dimarts, 25 de setembre de 2012

Informe missa 22 de setembre de 2012




Amics!

Dissabte passat, segona missa del curs al Casal Loiola, en la que vam poder pregar  i tenir ben presents el pare de l'Anna Vernis  i la mare del Pol i la Marta Prats (alumnes de Jesuïtes Sarrià)  Els acompanyem i preguem per tots ells. Per altra banda, també vàrem tenir presents el Jordi LLop i l'Elena Casado ( membres de l'Espai Ignasià i vinculats a Joves Loiola i al CIM) que es van casar..FELICITATS!!

PREVERES:Jaume Flaquer, Llorenç Puig i un company jesuïta mexicà que ens va acompanyar també concelebrant.
MÚSICS: Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Marc Mitjans ( bateria), Alex Miralles ( violoncel), Eulàlia Serra ( veu) i una servidora als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 2,12.17-20)
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari
a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels
a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com
serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el
sal varà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-
lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal;
condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.

Lectura de la carta de sant Jaume(Jm 3,16-4,3)
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertor -
bació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que
tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de
bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que
els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D’on vénen entre
vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que
es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això ma -
teu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us bara -
lleu. Però vosaltres no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu,
perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en
els plaers.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,30-37)
En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, pe -
rò Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa als seus deixebles dientlos:
«El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un
cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir,
però no gosaven fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu
pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells
seria el més important.
Aleshores s’asse gué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer,
ha de ser el dar rer i el servidor de tots». Després féu venir un noi,
el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests
nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»


HOMILIA (reproduïm íntegrament el text que va centrar l'homilia del Jaume):
Vam dir que cada diumenge trobaríem una pregunta. El dia passat Jesús ens preguntava: qui dieu que sóc?
Avui ens pregunta: Què discutíeu pel camí?
Si jo fos un català que me n'hagués anat uns anys fora, lluny d’aquí, i no hagués tingut contacte amb el que passa aquí, us podria preguntar: de què es parla aquí ara? Quines són les discussions? Què interessa a la gent? Vosaltres em parlaríeu de la manifestació de l’11 de setembre, de gent que vol la independència, d’altres que no; parlaríeu de la crisi econòmica, de com tothom parla d’economia (per preocupació per la gent, per vosaltres o potser una preocupació de com treure diners d’Espanya i posar-los en lloc més segur...; em parlaríeu de Mourinho, de què Cristiano Ronaldo està trist, del fill de la Shakira... També de la problemàtica de la indignació dels musulmans...
De què discutiu? De què parleu? I vosaltres a l’escola, de què parleu? Amb el grup d’amics? Del nou Iphone 5, etc...
Algunes preocupacions són bones, evidentment. Però podem veure com n'estem de lluny del que li preocupa a Jesús. Ens podria dir: doncs a mi em preocupa que per estar al costat dels marginats, per voler posar l’ésser humà per sobre de la llei religiosa del dissabte, hauré de patir molt i em mataran. Gràcies a Déu, però, Ell em ressuscitarà.
Jo us pregunto: sobre quin tema ha anat l’última discussió que heu tingut? Potser sobre l’expoli de catalunya, de que som massa solidaris... I Jesús va parlant de què ell ha de morir.

Fixeu-vos el contrast: Jesús parla de patir i morir, i els deixebles de qui serà el primer.
Contrast del que sentim a missa i després durant la setmana ens preocupa com pujar a l’empresa, com vendre més que l’altre, com fer per guanyar més prestigi...

Fixeu-vos el contrast. És el contrast de l’Evangeli amb una trobada de bisbes que discuteixen sobre el protocol, sobre qui presideix l’eucaristia, sobre si l’arquebisbe de Barcelona passa per sobre del de Tarragona, tot i que aquest és patró de les espanyes amb el de Toledo...

Quin contrast. Jesús fa la pregunta, perquè ell camina tot sol, i els deixebles darrera. No estem situats en el mateix pla de Jesús. La distància, és la distància entre el que preocupa a Jesús i el que ens preocupa a nosaltres.
Aquell “qui dieu que sóc?” ens obria a la identitat de Jesús, a conéixer qui és, quin misteri amaga la seva persona. Ara amb el “què discutíeu?” es revela la misèria de moltes vides humanes.
  

Ens retrobarem, si Déu vol, dissabte vinent! Bona setmana a tots!!

Montse

diumenge, 16 de setembre de 2012

Informe missa 15 setembre 2012

Amics!

Ahir, primera Eucaristia del curs 12/13..amb una capella del Casal molt més àmplia. Ha desaparegut la paret d'entrada a la capella i ha estat substituïda per una gran porta plegable que deixa l'entrada ben ampla, gran i que permet col·locar cadires pràcticament fins el carrer Balmes.


Des de les 17h. l'activitat era ja intensa...els músics fent el nou muntatge del so, ubicats en una altra zona de la capella, amb nous micros i una megafonia molt millorada. Els de litúrgia preparant el muntatge del fil conductor de tot aquest temps ( fins a l'Advent), d'altres col·locant cadires i estudiant-ne una nova col·locació perquè l'accés nou a la capella obliga a resituar tota l'estructura..en fi! Que a les 19:30h alguns arribaven ben cansats!

Al llarg d'aquest temps, el lema que ens acompanyarà és aquest "I vosaltres, qui dieu que sóc?" acompanyat d'un gran interrogant negre que penja del sostre. Si ens dediquem a llegir els evangelis de tot aquest temps ordinari que tenim per davant, veurem que pràcticament a cada evangeli apareix una pregunta ( sigui de Jesús cap a la gent o a la inversa). I anirem caminant junts descobrint que la resposta de Jesús sempre ens condueix a una manera de viure que ens descol·loca, que va, inevitablement, a contra-corrent..el repte és si volem, de debò, que Ell sigui el nostre Senyor únicament.



En qualsevol cas, ha estat moment de retrobament, de festa, de celebració viscuda i temps de poder escoltar l'acció de gràcies que expressaven els joves diversos que han participat als camps de treball de l'estiu. També el president del Casal, Juan Mezo, ens donava una benvinguda i deia que la novetat de la porta molt més gran no era només per facilitar-ne la sortida i per garantir una millor seguretat sinó per ser, autènticament, una comunitat que obre les seves portes,de bat a bat, a la ciutat i que convida a entrar. Que així sigui.


Aquí l'informe més concret:

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint), Enric Puiggròs i Joaqui Salord ( concelebrant).

MÚSICS: ahir..més que un equip de músics, hi havia una orquestra!! Impressionant!! Al final de la missa els músics es van endur un bon aplaudiment: Alex Miralles ( violoncel), Laura León ( violi), Luis Jordà ( saxo), Xavi Casanovas ( trompeta), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Jose Paz ( guitarres), Victor Jordà( bateria), Roser Peiró, Montse Puiggròs i Júlia Diaz ( veus) i Eulàlia Serra ( veu i direcció de cants).


I per cert...aquí teniu el link que us porta a escoltar la cançó que vam cantar a la Comunió..potser la voleu escoltar mentre feu el sopar o com a sintonia de despertador! A practicar!
http://www.youtube.com/watch?v=OAFuDji3Vfo&feature=related

LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,5-9a)
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut: per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,14-18)
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 8,27-35)
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»

HOMILIA: El Jaume iniciava la seva homilia preguntant-nos, directament, la mateixa pregunta que formula Jesús: "qui dieu  que sóc?". Quina seria la resposta? Segurament ens tranquil·litza escoltar la resposta de Pere:"Vós sou el Messies". La majoria de nosaltres la donaríem per bona, almenys teològicament parlant. Sí, així és, Jesús és el Messies. I ens quedem ben tranquils i ben convençuts. Aprovem l'examen! Anem, tanmateix, una mica més enllà. Podem dir: "Ets el Messies" sense que això generi, automàticament, un canvi radical en les nostres vides? Pere respon satisfactòriament però no hi ha canvi en la seva vida. NO HA ENTÈS RES DE RES. La pregunta de Jesús, tot i haver estat contestada, segueix sent una pregunta que no comprenem. Aquest evangeli connecta directament amb l'evangeli de la setmana passada: una curació d'un cec en dos fases. El cec demana a Jesús que li retorni la vista; Jesús el toca i recobra una mica la vista però no pas tota; necessita que Jesús el torni a tocar per recuperar la visió del tot; PER OBRIR ELS ULLS A UNA NOVA VIDA. I a aquest deixeble entranyable que es deia Pere li passa el mateix...la segona fase serà per a ell el moment de la Resurrecció on, per fi, comprèn i pot dir que Jesús és el Messies perquè ha canviat radicalment la seva història.
Aquesta setmana estem convidats, doncs, a escoltar Jesús preguntant: I tu, qui dius que sóc?...i segurament, l'anirem responent com puguem i l'entendrem en alguna fase de la nostra història,potser.

Bona setmana!

Montse






diumenge, 2 de setembre de 2012

Any 2012: Des de la diàspora 9

Estimats!

Darrera edició des de la diàspora d'aquest estiu 2012. Dissabte vinent ja ens retrobarem de nou al Casal per celebrar junts l'Eucaristia. En tenim moltes ganes!

LECTURES


Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.

COMENTARIAquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi...Aquesta és la mirada de Jesús sobre el poble jueu. Un poble complidor en les seves lleis i les seves tradicions; un poble orgullós de seguir els preceptes que marca la llei i, probablement, convençut que obtindrà, de ben segur, els favors de Déu. HIPÒCRITES, els diu Jesús. Només calia complir la recomanació de Moisès:"No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res" i el consell de Pau:"La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món".
Avui ens tocaria a nosaltres entrar en joc, posar-nos en escena i preguntar-nos si allò que surt dels nostres llavis en la nostra pregària, en les nostres celebracions i les nostres accions és autènticament coherent amb el nostre cor, un cor mogut pel desig d'estimar i servir Jesús en tot i per tot. Bon exercici que, per poc que siguem sincers amb nosaltres mateixos, ens portaria a una reformulació de moltes coses, almenys d'unes quantes! Què feia Jesús sinó estimar?..doncs avaluem si estem estimant els altres plenament, generosament. Què feia Jesús sinó atendre els orfes, les vídues, els abandonats?..doncs avaluem on són els abandonats en la nostra vida, si només en parlem o si realment els estimem. Què feia Jesús sinó pregar silenciosament i discreta?..doncs avaluem quina és la intimitat que nosaltres tenim amb Ell...en fi, són tantes les coses que podem avaluar..i tot plegat, no pas per hipocresia sinó perquè l'espècie humana sembla que no pot sortir d'un cercle en el que la tendència a l'egoisme, a l'enveja..a tot allò que "surt de l'home i no pas de Déu" esdevé recurrent. I rellegir l'evangeli sempre és una bona manera de recol·locar-se i de deixar que el ressò de Jesús ens descol·loqui fins a tal punt que tan sols es quedi l'alternativa de recomençar de nou..possiblement de zero.

Fins dissabte, amics!

Montse