Informe missa 22 de setembre de 2012

Amics!

Dissabte passat, segona missa del curs al Casal Loiola, en la que vam poder pregar  i tenir ben presents el pare de l'Anna Vernis  i la mare del Pol i la Marta Prats (alumnes de Jesuïtes Sarrià)  Els acompanyem i preguem per tots ells. Per altra banda, també vàrem tenir presents el Jordi LLop i l'Elena Casado ( membres de l'Espai Ignasià i vinculats a Joves Loiola i al CIM) que es van casar..FELICITATS!!

PREVERES:Jaume Flaquer, Llorenç Puig i un company jesuïta mexicà que ens va acompanyar també concelebrant.

MÚSICS: Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Marc Mitjans ( bateria), Alex Miralles ( violoncel), Eulàlia Serra ( veu) i una servidora als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari

a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels

a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com

serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el

sal varà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-

lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal;

condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.

Lectura de la carta de sant Jaume(Jm 3,16-4,3)

Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertor -

bació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que

tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de

bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que

els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre

vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que

es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això ma -

teu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us bara -

lleu. Però vosaltres no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu,

perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en

els plaers.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, pe -

rò Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa als seus deixebles dientlos:

«El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un

cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir,

però no gosaven fer-li preguntes.

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu

pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells

seria el més important.

Aleshores s’asse gué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer,

ha de ser el dar rer i el servidor de tots». Després féu venir un noi,

el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests

nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

HOMILIA (reproduïm íntegrament el text que va centrar l'homilia del Jaume):

Vam dir que cada diumenge trobaríem una pregunta. El dia passat Jesús ens preguntava: qui dieu que sóc?

Avui ens pregunta: Què discutíeu pel camí?

Si jo fos un català que me n'hagués anat uns anys fora, lluny d’aquí, i no hagués tingut contacte amb el que passa aquí, us podria preguntar: de què es parla aquí ara? Quines són les discussions? Què interessa a la gent? Vosaltres em parlaríeu de la manifestació de l’11 de setembre, de gent que vol la independència, d’altres que no; parlaríeu de la crisi econòmica, de com tothom parla d’economia (per preocupació per la gent, per vosaltres o potser una preocupació de com treure diners d’Espanya i posar-los en lloc més segur...; em parlaríeu de Mourinho, de què Cristiano Ronaldo està trist, del fill de la Shakira... També de la problemàtica de la indignació dels musulmans...

De què discutiu? De què parleu? I vosaltres a l’escola, de què parleu? Amb el grup d’amics? Del nou Iphone 5, etc...

Algunes preocupacions són bones, evidentment. Però podem veure com n'estem de lluny del que li preocupa a Jesús. Ens podria dir: doncs a mi em preocupa que per estar al costat dels marginats, per voler posar l’ésser humà per sobre de la llei religiosa del dissabte, hauré de patir molt i em mataran. Gràcies a Déu, però, Ell em ressuscitarà.

Jo us pregunto: sobre quin tema ha anat l’última discussió que heu tingut? Potser sobre l’expoli de catalunya, de que som massa solidaris... I Jesús va parlant de què ell ha de morir.

Fixeu-vos el contrast: Jesús parla de patir i morir, i els deixebles de qui serà el primer.

Contrast del que sentim a missa i després durant la setmana ens preocupa com pujar a l’empresa, com vendre més que l’altre, com fer per guanyar més prestigi...

Fixeu-vos el contrast. És el contrast de l’Evangeli amb una trobada de bisbes que discuteixen sobre el protocol, sobre qui presideix l’eucaristia, sobre si l’arquebisbe de Barcelona passa per sobre del de Tarragona, tot i que aquest és patró de les espanyes amb el de Toledo...

Quin contrast. Jesús fa la pregunta, perquè ell camina tot sol, i els deixebles darrera. No estem situats en el mateix pla de Jesús. La distància, és la distància entre el que preocupa a Jesús i el que ens preocupa a nosaltres.

Aquell “qui dieu que sóc?” ens obria a la identitat de Jesús, a conéixer qui és, quin misteri amaga la seva persona. Ara amb el “què discutíeu?” es revela la misèria de moltes vides humanes.

  

Ens retrobarem, si Déu vol, dissabte vinent! Bona setmana a tots!!

Montse

Informe missa 15 setembre 2012

Amics!

Ahir, primera Eucaristia del curs 12/13..amb una capella del Casal molt més àmplia. Ha desaparegut la paret d'entrada a la capella i ha estat substituïda per una gran porta plegable que deixa l'entrada ben ampla, gran i que permet col·locar cadires pràcticament fins el carrer Balmes.

Des de les 17h. l'activitat era ja intensa...els músics fent el nou muntatge del so, ubicats en una altra zona de la capella, amb nous micros i una megafonia molt millorada. Els de litúrgia preparant el muntatge del fil conductor de tot aquest temps ( fins a l'Advent), d'altres col·locant cadires i estudiant-ne una nova col·locació perquè l'accés nou a la capella obliga a resituar tota l'estructura..en fi! Que a les 19:30h alguns arribaven ben cansats!

Al llarg d'aquest temps, el lema que ens acompanyarà és aquest "I vosaltres, qui dieu que sóc?" acompanyat d'un gran interrogant negre que penja del sostre. Si ens dediquem a llegir els evangelis de tot aquest temps ordinari que tenim per davant, veurem que pràcticament a cada evangeli apareix una pregunta ( sigui de Jesús cap a la gent o a la inversa). I anirem caminant junts descobrint que la resposta de Jesús sempre ens condueix a una manera de viure que ens descol·loca, que va, inevitablement, a contra-corrent..el repte és si volem, de debò, que Ell sigui el nostre Senyor únicament.

En qualsevol cas, ha estat moment de retrobament, de festa, de celebració viscuda i temps de poder escoltar l'acció de gràcies que expressaven els joves diversos que han participat als camps de treball de l'estiu. També el president del Casal, Juan Mezo, ens donava una benvinguda i deia que la novetat de la porta molt més gran no era només per facilitar-ne la sortida i per garantir una millor seguretat sinó per ser, autènticament, una comunitat que obre les seves portes,de bat a bat, a la ciutat i que convida a entrar. Que així sigui.

Aquí l'informe més concret:

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint), Enric Puiggròs i Joaqui Salord ( concelebrant).

MÚSICS: ahir..més que un equip de músics, hi havia una orquestra!! Impressionant!! Al final de la missa els músics es van endur un bon aplaudiment: Alex Miralles ( violoncel), Laura León ( violi), Luis Jordà ( saxo), Xavi Casanovas ( trompeta), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Jose Paz ( guitarres), Victor Jordà( bateria), Roser Peiró, Montse Puiggròs i Júlia Diaz ( veus) i Eulàlia Serra ( veu i direcció de cants).

I per cert...aquí teniu el link que us porta a escoltar la cançó que vam cantar a la Comunió..potser la voleu escoltar mentre feu el sopar o com a sintonia de despertador! A practicar!

http://www.youtube.com/watch?v=OAFuDji3Vfo&feature=related

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,5-9a)

El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,14-18)

Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 8,27-35)

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»

HOMILIA: El Jaume iniciava la seva homilia preguntant-nos, directament, la mateixa pregunta que formula Jesús: "qui dieu  que sóc?". Quina seria la resposta? Segurament ens tranquil·litza escoltar la resposta de Pere:"Vós sou el Messies". La majoria de nosaltres la donaríem per bona, almenys teològicament parlant. Sí, així és, Jesús és el Messies. I ens quedem ben tranquils i ben convençuts. Aprovem l'examen! Anem, tanmateix, una mica més enllà. Podem dir: "Ets el Messies" sense que això generi, automàticament, un canvi radical en les nostres vides? Pere respon satisfactòriament però no hi ha canvi en la seva vida. NO HA ENTÈS RES DE RES. La pregunta de Jesús, tot i haver estat contestada, segueix sent una pregunta que no comprenem. Aquest evangeli connecta directament amb l'evangeli de la setmana passada: una curació d'un cec en dos fases. El cec demana a Jesús que li retorni la vista; Jesús el toca i recobra una mica la vista però no pas tota; necessita que Jesús el torni a tocar per recuperar la visió del tot; PER OBRIR ELS ULLS A UNA NOVA VIDA. I a aquest deixeble entranyable que es deia Pere li passa el mateix...la segona fase serà per a ell el moment de la Resurrecció on, per fi, comprèn i pot dir que Jesús és el Messies perquè ha canviat radicalment la seva història.

Aquesta setmana estem convidats, doncs, a escoltar Jesús preguntant: I tu, qui dius que sóc?...i segurament, l'anirem responent com puguem i l'entendrem en alguna fase de la nostra història,potser.

Bona setmana!

Montse

Any 2012: Des de la diàspora 9

Estimats!

Darrera edició des de la diàspora d'aquest estiu 2012. Dissabte vinent ja ens retrobarem de nou al Casal per celebrar junts l'Eucaristia. En tenim moltes ganes!

LECTURES

Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.

COMENTARI: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi...Aquesta és la mirada de Jesús sobre el poble jueu. Un poble complidor en les seves lleis i les seves tradicions; un poble orgullós de seguir els preceptes que marca la llei i, probablement, convençut que obtindrà, de ben segur, els favors de Déu. HIPÒCRITES, els diu Jesús. Només calia complir la recomanació de Moisès:"No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res" i el consell de Pau:"La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món".

Avui ens tocaria a nosaltres entrar en joc, posar-nos en escena i preguntar-nos si allò que surt dels nostres llavis en la nostra pregària, en les nostres celebracions i les nostres accions és autènticament coherent amb el nostre cor, un cor mogut pel desig d'estimar i servir Jesús en tot i per tot. Bon exercici que, per poc que siguem sincers amb nosaltres mateixos, ens portaria a una reformulació de moltes coses, almenys d'unes quantes! Què feia Jesús sinó estimar?..doncs avaluem si estem estimant els altres plenament, generosament. Què feia Jesús sinó atendre els orfes, les vídues, els abandonats?..doncs avaluem on són els abandonats en la nostra vida, si només en parlem o si realment els estimem. Què feia Jesús sinó pregar silenciosament i discreta?..doncs avaluem quina és la intimitat que nosaltres tenim amb Ell...en fi, són tantes les coses que podem avaluar..i tot plegat, no pas per hipocresia sinó perquè l'espècie humana sembla que no pot sortir d'un cercle en el que la tendència a l'egoisme, a l'enveja..a tot allò que "surt de l'home i no pas de Déu" esdevé recurrent. I rellegir l'evangeli sempre és una bona manera de recol·locar-se i de deixar que el ressò de Jesús ens descol·loqui fins a tal punt que tan sols es quedi l'alternativa de recomençar de nou..possiblement de zero.

Fins dissabte, amics!

Montse

Any 2012: Des de la diàspora 8

Amics,

Enfilem ja el final del període de vacances. Desitgem que tothom hagi pogut gaudir d'aquest temps i que ens puguem retrobar ben aviat. El dissabte dia 8 de setembre, a les 19:30h, si Déu vol, ens tornarem a veure!

LECTURES:

Lectura del llibre de Josuè (Js 24,1-2a.15-17.18b)

En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d’Israel, i cridà els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor.» El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,21-32)

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, les esposes s’han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l’Església. L’estima tant que s’ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l’ha rentada amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s’estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l’alimenta i el vesteix.

També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l’Escriptura: «Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.» És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l’Església.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,60-69)

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»

COMENTARI: Ens trobem, avui, amb el final de capítol sisè de l'evangeli de Joan que s'iniciava amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. En aquell moment, Jesús va guanyar molts seguidors, havia realitzat una gesta que va deixar impressionada moltíssima gent: un miracle que va fer possible rebre l'aliment de forma abundant. Tanmateix, el camí de tots aquells que el varen seguir es va fent cada vegada més feixuc. Hi ha dones i homes que no el comprenen, que no entenen que l'aliment que Jesús ve a regalar-nos no és pas allò que satisfà les nostres necessitats sinó allò que ens dóna la vida plena, la vida eterna...i molts l'abandonen.

A la primera lectura, Josuè ja formula una pregunta ben contundent: "escolliu avui quins déus voleu adorar". I també Jesús a l'evangeli formula:" vosaltres també em voleu deixar?"

Seria bo que també, nosaltres, ens formuléssim avui aquestes mateixes preguntes: 

Adorem el Déu de Jesucrist? Adorem el Déu que ens proposa viure en el lliurament més radical, en l'amor més profund als altres, en el perdó sense límit?

O potser en les nostres vides hi ha altres déus que adorem, que no estem en disposició de renunciar-hi, que satisfan les nostres necessitats particulars? Si és així..no és ja d'alguna manera una resposta a la pregunta de Jesús? No el volem deixar...però el deixem en tantíssimes ocasions...cert?

Demanem al Pare que la nostra fe sigui sincera i autèntica. Que dels nostres llavis brollin, fermament, les mateixes paraules de Simó Pere:"Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna".

Una abraçada!

Montse

Any 2012: des de la diàspora 7

Estimats,

Seguim avançant els dies, enmig d'aquesta calor sufocant que alguns ( no pas tots, segur!) estem patint. Desitgem que, en aquest temps de descans, trobem també el nostre espai i el nostre racó per a la pregària i la contemplació.

LECTURES:

Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)

La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,15-20)

Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

COMENTARI: Un diumenge més, Jesús torna a anunciar-nos quina ha de ser la veritable relació amb Déu, el seu Pare; relació que passa per la unió i comunió a través d’ell mateix, el Crist, que donarà el seu cos i la seva sang perquè tots nosaltres tinguem vida eterna. 

Un diumenge més, les lectures ens recorden que som convidats a formar part del banquet del Regne de Déu perquè és així com podem sentir-nos vius plenament. El llibre dels Proverbis ens anticipa que en aquest banquet trobarem el camí del coneixement i Sant Pau ens interpel•la a ser gent de seny per poder entendre què vol de nosaltres el Senyor. I tot i així, potser nosaltres, sords a la crida, encara seguim declinant la invitació.

Un diumenge més, els relats bíblics tornen a ser directes i punyents, però de vegades estem distrets i no sabem entendre on rau el veritable sentit de la nostra vida. Potser encara seguim comportant-nos com la gent que no sap el que es fa  malgrat saber que també avui els temps que vivim són dolents. Siguem prudents, atents a la crida, agraïts pels dons que rebem cada dia a través de l’Esperit i reconeguem quin és el veritable aliment que dóna sentit a la nostra vida. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Amb les paraules de Jesús, Sant Joan torna a recordar-nos que també avui és només a través del Crist com serem capaços d’arribar al Pare. I és a l’eucaristia on podem sentir aquest vincle que ens dóna la vida plena. La donació del Crist per tots nosaltres ens referma un cop més que som cridats i estimats per Déu Pare.

Un diumenge més, la comunitat dispersa es retroba a l’eucaristia participant així tots junts de la Paraula, del pa i del vi per sentir-nos germans i fills de Déu units al Crist. Que allà on siguem, l’Esperit ens ompli per poder seguir reforçant els nostres lligams.

Yolanda Gimenez

Any 2012:des de la diàspora 6

COMENTARI A LES LECTURES DEL DIUMENGE 12 D’AGOST

Estimats amics i amigues,

una setmana més –encara que sigui de forma virtual- en trobem, com a comunitat, al voltant de la Paraula i del Pa. I Déu n’hi do amb aquest “pa”! Us heu fixat amb les lectures? És la tercera setmana que surt el tema i encara el repetirem dues més! I, doncs? Per què tanta insistència? És que l’Església com la tele en temps de vacances posa l’automàtic i ens van repetint els programes que ja hem vist?... No, em sembla que no va per aquí! L’Església ha après molt de la Bíblia i sap que, quan hi ha quelcom essencial per a nosaltres, el que cal és “repetir” (l’espiritualitat ignaciana també hi insisteix, oi?). Doncs som-hi!

Tot va començar, ara fa dues setmanes, enmig d’una multitud famèlica. I és així comtot també comença en nosaltres! Si alguna cosa radical ens defineix a les persones és el nostre desig insaciable de plenitud, el nostre anhel més pregon d’un Amor infinit! I ens trobem com el pobre Elies, afamats i cansats de córrer, exhausts de gastar la vidaen coses superficials,… i arribem a un punt que preferim deixar-nos morir abans que seguir en el desert de la soledat més radical i del sense sentit!

Però sort n’hi ha dels “àngels”! I quants ens han vingut a trobar al llarg de la vida, eh!“Aixeca’t i menja!” I apareix així la invitació fonamental sempre present a les nostres vides, però que a voltes refusem o ignorem o posposem... I sort que Déu hi torna una i una altra vegada: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer!”. I escoltem i fem cas i ens fiem... I “amb la força d’aquell aliment” podem caminar fins a l’Horeb, la muntanya de Déu, a la seva Presència...

Enmig de dubtes, com els deixebles, i de “murmuracions”, com els jueus... Perquè la raó no arriba a captar-ho, no ho acaba d’entendre… Com és això que ha baixat del cel si nosaltres el coneixem i és fill de Josep… Però és el Pare el qui atreu! El nostre desig de plenitud només el pot omplir qui és la Plenitud, el nostre anhel d’Amor infinit, el qui és l’Amor infinit!

Per això el nostre cor reposa, s’esponja, s’omple de goig quan escolta per dins: “Jo sóc el pa que dóna la vida. Qui menja aquest pa, viurà per sempre!” I saciats d’amor i de plenitud la nostra reacció, la nostra resposta, no pot ser altra que la que ens proposa Sant Pau: “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant!”

Només podem acabar, doncs, repetint la invitació del salmista: “Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum!” “TASTEU i veureu que n’és de bo el Senyor; FELIÇl’home que s’hi refugia!”

Bona setmana i bon diumenge!

Núria Monteis

Any 2012: des de la diàspora 5

Estimats,

Seguim avançant amb algunes dificultats de connexió.Anirem enviant els comentaris en la mesura que sigui possible!Sabem que ja ha finalitzat el camp de treball d'Almería i que també ha estat fantàstic.Quantes coses a compartir a la tornada!!!!

LECTURES: Lectura del llibre de l'Èxode(Ex 16,2-4.12-15) En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)

Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)

En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

COMENTARI:Una vegada més les paraules de Jesus són clares, radicals i a la vegada sorprenents. El que Déu vol que fem no són grans accions , sinó que «creguem» en Jesús.  I en la societat d'avui en dia, que sembla que qui mes val és qui més coses fa, ¿No sembla un plantejament molt passiu?

Potser justament aquestes paraules ens criden primer de tot fer un forat dins la nostra agitada agenda i preguntar-nos si de veritat creiem en Aquell que Deu ha enviat. I si hi creiem, aturar-nos a ser conscients del que representa això en les nostres vides. Ens porta a viure apassionats per la vida, estimant i gastant la vida pels altres?
Jesús acaba dient: "Jo sóc el pa que dóna vida. Els qui vénen a mi no passaran fam..." Unes paraules fortes i interpel.ladores... tant que no som capacos de creure que siguin certes de veritat, oi?
Senyor, igual que el pa és quelcom tan quotidià i necessari, avui et demanem que la teva presència també ho sigui per nosaltres. Que la creenca en Tu vertebri i doni sentit a la nostra existència cada dia.
Tot i coneixent les nostres resistències, dóna'ns, Pare, el do de confiar cegament en Tu, amb la certesa que malgrat a cops no entenem la teva lògica i el teu temps, únicament en Tu trobarem la veritable VIDA, i que caminant al teu costat no passarem mai fam.

SAIDA FRANCIA