dimecres, 5 de desembre del 2012

1a setmana Advent 2012

Amics,

primer dissabte d'Advent més que trepidant! A primera hora de la tarda no funcionava tota una fase elèctrica del Casal. Estàvem mig a les fosques, sense megafonia, sense projector..i sense que això suposés un problema per poder seguir amb les activitats del CIM, amb la feina de l'equip de litúrgia preparant els detalls de l'Advent i amb una missa de nou molt plena de gent i, sobretot, plena de joves que havien estat de voluntariat (cal dir que tot plegat va ser possible perquè l'Enric va estar fent uns muntatges estranys amb cables i altaveus que van aconseguir tenir,almenys, megafonia). Tota una aventura! 

En qualsevol cas, l'Advent va començar de nou al Casal amb el lema "I nosaltres, què hem de fer?". Aquesta pregunta, que apareix en les lectures de la 3a setmana d'Advent ,troba alguna pista en les lectures de cadascuna de les setmanes. En aquesta primera setmana se'ns convida a estar atents. Cal dir que la Leslie havia preparat un vídeo per acompanyar el moment de la processó de la primera espelma de la Corona d'Advent. Amb els problemes tècnics, no el vam poder posar, per tant, el compartim aquí per tots vosaltres:


PREVERES: Enric Puiggròs i Llorenç Puig
MÚSICS: Lluís Jordà ( saxo), Joan Matabosch, Albert Mitjans, Carme Grimalt, Júlia Diaz ( guitarres), Laura León ( violí), Alex Miralles (violoncel) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 33,14-16)
«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 3,12.4,2)
Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 21,25-28.34-36)
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

HOMILIA: Un any més...és Advent. Segurament aquesta seria la manera més habitual de començar un comentari com el d'avui però és la pitjor manera de començar. Expressant-nos així "un any més..." no deixem d'afirmar que ens situem en una mena de roda cronològica de fets que ja coneixem, que ja sabem com comencen i com acaben, que ja hi estem acostumats, que no ens agafa per sorpresa...si això és així, potser ens toca reconèixer que no estem vivint l'Advent, que no l'entenem.
Hi hauria tres paraules que ens poden donar una clau interessant: renéixer;  refermar i estigueu atents. Paraules que apareixen en  les lectures d'aquesta setmana. Certament, l'Advent comença cada any, és l'inici de l'any litúrgic i semblaria que res de nou està succeint; però no podem obviar que la nostra història personal sí que canvia d'un any a l'altre; la nostra mirada cap a Déu, cap a la humanitat, cap al nostre interior és diferent i, per tant, Advent esdevé temps per contemplar i contemplar-nos, per recomençar i fer renéixer en nosaltres una fe molt més ferma, més profunda, més confiada. Esdevé temps d'estar ben atents a tot allò que en el nostre aquí, avui i ara se'ns diu a la llum de de l'evangeli. Advent no és repetir la història de nou. És refer-la novament i, sobretot, és instal·lar-nos en la docilitat de deixar-nos transformar a una vida nova, a una mirada nova. Estiguem atents!

Montse

dimarts, 27 de novembre del 2012

Informe missa dia 24 novembre de 2012


Amics,
una vegada més ( potser ja no ho direm més perquè és la tònica habitual!) teníem una capella i un passadís extrerior ple de gom a gom. Dissabte passat vam tenir presents els amics de les CVX que estaven reunits en asemblea per tal d'escollir el nou president de CVX-Catalunya i els catequistes de Confirmació que estaven de recés des del dissabte matí fins el diumenge. Teníem entre nosaltres el CIM i el grup fix de l'ESO-batx. Vida, joventut, comunitat plena! Amb aquest informe acabem el temps ordinari i ens disposem ja a preparar-nos per l'Advent: nou lema, nou fil conductor...l'equip de litúrgia ja ho té tot a punt!
PREVERES: Jaume Flaquer, Enric Puiggròs i Joaqui Salord
MÚSICS: Marc Mitjans ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Toni Matabosch ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Lluís Busto ( baix) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 7,13-14)
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.

Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 18,33b-37)
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
HOMILIAAvui celebrem la festa de Crist Rei que sempre es situa al final de l’any litúrgic. L’Església situa aquesta festa en aquest moment amb tota intenció: Jesús ha predicat durant tota la seva vida que el Regnat de Déu ja està present, tot i que encara sigui del tamany d’un gra de mostassa. Aquesta llavor, però, ha de créixer fins que creixi tant que ocupi tot l’espai. En aquest moment Crist serà Rei de l’Univers. A més d’un probablement no li agradarà massa aquesta manera de referir-se a Jesús perquè li suggereix massa aspectes de dominació sovint arbitrària, i de submissió callada, a més de poder i de riqueses. A aquest, Jesús li donaria la raó. Ell mateix va considerar sumament ambigua aquesta apel·lació, i per això la va rebutjar tota la seva vida fins al final, fins que ja no hi havia confusió possible. Al capítol 6 de Joan, després de la multiplicació dels pans, Jesús s’escapa perquè el volien fer rei.

Per tant a Jesús tampoc no li agradava. I és tan perillós, que els cristians que hem agafat la primera lectura i la segona sense agafar l’evangeli, hem representat a Crist Rei com a Pantocràtor, com el de Boí Taüll, que és preciós, però que té l’immens perill d’oblidar quin és el tipus de regnat de Jesús. Perquè de Crist Rei glorificat assegut en el seu tron, es passa immediatament a un Papa Emperador coronat de les tres corones i assegut en una càtedra i amb vestits imperials. Ara bé, anem amb compte, perquè els cristians “progres” tenim el perill de rebutjar aquesta església i fer-nos tot seguit la nostra on ens erigim nosaltres com a reis i criteris de l’Evangeli.


Quina és l’aparença d’aquest Crist Rei?

1. el seu tron  és una Creu.


2.els seus vestits són de pobre.
3. La seva corona és d’espines.

4.els seus súbdits són els pobres pescadors, les prostitutes, els leprosos i els pecadors.


Quin govern és el d’aquest Rei?És el govern d’una nova manera de relacionar-nos els humans entre si. Crist regna quan tractem a l’altre com a germà, quan compartim amb ell tot el que tenim. Cada Rei estableix unes normes. La norma o la llei d’aquest Rei és el de l’amor.



I finalment com governa aquest Rei? Essent el primer, anant al davant. A les batalles normalment els reis (si hi anaven) es quedaven al darrera per dirigir des de lluny. O com el rei poruc dels escacs, que sempre està al darrera, no fos cas que el matin.



No, el Crist rei és el que va davant cap a Jerusalem, serà el primer en donar la vida. I nosaltres, hi anirem al darrera?

Bona setmana!

Montse

dimecres, 21 de novembre del 2012

Informe missa dia 17 novembre de 2012


Amics,
dissabte passat va tornar a ser una celebració amb moltíssima assistència. A la tarda els músics, cada vegada de més qualitat!, es trobaven per treballar cants per l'Advent; el CIM tenia la seva activitat de dissabte i també teníem entre nosaltres el grup fix d'ESO-Batx. Anem acabant, doncs, aquest temps ordinari amb la satisfacció de veure i viure una comunitat gran, ferma, viva.
PREVERE: Jaume Flaquer
LECTURES:
Lectura de la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n’havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,11-14.18)
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats.
Però Jesucrist, després d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,24-32)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Lluís Jordà ( saxo), Marc Mitjans ( bateria), Carme Grimalt, Júlia Diaz i Albert Mitjans ( guitarres), Lluís Busto ( baix elèctric), Alex Miralles ( violoncel), Eduard ( contrabaix), Eulàlia Serra (veus) i Montse Puiggròs als cants.


HOMILIAEl capítol 13 de sant Marc forma una unitat de temàtica i literària. Té el gènere literari apocalíptic, com el llibre de Daniel. Descriu calamitats del futur per il·luminar el present. És un gènere literari que té més a veure amb el gènere de les pel·lícules tipus "El Senyor dels Anells" que amb una intenció de predir què succeirà exactament en el futur. A més, els directors utilitzen a vegades fotogrames en blanc i negre, o en grisos, com el cel enfosquit del nostre text. D’altres ens presenten grans planícies on es van reunint grans exèrcits de gent vinguda de tot el món per disposar-se a una gran batalla, que no és una altra cosa que una batalla primordial, la batalla entre el bé i el mal.

A base de veure pel·lícules d’aquest tipus, ja sabem que els herois han de patir sempre, però sabem també que si aguanten fermament sortiran victoriosos. Sabent això, l’espectador resta en tensió durant la pel·lícula però conserva sempre l’esperança en la victòria final, sense que pugui normalment preveure com se les arreglarà per aconseguir-ho. Al segle primer com no hi havia cinema... utilitzen el gènere apocalíptic!

D’això es tracta bàsicament. El gènere apocalíptic serveix per donar esperança i força en temps de dificultats, de persecucions. Si abans d’una operació et diuen: “just després et sentiràs fatal, et farà un mal terrible, i si és molt fort et donarem calmants. Però se’t passarà. Aguanta...”, llavors, estant avisat, un ja no s’espanta, perquè entén el que està passant.

El gènere apocalíptic sorgeix en moments de persecució: El llibre de Daniel fou escrit en temps de la persecució dels Macabeus al temps que relata el difícil període de l’exili de Babilònia. L’evangeli de Marc respon perfectament al començament de la persecució de l’Església primitiva, durant els anys 60-70, quan els deixebles anirant essent martiritzats, i quan Jerusalem serà completament destruïda.

 Així doncs tres idees ens haurien de quedar clares:

1) Hem de tenir paciència i fortalesa en les dificultats, especialment enmig de la crisi econòmica del nostre país, que ben bé podria ser descrita de manera apocalíptica.

2) Les dificultats de la vida cristiana són inherents a la resistència d’aquest món (i de nosaltres mateixos) a deixar-nos convertir. La violència és la resistència a la novetat i radicalitat de l’Evangeli. A més, tota nova vida suposa una mort a l’anterior. Tota purificació suposa la mort d’allò perniciós que hi ha en mi.

3) L’esperança té a veure amb la persona de Jesús, que apareixerà al final. Es descrit com a Fill d’Home, en el sentit que el judici final consistirà en el nostre grau d’humanització, en el grau de similitud de la nostra vida a la vida humana del crist.

Per això, Jesús és la nostra esperança, perquè serem jutjats segons si ens semblem a ell. I com nosaltres creiem en ell, i intentem seguir-lo, ja tenim quelcom de guanyat. Que aquest sigui, doncs, el nostre anhel!

Montse



dimecres, 14 de novembre del 2012

Informe missa dia 10 de noevmbre de 2012


Amics!

Dissabte passat tornàvem a tenir una capella pleníssima i plena de jovent perquè es va realitzar el primer voluntariat de 3r i 4t ESO que va convocar prop de 90 joves...Impressionant! Vam fer el que bonament vam poder per gestionar l'espai, l'ordre i el silenci. Vam tenir presents els nostres amics del CIM que estaven de sortida de cap de setmana a diversos llocs. Els va anar tot molt bé.

PREVERES: Llorenç Puig i Raimon Algueró
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Júlia Diaz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Alex Miralles ( violoncel), l'Eduard al contrabaix ( preciosa nova adquisició del grup de músics) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:
Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.» Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)
En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l’oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»]
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

HOMILIA: Avui Jesús ens fa dues preguntes que no apareixen directament als textos, però que són el seu centre:

-        i tu, com mires el món?
-        i tu, en què o en qui tens posada la teva confiança?

Dues preguntes que ja van quedar plantejades a l'inici de la celebració per tal que anessin ressonant entre tots nosaltres. En l'Evangeli podem veure com Jesús mira d'una determinada manera les persones i la realitat. Ell veu molta gent al Temple. Molta gent que devia anar-hi amb graus molt diversos de convicció i de fe. Persones segurament molt devotes, molt plenes de fe, hi anirien. Algunes fins i tot molt generoses, que deixarien molts diners. Nosaltres segurament mesuraríem la generositat de les persones per la quantitat de diners que deixaria cadascú. Diríem, per entendre'ns: “és clar, la fe no és només una estètica o quelcom purament subjectiu, sinó quelcom que ha de ser real i plasmar-se en fet, en coses visibles, en actes concrets, com donar molt, fer molt, dedicar-se molt".
Però l'evangeli d'avui ens suggereix que aquesta manera de pensar podria estar tenyida d'engany.
És per això que l'evangeli d'avui comença amb aquest “no us fieu dels mestres de la llei... els agrada passejar-se amb els seus vestits i que la gent els saludi...”.
Sí, Jesús avorreix, rebutja, els judicis per les aparences, per l'espectacularitat de les coses que es fan o es veuen. En canvi, en la segona part de l'Evangeli se'ns presenta un altre punt de vista: “veieu, aquesta pobre dona? Ella és la que ha donat més de tots...”
Sí, Jesús no mira la quantitat, l'espectacularitat, l'eficàcia pura del que fem. Aquesta dona no contribueix massa a l'economia del Temple, certament: amb dos euros, en lloc de 20 o 30 o 50 com altres!
Però aquesta dona ha donat “el que tenia per viure”, els dos euros que li servirien - com deia el Llorenç-  per anar a aquell bar de la Paquita que li fa un entrepà per dos euros, o per poder comprar algun caprici o per prendre un cafetó a mig matí....
Aquesta dona vídua ha donat no el que té, sinó que ha donat una part de si mateixa. S'ha donat a ella mateixa. I és això el que Jesús mira: ell mira no l'aparença o 'allò objectiu i eficaç', sinó el que hi ha en el cor d'aquesta dona.

Ens podem preguntar nosaltres també com mirem, com valorem les persones que ens envolten en el dia a dia, en la feina, en la família, en la comunitat...

Sabem anar més enllà de l'escorça, del que 'figura i es pot mesurar'? Som capaços de tenir certa 'empatia de cor' amb les altres persones, entendre el que viuen i senten, des d'on parlen?  Som capaços d'estimar i apropar-nos als qui estan patint, als adolorits..ens hi aturem? Hi parlem?....o passem de llarg com si res no poguéssim fer......podem fer molt. Ho podem fer tot! Som capaços de veure en l'altre l'espurna de bondat, de donació de si silenciosa, humil, que tenen? Diuen que els japonesos fan una reverència quan saluden una altra persona perquè el que saluden és 'el buda que hi ha en tu'.
Nosaltres, som capaços de 'saludar l'espurna de l'Esperit' que té l'altra persona, el més noble que té en el seu cor?
Només si ho veiem, com Jesús feia, podrem intentar acostar-nos a aquesta persona, vèncer les possibles diferències d'opinió, de caràcter o fins i tot de desencontre... Només ho podrem fer si ens fixem i actuem sobre aquesta flama profunda que té l'altra persona.
La flama que veu Jesús en aquesta dona menystinguda és la que estem convidats a trobar en cada persona.

Que aquests dies siguem tots capaços d'aturar-nos un moment i de mirar,com Jesús, la "dona menystinguda" que tenim a prop o lluny però que, en definitiva, és la que Jesús assenyala com aquella que ho ha donat tot.

Montse


dimecres, 7 de novembre del 2012

Informe missa dia 3 de novembre de 2012

Amics!

Un altre dissabte la capella del nostre casal tornava a estar força plena de famílies i joves que després es van quedar al post-missa. Quin goig veure la comunitat que es reuneix setmana rera setmana !!!!! 


Una estona abans comença la preparació, els equips de música, les cadires, les lectures, la lluita amb la calefacció, per tenir-ho tot a punt.

Aquesta vegada, alguns de pont i de castanyada, un grup de sis families gaudint uns dies de la màgia, la pau i la pregària de Taizé..i l'Esperit fent la seva feina i mantenint-nos units i en comunió.

Preveres: Jaume Flaquer i Llorenç Puig

Músics:  Victor Jordà, Lluis jordà, Carme Grimalt, Marc Mitjans, Alex Miralles... i alguns altres més!



Homilia: Una setmana més seguim amb les preguntes. A cops preguntes que li fan a Jesus, altres vegades preguntes  que el mateix Jesus fa als seus deixebles. I la resposta a aquests interrogants que es plantegen sempre donen peu a que Jesús expliqui la radicalitat de la seva proposta.

Aquesta setmana és justament un Mestre de la Llei qui fa una pregunta sobre la Llei, vaja, tot un coneixedor de la Llei li fa una pregunta directament relacionada amb aquesta a Jesús... un savi de la llei li fa la pregunta a algú que ben segur no n'és tant expert...¿no és estrany?

El Jaume ens va donar dos claus:

- Jesús queda com algú que indiscutiblement està per sobre de la Llei en saviesa.

- Si pensem en un Jesús que guareix en dissabte, que constantment comparteix taula amb els pecadors, amb els últims dels últims... amb un Jesús que ens repeteix  "us han dit...pero jo us dic..."; en definitiva, amb un Jesús que sembla que constantment trenca la llei, no és ben normal que tot un mestre de la llei, sorprès, li pregunti: Perdona, no entenc res, ¿quin és llavors el manament més important? ¿Quin és el criteri sota el qual estàs jutjant tota la resta?

I evidentment surt el nucli de la predicació cristiana: l'amor a Déu i l'amor al proisme. 

I ho sabem de sobres, tot i que sovint sigui difícil. En la proposta de Jesús, l'amor a Déu, estimar a Déu,  ens ha de portar inevitablement a estimar al proïsme  i, a la vegada l'amor al proïsme, l'amor als altres, ens portar a estimar més a Déu.

Avui en l'homilia, en Jaume ens ha fet caure en un aspecte que jo, almenys, no m'hi havia fixat mai. Davant la pregunta ¿Quin és el manament més important? Jesús respon "Escolta Israel, el Senyor és el nostre Déu".. i despres afageix "Estima el Senyor, el teu Déu..." 

¿Escoltar abans d'estimar? Doncs sembla que sí. De fet, en tot l'Antic Testament, la relació de Déu i l'home està basada en l'escolta (i no en el veure). I és que a Déu no l'ha vist ningú, com diu Sant Joan. Moisès va veure l'esquena de Déu. 

Que important que l'estimació sigui fruit d'una veritable escolta. I és que certament estimar no pot ser manat (i per això potser està en segon lloc). 

Solament s'inflama en nosaltres l'estimació cap a Déu si primer escoltem (i aquesta escolta és el primer que surt en el manament). Aturem-nos doncs primer a escoltar què vol Déu de nosaltres.. El que ens diu aquest manament a cadascú de nosaltres potser és: escolta tot el que Déu ha fet i està fent per tu, tots els regals que Déu et fa contínuament... escolta la teva pròpia vida plena dels dons de Déu.. agraeix-ho...admira-ho..i a partir d'aquí que s'inflami la teva estimació cap a Déu. 

I el mateix en la estimació al proïsme. ¿Com puc estimar de veritat els altres si no els escolto prèviament? Si no escolto com estan.. el que necessiten de mi... el que volen.. els seus desitjos.. els seus interrogants... les seves angoixes....el seu dolor i patiment? Que important, oi?

De fet en la versió de Marc: "Estima els altres com a tu mateix" afegeix una prèvia.. per poder estimar els altres.. per poder escoltar els altres.. escolta't primer a tu mateix.. estima't a tu mateix.. i així podràs escoltar i estimar el proïsme. Una d'aquelles frases que ens sabem molt bé, però que no sé si ens resulta tan fàcil aplicar-ho !!!

Preguem doncs per aquesta setmana que tota l'estimació que surti del nostre cor sigui fruit d'una veritable escolta a aquells que ens envolten, d'una veritable escolta atenta de tots aquells regals que ens fa Déu a la nostra vida, sovint a través dels altres. 

Que tinguem serenor en el nostre dia a dia perquè el nostre cor escolti, perquè el nostre cor estimi.

Saida

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Informe missa dia 27 d'octubre 2012

Amics!

Difícil avui descriure el que va suposar la tarda del passat dissabte al Casal Loiola. Es produïen les 24 hores amb una seixantena de joves de 3r i 4t ESO; hi havia tarda de CIM i es va realitzar molt exitosament una xerrada del Darío Mollá...en fi, a tots els pisos, escales, racons hi havia gent amunt i avall, de totes les edats. Vitalitat absoluta i, certament, una sensació de comunitat desbordant en el sentit més positiu i, alhora, en el sentit més pràctic. Però ens en vam sortir prou bé amb una Eucaristia en la què la gent arribava a la porta d'entrada del Casal. Aquí teniu imatges que ens poden ajudar a fer-nos a la idea ( els qui no hi éreu) i a reviure-ho els qui sí que hi vàrem ser.

PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs, Joaqui Salord i Darío Mollà.
MÚSICS: Marc Mitjans ( bateria), Lluís Jordà ( saxo), Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9)
Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,1-6)
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,46-52)
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí enllà.

HOMILIA: Aquesta setmana ens trobem amb el cec Bartimeu, un simpàtic personatge, cec,  que espera Jesús vora el camí.
Una vegada més trobem un Jesús que passa fent el bé, un Jesús especialment  atent a les necessitats d’aquells més pobres, d’aquells que estan al marge. Un Jesús al costat dels últims, del més petits. Un Jesús que es fixa en Bartimeu, que s’atura.
I aquí comencen els deures de la setmana. Si volem situar-nos en el món amb una actitud cristiana, seguint Jesús, potser ens hauríem de preguntar: escoltem els crits del nostre món? Estem prou atents a les necessitats dels qui ens envolten? Ens deixem interpel.lar per els últims dels últims? Ens aturem?
I a la vegada, Bartimeu és capaç de sentir que passa Jesús.  Segurament perquè esta esperant. I en aquest moment comença a cridar,  a fer-se pesat, sense cap vergonya, sense importar-li el que diu la gent, sense dubtar en deixar-ho tot, la seva capa, el racó en el que viu en la indigència: la seva única llar!... A cops, potser és això el que ens falta a  nosaltres. Fer-nos pesats davant de Déu, i dir-li, Senyor, compadeix-te  de mi… mira que en sóc de poca cosa …De fet :Què tenim a amagar? 
Sembla que Jesús li fa una pregunta retòrica:  Què vols que et faci?, pregunta que inclús pot sonar una mica a “cachondeo”.. i la resposta de Bartimeu, acceptant i reconeixent la seva debilitat, allò que més mal li fa i que més necessita,  és clara: fes que hi vegi.  I nosaltres. Quina resposta li donaríem a Jesús?  Seria la de dir-li: Senyor, sóc un fracassat? No m'hi veig gens?Em sento un no-res? Davant la pregunta de Jesús ¿Què vols que faci per tu?, tant de bo nosaltres siguem capaços de fer el mateix amb tota humilitat, de despullar-nos i mostrar-li allò que més mal ens fa.


Bon cap de setmana llarg per aquells que facin pont! Una abraçada,

Saida

dijous, 25 d’octubre del 2012

Informe missa 20 d'octubre de 2012


Amics,

avui, amb una mica retard, publiquem l'informe de la setmana! Dissabte passat la capella feia goig..tot i que vam tenir dificultats per encabir-nos tots a la capella! De fet, no vam aconseguir que tothom tingués cabuda a la sala i força gent va quedar al passadís exterior. Sembla que cada setmana aquesta comunitat es va fent més gran. En donem gràcies! Que també es faci més gran la comunió entre tots nosaltres i l'esperit de servei cap a enfora. Dissabte passat teníem els nois i noies del CIM, el grup del camp de treball de Migrastudium, l'equip de l'ESO que estaven fent 24 hores de convivència al Casal per preparar els detalls de les 24 hores amb joves de 3r i 4t ESO que es realitzaran aquest cap  de setmana proper i els músics que van dedicar la tarda a assajar el repertori.

PREVERES: Llorenç Puig, Enric Puiggròs i Jaume Flaquer.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Lluís Jordà ( saxo), Júlia Diaz i Carme Grimalt ( guitarres), Marc Panicello ( clarinet) i Marta Jaumà ( flauta travessera). Una servidora als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d’ells.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’auxili que necessitem.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,35-45)
En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:)
«Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»


HOMILIA:  Seguim amb el fil conductor del nostre interrogant; intentant comprendre cadascuna de les preguntes que se'ns estan formulant en els evangelis de tot aquest temps ordinari. Jaume i Joan fan una petició a Jesús que contrasta amb l'ensenyament que Jesús està donant en els capítols 8, 9 i 10 de Marc després de cada anunci de la Passió. Els deixebles pensen encara en termes de ser els primers quan Jesús mori, tal com anuncia. En l'evangeli d'avui, fins i tot demanen seure a la dreta i a l'esquerra de Jesús després de la seva glorificació, en el cel. No demanen ocupar el lloc més alt del “podi” perquè saben que correspon a Jesús. Però, per què no aconseguir la segona o la tercera posició?
Tenen, per suposat, raons per demanar-ho ja que Jaume i Joan, juntament amb Pere són els apòstols més anomenats, i els trobem en moments essencials de la vida de Jesús: en la crida a la vora del llac, en la guarició de la sogra de Pere, en la Transfiguració del Tabor, en la guarició de la filla de Jaire i a l'hort de Getsemaní. 
Ben bé podien pensar que s'ho tenien guanyat!! Però, al cel, solament es puja havent baixat als inferns del patiment dels homes i als clams sords dels qui moren injustament. Sí, hauran de beure el mateix calze que Jesús i ser batejats en la mateixa aigua sanguinolenta del seu costat.
Els altres deixebles s'indignen com qui s'adona que altres s'han avançat a demanar una cosa que també volien. Tal volta, Pere pensava que ell, que serà cap de l'Església, tenia més drets per ocupar el segon lloc del podi...
Que Déu ens ajudi a ser servidors de tots.

Fins dissabte!

Montse


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Informe missa dia 13 d'octubre de 2012




Amics de la comunitat del Casal Loiola,

Enmig d'un cap de setmana llarg, ens hem retrobat de nou per celebrar l'Eucaristia. A l'inici repassàvem el sentit que anem donant a les celebracions de tot aquest temps ordinari fins a l'Advent: aquest gran interrogant que tenim col·locat al presbiteri i que ens recorda que cada setmana l'evangeli ens col·loca davant d'una pregunta. Recordem-les una mica: I vosaltres, qui dieu que sóc?/ Què discutíeu pel camí?Mestre, pot aquest treure dimonis? No és dels nostres!/ Què us va ordenar Moisès?...i cada setmana ens trobem amb una resposta o una reacció del Jesús que ens descol·loca perquè el seu pla no és el nostre. Fem avui un pas endavant.

PREVERES: Jaume Flaquer i Francesc Roma.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( guitarra), Victor Jordà ( bateria), Lluís Jordà ( saxo) i una servidora als cants
LECTURES:
Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)

Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.»
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»

HOMILIA: La pregunta d'avui és: què he de fer per posseir la vida eterna? Molts dels aquí presents ens podríem identificar amb aquest bon home que Lluc ens el descriu com un jove. Marc diu, simplement, un home. Molts dels que estem aquí, en realitat, tenim aquest bon home com a ideal de la nostra vida. És un home que vol ser just i fidel i que compleix els manaments a la perfecció. És un jueu perfecte en tant que compleix perfectament el que mana la Llei. Probablement, la majoria dels que estem aquí estem més o menys en aquesta situació o en un punt o dos inferior. Solem estimar i respectar els pares, normalment no robem (almenys de manera directa, però potser alguna vegada intentem no pagar l'IVA, o no declarem a hisenda tots els ingressos), probablement som fidels a la parella (almenys si no filem massa prim, i en tot cas algu potser dirà: “sóc fidel però no sempre ho he estat”), no crec que ningú dels d'aquí hagi matat mai ningú (almenys físicament, però potser sí hem intentat enfonsar algú)...
En definitiva: nosaltres solem viure la nostra fe des d'aquest ideal de perfecció moral. Quan vivim així les coses, no és massa diferent ser creient o no creient, ser jueu, cristià o musulmà... Perquè els manaments (fora de l'estimació a Déu) són obvietats del bon funcionament de tota societat. Molta gent que parla de la igualtat de les religions ho fa des d'aquesta perspectiva. També molta gent que diu: “ser creient o no creient no és massa important, l'important és ser bona persona”, se situa també en aquesta perspectiva.

Quan diem que un no creient o un bon musulmà també anirà al cel, ho diem des d'aquí. El jove ric preguntava: què he de fer per posseir la vida eterna? Jesús li presenta l'ideal de vida pel 99% de la gent, que no és altra cosa que la vida honesta.

Ara bé, seguir Jesús és una altra cosa: vendre tot el que un té, donar-ho als pobres i seguir-lo. La proposta de Jesús està en un altre plànol, ja no és el plànol de la moral, o de la religió, sinó el d'una relació personal. No és ja que un vulgui guanyar res sinó que un se sent atret i fascinat per ell i el segueix. Us confesso que si un és religiós o capellà ha hagut de sentir aquesta crida personal, tot i que poc després se n'oblidi i torni a situar-se en el plànol de l'ideal de l'honestedat.

L'ideal de l'honestedat se situa sempre en el plànol de la primera part de les dicotomies presentades per Jesús al llarg de tot el seu evangeli, i la crida de Jesús se situa sempre en el plànol de la segona part. I aquest segon plànol és, precisament, el que se'ns ha anat mostrant en totes i cadascuna de les preguntes que hem anat resseguint tot aquest temps. Posem alguns exemples:
“Se us ha dit no cometràs adulteri....doncs jo us dic que no heu ni tant sols desitjar una altra dona”
“se us ha dit: estima el proïsme .....però jo us dic: també el teu enemic”
“se us ha dit que no podeu treure de l'altre més que un ull si ell us en ha tret un...... però jo us dic que pareu l'atra galta”
“Se us ha dit que doneu el delme..... però jo us dic que ho doneu tot”

i agafant la temàtica de cada diumenge passat:

“vosaltres dieu que sóc el Messies alliberador..... i jo dic, sí però un messies fracassat i emportat a la creu”
“vosaltres voleu ser caps de la comunitat cristiana (ser els primers) des de l'honestedat... i jo us dic que ho heu de ser possant-vos en l'últim lloc”
“vosaltres enteneu el matrimoni com qualsevol pacte o un contracte que es poden desfer per mutu acord.....però jo us dic que us lliureu de manera absoluta a la parella”.

Jesús doncs està molt més enllà de l'ideal d'honestedat de vida. Quan un descobreix que Jesús se situa en un altre plànol crea en nosaltres un sentiment d'abisme i d'admiració que pot convertir vides. Que ens transforma i que transforma.

Mentrestant, no som, els qui estem aquí, més que bons jueus que encara no han començat a seguir Jesús, mentrestant no estem més que en l'Antic Testament: donant als pobres solament una part, estimant solament la gent que ens envolta i no venjant-nos en excés quan algú ens perjudica.

Mentrestant, som bones persones.....ens falta ser cristians.

Bona setmana a tots!

Montse

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Informe missa 6 octubre de 2012


Amics,

comunitat plena de vida! N'hem de donar gràcies a Déu. Dissabte passat, primer dia del CIM. També han començat aquests dies els grups de Confirmació i les activitats dels Universitaris Loiola. Capella pleníssima de gent. Sort en tenim de la nova porta que permet que els qui arriben amb el temps més just vagin col·locant cadires al fons de la sala i part del passadís.

Aquí va l'informe:

PREVERES: Jaume Flaquer, Llorenç Puig i Francesc Padrosa.
LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.»
La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Lluís Busto, Júlia Diaz, Eulàlia Serra i Albert Mitjans ( guitarres), Victor Jordà ( bateria), Roser Peiró ( veus) i una servidora als cants.
HOMILIA: Seguim amb el fil conductor que proposa el grup de litúrgia per tot aquest temps litúrgic. Un gran interrogant negre, enganxat a la paret, ens recorda que, cada setmana, els evangelis ens plantegen una pregunta davant de la que Jesús ens deixa descol·locats, perquè la seva resposta no està en el mateix pla que podríem esperar des de la nostra petitesa i els nostres esquemes mentals i les nostres posibilitats. La pregunta d'avui la fan els fariseus: el marit es pot divorciar de la seva dona?


Manos unidasJesús apunta aquí a un ideal: la donació entre l'home i la dona està cridada a ser absoluta: absoluta en el què (donació de cos i d'esperit) i en el quan (donació per sempre). Per tant es tracta de donació total.Igual que en el seguiment de Jesús, se'ns demana lliurament absolut, també en la relació matrimonial es demana entrega total. Per això, el matrimoni és un sagrament! Perquè és una expressió humana de la relació de Déu amb l'home.

Segurament nosaltres direm: això és impossible o utòpic. Doncs sí. Però és que hem de posar aquest evangeli al costat de tots aquells textos de Jesús que senyalen l'utòpic, l'ideal:
-qui vulgui venir amb mi, ha de negar-se a ell mateix.
-jove ric: ven tot el que tens, dóna-ho als pobres i segueix-me
-para l'altra galta als enemics.
-si l'ull et fa pecar talla-te'l.
El nostre problema amb el text d'avui és que l'hem interpretat jurídicament i literalment, i en canvi no hem interpretat literalment el donar-ho tot als pobres. Però en la intenció de Jesús i en el seu gènere literari és el mateix: quan es tracta d'estimar, dóna-ho tot: dóna-ho tot als pobres, i dóna't totalment a la teva parella.

Per això igual que som comprensius (a vegades massa) amb els que no ho donen (o donem) tot als pobres o amb els que no paren l'altra galta, o no estimen els enemics, també ho hem de ser amb aquells que fracassen en la seva relació de parella. I al contrari: hauríem de ser exigents amb el compromís envers els pobres en la mateixa mesura que ho som en el compromís de parella.

L'argumentació de Jesús es basa en el mite del Gènesi. L'home i la dona són en un principi una sola carn. Déu extreu la dona de l'home, estableix la dualitat i els crida a retornar a la unió originària. Aquest mite està en la mateixa línia d'aquell de Plató en el Convit quan intenta explicar l'amor com la recerca de la parella amb la que un estava unit.

En fi, el nostre amor per Déu té molt també de desig de tornar allà d'on vam sortir. De Déu venim i a Déu tornem.

Bona setmana a tots!

Montse