Amics,
Us enviem un resum del que va ser la celebració del dissabte passat. Eucaristia molt viscuda, molt alegre, vibrant!!! Ens acompanyaven una vintena de músics del grup Gamma ( alumnes de Jesuïtes Sarrià que col·laboren en la dinamització musical de les eucaristies escolars). Aquest grup, sumat a la força dels nostres músics, va donar un resultat absolutament espectacular. Molta joia i molta vida!! També hi eren presents un bon nombre de joves que venien d'un voluntariat.
Com anem fent aquestes setmanes pasquals, iniciem la celebració amb un pregó i una imatge que ens ajuda a entrar en el sentit de les lectures del dia.
"L’evangeli d'avui ens crida a una nova conversió, una nova alegria: Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria de l’esperit sant. No és una alegria inconscient ni gratuïta. És l'alegria que prové de la resurrecció. Una alegria solidària amb tot el patiment del món, que sap que la mort, el dolor no tenen la darrera paraula".
PREVERES: Jaume Flaquer i Enric Puiggròs
MÚSICS: Carme Grimalt, Xava Matabosch, Júlia Diaz, Marta Marcó ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), Marc Mitjans ( bateria), Lluís Jordà ( saxo), Laura León ( violí). Teníem també una flauta travessera i un clarinet i unes 20 guitarres més del grup Gamma.
HOMILIA ( transcrivim literalment):L’Evangeli de Joan és un text místic on Jesús no para de parlar però quasi no diu res, o diu pràcticament una sola cosa que va repetint de diverses maneres: Jesús i el Pare són u, els deixebles són u, els deixebles i el Crist estan units, i en la mesura que estan units amb el Crist, estan units també amb el Pare. És el mateix missatge que trobem al capítol 15, en la paràbola del cep i els sarments.
Es dóna allò de “los amigos de mis amigos son mis amigos”. Doncs, aquells que estan units amb Jesús estan units també a Déu Pare. I per tant aquells que se semblen al Fill, a Jesús, se semblen al Pare, perquè el fill és la imatge visible del Pare. Aquest joc de miralls i de comunions és possible pel do de l’Esperit, que és el vincle d’unió entre Jesús i el Pare, entre nosaltres i el Fill, i també entre els membres de la comunitat cristiana. És un do que es rep als peus de la creu, en forma d’aigua i de sang sorgits del costat del crucificat.
Avui tenim un fragment del discurs de Jesús sobre el Bon Pastor, concretament al final del relat situat al capítol desè de l’evangeli de sant Joan. Se’ns diu que Jesús com a bon pastor crida a les ovelles... i això ens recorda a la crida del deixeble estimat quan eren les 4 de la tarda. I Jesús crida a les seves ovelles pel seu nom (perquè les coneix): com ho fa amb Natanael sota la figuera (i aquest astorat li pregunta: de què em coneixes?).
Tot el camí de seguiment és un camí per tal que les ovelles coneguin el seu bon pastor. I què han de conèixer d’ell?: és un procés de descobriment de la seva identitat, que ell prové de Déu i que Déu i ell són u. A l’Evangeli de Joan la pregunta per la identitat de Jesús és constant. Es pregunten els jueus: Com pot ser el Messies si “sabem d’on ve”, si “coneixem el seu pare i la seva mare”...? Però en realitat no saben d’on ve, perquè ve de dalt, del Pare.
És així que Jesús va guiant les ovelles per donar-los vida eterna. “Elles em segueixen” diu el text. ¿Com i on els dona la vida eterna? Jesús les guia fins el peu de la creu, essent les ovelles representades per Maria i pel deixeble estimat. Allà reben la vida eterna en forma de bateig de l’Esperit amb l’aigua i la sang que surten del seu costat traspassat. D’aquesta manera és compleix el discurs de Jesús a Nicodem (Jn 3) on el convida a néixer de nou, no tornant a entrar en el ventre de la mare, sinó naixent de dalt. Les ovelles, conduïdes a les font d’aigua viva que són l’aigua i la sang que cauen de Jesús crucificat (de dalt) neixen així a la vida eterna. Passen a semblar-se a Jesús i així se semblen al Pare. L’anyell immolat és mirall per les ovelles...
Que l’Església pugui viure aquesta unitat entre els seus membres, unitat amb Jesús i amb Déu Pare.
Bona setmana a tots!
Casal Loiola
