa a Déu.

Preguem al Senyor perquè nosaltres, sarments, ens mantinguem en l’amor de Déu, el cep, per poder donar fruits deixant enrere la  fullaraca que ens ho impedeixi. 

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 28 d'abril de 2012

Estimats!

Un pas més en el nostre camí pasqual, enmig d'un cap de setmana llarg per a força gent! Moment, de nou, per contemplar la llum del Ressuscitat i per contemplar, també ben endins nostre, si aquesta llum té prou força per il·luminar, acompanyar i consolar els qui tenim més a prop. 

Acompanyant la processó d'entrada amb la claror del ciri pasqual trencant la foscor de la capella, escoltàvem aquestes paraules que, setmana rere setmana, ens envia la Núria Monteis ( gràcies, Núria!):

Jo sóc el bon pastor!

Conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi.

I jo dono la vida per elles.

Que l´Esperit ens ajudi a comprendre i a viure profundament la prova d´amor del Pare: SOM FILLS DE DÉU!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Laura León ( violí), Lluís Jordà ( saxo), Xavi Casanovas i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,8-12)

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-2)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,11-18)

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.

»Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

HOMILIA: Com sabeu, al llarg de tot aquest temps pasqual, algunes comunitats del Casal estan col·laborant directament en la preparació de les Eucaristies preparant, en pregària i comunitàriament, l'homilia d'algun dels dissabtes. D'aquesta manera es fa ben palès que som comunitat que creix, que camina i que es va construint. Aquest dissabte passat varen ser els amics d'Universitaris Loiola els qui van compartir amb nosaltres els seus pensaments i la seva pregària. Aquí sota transcrivim el que van oferir-nos:

- "Com a cristians, portadors de llum, hem de sentir-nos cridats a guiar aquelles ovelles que es troben fora del teu ramat. Alhora, hem de ser conscients de qui és el nostre Pastor: Jesús ens empeny a l'acció i, per tant, a viure amb el Crist. Finalment, donar gràcies al Casal, que a molts de nosaltres ens ha fet de pastor, d'acompanyant respectuós i així, sense imposar res, ens ha ajudat a acostar-nos al Crist".

- "Sóc mercenari quan faig les coses per obligació, sense voluntat. Que l'ESperit ens ajudi a viure amb passió i dedicació amorosa. Pare, que la teva llum i misericòrdia ens sigui guia i que la puguem veure a través de persones, natura, vida i el teu esperit. Em sento agraït amb els jesuïtes i tota la comunitat ignasiana perquè fan que la veu del pastor sigui més clara en mi".

- " La gent que em cuida són els meus pastors. El pastor és aquell qui et recorda allò essencial. El Senyor és el pastor que mai no ens abandona".

La Betty Besó, en nom dels UL, compartia amb nosaltres aquests pensaments i aquestes intencions. I encara vam seguir aprofundint una mica més en aquesta imatge preciosa del bon pastor. Aquell que abandona tot el seu ramat per anar a trobar l'ovella perduda. Qui, amb una mica de seny, faria una cosa així? El relat és preciós, poètic fins i tot...però mirat fredament..fora de tota lògica!! El bon pastor que ens presenta l'evangeli no és un líder com nosaltres podríem entendre, no és com el Guardiola que aquests dies ha omplert tantes pàgines i comentaris de tots els mitjans de comunicació i xarxes socials. Nosaltres no entendríem pas - ni seríem massa compassius amb ell- si hagués deixat d'atendre els millors jugadors per dedicar-se exclusivament al jugador perdut, el qui no l'encerta mai, el qui no és bo. Tornaríem a omplir facebook i twitter i premsa...però d'una altra manera! El bon pastor de l'evangeli és aquell que dóna la vida; que cerca estimar el qui està sol, el qui està perdut, el qui necessita rescat. I precisament al twitter, un bon amic, escrivia: " La lògica del bon pastor ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos: Bon germà? Bon fill? Bon sacerdot? Bon polític, metge, educador? Bon amic?

Quedem-nos, doncs, amb aquesta reflexió.

Bona setmana!

Montse

Eucaristia 21 d'abril de 2012

Estimats!

Seguim en aquest camí en el què la comunitat reunida segueix responent a la pregunta "On ens guia ara l'Esperit?". Aquest dissabte passat, contra tot pronòstic ( el Barça mou molta gent!) ens vam reunir força persones en una celebració viscuda, preciosa. Iniciant la celebració amb la processó solemne del ciri pasqual, tot escoltant junts aquesta monició:

Jesús es presentà enmig d’ells i els digué:

“La pau sigui amb vosaltres!”

Davant el seu esglai Jesús els tornà a dir:

“No dubteu! Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix.”

 

Senyor Jesús, obre’ns els ulls!

Que sapiguem descobrir-te i estimar-te en les nafres dels nostres germans. Fes-nos els teus testimonis!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Carme Grimalt, Júlia Diaz i Xavi Matabosch (guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

HOMILIA ( transcric textualment el ressò que ens van fer arribar els nostres germans del Fòrum. Com ja sabeu, cada setmana, una comunitat del Casal pregarà conjuntament l'evangeli corresponent i compartirà, amb la resta de la comunitat, el ressò que ha produït la seva pregària. En donem gràcies a Déu!):

 

“Deixeu-vos guiar per l’Esperit”, és el lema escollit per a aquests diumenges de Pasqua abans de la Pentecosta. En aquest tercer diumenge l’evangeli ens recorda novament que ara, amb més força que mai, Jesús ressuscitat és enmig nostre, es fa present, i això ens interpel•la i ens convida:

- A deixar-nos guiar per Ell per trobar aquells camins variats, respectuosos i creatius que ens ajudin a parlar d’Ell al nostre voltant. Que aprenguem confiats a ser testimonis de la seva presència en el món.

- A deixar-nos impregnar per la joia de la Pasqua que és el gran crit d’Esperança dels creients. I més encara avui, doncs amb la crisis que avui patim un missatge esperançat es fa molt necessari i urgent.

- A deixar-nos tocar pels qui més pateixen. Preparem el cor per la Marató que s’acosta: partim el pa amb tot aquell que no el té al seu abast..., especialment amb ells... Acollim avui entre nosaltres a la Associació d’Estel Tàpia que n’és un viu exemple.

- A deixar que l’experiència de ser comunitat doni sentit a les nostres vides com a creients. Aquí, al Casal, a les nostres comunitats particulars, com a CVX, o sigui des de la forma que sigui, sortim enfora des de l’experiència d’unió comunitària.

- A deixar que els nostres ulls contemplin Jesús ressuscitat més que no pas crucificat. Si creiem en Ell com a ressuscitat veurem com es va apropar a la seva comunitat, als seus amics, i sentirem com ells el van reconèixer, i en fer-ho, es van posar a treballar amb totes les seves forces. Ells sabien que no estaven sols, i nosaltres també sabem que tampoc no ho estem...

- A deixar que el nostre cor s’alegri i vibri amb el de Jesús, quan ens va venir a portar la Pau. Aquesta Pau que esdevé alegria sincera de cor.

- Finalment, a deixar que el caliu i l’escalfor que vivim al Casal i a les nostres comunitats sigui fèrtil llavor que –treballada amb tota cura- pugui arribar a fer créixer projectes i iniciatives pel bé del nostre entorn. La Pasqua que és veritable esclat de Vida Nova ens obre un nou camí...

 

Com a comunitat de Fòrum desitjariem que tots plegats fóssim capaços d’acollir totes aquestes invitacions de Jesús en els nostres cors per a què, amb els ulls ben oberts, esdevinguem presència renovadora en aquest nostre món.

 Que aquestes paraules ens inspirin. Seguim demanant, amb força, que l'Esperit ens parli i ens guiï!

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa 2n Diumenge de Pasqua 2012

Estimats!

El passat dissabte ens retrobàvem en una Eucaristia multitudinària per celebrar junts la gran joia de la Pasqua. Moment preciós per celebrar aquesta gran notícia i per saber els uns dels altres, escoltant cadascuna de les experiències viscudes aquests dies: la Pasqua Jove de Raimat, la Pasqua d'Hostalets, la Pasqua itinerant i la Pasqua del grup Germanor.

L'equip de litúrgia estrenava nou lema i nou fil conductor: DEIXEU-VOS GUIAR PER L'ESPERIT, lema que ens acompanyarà fins a la Pentecosta. Apareixia, també, una imatge de la Trinitat de Rublev envoltada pels noms de cadascuna de les comunitats i grups del Casal. Volem ser una comunitat reunida al voltant de la Trinitat, una comunitat que prega cada setmana i que serà convidada a compartir, amb tots nosaltres, la resposta a aquesta pregunta: "On ens guia ara l'Esperit?. S'enceta, doncs, un camí pasqual de construcció de comunitat, d'escolta dels uns cap als altres, d'estimació mútua.

Amb un altar preparat amb molta cura i atenció, iniciàvem la celebració amb una capella a les fosques i una processó solemne amb el ciri pasqual, escoltant, enmig del silenci del moment, aquesta monició d'entrada:

El vespre d´aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por als jueus. A les fosques, com nosaltres! Jesús entrà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres. Com el Pare m´ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.”

Que guiats per l´Esperit, la nostra alegria s´estengui per tot arreu:

HEM VIST EL SENYOR!

PREVERES: Alexis Bueno, Joaqui Salord i Francesc Roma

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Jose Paz, Xavi Matabosch i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,32-35)

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels Apòstols el producte de la venda i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-6)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»

Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA: Després de de presentar el nou fil conductor del temps pasqual, ens centrem en una de les figures que apareixen en l'evangeli d'avui: Tomàs, el deixeble a qui li costa de creure... símbol de tots nosaltres! Què no faríem nosaltres en la mateixa situació? Com a poc, la incredulitat, la por...sortir corrent!!! però en Tomàs podem observar quatre moments diferents que vénen a marcar un cert itinerari:

En primer lloc, com dèiem, no pot creure però, a la setmana següent, allà està amb la comunitat. Sense creure massa, sense trobar el sentit de res, en la seva solitud i por, es manté fidel. Com passa, avui, amb tantes persones que han viscut experiències fondes de Déu i, malgrat no entendre del tot, es posen als seus peus, al costat de la comunitat, com tots els joves  que després de la Pasqua Jove, es retrobaven a la nostra Eucaristia... la seva vivència no ha estat un foc d'encenalls d'un moment... ha estat una invitació a seguir rebent la fe de la comunitat en la quotidianitat. Potser no saben formular massa què ha passat però sí que saben que ha passat alguna cosa fonamental per a les seves vides.

En segon lloc, la tendresa que Jesús mostra envers ell... i per tant envers nostre. En lloc de jutjar-lo o recriminar-lo li diu: vine, apropa't, posa les mans aquí. Jesús vivia una amistat propera amb Tomàs i, malgrat tot, no la va trencar. La seva fidelitat i el seu amor es mantenen ben vius amb ell.

En tercer lloc, la invitació de Jesús a posar les mans en les ferides de Jesús marca un moment i un gest que no pot ser altra cosa, per a tots nosaltres, que una invitació que se'ns fa també a nosaltres...com si ens cridessin amb el nostre propi nom. Posar les mans en les ferides del cos místic del Crist, tocar les seves nafres és apropar-nos, carn amb carn, a la ferida que marca la història de la humanitat : els pobres en el sentit més ampli; els ferits del món.

I, finalment, ningú no ha fet una confessió de fe tan plena com la de Tomàs: "Senyor meu i Déu meu": és la confessió més plena de tot el Nou Testament. Tomàs no justifica res, no explica res....només reconeix el Senyor....i comprèn. Si ens sentim com Tomàs... seguim els seu itinerari! Arribarem lluny!

I ara, un apunt final. Ens acompanyava, com ja hem dit, el Joaqui Salord. Com molts sabeu, el Joaqui té un vincle molt especial amb els cambotjans que, precisament dissabte, celebraven el seu any nou. Us convidem, des d'aquí, a pregar per a aquesta gent, per aquest país unint-nos, així, a la pregària del nostre amic Joaqui.

Bona setmana!

Montse

sany nou cambotja