dimecres, 31 d’octubre de 2012

Informe missa dia 27 d'octubre 2012

Amics!

Difícil avui descriure el que va suposar la tarda del passat dissabte al Casal Loiola. Es produïen les 24 hores amb una seixantena de joves de 3r i 4t ESO; hi havia tarda de CIM i es va realitzar molt exitosament una xerrada del Darío Mollá...en fi, a tots els pisos, escales, racons hi havia gent amunt i avall, de totes les edats. Vitalitat absoluta i, certament, una sensació de comunitat desbordant en el sentit més positiu i, alhora, en el sentit més pràctic. Però ens en vam sortir prou bé amb una Eucaristia en la què la gent arribava a la porta d'entrada del Casal. Aquí teniu imatges que ens poden ajudar a fer-nos a la idea ( els qui no hi éreu) i a reviure-ho els qui sí que hi vàrem ser.

PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs, Joaqui Salord i Darío Mollà.
MÚSICS: Marc Mitjans ( bateria), Lluís Jordà ( saxo), Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9)
Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,1-6)
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,46-52)
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

HOMILIA: Aquesta setmana ens trobem amb el cec Bartimeu, un simpàtic personatge, cec,  que espera Jesús vora el camí.
Una vegada més trobem un Jesús que passa fent el bé, un Jesús especialment  atent a les necessitats d’aquells més pobres, d’aquells que estan al marge. Un Jesús al costat dels últims, del més petits. Un Jesús que es fixa en Bartimeu, que s’atura.
I aquí comencen els deures de la setmana. Si volem situar-nos en el món amb una actitud cristiana, seguint Jesús, potser ens hauríem de preguntar: escoltem els crits del nostre món? Estem prou atents a les necessitats dels qui ens envolten? Ens deixem interpel.lar per els últims dels últims? Ens aturem?
I a la vegada, Bartimeu és capaç de sentir que passa Jesús.  Segurament perquè esta esperant. I en aquest moment comença a cridar,  a fer-se pesat, sense cap vergonya, sense importar-li el que diu la gent, sense dubtar en deixar-ho tot, la seva capa, el racó en el que viu en la indigència: la seva única llar!... A cops, potser és això el que ens falta a  nosaltres. Fer-nos pesats davant de Déu, i dir-li, Senyor, compadeix-te  de mi… mira que en sóc de poca cosa …De fet :Què tenim a amagar? 
Sembla que Jesús li fa una pregunta retòrica:  Què vols que et faci?, pregunta que inclús pot sonar una mica a “cachondeo”.. i la resposta de Bartimeu, acceptant i reconeixent la seva debilitat, allò que més mal li fa i que més necessita,  és clara: fes que hi vegi.  I nosaltres. Quina resposta li donaríem a Jesús?  Seria la de dir-li: Senyor, sóc un fracassat? No m'hi veig gens?Em sento un no-res? Davant la pregunta de Jesús ¿Què vols que faci per tu?, tant de bo nosaltres siguem capaços de fer el mateix amb tota humilitat, de despullar-nos i mostrar-li allò que més mal ens fa.


Bon cap de setmana llarg per aquells que facin pont! Una abraçada,

Saida

dijous, 25 d’octubre de 2012

Informe missa 20 d'octubre de 2012


Amics,

avui, amb una mica retard, publiquem l'informe de la setmana! Dissabte passat la capella feia goig..tot i que vam tenir dificultats per encabir-nos tots a la capella! De fet, no vam aconseguir que tothom tingués cabuda a la sala i força gent va quedar al passadís exterior. Sembla que cada setmana aquesta comunitat es va fent més gran. En donem gràcies! Que també es faci més gran la comunió entre tots nosaltres i l'esperit de servei cap a enfora. Dissabte passat teníem els nois i noies del CIM, el grup del camp de treball de Migrastudium, l'equip de l'ESO que estaven fent 24 hores de convivència al Casal per preparar els detalls de les 24 hores amb joves de 3r i 4t ESO que es realitzaran aquest cap  de setmana proper i els músics que van dedicar la tarda a assajar el repertori.

PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs i Jaume Flaquer.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Lluís Jordà ( saxo), Júlia Diaz i Carme Grimalt ( guitarres), Marc Panicello ( clarinet) i Marta Jaumà ( flauta travessera). Una servidora als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,35-45)
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:)
«Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»


HOMILIA:  Seguim amb el fil conductor del nostre interrogant; intentant comprendre cadascuna de les preguntes que se'ns estan formulant en els evangelis de tot aquest temps ordinari. Jaume i Joan fan una petició a Jesús que contrasta amb l'ensenyament que Jesús està donant en els capítols 8, 9 i 10 de Marc després de cada anunci de la Passió. Els deixebles pensen encara en termes de ser els primers quan Jesús mori, tal com anuncia. En l'evangeli d'avui, fins i tot demanen seure a la dreta i a l'esquerra de Jesús després de la seva glorificació, en el cel. No demanen ocupar el lloc més alt del “podi” perquè saben que correspon a Jesús. Però, per què no aconseguir la segona o la tercera posició?
Tenen, per suposat, raons per demanar-ho ja que Jaume i Joan, juntament amb Pere són els apòstols més anomenats, i els trobem en moments essencials de la vida de Jesús: en la crida a la vora del llac, en la guarició de la sogra de Pere, en la Transfiguració del Tabor, en la guarició de la filla de Jaire i a l'hort de Getsemaní. 
Ben bé podien pensar que s'ho tenien guanyat!! Però, al cel, solament es puja havent baixat als inferns del patiment dels homes i als clams sords dels qui moren injustament. Sí, hauran de beure el mateix calze que Jesús i ser batejats en la mateixa aigua sanguinolenta del seu costat.
Els altres deixebles s'indignen com qui s'adona que altres s'han avançat a demanar una cosa que també volien. Tal volta, Pere pensava que ell, que serà cap de l'Església, tenia més drets per ocupar el segon lloc del podi...
Que Déu ens ajudi a ser servidors de tots.

Fins dissabte!

Montse


diumenge, 14 d’octubre de 2012

Informe missa dia 13 d'octubre de 2012




Amics de la comunitat del Casal Loiola,

Enmig d'un cap de setmana llarg, ens hem retrobat de nou per celebrar l'Eucaristia. A l'inici repassàvem el sentit que anem donant a les celebracions de tot aquest temps ordinari fins a l'Advent: aquest gran interrogant que tenim col·locat al presbiteri i que ens recorda que cada setmana l'evangeli ens col·loca davant d'una pregunta. Recordem-les una mica: I vosaltres, qui dieu que sóc?/ Què discutíeu pel camí?Mestre, pot aquest treure dimonis? No és dels nostres!/ Què us va ordenar Moisès?...i cada setmana ens trobem amb una resposta o una reacció del Jesús que ens descol·loca perquè el seu pla no és el nostre. Fem avui un pas endavant.

PREVERES: Jaume Flaquer i Francesc Roma.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( guitarra), Victor Jordà ( bateria), Lluís Jordà ( saxo) i una servidora als cants
LECTURES:
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)

Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»

HOMILIA: La pregunta d'avui és: què he de fer per posseir la vida eterna? Molts dels aquí presents ens podríem identificar amb aquest bon home que Lluc ens el descriu com un jove. Marc diu, simplement, un home. Molts dels que estem aquí, en realitat, tenim aquest bon home com a ideal de la nostra vida. És un home que vol ser just i fidel i que compleix els manaments a la perfecció. És un jueu perfecte en tant que compleix perfectament el que mana la Llei. Probablement, la majoria dels que estem aquí estem més o menys en aquesta situació o en un punt o dos inferior. Solem estimar i respectar els pares, normalment no robem (almenys de manera directa, però potser alguna vegada intentem no pagar l'IVA, o no declarem a hisenda tots els ingressos), probablement som fidels a la parella (almenys si no filem massa prim, i en tot cas algu potser dirà: “sóc fidel però no sempre ho he estat”), no crec que ningú dels d'aquí hagi matat mai ningú (almenys físicament, però potser sí hem intentat enfonsar algú)...
En definitiva: nosaltres solem viure la nostra fe des d'aquest ideal de perfecció moral. Quan vivim així les coses, no és massa diferent ser creient o no creient, ser jueu, cristià o musulmà... Perquè els manaments (fora de l'estimació a Déu) són obvietats del bon funcionament de tota societat. Molta gent que parla de la igualtat de les religions ho fa des d'aquesta perspectiva. També molta gent que diu: “ser creient o no creient no és massa important, l'important és ser bona persona”, se situa també en aquesta perspectiva.

Quan diem que un no creient o un bon musulmà també anirà al cel, ho diem des d'aquí. El jove ric preguntava: què he de fer per posseir la vida eterna? Jesús li presenta l'ideal de vida pel 99% de la gent, que no és altra cosa que la vida honesta.

Ara bé, seguir Jesús és una altra cosa: vendre tot el que un té, donar-ho als pobres i seguir-lo. La proposta de Jesús està en un altre plànol, ja no és el plànol de la moral, o de la religió, sinó el d'una relació personal. No és ja que un vulgui guanyar res sinó que un se sent atret i fascinat per ell i el segueix. Us confesso que si un és religiós o capellà ha hagut de sentir aquesta crida personal, tot i que poc després se n'oblidi i torni a situar-se en el plànol de l'ideal de l'honestedat.

L'ideal de l'honestedat se situa sempre en el plànol de la primera part de les dicotomies presentades per Jesús al llarg de tot el seu evangeli, i la crida de Jesús se situa sempre en el plànol de la segona part. I aquest segon plànol és, precisament, el que se'ns ha anat mostrant en totes i cadascuna de les preguntes que hem anat resseguint tot aquest temps. Posem alguns exemples:
“Se us ha dit no cometràs adulteri....doncs jo us dic que no heu ni tant sols desitjar una altra dona”
“se us ha dit: estima el proïsme .....però jo us dic: també el teu enemic”
“se us ha dit que no podeu treure de l'altre més que un ull si ell us en ha tret un...... però jo us dic que pareu l'atra galta”
“Se us ha dit que doneu el delme..... però jo us dic que ho doneu tot”

i agafant la temàtica de cada diumenge passat:

“vosaltres dieu que sóc el Messies alliberador..... i jo dic, sí però un messies fracassat i emportat a la creu”
“vosaltres voleu ser caps de la comunitat cristiana (ser els primers) des de l'honestedat... i jo us dic que ho heu de ser possant-vos en l'últim lloc”
“vosaltres enteneu el matrimoni com qualsevol pacte o un contracte que es poden desfer per mutu acord.....però jo us dic que us lliureu de manera absoluta a la parella”.

Jesús doncs està molt més enllà de l'ideal d'honestedat de vida. Quan un descobreix que Jesús se situa en un altre plànol crea en nosaltres un sentiment d'abisme i d'admiració que pot convertir vides. Que ens transforma i que transforma.

Mentrestant, no som, els qui estem aquí, més que bons jueus que encara no han començat a seguir Jesús, mentrestant no estem més que en l'Antic Testament: donant als pobres solament una part, estimant solament la gent que ens envolta i no venjant-nos en excés quan algú ens perjudica.

Mentrestant, som bones persones.....ens falta ser cristians.

Bona setmana a tots!

Montse

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Informe missa 6 octubre de 2012


Amics,

comunitat plena de vida! N'hem de donar gràcies a Déu. Dissabte passat, primer dia del CIM. També han començat aquests dies els grups de Confirmació i les activitats dels Universitaris Loiola. Capella pleníssima de gent. Sort en tenim de la nova porta que permet que els qui arriben amb el temps més just vagin col·locant cadires al fons de la sala i part del passadís.

Aquí va l'informe:

PREVERES: Jaume Flaquer, Llorenç Puig i Francesc Padrosa.
LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Lluís Busto, Júlia Diaz, Eulàlia Serra i Albert Mitjans ( guitarres), Victor Jordà ( bateria), Roser Peiró ( veus) i una servidora als cants.
HOMILIA: Seguim amb el fil conductor que proposa el grup de litúrgia per tot aquest temps litúrgic. Un gran interrogant negre, enganxat a la paret, ens recorda que, cada setmana, els evangelis ens plantegen una pregunta davant de la que Jesús ens deixa descol·locats, perquè la seva resposta no està en el mateix pla que podríem esperar des de la nostra petitesa i els nostres esquemes mentals i les nostres posibilitats. La pregunta d'avui la fan els fariseus: el marit es pot divorciar de la seva dona?


Manos unidasJesús apunta aquí a un ideal: la donació entre l'home i la dona està cridada a ser absoluta: absoluta en el què (donació de cos i d'esperit) i en el quan (donació per sempre). Per tant es tracta de donació total.Igual que en el seguiment de Jesús, se'ns demana lliurament absolut, també en la relació matrimonial es demana entrega total. Per això, el matrimoni és un sagrament! Perquè és una expressió humana de la relació de Déu amb l'home.

Segurament nosaltres direm: això és impossible o utòpic. Doncs sí. Però és que hem de posar aquest evangeli al costat de tots aquells textos de Jesús que senyalen l'utòpic, l'ideal:
-qui vulgui venir amb mi, ha de negar-se a ell mateix.
-jove ric: ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me
-para l'altra galta als enemics.
-si l'ull et fa pecar talla-te'l.
El nostre problema amb el text d'avui és que l'hem interpretat jurídicament i literalment, i en canvi no hem interpretat literalment el donar-ho tot als pobres. Però en la intenció de Jesús i en el seu gènere literari és el mateix: quan es tracta d'estimar, dóna-ho tot: dóna-ho tot als pobres, i dóna't totalment a la teva parella.

Per això igual que som comprensius (a vegades massa) amb els que no ho donen (o donem) tot als pobres o amb els que no paren l'altra galta, o no estimen els enemics, també ho hem de ser amb aquells que fracassen en la seva relació de parella. I al contrari: hauríem de ser exigents amb el compromís envers els pobres en la mateixa mesura que ho som en el compromís de parella.

L'argumentació de Jesús es basa en el mite del Gènesi. L'home i la dona són en un principi una sola carn. Déu extreu la dona de l'home, estableix la dualitat i els crida a retornar a la unió originària. Aquest mite està en la mateixa línia d'aquell de Plató en el Convit quan intenta explicar l'amor com la recerca de la parella amb la que un estava unit.

En fi, el nostre amor per Déu té molt també de desig de tornar allà d'on vam sortir. De Déu venim i a Déu tornem.

Bona setmana a tots!

Montse

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Informe missa dia 29 de setembre de 2012



Amics,

Seguim avançant i seguim introduint novetats...renovar-se o morir, diuen!! Vam poder pregar junts el Credo - que no estàvem massa acostumats a resar- i vam fer la prova de la processó de la comunió per fileres ( des del final fins les primeres fileres)..el repte no era fàcil perquè, com sempre, la capella estava ben plena! El resultat, exitós i ja podem dir, també, que hem amortitzat l'obertura d'accés a la capella perquè cada setmana la gent arriba fins el límit de la porta o una mica més, fins i tot.  En la nostra celebració, vàrem tenir un record pel pare de l'Àngels Dumé ( membre de la comunitat Berchmans) i, també, vam pregar pel Luis Jordà que, tot i que era de sortida amb el CIM, celebrava el seu aniversari. Per molts anys, doncs, al nostre saxofonista.

PREVERE: Enric Puiggròs
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Alex Miralles ( violoncel), Júlia Diaz i Eulàlia Serra ( guitarres i veus), Victor Jordà ( bateria) i Montse Puiggròs a la direcció de cants.
LECTURES:

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,38-43.45.47-48)
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»

HOMILIA: No sé si hi esteu d'acord, però aquesta setmana és un Evangeli que a priori sembla complicat, i  tanmateix, l'Enric va donar algunes pistes clares i senzilles per fer-ne la lectura avui en dia.  Som conscients que vivim en la societat del "carnet"? Una societat en la que, si tinc el "carnet", puc entrar allà on jo vulgui (a la disco, al grup del mes guais, al grup de...),  però si no el tinc em quedo fora.


I és més.. sovint,,,si escoltem el fons del nostre cor, ¿no ens molesta una mica que aquell que és menys carismàtic que jo, o menys popular, o menys intel·ligent, o menys líder.. sigui capaç de "treure dimonis", de sorprendre’ns...?,.
Davant d'una societat que ens diu " si vols ser tu MÉS has de fer a l'altre MENYS",  Jesús es va passar la vida potenciant a l'altre. I no només això, si no servint i rentant els peus !! Que no podem ser nosaltres MÉS ajudant a que l'altre també creixi per tal que arribi també a ser MES?. Perquè no veiem a l'altre com algú a potenciar, ajudant-lo a que tregui el millor d' ell mateix, en lloc de veure’l com un competidor?

Davant d'una societat que ens diu  "si vols ser  important compra aquell "carnet" que únicament tu puguis tenir, especialitza't !! ", Jesús ens convida a igualar-nos !!!

Una vegada més, doncs, les paraules radicals de Jesús ens interpel·len i ens provoquen per anar a contracorrent, gens fàcil per altra part, és clar !!!

I nosaltres?  Què fem com a cristians? Potser aquí tenim la pregunta per tota la setmana...¿ No serà que a vegades demanem també el carnet... i se'ns fa difícil entendre que algú de "fora", "sense el carnet", que no és "dels nostres"...pugui fer el be? Malauradament crec que massa sovint !!!

I què fem com a comunitat de Casal Loiola? Ens tanquem o ens obrim als altres? És un espai on ens ajudem a créixer els uns als altres? És un espai on hi té entrada tothom?

Jesús ens recorda que el més important no és el "carnet" d'entrada sinó el producte de sortida. Tant de bo sapiguem tenir-ho present !!

Saida Francia