dilluns, 18 d’abril de 2011

Informe dissabte de Rams 2011

Estimats!

El passat dissabte vam iniciar la Setmana Santa amb la celebració del diumenge de Rams. Jesús és rebut als afores de Jerusalem per ser aclamat i lloat per moltíssima gent i, alhora, per ser capturat i condemnat per un bon grup de persones. Com en aquells temps, també nosaltres vàrem sortir a rebre el Senyor fora del Casal; enmig del soroll de la ciutat i, posteriorment, en processó, vàrem entrar a la capella on vam seguir la celebració.

Aquest dissabte no es va fer cap homilia. Més aviat, érem convidats a escoltar atentament la lectura de la Passió que va ser proclamada de forma ben solemne. Per tant, avui l'informe és, sobretot, una invitació a llegir la Passió al llarg d'aquests dies. I, també, un testimoni fotogràfic del que va ser la celebració al Casal.

Abans, però, em permeto la llicència de traslladar alguns pensaments. Al llarg d'aquests dies esdevenim testimonis vivents del calvari de Crist; l'acompanyem en el seu patiment i en la seva soledat. I així ha de ser. Però potser podem intentar contemplar totes les persones que l'envolten en cadascuna de les escenes. Per començar, molta gent el va aclamar en la seva entrada a Jerusalem, com nosaltres. I tota aquella multitud, en la que també ens hi fusionem nosaltres, uns dies després..on era? Potser amagats, potser callats, segurament ben atemorits; o potser cridant "crucifiqueu-lo!". Que fàcil és ser testimoni de la Passió tants segles després!! I quina fragilitat que se sent quan intentes posar-te en aquell lloc i aquell moment i t'adones que potser tu hauries quedat ofegat en la massa, potser abatut, potser trist..poser massa poruc, potser covard i traidor..potser com Judes Iscariot que va ser vençut per la vanaglòria i pel poder que no pas per la fidelitat a un Senyor que estava posant massa al límit la seva seguretat i el seu bon nom.

I contemplo també els deixebles, ben adormits malgrat un Jesús que els demana "vetlleu i pregueu". La son i l'estat letàrgic dels deixebles pot ser també la boira que, de vegades, entel·la la nostra mirada? 

I el pobre Pere a qui li surt l'orgull i la rotunditat davant de l'anunci de les negacions i que, poques hores després, ha de suportar amargament com la seva força s'ha tornat, de sobte, tan vaporosa que és impossible de mantenir. La teranyina de la por l'empresona. I qui de nosaltres no tindria por, també? A qui li agrada ser acusat?

I podríem seguir amb Pilat, ben conscient que duia a la mort algú que no n'era mereixedor i amb la imatge ben preciosa de les dones que, de lluny estant, observen, acompanyen, ploren, ajuden en el que poden...des de la marginació, des del silenci i l'anonimat.

No tenim, tots nosaltres, una mica de tots ells? Si mirem la nostra vida, el nostre cor, el nostre pensament i les nostres paraules i gestos...quantes vegades no hem estat una mica Pere o Judes o ben adormits davant del vetlleu i pregueu o com les dones, des de la distància però en fidelitat...

La Passió del Crist es repeteix cada dia, cada minut. El clam de Crist als deixebles és el clam dels pobres, dels moribunds, dels abandonats. Els tenim en aquesta preciosa ciutat en la que aixecàvem les branques de llorer aclamant Jesús. Potser ens cal buscar la Passió que hi ha en el nostre voltant. Potser l'Eucaristia del Casal ha de ser llum i aliment per trencar les barreres, les pors, les falses seguretats, les teranyines que ens ofeguen per sortir a la ciutat i proclamar, fermament, que el Crist que anhelem si té alguna cosa a dir només serà per als més pobres. I compta amb nosaltres, si el volem escoltar de debò.

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavi Casanovas, Luis Jordà i Xavi Matabosch ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i una servidora als cants.
LECTURA:
Mt 26,14-27,66

14 Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots 15 i els digué:
--Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?
Ells li van oferir trenta monedes de plata. 16 I des d'aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.  


17 El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:
--On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?
18 Ell respongué:
--Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: "El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva."
19 Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.20 Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. 21 Mentre sopaven, digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.
22 Molt entristits, li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo, Senyor?
23 Jesús respongué:
--Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. 24 El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
25 Judes, el qui el traïa, li preguntà:
--¿No sóc pas jo, rabí?
Ell li respongué:
--Tu ho has dit.
26 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
--Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.
27 Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies i els la donà tot dient:
--Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom en remissió dels pecats. 29 Us asseguro que des d'ara ja no beuré d'aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.
30 Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Anunci de les negacions de Pere
31 Llavors Jesús els digué:
--Aquesta nit, davant el que em passarà, tots vosaltres fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. 32 Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
33 Pere li va contestar:
--Ni que tots fallin, jo no fallaré pas.
34 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.
35 Llavors Pere li diu:
--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deixebles digueren el mateix.
36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:
--Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
39 S'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
--Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:
--Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
42 Se n'anà per segona vegada i va pregar dient:
--Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.
43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
44 Els deixà i se'n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! S'acosta l'hora, i el Fill de l'home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L'acompanyava molta gent, armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. 48 El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo.
49 Tot seguit es va acostar a Jesús i li digué:
--Salve, rabí!
I el besà.
50 Jesús li digué:
--Company, estigues pel que has de fer.
Llavors s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 51 Però un dels qui anaven amb ell desembeinà tot seguit l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
52 Jesús li diu:
--Torna l'espasa a la beina, que tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. 53 ¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. 54 Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així?
55 En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia m'asseia al temple per ensenyar i no em vau detenir. 56 Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes.
Llavors tots els deixebles l'abandonaren i fugiren.
57 Els qui havien detingut Jesús se'l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. 58 Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati de la casa del gran sacerdot. Hi entrà i s'assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç.
59 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, 60 però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se'n presentaren dos 61 que van declarar:
--Aquest va dir: "Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."
62 Llavors el gran sacerdot s'aixecà i va dir a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
63 Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
--Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu!
64 Jesús li respon:
--Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel .
65 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits exclamant:
--Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. 66 Què us en sembla?
Ells respongueren:
--Mereix pena de mort!
67 Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades 68 tot dient:
--Fes de profeta, Messies! Endevina qui t'ha pegat!
69 Mentrestant, Pere s'estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué:
--Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.
70 Però ell ho negà davant de tothom:
--No sé de què parles.
71 Quan Pere sortia cap al portal, una altra criada el veié i digué als qui eren allí:
--Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.
72 Pere ho tornà a negar tot jurant:
--No conec aquest home.
73 Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren:
--És veritat que tu també ets d'ells: si fins i tot se't nota per l'accent amb què parles!
74 Llavors es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home!
A l'instant va cantar el gall. 75 Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I així que va ser fora va plorar amargament. 
Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble van prendre l'acord de condemnar Jesús a mort. I després de fer-lo lligar, se'l van endur i l'entregaren a Pilat, el governador.
Aleshores Judes, el qui l'havia traït, quan veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, i els digué:
--He pecat entregant a la mort un innocent.
Però ells li contestaren:
--I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva!
Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se'n va anar i es va penjar.
Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:
--No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.
Llavors van prendre l'acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d'avui aquell camp s'anomena Camp de Sang. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d'aquell que alguns israelites havien avaluat, 10 i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m'havia ordenat el Senyor.
11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
--Tu ho dius.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13 Aleshores Pilat li diu:
--¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n'estava tot sorprès.
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador tenia el costum de deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s'hagué reunit, Pilat els digué:
--Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l'anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat era al tribunal, la seva dona li féu arribar aquest missatge:
--Desentén-te del cas d'aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d'ell.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
--Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
--Barrabàs!
22 Pilat els diu:
--I de Jesús, l'anomenat Messies, què n'he de fer?
Tots van respondre:
--Que el crucifiquin!
23 Ell replicà:
--Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
--Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir:
--Jo sóc innocent de la sang d'aquest home. Això és cosa vostra.
25 Tot el poble respongué:
--Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.
27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d'espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S'agenollaven al seu davant i l'escarnien dient:
--Salve, rei dels jueus!
30 Després li escopien, prenien la canya i li pegaven al cap.
31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
32 Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu de Jesús. 33 Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.
35 Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus. 36 I s'estaven asseguts allà custodiant-lo.
37 Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»
38 Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 39 Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa 40 i dient:
--Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!
41 També els grans sacerdots se'n burlaven, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:
42 --Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! És rei d'Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! 43 Ha confiat en Déu: que l'alliberi ara, si tant se l'estima! Ell, que va dir: "Sóc Fill de Déu"!
44 Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l'insultaven de la mateixa manera.
45 Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. 46 I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:
-- Elí, Elí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
47 En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:
--Aquest crida Elies.
48 De seguida un d'ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués. 49 Els altres deien:
--Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.
50 Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va expirar.
51 Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix; la terra tremolà, les roques s'esberlaren; 52 els sepulcres s'obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. 53 Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts.
54 El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:
--És veritat: aquest era Fill de Déu.
55 També hi havia allà moltes dones que s'ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. 56 Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l'hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l'embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s'havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l'entrada del sepulcre i se n'anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l'altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.
62 El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat 63 per dir-li:
--Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré." 64 Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts." Seria una impostura pitjor que la primera.
65 Pilat els digué:
--Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.
66 Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne la pedra de l'entrada i posant-hi la guàrdia.

Que aquesta Setmana Santa ens transformi totalment.



Bona Pasqua!

Montse

divendres, 15 d’abril de 2011

Informe 5è diumenge de Quaresma

Estimats!

Com podeu observar, aquesta setmana l'informe arriba més que tard! Però ,fins i tot així, m'ha semblat que no podíem interrompre aquest costum tan preciós de publicar el ressò de la nostra celebració en comunitat. El tancament de trimestre no m'ha deixat massa espai per respirar i, de vegades, malgrat no sigui el més adequat, acabem omplint el temps amb les urgències deixant una mica de banda el que és important. Ho sento! Ni que sigui tard, aquí ho teniu! I seguim convidant a qui vulgui a fer aquests informes!! No hi ha problema, al revés!

Dissabte passat, cinquè diumenge de Quaresma, vam poder comptar amb una quarentena de joves de 3r i 4t ESO que havien estat fent una tarda de voluntariat i vam fer presents els amics del CIM que estaven fent la darrera sortida del curs i les ordenacions diaconals que s'estaven celebrant a Madrid. Com sempre, comunitat ben reunida al voltant del Crist, malgrat els compromisos ens separin geogràficament.

Aquí l'informe:

PREVERE: Lau Balanzó
MÚSICS: Xavi Casanovas i Núria Monteis ( guitarres) i una servidora als cants.
LECTURES:

Ez 37,12-14
12 Doncs bé, profetitza i digues-los de part meva: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. 14 Posaré el meu esperit dins vostre, recobrareu la vida, i us establiré a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."

Rm 8,8-11
Per això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. 10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos. 11 I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Jo 11,1-45 
Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
--Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué:
--Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles:
--Tornem a Judea.
17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. 21 Marta digué a Jesús:
--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. 22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
23 Jesús li diu:
--El teu germà ressuscitarà.
24 Marta li respon:
--Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
25 Li diu Jesús:
--Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
27 Ella li respon:
--Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:
--On l'heu posat?
Li diuen:
--Senyor, vine i ho veuràs.
35 Jesús començà a plorar. 36 Els jueus deien:
--Mireu com l'estimava.
37 Però alguns replicaren:
--Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
38 Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
39 Jesús digué:
--Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
--Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
40 Li respon Jesús:
--¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:
--Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. 42 Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
--Llàtzer, surt a fora!
44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu:
--Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.

 HOMILIA: Us escric el que a mi em suscita l'homilia del Lau i la lectura de l'Evangeli. En aquest final de camí quaresmal sembla que s'anuncia una gran notícia: "jo obriré els vostres sepulcres". Serà que la Paraula ens prepara per viure la Passió del Senyor deixant entreveure ja que la mort en creu pren tot el seu sentit en la Resurrecció? i, com sempre, anem aprenent a llegir l'evangeli d'una manera nova, fixant-nos en detalls que sovint passen desapercebuts i que, en canvi, són interpel·lació pura. El Lau ens va convidar a fixar-nos en una paraula que apareix força vegades, en formes diferents: CREURE. Llàtzer ha mort; és l'amic estimat de Jesús. Les germanes de Llàtzer - Marta i Maria- senten gran desolació i, com faríem qualsevol de nosaltres, es pregunten "si haguessis estat aquí, això no hauria passat". Quantes vegades nosaltres, davant la malaltia i la mort, ens preguntem "com és possible?" " Quin sentit té?" " Què té a dir-nos Jesús davant d'això?". A mi m'agrada molt aquesta cita de Paul Claudel:“Ante la cruz de Jesús todavía quedan algunas nebulosidades. Pero al menos, hay algo que jamás podremos decirle a Dios: no conoces el sufrimiento. Y es que Dios no ha venido a suprimir el dolor, ni siquiera a explicarlo. Pero sí ha venido a llenarlo con su presencia. Por eso no digas nunca: ¡¡El sufrimiento existe, luego Dios no!! Di más bien: si el sufrimiento existe y Dios ha sufrido: ¿qué sentido le habrá dado al sufrimiento?” . Gran misteri,oi?  En qualsevol cas, Jesús ens demana creure i confiar!! I què és creure sinó arrencar de socarrel tot allò que infon la sospita en el nostre interior? Creure en Jesús fa renéixer a una vida nova; una vida que mai no podrem tastar si no ens ajudem, els uns als altres, a arrencar les cadenes que ens aferren a la nostra petitesa talment com Marta i Maria deslliguen les benes d'amortallar que portava Llàtzer i que no el deixaven caminar. Ara seré una mica "salvatge" però..no estem també nosaltres una mica morts? No estem lligats també de peus i mans amb benes d'amortallar? Jo crec que sí. El nostre pecat és el nostre lligam i, alhora, la nostra incapacitat de creure totalment. I no podem deslligar-nos sols. Ens necessitem i la comunitat esdevé, aleshores, el germà estimat que em fa obrir els ulls, renéixer de nou després del patiment i el calvari.  Seguim contemplant, doncs, aquest Crist en Creu i supliquem, als seus peus, que ens ensenyi a creure tal com ens demana. I encara una altra cita ben preciosa:“El hombre, además del coche, del televisor, del móvil, y de una discreta colección de ídolos, posee en la profundidad de su ser algo muy precioso: la marca de fábrica, la cicatriz de Dios”.(Alexandro Pronzato). Busquem doncs aquesta cicatriu; reconeguem-la; acceptem-la...aquell qui la descobreixi intensament serà capaç de començar a caminar deslliurat de les seves benes d'amortallar.

I, com a proposta, la pregària que vam resar junts davant del Crist en creu il·luminat:

RECOBRAREU LA VIDA

5è DIUMENGE DE QUARESMA
Buscant la vida hem acabat morint;
seguint els nostres camins hem acabat tancats en un sepulcre.
Però, Tu, Senyor de la Vida, surts de nou a buscar-me.
I puc sentir ferma la teva veu: “Traieu la llosa!”
Sento el teu crit que em guia i diu: “Surt fora!”
Senyor, Tu ens fas sortir dels llocs de mort on (mal)vivim
i ens fas tornar a la Terra d´on som.
Poses el teu Esperit dins nostre i ens fas RECOBRAR LA VIDA.
Gràcies, Senyor!
Jo crec en TU!

PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR
« Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà : Mireu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d´Israel. » (Ez 37, 12)

« Si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l´Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos. » (Rm 8, 10)

« Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà ; i tot aquell que viu i creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això ? » (Jn 11, 25-26)

POSTMISSA: els joves de 3r i 4t ESO van compartir una estona de jocs i conversa ben agradable.

I ara, un avís!! DEMÀ, DISSABTE DIA 16, MISSA I BENEDICCIÓ DE RAMS AL CASAL, 19:30H. ( trobareu branques de llorer per a qui ho desitgi)

Fins demà!

Montse

dimarts, 5 d’abril de 2011

Informe 4t Diumenge de Quaresma

Estimats!


Un Dissabte més, la nostra estimada comunitat del casal segueix caminant en aquesta Quaresma. Celebracions ben maques i molt viscudes, en les que després de la comunié posem la nostra mirada en el Crist en creu il·luminat. L'església torna a ser plena de gom a gom, quan el CIM acaba la formació cal córrer a col·locar les cadires, preparar la música, l'ordinador, els micros i altaveus, buscar lectors..... Quina feinada, però amb quines ganes i il.lusió esperem tots la celebració de cada Dissabte !!!  És meravellós veure com, dia a dia, el sentiment de comunitat és cada vegada més gran. 

Aquest Dissabte la Montse, l'Alexis i en Llorenç arribaven d'un congrés de jesuïtes i laics sobre el tema de les vocacions, i que ha inspirat part de la homilia de l'Alexis. Es veu que preciós, molt inspirador i esperançador.

Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno i Llorenç Puig

LECTURES:
1S 16,1.6-7.10-13
El Senyor va dir a Samuel:
--Fins quan t'aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l'ha rebutjat com a rei d'Israel! Ara omple d'oli el corn i vés. Jo t'envio a casa de Jessè, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.
Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L'ungit del Senyor és aquí, davant d'ell.»
Però el Senyor digué a Samuel:
--No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L'he descartat. El que val no és allò que l'home veu: l'home veu l'aparença, el Senyor veu el fons del cor.
10 Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
--D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.
11 Samuel va afegir:
--No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
--Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat.
Samuel li digué:
--Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
12 Jessè va fer que l'anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
--Ungeix-lo, que és ell.
13 Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor s'apoderà de David. Samuel va tornar-se'n a Ramà.

Ef 5,8-14
En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. 10 Sapigueu reconèixer el que és agradable al Senyor. 11 I no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són tenebra; més aviat denuncieu-les. 12 Tot el que fan d'amagat, fins fa vergonya de dir-ho; 13 però quan la llum ho denuncia, tot queda en evidència, 14 ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem:
«Aixeca't, tu que dorms,
ressuscita d'entre els morts,
i el Crist t'il·luminarà.»


Jo 9,1-41 ( breu)

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué:
--Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven:
--Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
Uns deien:
--Sí que és ell.
Altres contestaven:
--No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué:
--Sóc jo mateix.
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
--M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
--Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven:
--Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?
I estaven dividits entre ells. 17 Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren:
--I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué:
--Que és un profeta.
34 Ells li van replicar:
--Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
35 Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué:
--Creus en el Fill de l'home?
36 Ell li va respondre:
--I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
37 Li diu Jesús:
--Ja l'has vist: és el qui et parla.
38 Ell va afirmar:
--Hi crec, Senyor.
I el va adorar. 

MÚSICS: Ignasi Queralt, Bea Jiménez ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà (caixa) i una servidora als cants.

HOMILIA : L'evangeli del cec de naixement!!  Ens vam fixar en l'itinerari d'aquest personatge. Marginat de la societat, en aquell moment era segur que alguna cosa ell o els seus pares havien fet per merèixer aquest càstig de Déu, i és al.lucinant com al final acaba adorant Jesús! Tots nosaltres, no arribem al final del nostre trajecte, fins que no som capaços d'adorar  Jesús com el cec. Durant tot l'itinerari, els fariseus, tenen les seves excuses per no creure, per manternir-se en la ceguesa i no veure més enllà. I no serà que nosaltres avui en dia no trobem mil excuses també per no creure, oi? I és que l'església, i és que la societat.......i és que.... Una bona pregunta per aquesta Quarema ¿I quines són les meves excuses? 

Un altre punt suggerent d'aquest Evangeli es veure com comença.  Jesús tot passant veu el que ningú veu, un cec de naixement.  L'Alexis ens interpel·lava directament:  ¿què veiem nosaltres, comunitat del Casal Loiola? ¿No ens passa sovint que estem molt bé aquí dintre del Casal, amb la nostra comunitat, i no veiem res del que passa fora? ¿ Som capaços de veure cecs on els altres veuen marginats? Déu crida des del món desesperat, des del patiment, el desànim i la desorientacio de tanta gent que ens envolta. ¿I nosaltres, ho sentim? 

Finalment, l'Alexis, ha lligat aquest punt amb el tema de la reunió de les vocacions a Madrid, amb el tema de les vocacions cristianes en general.  TOTS som cridats a construir el Regne de Déu, a anunciar la bona notícia als pobres des de la nostra vocació (religiosos i religioses, casats, solters......) . I jesuïtes i laics, haurem d'intentar seguir responent a aquesta crida de Déu.

Tant de bo siguin aquests  uns dies per treure'ns les excuses de sobre, i especialment per educar la mirada cap al nostre voltant

I aquí la pregària per meditar aquesta setmana!

RECOBRAREU LA VIDA

4t DIUMENGE DE QUARESMA
El qui és tret a fora del Temple, és qui acaba creient i adorant Jesús.
Els qui són a dins, jutgen i desqualifiquen.
Els que hi veuen són cecs.
I el cec és l´únic que hi veu pel do del fang i la saliva.
Senyor, renta´m, Tu, els ulls
perquè et pugui conèixer i reconèixer.
Fes-me entrar en la teva llum
i donaré fruits de bondat, justícia i veritat.


PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR

« El que val no és allò que l´home veu: l´home veu l´aparença, el Senyor veu el fons del cor. » (1S 16, 7)

« En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum. Perqùe els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. » (Ef 5, 8)

« Mentre sóc al món, Jo sóc la llum del món. » (Jn 9, 5)


Molt bona setmana !!!

Saida