Informe Missa del Gall

Estimats!

Ens ha nascut un Salvador! És el Messies, el Senyor. I aquesta bona nova la vam rebre junts en comunitat més de 320 persones!!! 310 persones dins la sala ( havíem comptat les cadires) i un bon grup a fora. Aquests dies han estat un no parar de trobades familiars, cantades de Nadales, sopars amb amics, converses telefòniques..i sento que encara no he paït del tot el que va suposar aquesta missa del Gall.Però intentaré fer un resum per no endarrerir més aquest informe!

Aquí va!

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Llorenç Puig ( concelebrant)

LECTURES:

Is 9,2-4.6-7,1-5

2 Tu, Senyor, els has multiplicat,els has omplert

d'una alegria immensa.S'alegren davant teu com la gent a la sega,com els vencedors que es reparteixen el botí.3 El jou que els afeixugava,la barra que duien a l'espatlla,el garrot del seu opressor,tot ho has trossejat com el dia de Madian.4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.6 Estendrà arreu la sobirania,i la pau no tindrà fi. Assegut al tron de David,establirà i refermarà el seu regne sobre el dret i la justícia, des d'ara i per sempre. Això és el que farà l'amor ardent del Senyor de l'univers.7 El Senyor ha llançat una paraula contra Jacob, una amenaça ha caigut sobre Israel.

Tt 2,11-14

11 Déu ha manifestat la seva gràcia, que és font de salvació per a tothom 12 i que ens ensenya a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, 13 mentre esperem que es compleixi la benaurada esperança, que es manifesti la glòria del gran Déu i salvador nostre Jesucrist. 14 Ell s'ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Lc 2,1-14

1 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.

SÍMBOL: La corona d'Advent tota encesa i una icona preciosa de l'Infant amb la Mare de Déu. Hem iniciat la celebració amb la lectura d'aquest pregó a càrrec de la família Mitjans.

"Avui no hi ha dibuix. Hi ha llum. Una llum que ens encega i que surt de dins estant, del no-res. Aquest home abatut que ens ha acompanyat l’Advent se sent de cop i volta transformat per un foc que neix enmig de les seves misèries, les seves preocupacions i problemes, la seva pobresa, enmig de la palla del seu estable. Aquesta llum surt d’on no la cercava, del més petit i indefens (el nen) per mostrar-li, pobre d’ell i pobres de nosaltres bocabadats, el més gran i gloriós: Déu és aquí per salvar-nos! Déus és aquí per transformar-nos! Déu és aquí per assenyalar-nos el camí!

Deixem-nos amarar d’aquest Déu que descobrim enmig d’allò petit que tenim al costat mateix, un nen i un estable petits i resplendents enmig de la nostra nit de preocupacions, i que ens pica l’ullet i ens diu, salvador: aquí estic jo, tranquil, camina i segueix endavant, obre els ulls i el cor i em veuràs al teu costat, agafa aquesta llum i malda per portar-la arreu! Allò que semblava impossible es pot fer realitat, es fa realitat, S’HA FET REALITAT! Alegrem-nos-en i celebrem-ho!"

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Josep M. Martinez ( violí), Victor Jordà ( batreria), Ignasi Queralt, Eugènia Alsina, Albert Mitjans i Maria Torras ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: A partir de l'homilia que va fer l'Alexis, us escric el que m'ha suggerit a mi. Crec que aquesta missa només té sentit en la mesura que hem pogut seguir tot el relat que hem anat vivint des del mes de setembre. Recordem la fossa dels primers mesos del curs: Només pot ser salvat aquell que necessita ser salvat. Només pot veure la llum el qui ha vist la fosca. Només pot clamar l'esperança aquell que ha viscut la desesperació. I la fossa ens recordava que, en moltes coses, nosaltres som ben al fons, ben a la foscor, encara que no ens ho sembli. Pensem que ho tenim tot controlat, pensem que mai no ens passarà res, pensem que les nostres forces són suficients per menjar-nos tot el món...i caiem en un absurd sentit de la vida on la felicitat que potser vivim no és més que un miratge enganyós, susceptible d'esfondrar-se en qualsevol moment.I, alhora, érem testimonis d'un Jesús que ens anava dient: " si no despulles del tot el teu cor...no podràs sortir mai de la fossa!".I, després, el relat de l'Advent que rescatava aquesta línia de la fossa marcant un itinerari cap a l'esperança: pots estar sotmès a les teves fragilitats però el Jesús que ens ha nascut és tan meravellós que ens desvetlla, ens sacseja, ens obliga a mirar en una altra direcció, ens converteix! I això és Nadal. Déu s'encarna, es fa un de nosaltres perquè es compromet amb nosaltres, vol viure amb nosaltres. La mà que allargava mentre seguíem la fossa, ara és una abraçada amorosa. Ara és l'Infant que ens ve a dir: "Mira, no m'expliquis tonteries que jo ja sé de què vas. I precisament per això, t'estimo, vull viure en tu. Mira'm i agafa't de la meva mà, si vols". Jo sento que el Nadal és això, i no goso dir que no a aquesta invitació! Més aviat, abaixo el cap i poso la meva mediocritat al seu servei. I crec que sí que cal parlar de mediocritat perquè segurament només se sent salvat i viu en l'esperança aquell que ha tocat ben fons a la vida, aquell que ho ha perdut tot i que, tanmateix, sent que Déu l'abraça i li fa un petó. I els qui anem passant per la vida d'una manera relativament afable i serena..podem percebre la salvació i l'esperança d'aquest infant nascut entre els pobres i per als pobres?? Prenem almenys com a testimonis aquells que ens parlen d'experiència de salvació viscuda en la pròpia carn.

Que aquest Nadal contemplem aquest Infant i ens tranformi completament!

I recordeu: PRIMERA MISSA DEL 2011: DIA 8 DE GENER A LES 19:30H!!

Una abraçada,

Montse

Informe 4a setmana d'Advent

Imatge del 4t diumenge d'Advent

La campanya de recollida d'aliments i joguines per Bellvitge

Estimats!

Una vegada més, hem celebrat una Eucaristia amb moltíssima gent aplegada a la capella. I molt moviment al Casal entre els nens del CIM ( que han estat tota la tarda cantant pels carrers), els joves de l'ESO ( que han estat de voluntariat) i la campanya de recollida d'aliments i joguines ( que avui ja traslladaven cap a Bellvitge). Com hem anat fent al llarg de l'Advent, avui hem acabat el relat de la nostra història, del personatge que ens ha acompanyat al llarg d'aquest temps. Aquesta ha estat la monició d'inici a la celebració d'avui: 

"Contemplem avui el quart dibuix. La gran notícia! Aquest home, que ha estat tan tancat i tan abatut, ara ho comprèn tot! L'arribada del Nadal no és altra cosa que descobrir un Déu que és capaç de transformar i canviar la nostra mirada totalment Això transforma la nostra manera de ser a la vida, sigui com sigui aquesta. Ens porta a l'esperança...a la salvació. L'home és ara un home convertit davant d'un Pare que fa possibe l'impossible. I aquesta és la nostra esperança. Acollim-la i celebrem-ho!"

La celebració d'avui ha estat una mena de "tast" del que serà, segur, la nostra missa del Gall ( dia 24  a les 23:30h).Avui el to general semblava que parlés de festa, de celebració, de meravella que està a punt de succeir. I les lectures ja són l'anunci d'aquesta notícia imminent que ja és aquí!. Aquí les teniu:

Isaïes 7,10-14

10 Després el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:

11 --Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.

12 Però Acaz va respondre:

--No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.

13 Aleshores Isaïes digué:

--Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d'acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? 14 Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").

Romans 1,1-7

1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.

2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.

7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Mateu 1,18-24

18 El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. 20 Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:

--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.

22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: 23 La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».

24 Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

I avui:

PREVERE:Joaqui Salord ( l'Alexis està de recés a Manresa).

SÍMBOL: el quart dibuix que tanca el relat que s'ha anat produint en aquestes 4 setmanes d'Advent.

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Ignas Queralt i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: El Joaqui ens ha sorprès amb un estil ben novedós per nosaltres. Ha fet una homilia del tot compartida ( missa interactiva, vaja!), passejant entre la gent i apropant el micro a persones concretes per elaborar, entre tots, la resposta  a una pregunta: "TU, COM ETS APÒSTOL?". Abans de continuar, el per què d'aquesta pregunta. Posem-nos en el context de l'evangeli i contemplem Maria i Josep. Tots dos tenen una cosa en comú: la confiança.la veritat és que l'escena no ens pot deixar indiferents...una noia ben joveneta que ha d'infantar un fill concebut per obra de l'Esperit Sant i un promès, Josep, que s'ho ha de creure!...suposo que molts estem tranquils que no ens hagi tocat passar per això perquè segurament el final de la història seria una miqueta diferent..o no? En qualsevol cas, el més admirable de tot és certament, la confiança. Maria i Josep senten, en la seva pregària i en la seva contemplació del que els està passant un FIA'T tan potent, tan incomprensible per nosaltres que només per això, només per aquesta incapacitat nostra d'entendre..ja és suficient mirar-los a tots dos amb gran respecte, admiració i veneració. Perquè ells responen totalment, amb la generositat d'aquell que sap donar-ho tot sense esperar respostes ni explicacions, només per fidelitat, per amor autèntic a Déu. I st. Pau, a la segona lectura ens recorda que tots nosaltres hem estat cridats per aquest Jesús que està ara a punt de fer-se presents entre nosaltres; cridats com Pau a ser apòstols..i que preciós que ha estat a la missa d'avui escoltar el que deien els nostres germans de comunitat sobre com viuen el seu apostolat, de quina manera, a través de quins camins. Així és, avui sortim de la celebració amb "deures": en primer lloc, admirar Maria i Josep i admirar la seva capacitat de fiar-se. Tanta gratuïtat només s'explica si l'amor a Déu és tan immens que per a Ell ho deixarien tot, ho donarien tot..i així ho fan! En segon lloc, aquest Emmanuel, aquest Déu amb nosaltres ens implica, ens compromet. De res no serveixen aquestes celebracions tan xules, aquests cants tan vibrants, aquests ritmes esclatants dels dissabtes al Casal Loiola si no som capaços de viure les nostres vides com un apostolat autèntic, sincer, fidel i decidit. Jesús no neix perquè ens quedem aturats i embadalits contemplant-lo. Jesús neix perquè no es cansa de ser fidel a la humanitat i de tornar i retornar i re-retornar tantes vegades com calgui per dir-nos:"vés, mou-te, sigues els meus ulls, les meves mans, el meu cor i el meu pensament allà on siguis; no et quedis palplantat perdut en les teves tonteries...AIXECA'T, CAMINA, TREBALLA...SIGUES EL MEU APÒSTOL...JO SÓC AMB TU! SÓC L'EMMANUEL, el Déu amb vosaltres!"

POSTMISSA: una trentena de joves han celebrat la festa final de trimestre amb un bon sopar de Nadal i una festa amb música, sing-star i, sobretot, molta amistat compartida.

Que aprofitem aquesta darrera setmana d'Advent per dir-li a Jesús en la nostra pregària: "Senyor, que la meva vida sigui sempre un FIA'T a la teva voluntat. Que les meves accions, sentiments, paraules i mirada vers el món siguin les teves accions, sentiments , paraules i mirada! Fes-me apòstol!!

Una abraçada!

Montse

PD. I recordeu: divendres 24 a les 23:30h...MISSA DEL GALL!! I el dissabte 8 de gener....1a missa del 2011 a les 19:30h, com sempre!

Informe 3a setmana d'Advent

Estimats!

3a setmana d'Advent. Amb una capella tan plena que no hi cabia ni una agulla! Amb una activitat impressionant des de primera hora de la tarda amb el CIM, la campanya d'aliments i joguines, la venda de llibres i el recés del grup fix ESO-Batxillerat. Quanta vida! Déu ens està parlant a través de tot això. Darrerament, parlem molt dels miracles, d'un Déu que fa impossibles i jo penso: no és un impossible feta realitat aquesta comunitat tan forta, tan intensa...quan fa 2 o 3 anys anàvem somniant en alguna cosa així? El somni d'aquell moment és avui una realitat; la celebració de l'Eucaristia al Casal ens compromet en la vida de cadascú, està generant amistats, vincles, coneixement mutu. I això no és mèrit nostre sinó de Déu que està despertant en tots nosaltres un desig gran de viure i celebrar plegats la nostra fe i de sortir-ne tan enrobustits que es noti i se'ns noti que som cristians, que irradiem una profunda experiència de Déu, que estem enamorats de l'evangeli, que volem proclamar-ho sense por i amb molta alegria. Donem-ne gràcies a Déu!

Avui el nostre relat ha fet un pas més amb la col·locació del 3r dibuix. Aquí teniu la monició d'entrada que s'ha llegit a l'inici de la celebració:

"Contemplem avui el tercer dibuix. Algun miracle s’ha produït en la història d’aquest home tancat en si mateix, absort en les seves preocupacions...en la seva presó apareix una certa claror...ni se n’havia adonat...al seu costat mateix...com és possible que no l’hagués vist abans? O potser estava tan centrat en si mateix que no era capaç de veure cap altra cosa que els seus propis problemes?....avui s’ha produït un miracle...Més enllà de la pròpia foscor de cadascú hi ha Algú que vol il·luminar la nostra vida. I aquesta llum cada vegada més clara ens descol·loca, ens descentra i ens fa girar la mirada per contemplar alguna notícia meravellosa que és ben a prop. ..."

I, a partir d'avui, trobareu també, en els informes, les lectures que vam escoltar. Per rellegir-les  de nou i per fer-ne contemplació i pregària. Podem cantar molt bé, podem tenir uns músics genials, podem escoltar homilies precioses i muntar fils conductors que ens ajudin a comprendre el sentit de cada celebració i de cada temps però l'autèntica font per al nostre creixement en la fe es troba, sense dubte, en les Escriptures. Us convidem a fer de la lectura de la Bíblia una constant en la nostra vida diària. És un gran tresor que tenim. Estimem-lo i preservem-li un lloc i un temps especial i únic!

ISAÏES 35, 1-6a.10

1 Que s'alegrin el deseri i la terra eixuta,que l'estepa exulti i floreixi!2 Que s'ompli de flors primerenques,que salti i cridi de goig i d'alegria!Li són donades la glòria del Líban,l'esplendor del Carmel i de Saron.Tots veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.3 Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants.4 Digueu als qui defalleixen:«Sigueu valents, no tingueu por!Aquí teniu el vostre Déu,que ve per fer justícia;la seva paga és aquí.Ell mateix us ve a salvar.»5 Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran.6 Llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig,perquè l'aigua ha brollat al desert,han nascut torrents a l'estepa.10 Els seus redimits retornaran,entraran a Sió cridant de goig,coronats d'una joia sense fi.Arribaran la felicitat i l'alegria, fugiran els planys i la tristesa.

Jaume 5,7-10

7 Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera. 8 Igualment vosaltres, tingueu paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. 9 Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. 10 Com a model de paciència en els sofriments, preneu els profetes que van parlar en nom del Senyor. 

 Mateu 11,2-11

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 I feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.

I avui:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: el tercer dibuix que podeu veure aquí mateix.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez, Eugènia Alsina, Miquel Escuer i Albert Mitjans ( guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: Igual que el nostre personatge de relat...encara no ens acabem de creure el que se'ns està anunciant! Potser estem igual que els exemples de la primera lectura:  "genolls que no s'aguanten...mans que es deixen caure..." i l'anunci és ben contundent: afermeu, enrobustiu, sigueu valents!! I això no vol dir caure en el parany fàcil de pensar que arriba la solució als nostres problemes. Aquesta seria una lectura ben simplista. Arriba l'esperança, arriba Aquell que l·lumina la nostra foscor. I, nosaltres, com el nostre personatge, ens hauríem de sentir sacsejats per aquest anunci imminent. El moment d'aquesta setmana em recorda, una mica, una situació ben quotidiana:un d'aquells en què el cel es va cobrint de núvols amenaçadors, el vent bufa cada vegada més violentament, el soroll del moviment dels elements es fa sentir clarament.....i la reacció de tothom és comentar-ho, fixar-s'hi, conversar sobre "el que està a punt de caure" a totes les taules de treball, a les cases, amb els companys de feina. En un dia així, tothom està expectant i atent. Contemplem i esperem perquè alguna cosa que no sabem massa per on anirà està a punt de succeir. No ens hauríem de sentir exactament així davant l'anunci del Messies? Què hem sortit a contemplar? L'espera del Salvador ens hauria de mantenir espectants, desperts, posant la mirada en el que està a punt de passar, compartir-ho, comentar-ho...perquè el que s'anuncia és meravellós: El Senyor és a prop!

POSTMISSA: un bon grup de joves han estat fent el joc de l'oca a partir d'unes preguntes que afavorien el coneixement i l'amistat entre ells. Ha estat tot un èxit!

Que aquesta setmana posem la mirada en l'anunci imminent de l'arribada del Salvador. Posem-nos dempeus, contemplem i deixem-nos enamorar pels textos que trobem a les Escriptures. I seguim pregant pel Francesc Padrosa que està recuperant-se, ben satisfactòriament! Donem gràcies a Déu!

Una abraçada,

Montse

Informe 2a setmana d'Advent

Estimats!

Ni el fred ni el pont han estat obstacle, avui, per reunir de nou aquesta comunitat que comença a ser ben nombrosa. I a sobre, la vaga dels controladors aeris ha fet que alguns que no esperàvem es fessin presents a la celebració...siguem positius,oi?

Avui li dediquem l'informe al Francesc Padrosa. Molt sovint, quan me'l trobo, m'atura per fer-me algun comentari sobre l'informe de la setmana i ara li deixem aquest perquè el pugui llegir quan estigui recuperat. En Déu confiem, a Ell elevem la nostra pregària i ens sentim units tots en comunió amb el Francesc. En aquests moments, es troba ingressat a l'UVI per una intervenció cardíaca ben seriosa. L'operació ha anat bé; cada minut que passa és una bona notícia. El Francesc ha patit un d'aquells ensurts inesperats que la vida ens porta; que no busquem, que no sabem quan ens trobarà a nosaltres, que ens fa viure tenint ben present la nostra fragilitat i  feblesa. I, a més, en un moment de la seva agenda en què havia de marxar, demà mateix, cap a Terra Santa. Estava pensant, avui, que la millor homilia de l'Advent ens la mostra el mateix Francesc: el camí que passa de la foscor a la llum, de la desesperança a l'esperança. El seu moment és el de la lluita, el de la donació total i absoluta a les mans de Déu i a la voluntat de Déu. I nosaltres preguem per l'esperança, per aquest camí d'Advent en el que avui, a través de la primera lectura, escoltàvem: "les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, el nen ficarà la mà dins l'amagatall de la serp...."..el Déu que fa possible el que sembla impossible!!! I encara més: "de la soca de Jessé sortirà un rebrot...": de la mort a la vida, de la malaltia a la salut, de la creu a la Resurrecció! Només Deú pot amb això i només la nostra pregària pot ajudar a donar la força que necessita ara el nostre germà Francesc. Per tu, Francesc, doncs, aquest informe d'una missa celebrada en comunió amb tu!

I aquí les dades:

PREVERES: Alexis Bueno (presidint), Llorenç Puig ( concelebrant) i....Pedro Rivero!!!! que va ser ordenat diaca i que serà amb nosaltres sempre que pugui. Gràcies, Pedro, per aquest servei a la comunitat i al Regne.

SÍMBOL: hem afegit el segon dibuix del nostre relat presentant-lo amb aquestes paraules:" Us convidem, avui, a contemplar el segon dibuix. La història de la dona o l’home abatut, tancat en si mateix, abandonat a la desesperació més absoluta és la història de tots els qui cerquen sortides i camins que facin realitat una nova vida. Cerquen i no troben. Com l’home aturat que s’agafa a petits indicis d’esperança que s’esvaeixen ràpidament...encerclo la possible esperança i tatxo, una vegada i una altra, aquella petita llum que em semblava haver trobat. Res no surt bé. On aferrar-se quan tot sembla cridar un NO rotund i contundent?...i, tanmateix, aquella llum tímida de la primera setmana d’Advent..avui ja es torna més clara....alguna novetat s’està intuint...però seguim tan capficats en les nostres desesperacions..."

MÚSICS:Victor Jordà ( bateria). Luis Jordà ( saxo). Alex Miralles ( violoncel), Maria Semur, Rubén Garcia, Albet Mitjans i un altre noi ( guitarres) i Xavier Fernàndez als cants.

HOMILIA: Joan Baptista, enmig del desert, crida: "Convertiu-vos que el Regne ja és aquí". En aquesta desesperació del nostre personatge dels dibuixos...On aferrar-se? On trobar l'esperança? Avui, escoltant l'homilia de l'Alexis, pensava que quan toques fons ( i jo crec que tots hem tingut algun moment així a la nostra vida, de maneres diverses però importants per a la història de cadascú) no pots trobar l'esperança tu sol. Quan no saps on aferrar-te, quan tens la sensació que tot s'enfonsa, que una foscor immensa s'instal·la en tot el teu món...no veus res de res més enllà de la teva pròpia preocupació, patiment, angoixa...i només et surt el plor, l'abandonament, l'ensorrament. Jo he tingut un moment així a la meva vida i l'esperança me la van regalar d'altres persones que, al meu voltant, encenien petites espelmes que em van ajudar a veure-hi més clar...a canviar la direcció de la meva mirada...a convertir la meva ofuscació en una força que em va fer sortir del cau, del forat, de la presó. Tots podem rememorar algun moment així, potser més d'un. I la vida és això: no existiria la claror sense la foscor, no existiria la vida sense la mort, no existiria la salut sense la malaltia, ni existiria l'esperança sense la desesperació. Les persones que han encès petites espelmes de llum al nostre voltant en el nostre moment de foscor són Joan Baptista; són els qui, cos a cos, et parlen a tu, et miren a tu, et busquen a tu per dir-te: desperta! mira en una altra direcció! La llum hi és....cerca-la, admira-la, desitja-la! L'esperança ens la porta l'altre, el qui ens ve a rescatar en el desert en el que estem perduts i desorientats, com va fer Joan Baptista. I el missatge esperançador que ens arriba és la notícia d'Aquell que està a punt de venir que serà capaç de fer, amb nosaltres, el que a voltes pot semblar un somni impossible: renéixer de nou, ser batejats en l'Esperit.

POSTMISSA: un grupet de joves han compartit el sopar i una vetllada de músiques d'esperança. Ben preciós!

Us demano avui una pregària intensa pel Francesc Padrosa. Que la nostra esperança  sigui també l'esperança de veure la seva recuperació. Units, doncs, en la pregària!

Una abraçada,

Montse

Informe 1a setmana d'Advent

Estimats!

Per tal d'introduir aquest informe, transcric literalment el que ha estat la monició d'entrada:

"Avui és cap d’any per a tots nosaltres. Inici de l’Advent i, per tant, inici d’any litúrgic. Advent és temps d’espera en l’esperança. Temps que parteix del record del Crist crucificat i coronat Rei de la darrera setmana de l’any litúrgic. L’Advent recull la història de tantes dones i homes que esperen l’esperança. Us convidem a contemplar el primer dibuix, dels quatre que veureu envoltant el Crist en Creu i a escoltar l’inici d’un relat que s’anirà completant al llarg d’aquestes quatre setmanes.

Aquest és el relat d’algú immers en la desesperança; la història de l’home o dona aturat, sense feina, víctima de la crisi. Immers en la presó de l’abandonament, la solitud...en la seva habitació completament tancada, sense oxigen. En la seva vida, només hi ha foscor.....De qui estem parlant? De tu? De mi? D’un familiar? D’un amic? D’un veí?....aquest “algú” avui no pot ni tan sols copsar que, en algun lloc, comença a anunciar-se – tímidament - una bona notícia que esdevindrà llum i oxigen per a la humanitat sencera."

Així hem iniciat, doncs, la celebració d'aquest vespre amb una capella plena de gent...aviat ens caldrà posar pantalles al passadís!!!!

I aquí l'informe:

PREVERE: Alexis

SÍMBOL: Sota el lema "Desvetlleu" un primer dibuix ( l'explicació i la imatge a la part superior de l'informe)

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Xavier Fernàndez i Ignasi Queralt ( guitarres), Xavi Casanovas ( trompeta) i una servidora als cants.

HOMILIA: El dibuix que hem trobat avui a la capella ens situa en un punt de partida ben concret. La contemplació de l'home abatut, tancat en si mateix, amb tantes cabòries al cap que no és capaç de veure res de res, ni tan sols de sentir res.....com li podem parlar de l'Advent? Esperar...el què? En el seu petit món no hi ha espai per a l'esperança en res; ni tan sols hi ha temps per pensar en l'esperança de tant agitat que té el cap i el cor. El nom d'aquest home és el nostre nom, el de cadascú de nosaltres. La història d'aquest home és la nostra història. Els nostres patiments, les nostres preocupacions, la nostra activitat ens permet veure i sentir i trobar espai per a l'esperança? Té lloc l'Advent en la nostra agenda? Ni l'agenda, ni els patiments ni l'activitat són el problema! El problema sóc jo, i ets tu i som tots. Pobre Jesús! Ell persisteix, any rera any, a trucar la nostra porta tancada i mai ens agafa a punt. Sempre atrafegats, sempre mirant-nos a nosaltres mateixos, sempre convençuts que el que no puc fer amb les meves forces ningú no ho pot fer...I aleshores ens sentim tan febles,tan sols..perquè les nostres forces són limitades i la nostra fe...encara molt més! Avui hi ha un clam que s'imposa: DESVETLLEU!!! I quanta raó té aquesta paraula! Ja és hora de despertar. Ja n'hi ha prou de pensar i sentir que el meu món ho és tot! Aquest Jesús que se'ns anuncia ens ve a dir que Déu està molt per sobre de les nostres petiteses. I tot i que el que escriuré ara sigui una mica prosaic, em fa la sensació que Déu ens està donant un bon clatellot...i amb raó! De què tenir por, si sabem que ens arriba el Salvador? De què desconfiar si sabem que Déu fa el que amb la meva força és impossible de fer? És el Déu dels miracles!! I ho podem dir ben fortament perquè ho estem veient i en som testimonis! No és un miracle la força de la fe, el bon humor i la confiança del Marc Vilarassau enmig del seu patiment? El nostre Déu fa miracles perquè el clatellot de l'Advent ens recol·loca de nou i ens fa dir: tinc problemes, preoupacions, limitacions, egoismes, incoherències...sí, tinc tot això...I TINC EL MEU SENYOR QUE M'ESTIMA, EM SALVA, IL·LUMINA LES MEVES FOSCORS PERQUÈ NO PRENGUI MAL...i quan expresses TINC EL MEU SENYOR...el meu jo queda ben difuminat per fondre's en una abraçada amorosa que ve directament de Déu.

I com que els miracles són possibles, us convidem a tots a deixar el vostre comentari escrit en aquest blog responent una pregunta que ens formulava avui l'Alexis:

Quin miracle, quin impossible demano per aquest Advent?

Bona setmana a tots! Una abraçada,

Montse

Informe missa 20 de novembre

Estimats!

Avui és final d'any per a tots nosaltres! Hem acabat l'any litúrgic i la setmana vinent iniciem un nou camí amb el temps d'Advent que ja se'ns anuncia. I aquest final d'any ens ha portat el regal d'una celebració de l'Eucaristia plena de gent, de gom a gom. Impessionant. Sembla que es fa evident no només que som comunitat viva sinó que, en la nostra celebració, moltes persones d'edats i procedències diverses, troben la seva casa, els seus germans, el seu lloc on celebrar la fe en comunitat. Donem-ne gràcies a Déu!

I aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant)

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Luis Jordà( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia, Inés Casado i Jordi Llop ( guitarres) i una servidora als cants. I avui no oblido esmentar ( que me n'he oblidat els darrers dies!!) que la Mercè Garí és la persona que ens prepara les diapositives amb les lletres del cants per cada dissabte; unes diapositives molt ben controlades per la Saida Francia durant la missa. Gràcies a totes dues!

SÍMBOL: darrer dia que hem tingut la fossa com a fil conductor; afegint avui la frase: " Recorda't de mi quan arribis al teu Regne".

HOMILIA: Avui, festa de Crist Rei. Quan, a simple vista, penses en Crist com a Rei et ve el cap més aviat la sensació d'un Crist que té poder, que venç, que ho domina tot per damunt de tot. Si agafem l'accepció del diccionari diu: "Persona que exerceix la sobirania d'un regne". Un sobirà poderós; que governa tot un regne. I, de sobte, l'Alexis, a l'homilia, ens convida a contemplar aquest Crist Rei que és coronat clavat en creu, humiliat, torturat, insultat i sol. Quin contrast,oi? Mirar la creu ens hauria de deixar profundament impressionats, ferits.Com és possible que se'ns digui que el nostre Rei, el qui governa la nostra vida, només és coronat des del Creu? Si la creu és un fracàs estrepitós!! O potser encara estem tan agafats al nostre petit món ple de seguretats i de comoditats que mirem la creu com de reüll, com si aquesta part de la història no anés amb nosaltres...."la creu...val, d'acord...que fort...però segur que hi ha alguna cosa més,no?"...Quina mirada més curta que tenim. Els fars curts del cotxe ens funcionen la mar de bé però els fars llargs....estan ben entelats. No serà que en la Creu d'aquest Crist hi ha la nostra pròpia creu? No serà que sense abraçar la Creu no podem, de cap manera, saber-nos salvats per un Crist que, en la seva donació més gran,ens diu: el meu dolor és el dolor de la teva vida, és la mediocritat de la teva vida, és el pecat de la teva vida, és la teva poca fe, és la teva incapacitat d'estimar, és la teva por i la teva supèrbia...és la teva fossa. I quin rei pot governar si no es situa AMB la pobresa de l'altre? En la creu hi ha totes les persones que aquests dies hem anat seguint en els evangelis: Zaqueu, la dona adúltera, el publicà...i jo. I, aleshores, contemples de nou el Crist en Creu i una alenada d'oxigen i una profunda pau s'instal·la en el teu interior perquè prens consciència que Ell coneix tots els teus secrets, Ell es dóna a la Creu per tu i per mi. ELL ET SALVA! Qui no li atorga, doncs, a Jesús, aquesta categoria de Rei? I tant! Crist és Rei i només té sentit que ho sigui des de la Creu.

I a nosaltres ens queda contemplar bocabadats l'escena; amb el cor una mica encongit, i demanar-li, com fa el bon lladre: "recorda't de mi quan arribis al teu Regne". I, aleshores, es produirà aquest miracle tan preciós: jo, que sóc el que sóc, tan lluny d'Ell, tan poca cosa, tan indigne, sento que Crist a la creu em mira i em diu: "seràs amb mi al Paradís". I més que sentir, en aquest moment, una immensa joia, sentiré que no hi ha cap paraula, cap gest, cap sentiment que pugui descriure una experiència d'amor tan gran: la del Crist que em recull de la fossa, m'allarga la seva mà, em perdona i em salva tan amorosament que jo crec que l'enteniment humà queda ben limitat per comprendre-ho i per explicar-ho.

POSTMISSA: Un grupet d'uns quinze joves han allargat la nit fent un debat ben ineteressant. Títol del debat: "No es pot ser cristià i passar de la política"

I la proposta per a aquesta setmana és que cadascú, en la seva pregària personal, es situï davant d'un Crist a la Creu, el contempli i es pregunti: Regna sobre tu? És el rei de la teva vida? Que aquesta sigui, doncs, la nostra pregària.

Bona setmana!!

Montse

Informe missa 13 novembre

Estimats!

Aquesta setmana , com veieu, l'informe arriba ben tard. Us demano disculpes. De vegades, fer compatibles els ritmes i les obligacions diàries amb el temps que ens dóna les 24 hores del dia és una mena de sudoku ben complex. Tanmateix, val més tard que mai,oi? Per tant, aquí va!

Aquest dissabte passat, la missa va tenir un caire ben especial. Al llarg del dia s'havien produït algunes activitats que penso que convé esmentar: al migdia, inici de la trobada de monitors de l'ESO: moment per establir vincles i sintonia, per aturar-se enmig de tantes activitats que es proposen per als més joves i contemplar agraïdament tot el camí recorregut. A mitja tarda, reunió de l'IPI ( Itinerari Pedagògic Ignasià): una trobada de monitors de Joves Loiola ( ESO i Batx) i els Universitaris Loiola (UL) per tal de començar un camí de reflexió - guiats pel Pere Borràs sj - entorn els fonaments ignasians que han de marcar la nostra línia d'actuació amb els joves per tal d'acompanyar-los en el seu procés. I després de la missa, s'iniciava el recés de monitors de JL al Casal Arrupe: moment d'aturada, d'amistat, de comunitat i de missió compartida.

Com veieu, molta vida i moltes ganes d'aprofundir, de créixer i d'alimentar la fe.

I enmig de tot això, la celebració de l'Eucaristia! Moment comunitari ben preciós!

PREVERES: Alexis (presidint), Francesc Padrosa, Llorenç Puig i Pere Borràs ( concelebrant)

SÍMBOL: estem acabant el temps ordinari i encara afegíem alguna paraula més a la nostra fossa: "tot serà enderrocat"

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Xavi Casanovas, Albert Mitjans i Jordi Llop (guitarres) i una servidora als cants.

HOMILIA: "tot serà enderrocat". Arribem al final de l'any litúrgic. Sembla que les lectures anunciïn alguna mena de catàstrofe de la que no ens en podrem escapar. Si repassem cadascuna de les paraules de l'Evangeli, el cor se t'encongeix..Vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra....si se m'apropa

algú amb un missatge com aquest crec que em poden passar dues coses: la primera, pensar que està ben boig! I la segona, començar a preparar-me..per si de cas...i quantes coses em passarien pel cap si imaginés, per un instant, que el temps ja se m'acaba.

El final de l'any litúrgic ens demana mirar la vida des d'aquesta perspectiva: des del final. I aleshores, apareix la pregunta: "tot s'acabarà?"I tot el que he construït fins ara..per a què?"...Quina sensació més estranya: Quan arriba el final d'any del calendari "civil" fem festa, celebració, estem contents!!...i quan arriba el final de l'any litúrgic, et quedes ben abatut. Amb quina clarividència es veu ara la fossa que ens ha acompanyat aquestes setmanes...tot serà enderrocat. Tots som a la fossa perquè necessitem ser salvats i creure, en la dimensió més gran de la paraula. Confiar que hi ha Algú que vindrà a salvar-nos, a treure'ns de la fossa, a dir-nos que tota la nostra història no se sosté per les nostres gestes ni pels nostres treballs. Se sosté només per Algú que ha estat coronat Rei des de la seva Creu: en ella trobem el pèrdó, la salvació, una vida nova, reconstruïda que no se sosté amb les lleis d'aquest món....però això vindrà el dissabte vinent: Crist Rei.

Que en aquest final d'any, sapiguem contemplar la nostra història i la història de la humanitat sencera amb una mirada confiada en un Jesús que ja ara ens anuncia que vindrà a rescatar-nos. Senyor, dóna'ns fe!

Fins dissabte!

Montse