diumenge, 26 de febrer de 2012

Informe 1r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, inici de la Quaresma. En començar l'Eucaristia, es va llegir una monició que servia per presentar el nou fil conductor de tot aquest temps i el símbol que ens acompanya. Aquesta és la monició:


"Avui, aquesta comunitat aplegada al voltant de la taula, inicia un itinerari. La Quaresma esdevé, per a tots nosaltres, l’inici d’un camí  que cerca trobar Jesús. Per això, el lema que ens acompanyarà al llarg de tot aquest temps és la frase que apareix a l’evangeli del darrer diumenge de Quaresma: “Voldríem veure Jesús”.
Avui fem les primeres passes a través dels camins i les rutes que apareixen reflectides en aquest mapa: el desert, el temple, la nit….i sempre carregats amb una motxilla- com la que tenim aquí davant- sovint massa plena de coses que ens resulten inútils i que ens desorienten en el nostre caminar.
Avui, a l’evangeli, caminarem pel desert, signe d’austeritat. Comencem, doncs, a buidar allò que ens sobra. En la mesura que el pes de la càrrega que portem s’alleugeregi, anirem trobant les respostes necessàries per encertar el camí que ens porti fins a la trobada amb Jesús mateix.

Des d’aquest esperit, doncs, escoltem avui, la carta que ens adreça el Jesús Renau a tota la comunitat del Casal Loiola per tal de preparar-nos per a aquest viatge. Que pugui ser una inspiració per a tots en el nostre camí quaresmal:

CARTA A LA COMUNITAT DEL CASAL LOIOLA: Enguany la quaresma ens agafa a molts ficats de ple en una societat en crisi. Viure avui per a molta gent és ja una quaresma força sacrificada, i si volem fer-nos solidaris els uns dels altres, a tots se’ns demana donació i profunditat..La Quaresma 2012 ha de tenir present tres dimensions: la societat en crisi, la repercussió que això està tenint a les nostres vides i la presència de l’Esperit de Jesús que ens senyala nous camins. DEIXEM, DONCS, VELLS COSTUMS. COMENCEM UNA NOVA VIDA, GUIATS PER JESÚS.Deixar uns hàbits i costums que no ens porten enlloc. Obrir espai interior per tal de que la novetat entri en el nostre cor. Jesús, totalment entregat, mort i ressuscitat , vivint ara entre nosaltres  ens guia, ens mou, ens inspira i se’ns comunica..Pregarem  i lluitarem doncs, per abandonar l’egoisme centrat en el jo, la desinformació que dóna l’espatlla a la realitat,les angoixes trencadores, les pors amagades i les falses imatges de Déu. Pregarem i lluitarem per que entrin en nosaltres noves realitats, com: importància dels altres, do de coneixement, augment de la confiança, operativitat de la nostra fe, millor descoberta de l’Amor de Déu...  Jesús a la Creu és la millor cruïlla d’infinites trobades que porten a una nova manera de viure. Com a pelegrins sortim  vers un cim lluminós, una societat que volem canviar segons el projecte del Regne de Déu. Portem una motxilla que haurem d’anar buidant de trastos inútils, rocs que corresponen al passat que estem cridats a superar. Més buits, més lliures, més àgils i solidaris, anirem omplint el nostre esperit amb amor, alegria, comunicació, opció pels que pateixen, una nova manera d’escoltar-nos els uns als altres i la joia de la Pasqua.
Jesús Renau

PREVERE: Jaume Flaquer
MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Laura León ( violí), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra  als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)
Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.»
Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)
Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

HOMILIA: En aquest temps de Quaresma, iniciem un viatge. Un camí que tenim davant en el què el missatge central esdevé la capacitat de treure'ns de sobre tot allò que no ens deixa avançar. Certament, amb el nostre interior passa el mateix que li passa al nostre cos quan es va fent gran. A mesura que passen els anys ens anem tornant més encarcarats, més incapaços de moure'ns amb la facilitat i l'agilitat que teníem uns anys enrere. També el pas del temps deixa encarcarat el nostre interior. Anem omplint la nostra motxilla de la vida amb tantes coses que ens paralitzen, amb tantes manies, amb tantes necessitats innecessàries que, en començar la Quaresma ens trobem un Jesús que ens allarga la mà per convidar-nos a caminar amb Ell i no podem ni tan sols donar-li de tantes motxilles i bosses i paquets que ens adonem que portem a sobre. I no deixa de ser trist prendre consciència que el Crist no ens troba preparats per allargar-li la mà. Ni ens troba en forma per caminar en la seva direcció. I segurament, aquest és el tema més important: la direccionalitat del seu camí. El nostre desig és acompanyar-lo, seguir-lo en aquesta pujada cap a la Jerusalem que el rebrà amb branques d'olivera i que serà testimoni de la seva mort en Creu. Nosaltres volem pujar amb Ell!! Però, curiosament, no ens serà possible si no ens adonem que el camí de Jesús és, en realitat, un descens...camina i avança...i ho va perdent tot fins que perdrà la pròpia vida. Com podem, doncs, caminar nosaltres amb Ell si no anem provocant un descens i un buidatge d'aquesta motxilla que ens encarcara? Ens tempta tant el benestar, la por, la seguretat....igual que a Jesús! El  Jaume ens fa adonar que a l'evangeli de Marc no apareixen concretades les temptacions. La temptació apareix en el capítol 8 quan Pere el renya per haver anunciat la seva mort en Creu i Jesús reacciona dient "Ves-te'n d'aquí, Satanàs!". La temptació és per a Jesús el desig d'evitar la mort en Creu...i la nostra segurament és deixar a terra totes les motxilles que portem a sobre i agafar la mateixa Creu de Jesús per pujar a la ciutat que és, inevitablement, un camí de descens.

Bona setmana a tots! 

Montse



  

dimarts, 21 de febrer de 2012

Informe missa 18 de febrer de 2012

Estimats!

Aquest dissabte passat vam acabar el temps ordinari en el què hem estat re-escrivint el nostre propi evangeli. Un temps en el que la comunitat reunida al voltant de la taula ha deixat que la paraula de l'Evangeli ressonés en cadascú de nosaltres. Aquest dimecres comença el temps de Quaresma. Que també al llarg d'aquest temps sapiguem acompanyar Jesús en aquest camí que el portarà fins a la Creu.

PREVERE: Jóse Montobbio
MÚSICS: Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Victor Jordà ( caixa) i una servidora als cants.
LECTURES:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,18-19.21-22.24b-25)
Això diu el Senyor: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud. Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança.
»No és que tu, Jacob, m’hagis invocat; no és que tu, Israel, t’hagis molestat per servir-me. El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes. Però jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats.»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 1,18-22)
Germans, Déu sap que no menteixo; la nostra paraula quan ens adrecem a vosaltres no és ara sí ara no, perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri
—meu, de Silvà i de Timoteu—, no ha estat mai ara sí, ara no. En ell hem sentit un sí ben clar, perquè totes les promeses de Déu en ell s’han convertit en un sí. Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist. I el qui referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 2,1-12)
Al cap d’uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí dir que era a casa, i n’hi anaren tants que no cabien ni davant l’entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l’indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: «Fill, els teus pecats et queden perdonats.» Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu: «Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?» A l’instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: «Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s’aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.» I tot seguit diu al paralític: «Aixeca’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.» Ell s’aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n’anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se’n sabien avenir. Deien: «No havíem vist mai res semblant.»

HOMILIA: Impressionants les lectures d'aquest dissabte. El profeta Isaïes ja ens anuncia una notícia ben esperançadora per a tots nosaltres:"jo sóc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats." El Crist que se'ns anuncia expressa una fidelitat i un amor sense límits, que va molt més enllà de l'amor i la fidelitat del seu poble, tan limitat i tan donat a caure en els seus errors i les seves faltes una vegada i una altra. L'anunci d'Isaïes parla d'esperança, parla d'un Déu que fa possible el què ens sembla impossible: perdonar tots els nostres pecats,oblidar-los totalment; fer realitat una dimensió del perdó i de l'amor que s'escapa al nostre enteniment: "Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud". Qui de nosaltres, davant d'una fidelitat i d'una aliança tan gran no s'afanya a pensar: I jo com puc respondre? I jo què puc donar ara? Com estar a l'alçada de tanta fidelitat i generositat? I segurament, ens toca fer l'exercici de contemplar les nostres paràlisis, de reconèixer tot allò que no ens deixa caminar al costat d'aquest Jesús. No som, potser, com el paralític de l'evangeli que no pot ni sospitar que algun dia tornarà a posar els peus a terra? Potser aquests dies, i segurament demà, dimecres de cendra, poden ser un bon moment per renovar en nosaltres el que diu Sant Pau:"Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal" i anar molt al fons dels nostres cors per descobrir amb què ens hem anat empobrint, què és el que ens pesa tant que no ens permet aixecar-nos de la llitera. Tanmateix, el paralític cerca Jesús, desitja la seva proximitat, necessita ser salvat..la seva fe el salva. Quin desig de Déu tenim nosaltres? Reconeguem les nostres paràlisis; oferim els nostres pecats a Jesús mateix i deixem que la fe en Ell sigui tan fonda que el senyal amb què hem estat marcats ens sigui aliment i força per aixecar-nos i caminar. La misericòrdia de Jesús és tan immensa! Ell ja sap quins són els nostres límits.I sap que tornarem a caure!! Però que no ens falti mai la humilitat d'apropar-nos a Ell i suplicar-li el seu perdó; que no perdem mai el desig de saber-nos estimats profundament per Aquell que donarà la vida per nosaltres.

POSTMISSA: I els més joves van seguir la celebració amb un vespre de Carnestoltes. Ambient ben animat!

Bona setmana!

Montse



divendres, 17 de febrer de 2012

Informe missa 11 de febrer de 2012

Estimats!

Aquesta setmana hem seguit amb el nostre fil conductor, aquesta evangeli en blanc que anem escrivint tots plegats deixant ressonar allò que el Crist ens diu en la seva Paraula, en la seva Bona Nova. I també encomanem l'equip de monitors de Joves Loiola ( ESO, Confirmació i postmissa) que marxen de recés fins diumenge. Aquest dissabte tornàvem a tenir la capella ben plena entre el CIM i els joves de l'ESO que havien estat de voluntariat tota la tarda.

PREVERES:Alexis Bueno, Jaume Flaquer, Joaqui Salord i Xavier Melloni

MÚSICS: Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Arnau Miàs, Albert Mitjans, Manel Bernadó ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà (caixa) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Salm responsorial [31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)]
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany.

R. En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.

M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)
Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.



HOMILIA: El títol que podem posar a aquesta setmana és ATREVIR-SE A TOCAR I DEIXAR SER TOCAT. A la primera lectura : Quan d’implacable era la Llei dels Jueus amb els malats de lepra (paral·lelisme amb els exclosos socials). A la segona lectura : Fer tot el que fem A MAJOR GLÒRIA DE DÉU. I a l'Evangeli : Voluntat de purificació d’un malalt/exclòs social per Jesús , expectació i seguiment que generen les seves accions. L’Alexis ha començat l’homilia adreçant-se directament als Joves del Voluntariat : Qui creieu vosaltres que són els “leprosos” d’avui en dia? La resposta ha estat “els Pobres”. El paral·lelisme que cal fer és amb el contagi d’una malaltia com a lepra, per tant estigmatitzem la gent perquè si t’hi apropes pots acabar com ells: els malalts del Sida, als drogoaddictes, els immigrants,... aquells col·lectius amb els quals tractar-hi té el “perill” d’identificació, que la resta de gent t’inclogui en ell...

Fer voluntariat també té un altre perill, i aquest sense cometes, que és que t’acabis considerant superior a aquells amb els que tractes. Cal demanar amb sinceritat i humilitat de cor a Déu que poguem apropar-nos a la gent per tal que se'ns contagiï allò que tenen de valuós als ulls de Déu i del Regne.

En aquest mateix sentit comenta l'accepció que té combregar com a donació de Jesús per a transmetre’ns la força de convertir-nos com Ell, a que la resta de la gent ens identifiqui a ell. No oblidem en cap moment que Jesús mateix va acabar sent mal vist per la gent de la seva època (i encara molts dels nostres contemporanis ho fan) i combregar és arriscar-se a ser mal vist com ho era i ho és ell.

També cal pensar que “tocar” és un verb, una acció que implica proximitat, en l’atreviment de l’acció de tocar. Aquest és un aspecte a tenir en compte si volem construir el Regne aquí i ara : Anar amb aquells que ningú vol “tocar”, acompanyar a aquells amb els qui ningú va o vol anar. Per tant ens cal pregar ser valents per superar les pors i acompanyar a aquells que la societat margina.

Repte en la comunió :  “Que vingui a combregar aquell/a que s’atreveixi a ser tocat per Jesús”.

Que aquesta setmana li demanem a Jesús que ens faci una mica més com Ell.

Xavi Obiols

divendres, 10 de febrer de 2012

Informe missa dia 4 de febrer de 2012

Amics,

Aquest dissabte hem seguit amb el nostre fil conductor. Una setmana més, intentem entre tots tornar a escriure l’Evangeli. I és que en definitiva, aquesta és la veritable riquesa. ¿No sentiu que és un veritable regal poder fer entre tots que l’Evangeli sigui quelcom viu, quelcom que ens interpel.la de veritat i té molt a dir-nos? I també aquest dissabte ha estat ben especial perquè li hem dit un " a reveure" al Siscu Estébanez que inicia una nova etapa laboral. Li desitgem, des d'aquí, molta sort i li agraïm la seva presència durant tants anys. Gràcies, Siscu!

PREVERES: Alexis Bueno, Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Xavier Rodriguez
MÚSICS: Xavi Matabosch, Júlia Diaz, Laura León, Victor Ribas, Luis Jordà, Xavi Casanovas i Eulàlia Serra.
LECTURES:

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
 
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

HOMILIA: Llegint l’Evangeli de Dissabte, ens adonem que Jesús no para de fer coses.. verbs i més verbs… acció rera acció….quina hiperactivitat! Per mi l’acció més preciosa és "s’acostà i agafà per la mà". M’imagino en aquest moment tota la tendresa i l’amor de Jesús. I em pregunto ¿com m’acosto jo als altres? I és que la manera d’acostar-nos als altres diu moltíssim, encara que no en siguem conscients… ¿Els agafo de la mà? ¿Quan?. Malgrat a cops ens costi tant! Únicament podem sanar a l’altre apropant-nos, escoltant, agafant de la mà... Un simple contacte fisic amb les mans pot arribar a dir tantes coses….També és preciés veure com, entre tanta activitat, Jesús es lleva i surt a pregar. Ell devia necessitar molta pregària. I nosaltres ? Ens alimentem prou de la pregària enmig de la nostra atrafegada agenda?Hi reservem un espai? Que difícil és acollir bé l'altre sense aquesta pregària que sovint queda oblidada. Ara bé, després de la pregària.. Jesús els diu ben clar: Anem !!. Cal anar cap el món que ens necessita! No ens podem quedar mirant-nos constantment el melic. Curar, treure dimonis… però, sobretot, predicar. Potser és hora d’anar a anunciar amb veu ben alta i sense vergonya la bona notícia. Tant de bo no ens cansem de dir i predicar amb els nostres fets que un altre món és possible, que tot és possible i tot està per fer, que el Regne de Dèu ja és aquí. Si arriba aquest moment, haurem aconseguit fer viu l'Evangeli. ENDAVANT !!! AJUDEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES A AVANÇAR PER AQUEST CAMÍ!!!

Saida Francia