dilluns, 14 abril de 2014

DIUMENGE DE RAMS, 13 D'ABRIL 2014




En Josep Maria Riera comparteix amb tots nosaltres el resó de l'eucaristia:

La capella és mig plena, sortim i ens disposem a rebre al Senyor amb els rams d’olivera i llorer. Els nens enlairen les palmes i els palmons, i en Jaume ens beneeix abundantment amb aigua fresca fent que esclati la joia al nostre cor. Entrem en processó i comencem l’Eucaristia. Les lectures d’avui ens preparen per poder copsar el gran misteri de la Passió i mort del Crist, ja anunciat en la primera lectura. En Jaume ens convida a escoltar i sentir amb els ulls clucs l’Evangeli; cosa que faig a estones, i en aquestes em trobo amb un Judes que traeix per ambició, un Pere que nega per por, un seguidors que s’adormen quan més els necessita, un poble que es deixa arrossegar sense qüestionar-se res i que tot plegat porta a Jesús a la Creu acabant l’Evangeli amb el silenci de Déu sobre el món.De l’homilia del Jaume jo em quedo amb la pregunta que ens fa: des de quin dels diferents personatges i situacions del Evangeli em miro jo la mort en creu de Jesús?
Surto amb l’esperit renovat per que durant aquesta Setmana Santa sigui capaç de viure-la més profundament i se’n derivi un compromís mes actiu vers al món actual, jaque sovint tinc la sensació que Déu resta en silenci.

dimecres, 9 abril de 2014

Ressons del 5 d'abril de 2014



Amics!

Després d'un temps llarg d'aturada del blog; temps que ha estat de reflexió i reformulació, reprenem poc a poc i progressivament el ritme. Compartim, doncs, amb vosaltres de nou aquest espai que, a partir d'ara, serà senzillament el ressò de l'Eucaristia del dissabte per part de membres de la comunitat de Casal.


  "Avui a  l’Eucaristia ens comentava el Jaume que hi ha moments a la nostra vida que no podem sortir de les nostres tombes tot sols i que necessitem dels altres i de Jesús  per poder ressuscitar. Dono gràcies pel regal de la COMUNITAT perquè compartint  m’interpel·la, m’anima, m’empeny a sortir de les meves tombes i m’ajuda a viure la fe en el dia a dia".

Marta Carnicer


"La resurrecció de Llàtzer és un passatge molt intens i colpidor si es viuen situacions de patiment.  Hi ha molts punt de l’homilia de Jaume que m’han ressonat especialment:
Prenc  consciència d’un Jesús que plora la mort del seu amic. Tot i sabent el final de la història Jesús plora. La seguretat de la seva esperança no treu dolor a la situació de actual de mort.
Prenc consciència del nostre paper com a alliberadors: 
el món està ple de situacions de dolor intenses: totes les víctimes de catàstrofes naturals, guerres, injustícies. També hi ha pous interiors per malalties físiques i psíquiques..., però  també hi ha i,  són molt durs, pous de mort interior on alguns es fiquen erròniament ( per rebel·lies, manca de valors, ). Tant de bo que nosaltres podem ser instrument d’amor alliberador per guarir ferides  i fer sortir persones del seu pou!!!.
Amb humilitat , prenc consciència de la meva impotència. Com el “vull, lluito, aconsegueixo” a vegades no funciona, el voluntarisme té límits. Prenc consciència de tot el que necessito l’amor dels altres, del valor de l’acompanyament i la necessària interpel·lació dels companys de comunitat....Com a vegades necessito d’algú que em cridi!!!!

Marisol Ortiz


"L'homilia del Jaume em va ressonar profundament, fins al punt d'emocionar-me. Jo sempre era de les convençudes que si vols pots, fins que la malaltia va trucar a la meva porta, i ara encara que continuo volent,  per poder, necessito dels altres, de la pregària, de Jesús.  Gràcies Comunitat "

Anna Arbonés

dimarts, 21 maig de 2013

Diumenge de Pentecosta 2013


Amics!

Després d'unes setmanes d'aturada de les publicacions del blog, agafem el ritme de nou amb el comentari del que va ser la celebració del passat dissabte. Per la nostra comunitat, va ser un dia especial: en primer lloc perquè vam ser testimonis del bateig de la Sonalika ( membre del CIM i assistent habitual a les misses dels dissabtes) i, en segon lloc, perquè la comunitat Berchmans va compartir amb tota la comunitat la seva alegria per la celebració dels seus 25 anys de compromís CVX. Des d'aquí, felicitats a tots!

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Carme Grimalt,Xavi Matabosch, Toni Matabosch, Ignasi Canela ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA ( transcrivim textualment):Avui celebrem la festa de l'Esperit Sant, Pentecosta. Amb aquesta festa acabem el temps de la Pasqua. I enmig d’aquesta festa Sonalika, de mitjans de l’esplai Cim, serà batejada. Fer coincidir les dues coses té ben de sentit perquè l’Esperit Sant és especialment invocat durant el baptisme.
Però l'Esperit Sant, qui és? Com és? Què podem dir d'ell? Com actua en el món, en nosaltres, en les nostres vides?

Crec que l'Esperit Sant fa tres coses:

1. Té la missió de transformar, transformar les coses i persones.
2. Té la missió de fer-nos diferents els uns de les altres pels seus dons i de “dispersar-nos” enviant-nos a la missió.
3. Té la missió d'unir-nos.

1.Té la missió de transformar, principalment les persones. Ens transforma des de dintre perquè siguem com Jesús. Aquesta transformació té sempre, una direcció, un sentit: Crist. L'Esperit Sant sempre cristifica, sempre ens fa semblants al Crist. I ho fa des de dintre. El text d’avui ens diu que l’Esperit s’uneix al nostre esperit i ens fa cridar “Abba Pare”. Aquesta era precisament la manera de Jesús de dirigir-se a Déu. Per això l’Esperit fa que nosaltres pronunciem les mateixes paraules que Jesús, les que ell emprava per pregar. Es a dir, fa que tinguem amb el Pare la mateixa relació que ell.
L’Esperit Sant també transforma les paraules de la Bíblia. Sense l'Esperit Sant, la Bíblia és un llibre mort. Les paraules són buides i mortes. Sense l'Esperit Sant la història de Jesús, pertany només al passat. Sense l'Esperit Sant, la Bíblia és un llibre èpic del passat. Però per ell les lectures es converteixen en Paraula de Déu, ve a la vida.
Per la funció de transformar, l’Esperit és esmentat en tots els sagraments. En l’eucaristia, per exemple, l’Esperit que transforma el pa i el vi en el Cos i la Sang de Crist.

2.La segona funció de l'Esperit Sant és diferenciar-nos per poder ser enviats a tot arreu. D’aquesta manera, cadascú té un lloc en el món, té una missió que si ell no l’acompleix es quedarà sense fer, perquè cadascú està en una posició única: està en un lloc i en un temps únics. Les diferències entre nosaltres no ens han d’espantar, fins i tot aquelles que signifiquen idees d’Església diferents: les podem aprofitar com a oportunitat per arribar a llocs únics. Els fets dels apòstols ens diuen: “Els sentien parlar en llengües diverses” i així van poder arribar a totes les nacions.

3.La tercera funció és la d’unir-nos. A causa de la diversitat creada per l'Esperit la unitat de l'Església podria veure’s compromesa. Molts dels problemes a l'Església i el món són causats de la diversitat: diversitat de països, llengües, cultures, formes de ser. L'Esperit ens uneix tot i la diversitat. L'esperit evita que la diversitat trenqui el grup, i això ho fa donant-nos un “aire de família”, un aire com el de Jesús.


Que l'esperit que avui baixa sobre nosaltres, ens transformi, ens ompli dels seus dons i ens uneix. Especialment la Sonalika que avui bategem.

Bona setmana a tots!

Montse

dijous, 25 abril de 2013

Eucaristia dissabte 20 d'abril


Amics,

Us enviem un resum del que va ser la celebració del dissabte passat. Eucaristia molt viscuda, molt alegre, vibrant!!! Ens acompanyaven una vintena de músics del grup Gamma ( alumnes de Jesuïtes Sarrià que col·laboren en la dinamització musical de les eucaristies escolars). Aquest grup, sumat a la força dels nostres músics, va donar un resultat absolutament espectacular. Molta joia i molta vida!! També hi eren presents un bon nombre de joves que venien d'un voluntariat.

Com anem fent aquestes setmanes pasquals, iniciem la celebració amb un pregó i una imatge que ens ajuda a entrar en el sentit de les lectures del dia.

"L’evangeli d'avui ens crida a una nova conversió, una nova alegria: Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria de l’esperit sant. No és una alegria inconscient ni gratuïta. És l'alegria que prové de la resurrecció. Una alegria solidària amb tot el patiment del món, que sap que la mort, el dolor no tenen la darrera paraula".



PREVERES: Jaume Flaquer i Enric Puiggròs


MÚSICS: Carme Grimalt, Xava Matabosch, Júlia Diaz, Marta Marcó ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), Marc Mitjans ( bateria), Lluís Jordà ( saxo), Laura León ( violí). Teníem també una flauta travessera i un clarinet i unes 20 guitarres més del grup Gamma.


HOMILIA ( transcrivim literalment):L’Evangeli de Joan és un text místic on Jesús no para de parlar però quasi no diu res, o diu pràcticament una sola cosa que va repetint de diverses maneres: Jesús i el Pare són u, els deixebles són u, els deixebles i el Crist estan units, i en la mesura que estan units amb el Crist, estan units també amb el Pare. És el mateix missatge que trobem al capítol 15, en la paràbola del cep i els sarments.
Es dóna allò de “los amigos de mis amigos son mis amigos”. Doncs, aquells que estan units amb Jesús estan units també a Déu Pare. I per tant aquells que se semblen al Fill, a Jesús, se semblen al Pare, perquè el fill és la imatge visible del Pare. Aquest joc de miralls i de comunions és possible pel do de l’Esperit, que és el vincle d’unió entre Jesús i el Pare, entre nosaltres i el Fill, i també entre els membres de la comunitat cristiana. És un do que es rep als peus de la creu, en forma d’aigua i de sang sorgits del costat del crucificat.
Avui tenim un fragment del discurs de Jesús sobre el Bon Pastor, concretament al final del relat situat al capítol desè de l’evangeli de sant Joan. Se’ns diu que Jesús com a bon pastor crida a les ovelles... i això ens recorda a la crida del deixeble estimat quan eren les 4 de la tarda. I Jesús crida a les seves ovelles pel seu nom (perquè les coneix): com ho fa amb Natanael sota la figuera (i aquest astorat li pregunta: de què em coneixes?).
Tot el camí de seguiment és un camí per tal que les ovelles coneguin el seu bon pastor. I què han de conèixer d’ell?: és un procés de descobriment de la seva identitat, que ell prové de Déu i que Déu i ell són u. A l’Evangeli de Joan la pregunta per la identitat de Jesús és constant. Es pregunten els jueus: Com pot ser el Messies si “sabem d’on ve”, si “coneixem el seu pare i la seva mare”...? Però en realitat no saben d’on ve, perquè ve de dalt, del Pare.
És així que Jesús va guiant les ovelles per donar-los vida eterna. “Elles em segueixen” diu el text. ¿Com i on els dona la vida eterna? Jesús les guia fins el peu de la creu, essent les ovelles representades per Maria i pel deixeble estimat. Allà reben la vida eterna en forma de bateig de l’Esperit amb l’aigua i la sang que surten del seu costat traspassat. D’aquesta manera és compleix el discurs de Jesús a Nicodem (Jn 3) on el convida a néixer de nou, no tornant a entrar en el ventre de la mare, sinó naixent de dalt. Les ovelles, conduïdes a les font d’aigua viva que són l’aigua i la sang que cauen de Jesús crucificat (de dalt) neixen així a la vida eterna. Passen a semblar-se a Jesús i així se semblen al Pare. L’anyell immolat és mirall per les ovelles...

Que l’Església pugui viure aquesta unitat entre els seus membres, unitat amb Jesús i amb Déu Pare.

Bona setmana a tots!

Casal Loiola

dimecres, 10 abril de 2013

Missa dia 6 d'abril de 2013


Amics!

Bona Pasqua! Dissabte passat moltíssims ( CIM, el grup DISTRETS, el GRUP FIX d'ESO-Batx) ens vam aplegar per celebrar la primera eucaristia després d'haver viscut a fons la Setmana Santa en diversos indrets. Aquest temps pasqual ens  convida a aturar-nos en un nou lema que ens acompanyarà al llarg d'aquestes setmanes:"JO FARÉ QUE TOT SIGIUI NOU". Aquesta és la invitació per aquest temps: Jesús Ressuscitat ha tornat de la mort a la Vida. Ha fet que tot sigui nou, que tot prengui una altra dimensió. Començàvem la celebració amb una monició d'entrada:


"Benvolguts i benvolgudes. En aquest segon diumenge (dissabte) de pasqua, Déu ens aferma que farà que tot sigui nou, que el regne no és un món distint, ni aliè; sinó un món totalment nou. Avui us convidem a pregar per allò de nou que té la nostra fe i la nostra manera de creure.
Reflexionem i mirem dins nostre el treball que anem fent des de la nostra fe: la maduresa que es va aconseguint amb el temps i la dedicació que fem des de la nostra vida i des de la nostra comunitat a construir el regne de Déu.
No parlem d’una experiència de fe distinta, ni diferent sinó de transformar allò vell i desgastat en quelcom nou. Tenir fe és donar un sentit radical dins de la vida i és creure que cadascú de nosaltres tendim i caminem cap a un futur de trobada i realització dels esforços que ens mouen interior i exteriorment.
Ens posem dempeus..."


PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs i Joaqui Salord.
MÚSICS: Marc Mitjans (bateria), Laura León (violí), Lluís Jordà(saxo), Carme Grimalt, Lluís Busto, Marta Marcó, Xavi Matabosch, Ignasi Canela, Josep Canela (guitarres) i una servidora als cants. I no oblidem l'ajuda del Victor Ribas en el muntatge del so i l'Abel Chías en l'elaboració del PPT de cada setmana.
LECTURES:
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,12-16)
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,9-11a.12-13.17-19)
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins els peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or.
En veure’l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer. Sóc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!»
Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

HOMILIA (transcrivim literalment les paraules del Llorenç): La setmana passada vàrem celebrar el fet de la Resurrecció del Senyor. Vàrem fer una vetlla ben tranquil·la i profunda on vàrem celebrar la vida i la Resurrecció del Senyor. I hem tingut aquesta setmana per anar contemplant i aprofundint aquesta realitat tan forta i sorprenent que és la resurrecció del Senyor. Avui l'Església ens proposa que veiem dues dimensions que la resurrecció de Jesús té per a nosaltres: la dimensió comunitària, i la dimensió missionera.

1) La dimensió comunitària:

En poques paraules sant Joan ens mostra el que és una comunitat en desolació: plens de por, protegint-se, a la defensiva (amb la porta tancada), tancats en si mateixos... Un se'ls pot imaginar mirant-se uns als altres, en un cercle buit, sense saber què fer...
I després se'ls veu plens d'alegria, enviats en missió, i comunicant la bona notícia: “Hem vist el Senyor!”. I els veurem encara més valents després anunciant la Bona Nova als jueus i els romans...

Què ha passar entre mig? Què ha provocat aquest canvi?

En primer lloc, una condició de possibilitat per la resta: estaven reunits! Tomàs no hi és, amb el grup, i no es creurà el que li diran.
Sí, la comunitat és condició de possibilitat per la vida cristiana, per l'experiència fonda i real de Déu. En solitari és clar que un pot fer camí, però la comunitat és el lloc natural on es viu, se celebra i es creix en la fe. És el lloc natural on la fe es pot desenvolupar. Tomàs no hi és. I no creu.

En segon lloc, la comunitat ha de tenir un centre, i aquest centre és Jesús. Ell entra i es posa al mig... En una altra ocasió (Mt 18, 1), Jesús posarà al centre de la comunitat un infant, un petit, per dir-los que la comunitat ha de ser senzilla, i que ha de ser acollidora dels més petits... Per tant, al centre de la comunitat estan només Jesús i els més petits. No els nostres egos, no les nostres ambicions o desigs de figurar i 'de fer la nostra'... El centre de la comunitat és Jesús i els més petits, amb els que s'identifica (cf. Mt 25: “el que feu a un d'aquests petits, a mi m'ho feu”).

En tercer lloc, la comunitat és una comunitat reconciliadora, que té l'encàrrec de reconciliar. Reconciliar-se uns amb altres. Reconciliar les persones amb Déu. Reconciliar la humanitat amb el món, amb la natura. Una comunitat que rep la Pau del Senyor, i que és cridada a reconciliar. Jesús ja havia insistit en la importància del perdó incondicional, el perdó 'de debò', que tanca les ferides, que reconstrueix, que estableix ponts, que és pacient...: “quantes vegades he de perdonar el meu germà? Fins a set vegades? -No et dic set vegades, sinó setanta vegades set!”.

Una comunitat, finalment, enviada en missió. De seguida veurem un parell d'apunts sobre això, però abans, unes preguntes per examinar-nos en aquest dia:

  • quin paper juga la comunitat en la meva vida de fe i de compromís?
  • quin és el centre de les nostres comunitats, dels nostres grups? Ho són el mateix Jesús-el Senyor, i els més petits, els més vulnerables, els que no figuren...? Què centra i orienta la nostra comunitat...?
  • com treballem la reconciliació en sentit ampli en la nostra comunitat? Com és, o pot ser, una comunitat que reconciliï tantes realitats internes i del nostre món que estan ferides, que pateixen, que estan com esquinçades?

2) I aquí anem a la dimensió missionera de l'experiència del Ressuscitat:

Jesús, després de donar-los la pau, els diu una frase ben forta: “com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”. No és només important l'enviament, sinó el com: “com el Pare m'ha enviat...”. Caram, què fort el que ens està dient Jesús amb això!

En primer lloc, ens convida a participar del seu procés que l'ha portat a l'experiència de que el Pare, el Déu de la Vida, el convida a treballar i viure per aquesta missió de vida, de servei, de 'passar pel món fent el bé i obrint camins d'esperança'. Jesús ens convida a reviure aquesta experiència de ser enviats.

Però a més, ens convida a ser enviats com Ell, és a dir, amb el seu estil, els seus criteris, les seves prioritats, les seves preferències, la seva mirada plena de misericòrdia... Per això és important conèixer cada dia més Jesús, la seva vida, el seu fer... per això és important aquest “coneixement intern de Jesús, enviat pel Pare per nosaltres, perquè més l'estimi i el segueixi” en els seus camins.

I acaba aquest evangeli d'avui, que conclou el de Joan, amb aquesta frase també ben lapidària: “tot això està escrit perquè cregueu que Jesús és el Fill de Déu, i havent cregut, tingueu vida en el seu nom”. Tenir vida en el seu nom... què vol dir per a mi? Què significa?

No voldrà dir que estem cridats a viure des-centrats de nosaltres, viure amb el nostre centre no posat en el nostre ego, en els nostres criteris, desigs, ambicions, esquemes... sinó posant com a Centre de la nostra vida a aquest Jesús desconcertant i viu?
No voldrà dir que estem convidats a viure activament lliurats als altres, 'en el seu nom', gastant la vida perquè sigui Ell el protagonista, el que m'obri horitzons nous?

Que aquest “viure en el seu nom” ens inspiri en el nostre dia a dia, en la nostra 'vida ordinària', i ens obri nous horitzons. Que així sigui.

Abans de fer el cant final vam poder escoltar el testimoni d'alguns amics que van explicar com es va viure la Setmana Santa que es va celebrar al Casal Loiola. Primera vegada que el Casal obre les seves portes per viure aquests dies sants i que va ser tot un èxit!

Bona setmana a tots i totes!

CASAL LOIOLA

dimarts, 26 març de 2013

Any 2013: Diumenge de Rams



Amics!

Després d'una aturada "quaresmal" d'aquesta edició, agafem de nou el ritme! Dissabte passat, preciosa celebració de Rams al Casal. Vam poder rebre una benedicció solemne de mans del Jaume Flaquer i del Joaqui Salord. Molts ens vam aplegar al Casal omplint part de la vorera del carrer Balmes i tota la longitud del passadís fins a tocar a la porta de la capella. Ben bonic!

PREVERES: Jaume Flaquer i Joaqui Salord.

MÚSICS: Júlia Diaz i Xavi Matabosch ( guitarres), Lluis Busto ( baix), Marc Mitjans ( Bateria), Lluís Jordà ( saxo), Eulàlia Serra ( veu) i una servidora als cants.

HOMILIA ( transcrivim textualment la preciosa homilia del Jaume):

L’evangeli de Lluc és l’evangeli de la misericòrdia de Jesús. Normalment aquell que pateix ha de ser consolat pels altres. Quan sabem que un amic s’està morint, de càncer per exemple, anem a veure’l per consolar-lo; quan algú ha tingut una desgràcia ens hi fem propers...

La Passió de sant Lluc presenta un escenari invers. Jesús va cap a la seva mort compadint els altres. Consola Pere amb la seva mirada després de que aquest l’hagi negat tres vegades, consola les dones de Jerusalem que són en el camí cap el calvari, consola i perdona el bon lladre, i finalment perdona tota la humanitat pronunciant amb solemnitat aquell: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan”. 

Aquests quatre episodis solament es troben a Lluc. Jesús ens revela el rostre misericordiós de Déu com cap altre evangelista. Per això, també a Lluc trobem la paràbola de l’ovella perduda, la del bon samarità, la del fill pròdig, i el perdó a Zaqueu. Ara bé, no ens enganyem: és una misericòrdia exigent perquè Lluc denunciarà els qui no tenen aquesta misericòrdia, els rics i els fariseus. Lluc és l’evangelista del passatge del ric Epuló, i de les malaurances contra els rics...

A la passió, Jesús ha estat capaç de consolar perquè ell mateix ha estat consolat per Déu a l’hort de les oliveres. Amb una angoixa terrible i una suor com de sang és visitat per un àngel que el permetrà de prendre forces i de dir: “que es faci la teva voluntat i no la meva”.

Fixeu-vos els 3 últims diumenges: 1) Jesús té misericòrdia d’una figuera que segur que no donarà fruit perquè no n’ha donat en els últims anys. Es una misericòrdia malgrat que no hi hagi cap esperança aparent. 2) La paràbola del fill pròdig. 3) Jesús amb la dóna adúltera...
Què afegeix la passió a aquesta història de Jesús de misericòrdia pels més febles?: una misericòrdia en el sofriment i no solament com la misericòrdia del Senyor feudal. El perdó de la dona adúltera, la proximitat vers els leprosos i cecs, i l’anada a buscar l’ovella perduda podrien, tot i essent exemplars, no ser més que la misericòrdia exemplar d’un jutge o d’un rei envers els seus súbdits que no és massa afectat pels seus afers. Però la misericòrdia de Jesús a la creu va molt més enllà. Es la del just que és tractat injustament, és la misericòrdia del que ja ha rebut en una galta i para després l’altra...
Una amor així no pot ser d’un altre que el de Déu.

Bona Pasqua a tots! 

Montse

dijous, 28 febrer de 2013

Any 2013: Segon diumenge de Quaresma

Amics!

Avui arribem a aquesta publicació amb un cert retard!! Val més tard que mai,oi? Dissabte passat seguíem el nostre camí de la Quaresma sota el lema "recrear el desert"; lema que ens recorda que som en un temps privilegiat per contemplar, des d'una certa distància, la nostra pròpia realitat i història i prendre consciència dels deserts que habiten en el món i la urgència de transformar-los i recrear-los de manera diferent.

Va ser un dissabte molt intens al Casal...i us hem de dir que també preciós! Ens varen acompanyar els amics de l'experiència del reciclatge de Manresa; un grupet d'unes 30 persones provinents de diversos continents i, al vespre, vam acollir una setantena de joves universitaris de Madrid que estaven passant uns dies a Barcelona fent una experiència d'aproximació als llocs ignasians. La nit va ser màgica amb un concert-pregària tots junts a càrrec de l'Enric Puiggròs, la Júlia Diaz, l'Esteban Faro i l'Eusebi Fortuny. Un autèntic regal per a tots els qui vam fer-nos presents.
video

També vam fer presents els amics de l'Espai Ignasià que es trobaven de recés aquell cap de setmana. Aquí va el resum:

PREVERES: Jaume Flaquer i Carles Marcet
MÚSICS: Júlia Diaz, Ignasi Canela, Josep Canela ( guitarres) , Marc Mitjans ( bateria) i una servidora als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.» Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 3,17-4,1)
Germans, [seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi. Us ho he dit sovint i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls: N’hi ha molts que, pel seu estil de viure, són contraris a la creu del Crist. El terme on s’encaminen és de perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són valors terrenals.
Però] nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l’univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,28b-36)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

HOMILIA( transcrivim textualment l'homilia del Jaume, ben inspiradora, per cert):El diumenge passat teníem a Jesús en les temptacions, i el dimoni el pujava a una alta muntanya per donar-li tot si l’adorava. Avui el tenim en una altra muntanya, el Tabor. Apareix la mateixa temptació, la de quedar-s’hi. Els deixebles hi cauen però Jesús no. Serà rei dels jueus però no des de dalt (com li proposava el dimoni) sinó baixant a la plana, des de baix. Jesús va saber que era el fill de Déu estimat pel baptisme, a les temptacions fa un recés per esbrinar què vol dir concretament aquesta missió, com portar-la a terme. I ara, quan ja ho té clar, comença un curs pedagògic amb els seus deixebles a dalt d'una altra muntanya, el Tabor. La realitat es veu sovint millor des de dalt. No és tant que sigui de més lluny sinó des de dalt. Igual que Barcelona no sembla la mateixa des dels carrers que si la veus des del Tibidabo o des d’un avió. Es veu tot el pla Cerdà de carrers. Des de dalt es veu la realitat de manera més global, es percep el lligam entre les coses, les causes i conseqüències de certes decisions o de certs actes. Però la vida s’hi juga a baix, per això els deixebles no poden quedar-s’hi. Tal com diu l'evangelista sant Joan (en el passatge de Nicodem) hem de néixer de nou, hem de néixer de dalt, però no per quedar-s'hi, sinó per venir aquí a baix, seguint el camí de descens de Jesús. Com si Jesús volgués fer-los néixer de dalt s'emporta els deixebles a la muntanya. Però aquests no volen deixar "la seva terra, la seva patria" (tal com se li va demanar a Abraham) i baixar a la plana dels sofriments, la pobresa i els marginats... Saben que aquest camí condueix a Jerusalem, a la crucifixió. Des del Tabor no poden veure què hi ha més enllà del Golgota, una altra muntanya, mínima en el sentit geològic però gran en el sentit teològic. Des del Tabor es veu el Gólgota. Per això els deixebles no hi volen baixar. Des del Tabor no es veu què hi ha després del Gólgota. Més enllà hi ha una altra elevació, que no és sinó l'ascensió de Jesús. S’ha de baixar a la plana, s’ha de caminar per Galilea, i acabant fent “la cuesta” de la pujada al Golgota, on també es veuran les coses des de dalt. Jesús inaugurarà aquest descens del Tabor per ascendir al Gòlgota, on, tot descendint als inferns dels sofriments humans serà ascendit, com a premi, als cels. 

CONTEMPLACIÓ ABANS DEL GEST DE LA PAU:
En aquesta Eucaristia del temps de Quaresma i en aquest moment precís abans de reconciliar-nos i desitjar-nos la pau els uns als altres, us convidem a fer una petita contemplació. Us convidem a contemplar junts una humanitat massa plena de deserts, de soledats i de fractures. 
El ritme del nostre caminar per la vida està marcat, massa sovint, per la dinàmica d’una societat que ens engoleix. Un sistema que fa que els pobres cada vegada ho siguin més i els rics també cada vegada ho són més. La suposada societat del benestar beneficia uns quants, segurament també a molts dels qui som aquí...Ens toca reconèixer, potser, que a vegades ja ens està bé viure en la nostra zona de confort; ens està bé llegir el diari i exclamar-nos pel patiment de molts però....sortim del nostre confort? Hi renunciem? O ens hi posem a hores convingudes quan trobem un forat a les nostres agendes atepeïdes? Ens està conversar amb els amics i companys i opinar sobre els perills d’una societat tan superficial però....sortim públicament i alcem la nostra veu per cridar justícia?

Donem-nos un instant de silenci i pregària per contemplar , avui, aquest desert tan real del nostre món. Només si pugem a la muntanya, si ens enfilem a la roca com va fer Jesús,serem capaços de contemplar el món amb una mirada nova perquè, en definitiva, pujar a la roca és  col·locar-nos al costat del Crist mateix per tal de poder veure’ns a nosaltres mateixos.


Tenint la mirada en aquest desert concret i des de la nostra pregària per demanar a Jesús que ens ajudi a recrear aquesta realitat, demanem junts aquesta pau que amb tanta urgència reclama aquest món nostre.

Senyor nostre Jesucrist, que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de l'Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós vau demanar. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Bona setmana a tots!

Montse