dilluns, 26 de setembre de 2011

Informe missa 24 de setembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, Mare de Deú de la Mercè, patrona de Barcelona. Que ella inspiri aquestes setmanes en les que mirem la nostra ciutat descobrint els llocs i les persones des de les que Crist ens crida i ens parla. Aquesta setmana, el Nacho Queralt ens ha parlat del Josep. Un home que ho ha perdut tot. Tinguem-lo també ben present, doncs!

Aquí va l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Laura León i Cris Isern ( violins), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Maria Torras, Albert Mitjans i Xavi Matabosch ( guitarres) i una servidora als cants.
LECTURES
Ez 18,25-28
25 »Vosaltres dieu: "La manera d'obrar del Senyor no va ben encaminada." Escolta'm bé, poble d'Israel: Quina manera d'obrar va desencaminada, la meva o la vostra?26 Si el just deixa de fer el bé, comet el mal i mor, mor per culpa del mal que ha comès. 27 Però si el malvat deixa de cometre el mal, viu rectament i obra el bé, salvarà la vida. 28 Si reconeix les seves infidelitats i se'n converteix, no morirà pas, sinó que viurà.

Fl 2,1-11 ( o Fl 2,1-5)

1 Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d'encoratjament, de consol en l'amor, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i compassiu, 2 us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i ben avinguts. 3 No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. 5 Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:6 Ell, que era de condició divina,no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,7 sinó que es va fer no res:prengué la condició d'esclaui es féu semblant als homes.Tingut per un home qualsevol,8 s'abaixà i es féu obedient fins a la mort,i una mort de creu.9 Per això Déu l'ha exaltati li ha concedit aquell nom qe està per damunt de tot altre nom,10 perquè en el nom de Jesústothom s'agenollial cel, a la terra i sota la terra,11 i tots els llavis reconeguinque Jesucrist és Senyor,a glòria de Déu Pare.

Mt 21, 28-32
28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»--Fill, vés avui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»--No hi vull anar.
»Però després se'n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»--De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 Quin d'aquests dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
-El primer.
Jesús els diu:
-Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.



HOMILIA:Una vegada més, un evangeli fort, colpidor, que no deixa indiferent. Un evangeli que seguint la tònica de les darreres setmanes, EM DESCOL·LOCA. En el fons, suposo que no estem (o no estic) preparada per acceptar que les prostitutes, borratxos, drogaddictes... “lo peor de lo peor” passin davant meu en el cami cap al Regne de Déu. És que si ho pensem de veritat... és fortíssim ¿no? I ho diu ben clar, no sembla que admeti gaires interpretacions. L’Alexis, ens plantejava que en el fons, el “kit” de la qüestió i de tota la nostra vida, el que realment compta és quelcom tant simple com: "vas o no vas a la vinya?”. Pregunta ben directe.. ale... Més enllà de les nostres paraules plenes de bones intencions, de la nostra dedicació al Casal Loiola i a mil històries pastorals (catequesis, grups...),de les nostres pregàries i hores de reflexió.... més enllà de les nostres “queixes i reclamacions” cap a Déu i les nostres excuses (d’això en som ben experts) ....en darrer terme, la pregunta serà: “molt bé tot el que m’expliques.... el teu currículum... però al final, ¿has anat a la vinya o no hi has anat?” I a més, no em diguis que no saps a quina vinya anar, no et passis la vida buscant vinyes espectaculars, comença únicament mirant al teu voltant, el teu dia a dia.
¿Has estat al costat d’aquells que t’han necessitat? ¿Has donat de menjar, de vestir, has anat a visitar als teus germans....? I en aquest moment, és un SÍ o un NO. No hi han “peròs”.. tota la resta... no importa. I encara que sigui en l’últim moment, és això el que compta. I això és el que ens costa de pair: jo tota una vida fent “mèrits”, i aquell que ha portat una vida tan indigne, al final de tot, quan ja no li queda res, quan ha tocat fons i ho té tot perdut, resulta que li entra el penediment, canvia, decideix anar a la vinya i em passa davant.¡Quina injustícia!. I és que les coses no van per aquí.. Déu segueix una lògica totalment diferent... i que no entenem.

Que aquesta setmana, la pregària que vam llegir després de la comunió ens ajudi a comprendre aquesta lògica:
 
TINGUEU ELS MATEIXOS SENTIMENTS QUE VA TENIR JESUCRIST
Senyor, avui tinc un gran desig que em crema per dins: Com m’agradaria viure amb els mateixos sentiments que tingué Jesucrist !!! Et confesso que no sé ben bé com fer-ho.  Diuen que la mirada és el reflex de l’ànima, de l’essència de la persona, i és per això que primer de tot et demano que m’ajudis a tenir la mateixa mirada de Crist. Una mirada que m’imagino transparent, neta, plena a vessar d’estimació i amor cap els altres. Sincera, profunda, capaç d’anar més enllà i veure el més profund del germà. Una mirada que ben segur transmetia tanta pau i serenor.... portadora de perdó i reconciliació. Una mirada que no jutja i que va donar sentit a tota la seva vida.

Si, una mirada amb una brillantor especial que m’ha interpel•lat i m’ha semblat reconèixer en el Germà Roger de Taize , en Vicens Ferrer, en Teresa de Calcuta.

Dóna’m Senyor, un boci d’aquesta mirada...

Una abraçada!
 
Saida









diumenge, 18 de setembre de 2011

Informe missa 17 de setembre de 2011

Estimats!

Dissabte passat vam iniciar la celebració amb el nou fil conductor que ens acompanyarà fins  a la porta de l'Advent. Amb el lema "Per a mi viure és Crist", vam trobar un mural, fet per l'Eloi Aran, amb la imatge de la nostra ciutat ben a les fosques en la què només es detectaven uns petits punts de llum. La nostra ciutat, com tantes d'altres del nostre món, es troba immersa en la foscor dels qui pateixen, dels qui necessiten llum, dels qui esperen ser rescatats..i nosaltres i el Casal, potser podem esdevenir un punt de llum que irradiï en aquesta ciutat. Una llum al carrer Balmes que és convidada a reconèixer, entre tanta foscor, altres realitats i altres persones per les que la Bona Notícia de l'Evangeli seria el seu consol i la seva força. Per aquest motiu, la Núria Reventós ens va parlar de l'hospitalitat de Lourdes: primer testimoni d'un punt de la nostra ciutat que demana llum i que, alhora, és llum, perquè el Crist hi té posada la seva mirada. Al llarg de totes aquestes setmanes, llegirem molts textos evangèlics que giren entorn la imatge de la vinya i dels vinyaters: Què és la vinya sinó la nostra pròpia ciutat? La pròpia gent, amb rostres i històries descongudes que anem trobant cada dia? Qui són els vinyaters sinó nosaltres mateixos que rebem del Pare la missió de treballar-hi? I és a través de l'altre, especialment del qui està en la foscor, que descobrim el rostre del Crist. Perquè, com diu Sant Pau, per a mi viure és Crist.

Aquí l'informe:

PREVERE: Llorenç Puig
MÚSICS: Victor Jordà ( caixa); Xavi Casanovas ( trompeta); Cristina Isern ( violí), Carme Grimalt, Júlia Diaz, Jóse, Maria Torras i Carles Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.
LECTURES:

Is 55,6-9
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop. Que l'injust abandoni el mal camí, i el malèfic, les seves intencions! Que tornin al Senyor,
que és compassiu,al nostre Déu,tan generós a perdonar!«Les meves intencions no són les vostres, i els vostres camins no són els meus. Ho dic jo, el Senyor. Estan tan lluny els meus camins dels vostres, les vostres intencions de les meves, com el cel és lluny de la terra.

Fl 1,20c-24.27a
Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. 21 Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m'és un guany; 22 però si continuo vivint, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. 23 Estic agafat per dos costats: d'una banda, tinc el desig d'anar-me'n i d'estar amb Crist, cosa incomparablement millor; 24 però, d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
27 Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l'evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l'evangeli,

Mt 20,1-16a
»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:
»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.
»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:
»--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?
»Ells li responen:
»--És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu:
»--Aneu també vosaltres a la meva vinya.
»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:
»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.
»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentre cobraven, protestaven contra el propietari 12 i deien:
»--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
13 »L'amo va respondre a un d'aquests:
»--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu.15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?
16 »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.



HOMILIA: Quin evangeli més impressionant,oi? Imaginem que portem molts anys treballant en una empresa, a jornada completa; però hi ha tanta feina i s'han d'arribar a complir tants objectius que contracten algú, un jovenet que acaba de sortir de la universitat, posem per exemple, i li donen unes poques horetes per reforçar l'equip de professionals...i, a final de mes li paguen el mateix!!! Jo diria que el comitè d'empresa, com a mínim, es posaria en marxa per reaccionar en contra d'aquesta acció. Quina justícia és aquesta? No és una presa de pèl descomunal? Als ulls humans i a l'enteniment humà, aquesta situació li resulta absurda però als ulls de Déu la resposta és clara: "tens enveja perquè sóc generós?". Una altra vegada topem amb un evangeli que no ens deixa indiferents..m'agrada molt recordar Maragall en aquells versos que diuen així: "home sóc i és humana ma mesura per tot quan pugui creure i esperar/ si ma fe i ma esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà?"..amb quanta bellesa i delicadesa va expressar Maragall el que potser molts sentim davant de textos com el d'aquest evangeli. No comprenem la lògica de Déu perquè no és la nostra lògica. El pla de Déu s'escapa del nostre pla; "els vostres camins no són els meus" ens diu Isaïes. Què fer, doncs?. Com aprendre a ser fidels al Crist amb tanta generositat i fidelitat? Potser podem deixar ressonar el testimoni de Pau: la confiança que Crist és amb nosaltres, malgrat tot. El desig de descobrir el seu rostre i la seva proximitat. L'esperança de la nostra trobada amb Ell cara a cara i, mentrestant, seguir treballant i vivint en la nostra vinya particular, amb més o menys encerts, amb millors o pitjors fidelitats però amb la mirada posada en un Crist que en envia al món i que ens necessita al món. I segurament no serà bo perdre'ns en intentar comprendre la lògica del Déu. Intentem més aviat comprendre què hem rebut, a què estem cridats i  on hem estat enviats. 

Aquí teniu la pregària, escrita per la Saida Francia) que vam llegir després del comunió. Queda com a proposta que sigui lectura per cada dia d'aquesta setmana quan ens llevem, quan anem a dormir....


PER A MI, VIURE ÉS CRIST


Pare bo, em pregunto què passaria avui en la meva vida si aquestes paraules 

fossin totalment certes i sinceres. Sí, confiança cega en Tu, descentrament per 

acostar-me a l'altre, disponibilitat i entrega total per a la missió que em tens

preparada, per ajudar-te a construir el Regne. Sona fort ¿oi? i a la vegada quin 

goig !!! Saps que al costat del desig de fer realitat aquesta afirmació hi ha 

pors, vertigen, incomoditats.....Ja ho veus, Senyor, sol/sola segur que no puc, 

no en sóc capaç. Amb totes les meves limitacions, et necessito al meu costat,

per anar fent cada dia petites passes i arribar a dir amb la boca ben gran i la 

veu ben alta que VIURE és CRIST per a mi. Ajuda'm, Senyor, per tal que el meu 

comportament sigui digne del teu evangeli.

Bona setmana a tots!

Montse

dilluns, 12 de setembre de 2011

Informe missa 10 de setembre de 2011


Estimats!!

Aquest dissabte vam tenir una eucaristia que va ser motiu de celebració: el bateig del Marc, nét del Joan i la Montserrat Socorro. Enhorabona, doncs, a la família i, alhora, a tots plegats: la comunitat universal ha rebut un nou membre.

I ara, l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Joaquin Menacho, Carme Grimalt i Albert Mitjans a les guitarres. Laura León al violí i una servidora als cants.

LECTURES

Sir 27,30-28,7
30 La rancúnia i la ira són també coses detestables,i, tanmateix, l'home pecador les manté.El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,que no deixarà passar cap de les seves faltes.Perdona les ofenses que t'hagi fet el teu proïsme,i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.Si un es manté furiós contra un altre,
¿com pot pretendre el perdó del Senyor?Si no té pietat d'un home que és com ell,¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?Si l'home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?Pensa en la teva fi i deixa d'odiar,pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.Recorda't, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,recorda't de l'aliança de l'Altíssim i passa per alt les ofenses que has rebut.

Rm 14,7-9
 Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

Mt 18,21-35
21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
22 Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

HOMILIA: Em fa la sensació que portem un parell d'eucaristies remogudes, amb deures clars i,a la vegada, no fàcils. Enllaçant amb l' homilia del dissabte passat, l’Alexis va tornar a interpel·lar-nos de forma molt directa i intensa amb el tema del perdó.  I ja és això, ja és bon senyal que sortim una mica incòmodes d’una eucaristia ¿oi?

D’acord, puc esforçar-me per recuperar un germà, acostar-me a aquell qui més em costa, perdonar aquell que m’ha fet mal una vegada, potser dos o tres màxim….  però es que Déu em demana que perdoni 70 vegades 7, és a dir, infinites vegades, és a dir, sempre … les vegades que calgui. Quina bogeria!!!!  Decididament l’ésser humà, almenys jo, sóc incapaç de fer-ho !!!

Per entendre aquesta lògica de Déu (que sembla impossible), l’Alexis ens va donar una pista molt clara: fer una cura d’humilitat i acceptar que el nostre deute amb Déu és immens. Ser conscient que visc de miracle, d’un miracle d’amor i de perdó! D’un perdó immerescut que m’ha arribat. He estat rescatat i no hauria pogut pagar mai el que he rebut!

I és que no som del tot conscients que a Déu li devem la Vida !!! I això que diem alegrement és molt fort !! Li devem tot el que som i tot el que tenim.

Jo, sovint, no puc evitar pensar quants regals em fa Déu i no puc deixar de sentir-me tan afortunada!!  Fins aquí, tot perfecte… molt maco....ara bé, si vaig una mica més enllà.. doncs m'adono que en veritat no sóc conscient i/o  prou humil per acceptar que, en definitiva, no m’ho mereixo,  que són regals perquè sí, sense tenir-ne jo cap mèrit, ni un.  ¿Tots els dons que hem rebut? ¿I tota l’estimació incondicional rebuda d’aquells que ens envolten?, ¿ I tants amics? ¿i la família? ¿I tantes vivències a agrair? 

I amb tot, l’amor sense mesura d'un Déu  amb una “santa” paciència ens perdona una, dos, mil… i infinites vegades, tantes vegades com tantes vegades ens equivoquem (que segurament en són unes quantes cada dia). Com deia l’Alexis, malgrat el meu “NO” a Déu, Ell ve a mi i m’agafa de la mà, es deixa ferir pel meu pecat, es deixa tacar per la meva brutícia per tal d’abraçar-me, caminar amb mi, conduir-me de retorn a casa.

Potser doncs el que ens cal és pregar perquè ens sentim de veritat deutors i perdonats per Déu. Que siguem capaços d'admetre que mai no arribarem a pagar-li tots els nostres deutes. I, a partir d’aquí, des d'aquesta humilitat i petitesa, que Déu ens ajudi a viure amb coherència, essent conscients de la immensa desproporció entre el nostre deute amb Déu i els petits deutes del dia a dia entre nosaltres. 

Una abraçada,

Saida Francia

diumenge, 4 de setembre de 2011

Informe Missa 3 de setembre de 2011



Estimats!

Ahir ens vam retrobar de nou. Comunitat del Casal que recomença una altra vegada, que segueix en el seu pelegrinatge per la vida intentant respondre al Crist, a la seva crida. Molts encara estan de vacances o fora de la ciutat però els hem tingut ben presents: com la M.Àngels Melgosa que ahir mateix viatjava cap a París per iniciar dos anys de formació: Malgo!! Que et vagi molt bé. Estem en comunió amb tu. Per altres, l’estiu ha estat moment de bones notícies: ha nascut la Martina, filla del Xavier Fernàndez i la Mercè Garí: enhorabona,pares!!!I, alhora, el curs de la vida també ens dóna, de vegades, moments de dolor. Avui acompanyem en la nostra pregària la família de la Carme, la Teresa i el Joan Grimalt que han perdut la mare darrerament. I seguim també pregant pel Lau i pel Francesc que segueixen en mans de metges. Amb ells estem units en la pregària! I també sabem que el Jesús Renau va tenir un ensurt també de caràcter mèdic i que ja es troba força millor.Ànim, doncs, Jesús!

I aquí l’informe!

PREVERE: Alexis Bueno

LECTURES:

Ez 33,7-9
»A tu, doncs, fill d'home, t'he fet sentinella del poble d'Israel. Quan sentis un crit d'alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva. Si jo amenaço el malvat dient-li: "Malvat, segur que moriràs", i tu no l'adverteixes ni li dius res perquè s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu, et demanaré comptes de la seva sang. Si tu, en canvi, l'adverteixes que s'aparti del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seva, però tu hauràs salvat la vida.

Rm 13,8-10
No quedeu a deure res a ningú, si no és l'amor que us deveu els uns als altres. Qui estima els altres ha complert plenament la Llei. No cometre adulteri, no matar,no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en això: Estima els altres com a tu mateix. 10 Qui estima, no fa cap mal als altres. Estimar és la plenitud de la Llei.

Mt 18,15-20
15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.

MÚSICS: Xavi Casanovas, Júlia Diaz i Carles Mitjans a les guitarres i una servidora als cants..amb la sempre constant Saida Francia al control del PPT dels cants.

HOMILIA: L’Alexis ens va centrar en l’evangeli convidant-nos a una reflexió des de l’ inici:”penseu un moment en alguna persona que us costi, que no us caigui bé, que només de veure-la o pensar-hi ja us posi nerviosos o de mal humor”. Amb aquesta imatge, vam resseguir l’evangeli. Què és el que faríem nosaltres i el nostre món? Segur que criticar l’altre, segur que apartar-nos-en i no voler-ne saber res de res. Mirar-lo, com a mínim, des del recel. I, com sempre, Jesús, amb la seva Paraula, ens torna a descol·locar  Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà”. Una vegada més, l’Evangeli esdevé una forta provocació. He pensat moltes vegades que potser estem massa acostumats a escoltar l’Evangeli com si fos una paraula externa a nosaltres; com si ens expliquessin historietes d’un altre temps que trobem precioses, impressionants però que defugim d’escoltar com si ens parlés a nosaltres mateixos. I resulta que ens parla a cadascú de nosaltres! Jesús ens diu: “mira, mac@, auqesta persona que tens al cap i que l’Alexis t’acaba de dir que hi pensis tota l’estona…ara mateix, vés a buscar-la i guanya-la com a germà.” I, us tornaré a ser sincera –seguint amb les meves idees temeràries- jo penso: “ doncs mira, Senyor, que vingui ell o ella primer. A sant de què ara jo m’he de moure per anar a buscar aquest/a impresentable? Si algú fa malament és ell/a…No pas jo!”…quin pensament més horrible,oi? Mal esperit, segur! I aleshores t’adones que tens el cor tan dominat pels mals esperits que - com deia una de les persones de la comunitat en el moment de les pregàries- potser la imatge de la persona que no puc suportar sóc jo mateix/a!! I tant, pensava jo!
L’evangeli, una vegada més, no és una proposta genèrica que podem més o menys interpretar o adaptar a les nostres necessitats. No deixa escapatòria. Més clar, impossible.
I també, com és habitual en Jesús, no es queda tranquil deixant anar  una sola idea d’aquestes tan directes. De seguida llença la segona, per si de cas algú de nosaltres estava intentant trobar-ne l’aplicació light a la seva vida:” Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel”. O sigui, res de res d’exigir que sigui l’altre el qui em vingui a buscar! Participar del Regne passa per anar a retrobar el germà a la terra. També ens deia l’Alexis que una de les primeres preguntes que Déu fa a l’Antic Testament és precisament aquesta: On és el teu germà?
Amics, serà aquesta la pregunta clau que ens obrirà les portes del Regne? Estem a data d’avui preparats per respondre-la? En la mesura que ahir a tots ens va venir al cap la imatge d’alguna persona, la resposta és NO. No estem preparats. Sabem molt bé on és el nostre germà. El que tenim clar és que no mourem un dit per ell. M’equivoco? Potser aquesta pot ser la nostra aventura per aquest curs: Cerquem el nostre germà i anem-lo a trobar. Segur que el nostre actuar serà més agradable als ulls del Pare.

Una abraçada a tots!

Montse