Informe missa dia 26 de febrer

Estimats!

Dissabte rere dissabte, anem avançant en aquest temps ordinari que d'aquí a poc temps, deixarem per donar pas a la Quaresma. Celebració, com sempre, viscuda, profunda, viva! Amb la presència de tantes persones d'edats ben diverses...testimoni visible de comunitat que Crist reuneix en el seu nom. I aprofito, abans d'iniciar l'informe, per convidar tothom qui vulgui a elaborar aquest resum setmanal. És una eina al servei de la comunitat i seria ben enriquidor compartir-la!! Només cal que ho digueu i ens organitzem! Aquest espai és de tots i està al servei de tots!

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: al senyal de perill, afegíem la frase: "No us preocupeu"

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Rubén Garcia, Xavier Fernàndez, Laura Ballescà i Maria Semur ( guitarres), Àngel ( teclat) i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 49,14-15

14 Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,

el meu Déu s'ha oblidat de mi.»

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d'estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l'oblidés,

jo mai no t'oblidaria.

Salm 61

2 Només en Déu reposa la meva ànima,

d'ell em ve la salvació.

3 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

6 Reposa només en Déu, ànima meva;

d'ell em ve tota esperança.

7 Només ell és la roca que em salva,

el castell on em trobo segur.

8 En Déu tinc la salvació i la glòria,

és la meva roca inexpugnable;

trobo en Déu el meu refugi.

9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell,

esplaieu davant d'ell el vostre cor:

Déu és el nostre refugi. 

1C 4,1-5

1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels designis de Déu. 2 Ara bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. 3 Quant a mi, m'importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. 4 La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m'ha de judicar és el Senyor. 5 Per tant, no judiqueu abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s'amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Mt 6,24-34

24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. 5 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

HOMILIA: El títol de l'homilia d'aquest dissabte podria ser: "Què va primer?". Certament, llegint l'evangeli ja ens descol·loca la frase "No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu". I la pregunta és: hi ha algú que no es preocupi per això? Què ens està dient Jesús en aquest Sermó de la Muntanya? Que ens oblidem d'alimentar els nostres fills? Que vivim de tal manera que esperem totalment que Déu ens solucioni les coses més quotidianes i, alhora, tan necessàries? No seríem una mica ingenus, imprudents? I encara més, què ens diria el món? Que estem bojos!! Una vegada més, l'evangeli ens posa al davant el món al revés. Una proposta que, com a poc, no podem acceptar!! Però volem seguir insistint que l'evangeli ens parla a nosaltres. Que té molt a dir-nos. Que potser la dificultat és la que està essent, de fet, el fil conductor de tot aquest temps: no comprenem el missatge, ens resulta talment com un jeroglífic...i què millor que endinsar-se en les lectures per entreveure el sentit...i aleshores, el sentit arriba en el verset 33: busqueu primer el regne de Déu!! I aquí és on potser ens convé aturar-nos del tot. Buscar primer el Regne potser no és altra cosa que dipositar tota la meva vida en mans del Pare; confiar plenament en el fet que tot el que tinc, el que sóc, el que posseeixo és de Déu i a  Déu ho retorno. Qui mana primer en la meva vida, doncs? El tenir? El diner? El posseir? Quines seguretats m'impedeixen posar Déu en el centre de la meva vida perquè el meu centre ja està massa ocupat i ja no deixa espai per a res més? Buscar Déu  en la vida com a únic centre  és buscar la justícia. Fer el que Ell vol és respondre el pobre. I segurament, és mirar la pròpia pobresa i també posar-la en mans de Déu. Nosaltres ens neguitegem per tenir una feina, uns estudis, un futur, un àpat a taula...i no està malament!! Però el neguit ens esclavitza? El neguit és tan central en el nostre cor que no permet que sigui consolat, acompanyat,il·luminat per Déu mateix? Per això escrivíem al senyal de perill: NO US PREOCUPEU!! I aquesta confiança en Déu és ja una vida veritable.

POSTMISSA: una vintena de joves han participat en un debat ben interessant entorn el tema SEXE I FE.

Que aquesta setmana la nostra pregària busqui recollir tots els "centres" que tenim instal·lats en la nostra vida que bloquegen un encontre personal amb Déu des de la confiança i la fidelitat. Que busquem servir Déu i servir el Regne en tot el que som, amb tot el que tenim i en tot allò que fem.

Una abraçada!

Montse

Informe missa dia 19 de febrer

Estimats!

Arriba una mica tard l'informe....però sempre val més tard que mai,oi? Dissabte passat teníem una tanda del CIM d'excursió de cap de setmana i sabem que els va anar molt bé! I, per la resta, un dissabte com sempre. Molta gent i, aquesta vegada, molts problemes tècnics amb els micròfons que no ens van deixar començar puntuals....problemes del directe!

Aquí va l'informe!

PREVERE: Joaqui Salord

SÍMBOL: la paraula "enemic" es convertia en la frase "estimeu els vostres enemics".

MÚSICS: Genís Segura i Ignasi Queralt a les guitarres i M.Àngels Melgosa als cants.

LECTURES:

Lv 19,1-2.17-18

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Comunica això a tota la comunitat dels israelites:

»Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant.

17 »No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat. 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.

19 »Guardeu també aquestes lleis:

»No aparellis dos animals d'espècies diferents, no sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis vestits de roba teixida amb dues menes de fibra.

Salm 102

Beneeix el Senyor, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

2 Beneeix el Senyor, ànima meva,

no t'oblidis mai dels seus favors.

3 Ell et perdona les culpes

i et guareix de tota malaltia;

4 rescata de la mort la teva vida

i et corona d'amor entranyable;

8 «El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l'amor.»

10 no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes.

11 El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

12 llança les nostres culpes lluny de nosaltres

com l'orient és lluny de l'occident.

13 Com un pare s'apiada dels seus fills,

el Senyor s'apiada dels fidels,

1C 3,16-23

16 ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? 17 Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

18 Que ningú no s'enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d'aquest món, que es faci ignorant, per tal d'arribar a ser realment savi. 19 Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'aquest món és un absurd, tal com diu l'Escriptura:Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. 20 I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits.21 Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: 22 Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, 23 però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.  

Mt 5,38-48

38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. 9 »Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. 40 Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41 Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. 42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. 3 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics. 4 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?48 »Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial.

HOMILIA: El Joaqui sempre ens sorprèn amb unes homilies ben compartides! Junt amb quatre voluntaris va anar elaborant la seva homilia recollint algunes de les idees de les lectures d'aquest diumenge.La primera lectura ens diu "sigueu sants"; la segona ens diu "sigueu temple de Déu" i l'Evangeli ens diu "sigueu perfectes". Déu n'hi do!! Mirat així, la veritat és que més aviat el que un pensa és que els textos no van per nosaltres..almenys no van per mi! Perquè no gosaria dir, ni de lluny, que sóc santa, temple de Déu i, molt menys, perfecta! Tenim al davant dues alternatives possibles: la primera, abandonar i deixar tot això de les Escriptures per altres més savis que pensin que poden aplicar-ho. La segona, rellegir de nou els textos i, per damunt de tot, tenir clar que sí que ens parlen a nosaltres.I jo anava pensant: de mi no depèn ser perfecta, o sanata, o temple..o res!!! Tot és gràcia de Déu!!! No som nosaltres els qui ens comprometem amb Déu sinó que Ell, molt abans, es compromet amb nosaltres i ens fa sants i temple i perfectes!!!!

I nosaltres caminem de la millor manera que podem, sovint en el pecat, en les infidelitats, en la indignitat....i fins i tot així, Déu refà la seva aliança i ens acull i ens perdona..i ens salva! Mirat així...no ens ha de fer cap por llegir aquestes lectures. I tant que van per nosaltres!! I a nosaltres ens toca respondre a tanta bondat rebuda.

POSTMISSA: el grup de joves que es van quedar a la nit van estar fent un campionat de jocs que sabem que va anar molt bé!

Que aquesta setmana la nostra pregària sigui d'agraïment per tanta bondat rebuda de Déu. Que sapiguem ser dignes en la nostra resposta!

Una abraçada!

Montse

Informe missa dia 12 de febrer de 2011

Amics,

avui l'informe ens l'ofereix la Saida Francia i afegeix un comentari l'Emi Bordoy.Gràcies a totes dues per la vostra col·laboració!

Aquí va!

un Dissabte més una eucaristia multitudinària, amb els nens del CIM i els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda.I al llarg de l’informe, no puc deixar de compartir amb tots vosaltres el que va suposar per a molts de nosaltres la celebració d’ahir. Que emotiu poder compartir l’eucaristia amb el Marc Vilarassau, el nostre amic per el qual hem pregat tantes vegades en les nostres celebracions. I quin testimoni mes maco la benedicció d’en Yeyu al Marc, i les paraules d’agraïment d’en Marc. Van ser moments molt especials i interpel.ladors, moments on la presència de Déu va ser palesa de manera molt forta.

PREVERE: Alexis Bueno i Marc Vilarassau

SIGNE: descobríem darrere del signe ; (punt i coma) la frase "ets tu qui ha de decidir".

MÚSICS: Luis Jordà( saxo), Rubén Garcia i Ignasi Queralt ( guitarres), Victor Jordà (bateria), el PPT amb les lletres dels cants que sempre ens prepara la Mercè Garí i Xavier Fernàndez dirigint els cants.

LECTURES

Sir 15,15-20

15 Si vols, pots obeir els seus manaments i mantenir-te fidel en el que li plau. 16 Ell t'ha posat al davant foc i aigua: estén la mà cap on vulguis. 17 Davant els homes ha posat la vida i la mort, i darà a cadascú allò que cadascú escollirà. 18 Perquè la saviesa del Senyor és immensa; ell és molt poderós i ho veu tot. 19 Té els ulls posats en els qui el veneren i no ignora res del que fan els homes. 20 No ha manat a ningú que fos un impiu, no ha donat a ningú permís de pecar

1Cor 2,6-10

6 De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, 7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. 8 Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. 10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.

Mt 5,17-37

17 »No us penseu que he vingut a anul•lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul•lar-los sinó a dur-los a la plenitud. 18 »Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. 19 Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel. 20 »Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. 21 »Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. 22 »Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern. 23 »Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. 25 »Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26 T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim. 27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. 28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos. 31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. 32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il•legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri. 33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.34 »Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36 No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne

HOMILIA

En Marc, amb la seva naturalitat, la seva força i el seu humor ens va dirigir unes paraules precioses i molt interpel•ladores. El nucli de les lectures d’aquesta setmana es l’AMOR a la LLEI. ¿Què estrany, oi? No sé vosaltres, però a mi sovint em costa dir que estimo la llei i la norma. Més aviat és quelcom antipàtic.I el que ens proposa Jesús, aquest jove de Natzaret que sempre descol•loca, és una llei de màxims i no de mínims.

Sovint, ens quedem complint allò que és necessari. Jesús ens repta a complir allò que no és necessari, però és imprescindible per tenir una vida de màxims, per arribar a la felicitat autèntica. Perquè si ens quedem simplement fent allò que és rigorosament necessari, al final, se'ns escapa de les mans.

Segurament el que a cops ens passa és que som una mica com el jove ric, que volem una vida de màxims complint una llei de mínims (allò que és estrictament necessari). I Jesús deixa clar que això no pot ser.Jesús ens esperona a anar més enllà, a donar plenitud a la llei i la norma. És una canya; com sempre va a treure el millor de nosaltres mateixos, ¿oi?

I tant que estic d’acord amb el “no mataràs” de la llei, però Jesús em diu no parlis malament de l’altre, no l’insultis, no el maleeixis….I ¿qui es capaç de complir-ho? Perdoneu però a mi em sembla impossible, em veig incapaç de no enrabiar-me amb el del costat. Com deia el Marc amb aquesta llei de màxims Jesús ens posa al límit.

I és que la fidelitat de Déu és la nostra fidelitat. Vaja, que sols no podem (almenys jo us asseguro que no), aquests màxims són totalment impossibles per nosaltres mateixos. I sovint la temptació és fer una llei de mínims més exigents, és a dir, exigir-nos més, però sense reconèixer que no sén els nostres màxims sinó els màxims de Déu.

Aquesta setmana, desprès de veure l’entorn en el que estic, la meva família, els meus amics, la feina, el casal, i tantes altres coses….la pregunta doncs que porto a la motxilla per aquesta setmana és ¿Quins màxims em demana Jesús en la meva vida? I no vull trobar respostes generals, si no en la meva quotidianitat, en el meu dia a dia. ¿Us llenceu cadascú de vosaltres, des de el seu moment i la seva situació personal, a fer-vos la mateixa pregunta?

I aquest informe no pot acabar sense fer un esment molt especial al final de la nostra eucaristia. En Marc ens va compartir en forma d’agraïment com ha sentit, durant tot aquest temps, la força tant especial de la pregària i la comunió dels sants. Molta gent pregant al Pare Arrupe i a Déu ¡¡¡ I això es nota, malgrat no surti en un tac !!! La vida, deia en Marc, per a tots és una pròrroga, per l’agrair i per estimar, i és el que ell ha entès durant tot aquest temps, el que ha experimentat amb la bona notícia dels darrers resultats. Seguim doncs pregant per que guanyi la propera batalla.Després, en Yeyu va fer una benedicció preciosa al Marc. i Aquest és el veritable sentit de comunitat!

Confesso que per a mi, les paraules queden curtes per agrair al Yeyu i al Marc el seu testimoni d’ahir ¡¡¡ MOLTISSIMES GRÀCIES ¡!!!

SAIDA

I ara, l'aportació de l'Emi!

Las leyes son unos mínimos de obligado cumplimiento.Ir más allá no es necesario. Y, sin embargo, es imprescindible. Es imprescindible repartir amor para que las personas se sientan realmente acompañadas y felices. El amor, cuando flota, es imposible de escribir y de describir. No hay suficiente con no hacer el mal. En eso consisten las leyes del Antiguo Testamento. Pero Cristo aportó la novedad de hacer el bien hasta el infinito. Nunca se consigue, pero tenemos toda la vida para intentarlo. El resto de nuestra vida es un punto y seguido a partir de ya. Es una prórroga que se nos concede; una nueva oportunidad. Si en tu vida buscas “algo más”, da mucho más. En la medida que seas capaz de hacerlo, lo encontrarás.

El amor se ofrece por convicción. No se da para recibir, pero lo que se recibe es muy superior a lo que uno podría imaginar. Hay que experimentarlo en primera persona; no es posible explicarlo y que se entienda. Pero cuando se ve con el corazón, se experimenta un deseo inmenso de transmitir esa sensación, de difundir y compartir el secreto de la Vida. En esto consiste la Comunión. La comunión, como la oración, es poderosa; es capaz de grandes logros no cuantificables, pero absolutamente perceptibles. Marc y Yeyu nos han dado hoy una buena muestra de ello. Muchas gracias a los dos por vuestro magnífico testimonio.

 

Emi Bordoy

Missa dia 5 de febrer de 2011

Estimats!

Ahir missa també ben multitudinària! Amb la presència dels nens del CIM i amb un grup de professors del Col·legi Sant Ignasi que iniciaven un recés fins avui diumenge. La nostra segueix esdevenint, cada dia que passa, una comunitat viva, que s'aplega per rellegir l'Evangeli i per rebre el Cos de Crist en comunió amb els germans.

Aquí teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: descobríem darrere del signe - ( MENYS) la frase "vesteix els qui van despullats".

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia i Xavier Fernàndez ( guitarres), el PPT amb les lletres dels cants que sempre ens prepara la Mercè Garí i uns cants molt ben escollits, com sempre, pel Xavi Casanovas. I una servidora als cants.

LECTURES:

Is 58,7-10

7 Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. 8 Llavors brillarà com l'alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. 9 Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, 10 si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia.

Salm 111

Feliç l'home que venera el Senyor

i estima de cor els seus preceptes!

2 La seva descendència serà gran al país,

serà beneït el llinatge dels justos.

3 A casa seva hi ha riquesa i abundància,

la seva bondat dura per sempre.

4 L'home just, compassiu i benigne,

és, per als justos, llum que apunta en la fosca.

5 Sortós l'home que presta de bon grat,

que disposa a consciència els seus afers.

6 El just no caurà mai

i deixarà un record inesborrable.

7 Viu sense por de males noves,

se sent ferm confiant en el Senyor,

8 té el cor incommovible, res no tem

i a la fi veurà vençuts els enemics.

9 Reparteix el que té, ho dóna als pobres,

la seva bondat dura per sempre,

pot alçar el front amb dignitat.

10 L'injust, quan ho veu, es consumeix,

estreny les dents d'indignació:

l'ambició de l'injust acaba malament.

1C 2,1-5

1 Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d'eloqüència o de saviesa. 2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat. 3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós. 4 Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l'Esperit, 5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

Mt 5,13-16

13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

14 »Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

HOMILIA: L'Alexis ens va conduir per un camí que probablement ens desconcerta o, com a poc, ens sobta. Intento recollir, amb les meves paraules, el que em ressona a mi. I us animo moltíssim a publicar també els vostre comentaris i el vostre ressò personal. Aquest espai és de la comunitat i per  a la comunitat. Fem-lo viu entre tots! Llegint l'evangeli, ens adonem que seguim el discurs de Jesús que ja es va iniciar la setmana passada amb les Benaurances: el Sermó de la muntanya. Aquest evangeli me'l llegien molt al meu cole quan era joveneta i a mi m'omplia de satisfacció: estem cridats a ser sal i llum a la terra! Quin privilegi més gran. Jesús em mira a mi i a tu i ens diu: tu ets la sal del món, tu ets la llum del món. A qui de nosaltres no se li eixampla el cor sentint que Déu compta tant amb nosaltres? He estat escollit!! i, com no, l'autoestima pels núvols...I aleshores, oh sorpresa, quan llegim la 1a lectura i ens diu que seré llum quan "comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat"...i d'aquesta manera " la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia". Ja hi som una altra vegada! Les homilies de l'Alexis són com el Dragon Khan de Port Aventura: comences en plena ebullició, et trobes al capdamunt de la muntanya russa i domines tot l'escenari: aquest món als meus peus, que miro des de dalt pensant: espereu-me que ara arribo! I resulta que, de sobte, et giren, et capgiren, et maregen, et fan perdre el dibuix del món que tenies tan ben controlat..i ja no penses "espereu-me que arribo" sinó " que la terra s'aturi, que algú em reculli, qui em pot salvar?" I quan s'atura, tot està desdibuixat, la realitat és una altra i, com a màxim, tens temps de pensar només si estàs viu o no. Potser el nom de la capella podria ser Dragon Loiola? Aquest Jesús que jo pensava que s'estava complaent en mi, resulta que em diu: seràs llum quan acullis el vagabund a casa teva...i jo, sincerament, penso: I un xurro! Jo crec que m'apunto a l'estil del jove ric que marxa capcot quan Jesús li demana que ho deixi tot. 

L'únic problema que tinc és que no em dóna la gana de ser com el jove ric. I aleshores, què? Què faig amb la meva vida quan sé que probablement ja no seré aquesta sal i aquesta llum de l'evangeli? Tanquem la barraca? Ens esperem a trobar Jesús al Regne per preguntar-li de què va? O potser que ens ho aclareixi ara perquè n'hi ha molts que estem treballant de valent pel Regne..o almenys ens ho pensem...però aquí, una servidora, és positiva i, sobretot, molt tossuda i ara mateix em queden moltes ganes de seguir explorant el textos sagrats de la manera que ho estem fent al Casal, en aquestes Eucaristies. Sí, hem de retornar a la font, a l'evangeli i aprendre a llegir-lo i a descobrir-nos en ell. La sal i la llum del món són ells, els pobres, els malalts...el qui no tenen la possibilitat de pensar en el seu benestar, en la seva felicitat. La llum ens ve d'ells. Qui, sinó ells, poden presentar-se davant del Senyor tan desposseïts, tan abandonats? La llum són ells.

Què fem aleshores nosaltres? Doncs jo diria que el primer de tot és mirar la Creu i abaixar el cap sense tenir esma de pronunciar cap paraula. El Crist en creu és el vagabund de la 1a lectura. En segon lloc, deixar-nos il·luminar per aquells que de tant necessitats i desposseïts, són capaços de confiar la seva vida a la bondat del Pare. I, en tercer lloc, seguir treballant de valent pel Regne. Ens presentarem davant del Pare amb les llums minses que haguem pogut ser enmig del món. I li direm: "Senyor, això és tot el tinc. No n'he sabut més. Aquí em tens, Senyor".

POSTMISSA:un grup de joves han estat sopant i fent jocs que havien preparat la Rosa Santomà i la Tibisay Navarro, que s'han estrenat com a dinamitzadores de l'espai postmissa. Gràcies!

Aquesta setmana la meva proposta és posar-nos davant d'una creu i restar en silenci. Res més. No cal res més. I també donar gràcies al P. Arrupe perquè està obrant un miracle en el Marc Vilarassau! Sembla que la malaltia va millor. Ell mateix deia: la batalla no està guanyada però hi ha motius per agrair al P. Arrupe i  a tots els qui estem units en la pregària per ell. Agraïm i seguim pregant!

Una abraçada,

Montse