dilluns, 28 d’abril de 2014

DISSABTE 26 D'ABRIL - TEMPS PASQUAL




Comencem el temps Pasqual amb un nou lema: JO SÓC LA PORTA.
És Jesús ressuscitat qui ens obre la porta!!!.


 "Avui hi ha poca gent. Després de la Pasqua a Hostalets hom té una sensació de certa soledat i fins i tot el ciri i la creu també semblen més solitaris. Amb el lema de fons “Jo sóc la porta” a les lectures hem recordat les actituds de les primeres comunitats cristianes que ho posaven tot en comú i l’alegria de creure en el Senyor. En Jaume ha desenvolupat àmpliament el sentit de la salutació semítica “la pau sigui amb vosaltres” de l’Evangeli com a  expressió o signe de confiança en Jesús. Avui, però, semblaria que el missatge més clar ha estat l’alegria pasqual d’aquells que creuen sense necessitat de veure". Sergi Jauma i Antònia Torras.

"Records per als del Cim a la Conreria i els participants en la Trailwalker d'Oxfam-Intermón.
Especial memòria per Ramon Ros (Pare famílies assistents al Casal) difunt just després de la comunió de la néta i pels pares d'en Carles Alonso (professor de St. Ignasi i membre CVX Clot)
Primera lectura: vivència de la primera comunitat cristiana.
Segona lectura: 1a carta de Sant Pere, on destaca l"alegria de la primera comunitat cristiana".
Evangeli: no siguis tant incrèdul, sigues creient.

En tot l'evangeli de Joan la salutació que fa Jesús és l'única vegada que surt "Pau a vosaltres ", comú entre els jueus i els musulmans.La Pau de Jesús no és fruit d'un armistici, ni d'una victòria d'algu sobre algú altre. Tranquil·litat d'un fill en braços dels pares, tranquil·litat de fons malgrat les tempestats de la superfície. Tomàs demana veure les ferides com a mostra d'experiència religiosa, no és una manca de fe, sinó que les marques de la passió, de la creu són el que diferencien al ressuscitat de Déu, l'experiència de Déu ens porta a sentir el que passen els qui pateixen" Xavier Obiols. 

dilluns, 14 d’abril de 2014

DIUMENGE DE RAMS, 13 D'ABRIL 2014




En Josep Maria Riera comparteix amb tots nosaltres el resó de l'eucaristia:

La capella és mig plena, sortim i ens disposem a rebre al Senyor amb els rams d’olivera i llorer. Els nens enlairen les palmes i els palmons, i en Jaume ens beneeix abundantment amb aigua fresca fent que esclati la joia al nostre cor. Entrem en processó i comencem l’Eucaristia. Les lectures d’avui ens preparen per poder copsar el gran misteri de la Passió i mort del Crist, ja anunciat en la primera lectura. En Jaume ens convida a escoltar i sentir amb els ulls clucs l’Evangeli; cosa que faig a estones, i en aquestes em trobo amb un Judes que traeix per ambició, un Pere que nega per por, un seguidors que s’adormen quan més els necessita, un poble que es deixa arrossegar sense qüestionar-se res i que tot plegat porta a Jesús a la Creu acabant l’Evangeli amb el silenci de Déu sobre el món.De l’homilia del Jaume jo em quedo amb la pregunta que ens fa: des de quin dels diferents personatges i situacions del Evangeli em miro jo la mort en creu de Jesús?
Surto amb l’esperit renovat per que durant aquesta Setmana Santa sigui capaç de viure-la més profundament i se’n derivi un compromís mes actiu vers al món actual, jaque sovint tinc la sensació que Déu resta en silenci.

dimecres, 9 d’abril de 2014

Ressons del 5 d'abril de 2014



Amics!

Després d'un temps llarg d'aturada del blog; temps que ha estat de reflexió i reformulació, reprenem poc a poc i progressivament el ritme. Compartim, doncs, amb vosaltres de nou aquest espai que, a partir d'ara, serà senzillament el ressò de l'Eucaristia del dissabte per part de membres de la comunitat de Casal.


  "Avui a  l’Eucaristia ens comentava el Jaume que hi ha moments a la nostra vida que no podem sortir de les nostres tombes tot sols i que necessitem dels altres i de Jesús  per poder ressuscitar. Dono gràcies pel regal de la COMUNITAT perquè compartint  m’interpel·la, m’anima, m’empeny a sortir de les meves tombes i m’ajuda a viure la fe en el dia a dia".

Marta Carnicer


"La resurrecció de Llàtzer és un passatge molt intens i colpidor si es viuen situacions de patiment.  Hi ha molts punt de l’homilia de Jaume que m’han ressonat especialment:
Prenc  consciència d’un Jesús que plora la mort del seu amic. Tot i sabent el final de la història Jesús plora. La seguretat de la seva esperança no treu dolor a la situació de actual de mort.
Prenc consciència del nostre paper com a alliberadors: 
el món està ple de situacions de dolor intenses: totes les víctimes de catàstrofes naturals, guerres, injustícies. També hi ha pous interiors per malalties físiques i psíquiques..., però  també hi ha i,  són molt durs, pous de mort interior on alguns es fiquen erròniament ( per rebel·lies, manca de valors, ). Tant de bo que nosaltres podem ser instrument d’amor alliberador per guarir ferides  i fer sortir persones del seu pou!!!.
Amb humilitat , prenc consciència de la meva impotència. Com el “vull, lluito, aconsegueixo” a vegades no funciona, el voluntarisme té límits. Prenc consciència de tot el que necessito l’amor dels altres, del valor de l’acompanyament i la necessària interpel·lació dels companys de comunitat....Com a vegades necessito d’algú que em cridi!!!!

Marisol Ortiz


"L'homilia del Jaume em va ressonar profundament, fins al punt d'emocionar-me. Jo sempre era de les convençudes que si vols pots, fins que la malaltia va trucar a la meva porta, i ara encara que continuo volent,  per poder, necessito dels altres, de la pregària, de Jesús.  Gràcies Comunitat "

Anna Arbonés