dijous, 29 de desembre del 2011

Missa del Gall al Casal Loiola

Estimats amics de la comunitat del Casal ( i M.Àngels i LLorenç que ara sou una mica més lluny!)

Unes santes festes de Nadal a tothom!! La crònica d'avui intenta ser un repàs cronològic de tot el que va ser la Missa del Gall al Casal, de tal manera que aquells qui no vau poder ser-hi us sentiu com si hi haguéssiu estat; i els que hi vam ser, que serveixi per fer-ne memòria de nou! 

10:30h. L'equip de litúrgia inicia els preparatius de la sala amb la mirada posada en el fil conductor de l'Advent; Jesús neix per a ser llum per als més pobres, per cercar-los a ells i per restar amb ells tota la seva vida, fins a la seva mort. Es prepara l'altar, el pessebre, les imatges de l'Advent al voltant i es deixa, a cada cadira, una branca de llorer o d'olivera o un clavell i el recordatori del Casal.
11h L'equip de persones que organitzaven el piscolabis arriben al Casal per fer tot el muntatge i per ajudar a la col·locació de les cadires per tots aquells que van seguir la missa a través d'un canal de vídeo.

11:30h Arriben els músics i comença l'assaig dels cants i la preparació musical d'acord amb l'equip de litúrgia. Equip de músics excel·lent, impressionant: Xavi Casanovas a la trompeta i liderant la coordinació de tot l'equip, Luis Jordà al saxo donant tota la seva energia, Victor Jordà a la bateria, Cris Isern al violí preparant-se per fer uns quants "solos", Júlia Diaz, Carles Mitjans i Albert Mitjans a les guitarres, sense descansar amb els puntejats de la Júlia i marcant un bon ritme; la Roser Peyró reforçant la veu. El Victor Ribas vetllant pel nivell del so a cada moment..i jo mateixa, fent de directora de cants i ben impressionada pel nivell dels instrumentistes.
14h. Tot a punt.
22:15h El tècnic d'imatge i so del col·legi Jesuïtes Sarrià arriba per fer totes les proves necessàries per poder retransmetre la missa a l'altell.
22:30h comença a arribar gent..i gent..i gent..,gairebé 300 persones a la capella i una quarentena més a l'altell.

23:30h S'apaguen els llums de la capella. Es fa el silenci. Sona la melodia de l'Adeste Fideles i entren en processó el Marc Mitjans, portant una espelma; la Mireia Gomà portant el pregó i els preveres Francesc Padrosa i Alexis Bueno. El Marc i la Mireia s'apropen al faristol de cants i només amb la llum tènue de l'espelma, es proclama el pregó:
“Fa una nit tranquil·la i estrellada. Un estel ens ha estat anunciant des de fa temps l'arribada d'una nova llum. Els àngels avui proclamen que ja és aquí. Estarem preparats? Tant aviat? Sabíem que aquest dia arribaria però les nostres preocupacions, els nostres egoismes, les nostres petites misèries i desencerts ens han ofuscat de nou. No hem estat capaços de gaire, el món segueix sent desigual i injust.  És aquest el millor món per a una nova vida? És aquest el millor món per un infant?

Sí, ja és aquí. Ha nascut Jesús de Natzaret, el Messies, el Salvador, paraules massa grans per a una realitat tan petita i fràgil.  Disposem-nos a rebre aquest infant, que ha escollit néixer pobre entre els pobres i per als pobres, amb senzillesa i humiliat.

Ens caldrà posar la mirada en el desert: en aquells homes i dones afeixugats, amb set d'un Déu veritable, sense tenir un bri d’esperança. Déu és qui allibera els cors dels qui pateixen, qui consola l'afligit,  qui té cura de les seves criatures i ens crida a nosaltres a fer el mateix. Serem dignes d'aquesta tasca? 

Avui som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres”.

I en aquest moment, tot il·luminant-se de nou la capella, la música guanya intensitat i ritme i cantem junts l'Adeste Fideles. Anem entrant en una celebració contemplativa, íntima, de molt ambient de pregària al bon Jesús que ens ve a visitar de nou.

Procedim a la litúrgia de la Paraula amb aquestes lectures:

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 9,1-6)
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà. Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers.
Salm responsorial [95,1-2a.2b-3.11-12 (R. Lc 2,11)]
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc. R.

Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat. R.
 Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14)
Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 2,1-14)
Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.»
I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

Seguim la celebració i l'Alexis ens ajuda a la reflexió i la pregària amb la seva homilia que portaria com a títol: si no neix en el teu cor...

La història de la ciutat sense Rei
Aquesta és la història que hem anat seguint durant l’Advent: El Rei va marxar de la ciutat... havia deixat unes lleis per viure en pau, units, en harmonia. Trigava a tornar, i vàrem oblidar...De sobte, alguns diuen, està tornant i alguns es posen a preparar-se, i miren la ciutat... i fa vergonya... el que veuen: els 4 quadres de l'Advent.

L’arribada del Rei
Què celebrem avui? Que el Rei ha entrat a la ciutat... i que ho ha fet silenciosament, enmig de la nit... I que ens deixa a tots ben sorpresos...Nosaltres volíem preparar la vinguda per la Diagonal, i rebre’l en el Palau de Congressos, després al Palau de la Generalitat.... amagar-li les nostres vergonyes... I ha trencat amb el protocol...Resulta que se n'ha anat directe cap als que volíem amagar. De fet, ha nascut com un d’ells: I és una Bona Notícia per a ells!De fet vol ser Bona Notícia per a tots... però s’anuncia des d’ells...No està lluny: és entre ells. Tampoc no és complicat: és difícil perquè ens canvia la vida. Aquests són els pastors: per a ells la Bona Nova: els qui no poden complir la Llei religiosa!: llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós” (Isaïes). I aquest el senyal: el qui ha nascut és un d’ells... un nen que neix al carrer, uns desnonats, uns okupes, uns sense papers, uns “perro-flautes”, uns gitanos romanesos, uns de Badia del Vallès, sense electricitat, sense aigua al pis, que dormen en un cotxe.. "i a la terra pau als homes que estima el Senyo": pau a tots, perquè els estima a tots.. però Pau que arribarà a tots quan els últims respirin i riguin!
Si no neix en el teu cor (Silesius)
El Llorenç Puig envia aquesta frase d'Angelus Silesius des de Mèxic:
Encara que el Crist nasqués 1000 vegades a Betlem, si no neix en tu,
Ell naixeria inútilment, i tu seguiries perdut
 Neix en la fe, no només en la tendresa i l’esperit familiar. La fe és la manera de néixer Déu en nosaltres: la fe que ens diu sí a Déu, a aquest Déu, a la seva bogeria, a la seva proximitat... tan escandalosa!!!! Déu fet home, Déu fet pobre, i ens crida, i ens necessita! El seu dolor, la seva tristesa, la seva soledat... ens diu alguna cosa? Ens fa alguna cosa? Obrim doncs el nostre cor, les nostres mans... demanem el do d’una fe renovada... viva, que ens apropa als preferits de Déu, als que viuen en la foscor... per a ells la Llum.
Que aquests siguin dies de silenci i adoració... per entrar en la lògica boja de Déu, en el seu amor tan inaudit, tan diferent, tan estrany!

I arribem al moment de les pregàries que es converteixen en un preciós moment d'adoració de l'Infant. Cadascú de nosaltres va agafar la seva branca o flor que havia trobat a la cadira i, fent una processó, la deixaven davant del pessebre. I tot això mentre escoltàvem la Maria Coll que ens anava llegint. molt pausadament i amb la tonada del "Noi de la Mare" de
fons una mena de radiografia de l'any..del món que l'Infant troba. Moment de màxima contemplació o adoració. 

 La banya d’Àfrica commou el món: la fam és extrema.
La crisi econòmica deixa milers d’aturats i col·loca moltes persones al llindar de la pobresa.
  ETA anuncia la fi de  la violència
Càritas ha atès 55.500 persones durant aquest any, un 5% més que el 2010
 La societat es mobilitza a través del moviment del 15M
30.000 persones van perdre la vida al terratrèmol del Japó del passat gener
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum
 Les JMJ apleguen més d’un milió de peregrins a Madrid.
Protestes al  Iemen, un dels països més pobres del món àrab
El Nobel de la Pau de 2011 premia la lluita de la dones a l’Àfrica
Moren milers de manifestants a Síria com a conseqüència de les revoltes populars.
una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós
Magis aplega al voltant de 3000 joves a Loiola: joves reunits i units a través de l’espiritualitat ignasiana.
106 periodistes moren mentre cobrien la informació a llocs com Mèxic, Pakistan, Afganistan, Rússia, Irak i Líbia.
Es recullen 1095 tones d’aliments a la Campanya del Gran Recapte.
Heu trossejat la barra que duia a l’espatlla
Almenys 30 morts i 55 ferits en explosions suïcides a Damasc
Es crea una vacuna contra la malària. Els investigadors confien que pugui ser una realitat l’any 2015.
Descobertes noves dades sobre l’Alzheimer que faran possible millores terapèutiques.
Tres cooperants segueixen segrestats quan col·laboraven en un camp de refugiats a Argèlia.
Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells revolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà
57 dones víctimes de la violència domèstica a Espanya durant l’any 2011
Més de 100 segrestats a Colòmbia per les FARC
120 morts al terratrèmol de Birmània el passat mes de març.
        Amnistia a Cuba:Les autoritats cubanes han alliberat 52 presos que estaven empresonats des de l’any 2003
44 morts i 166 ferits a dues explosions a Damasc.

I d'aquí al moment de postcomunió en el que es va llegir un poema de Jacint Verdaguer; també instant de silenci intens i de meditació:

L'AMORÓS INFANT
  
Ella està besant
l'amorós Infant;
i ses galtes mira
que els llavis de Judes
també besaran,
i plora i sospira.

Les flors que somriuen,
una a l'altra diuen:
per què plora tant?

Ella està bressant
l'amorós Infant:
tot bressant-lo mira
aquells peus i braços
que en creu clavaran,
i plora i sospira.

L’aucellet que canta,
oint sa complanta
respon gemegant.
Ella va alletant
l'amorós Infant;
alletant-lo mira
aquells dolços llavis
que amb fel rosaran,
i plora i sospira.

L'ànima que l'ama:
Pobra Verge!, exclama,
quin dolor tan gran!

Se va endormiscant
l'amorós Infant;
difunt ella mira
lo Fill que cadàver
sos braços rebran,
i plora i sospira.

Un àngel venia
per dar-li alegria;
se'n torna plorant.


Bona entrada d'any a tots! I recordeu que la primera missa del 2012 serà el dissabte dia 7 de gener de 2012.

Una abraçada!


Montse

dilluns, 19 de desembre del 2011

Informe quarta setmana d'Advent

Estimats!

Quarta setmana d'Advent. I quin goig feia la nostra capella tan plena de tantíssima gent reunida en comunitat al voltant de l'altar! Dissabte teníem els nens del CIM, uns 70 joves de 3r i 4t ESO que havien estat al voluntariat, un grup de joves de Confimació que havien acabat un recés, la campanya de recollida d'aliments i joguines que ha estat tot un èxit ( 850 quilos d'aliments i 100 joguines). Gràcies a tots!!!

Aquí va l'informe:

MONICIÓ D'ENTRADA:
Quarta setmana d’Advent. Avui som testimonis del SÍ incondiconal de Maria de Natzaret. Una noia senzilla, normal, com tantes d’altres. En el seu sí hi ha posada una confiança total en Déu. És un sí a una Bona Nova però, alhora, un SÍ que sap que inclou el dolor, el patiment, la pèrdua del fill que li ha estat donat. Al costat de Maria de Natzaret, pensem avui en totes les dones del món que viuen immerses en el patiment, en el dolor; aquelles dones – com la que veiem a la imatge d’avui, que són víctimes de la violència i l’agressivitat, pensem en totes aquelles dones que suporten el seu dolor calladament. Que Maria sigui llum i testimoni per a totes elles. Que l’arribada imminent de Jesús pacifiqui els seus cors.

PREVERES: Jaume Flaquer ( presidint) i Joaqui Salord ( concelebrant).
MÚSICS: Xavi Casanovas, Jose Paz, Júlia Diaz, Albert Mitjans ( guitarres) i Victor Jordà ( caixa) i Roser Peyró als cants.
LECTURES:
Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.»
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
»He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)
Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

HOMILIA ( transcric literalment el que el Jaume Flaquer ens envia per aquest blog):El text de l’Evangeli del diumenge era el de l’anunciació. L’homilia feia notar que l’Anunciació, el Nadal i l’Epifania eren com un tríptic d’un mateix misteri: el de Déu que ve a habitar entre nosaltres. En cada escena d’aquest tríptic, Déu es revela d’una manera particular, manifesta un tipus de presència, i convida a una transformació i santificació determinada. A l’Anunciació, Déu revela que Jesús serà Salvador i Fill de l’Altíssim, es fa present en Maria i opera en ella una transformació que la fa ser pura transparència al Crist que porta a les seves entranyes (=Cristòfora). En l’Anunciació cadascú de nosaltres som cridats a portar el Crist dins nostre de manera que quan ens vegin, vegin més el Crist que a nosaltres. En la segona escena del Tríptic, aquell anunciat com a Salvador i com a Gran, se’ns revela petit i marginat. Els pastors que aniran a veure’l, marginats per no poder complir la llei del dissabte, sentiran a Jesús com “algú d’ells” perquè neix marginat com ells i entre animals com ells. Pel naixement Jesús ja no és un Déu-amb-mi, sinó un Emmanuel, un Déu-amb-nosaltres. Jesús neix en el si d’una família i en el si d’un poble. En aquesta segona escena del tríptic el Poble d’Israel, i ara l’Església està cridada a ser testimoni de Jesús en el món. Finalment, en la tercera imatge del tríptic, en l’epifania (epi-fanum), Déu és revela com un Déu-amb-nosaltres on el nosaltres no som solament els de la meva comunitat o els del meu grup, o els de la meva Església. Es un Déu de tots, simbolitzat en els tres reis. Si Déu estè en tot, estem cridats a veure Déu en totes les coses. Docs bé, ara que Jesús ve, ve a cadascú de nosaltres, ve a habitar enmig de l’Església i ve al nostre món, que preparem el nostre cor, la nostra Església i el nostre món, per acollir-lo.

POSTMISSA: tot un èxit!!! Fi de trimestre amb un sopar i una festa impressionants. Enhorabona!

I, abans de desitjar bona setmana, dos recordatoris!

- DIA 24 A LES 23:30h: MISSA DEL GALL ( s'habilitarà la zona de l'altell per poder acollir tothom instal·lant un sistema de vídeo i de so)
- DIA 7 DE GENER DE 2012: PRIMERA MISSA DE L'ANY 2012 a les 19:30h.

Us esperem!

Bona setmana!

Montse

dimarts, 13 de desembre del 2011

Informe tercera setmana d'Advent

Estimats!

Tercer diumenge d'Advent. Enmig d'una setmana de pont que no va deixar pas buida la nostra capella! I ben animats a col·laborar en la campanya de recollida d'aliments per Bellvitge que acabarà el proper dissabte.
Seguim amb el nostre fil conductor: El Crist de la capella queda tapat per alguna imatge de pobresa, de patiment, de dolor. I la monició d'entrada ens ajudava a situar el sentit d'aquest símbol.

MONICIÓ D'ENTRADA:Tercer Diumenge d’Advent. L’anunci de l’arribada de Déu a la terra és ja imminent. Avui el profeta Isaïes ens diu: “m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum”. Posem avui la mirada en aquestes mans que supliquen esperança, en tantes vides que clamen consol; en tants cors que viuen empresonats en la misèria i en la foscor. Déu arriba per agafar amorosament aquestes mans, per aliberar els cors dels qui pateixen. Aquesta imatge que veiem tapa el Crist de la nostra capella del Casal però no pas per amagar-lo sinó per descobrir-lo en tots aquells que ploren i que supliquen la salvació. Aquestes mans són les mans del mateix Jesús. Contemplar-les vol dir mirar Déu cara  a cara i descobrir que és aquí on ens crida i on desitja trobar-nos. Col·loqueu-nos, Senyor, als peus dels més pobres. Segurament és l’únic camí per aprendre a posar-nos als vostres peus.

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Laura León ( violí), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Júlia Diaz, Jóse Paz i Carme Grimalt ( guitarres), Marta Molins ( veus) i una servidora als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)
Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

HOMILIA:  l'Alexis ens convidava a centrar-nos en la pregunta que li fan a Joan: qui ets tu? Una pregunta que més endavant li faran al mateix Jesús. I perquè no dir, també, que aquesta podria ser una pregunta a fer-nos els cristians? Qui som nosaltres? Joan Baptista sap molt bé el que no és: no sóc el Messies, no sóc el Profeta, no sóc la Llum.Però sí sóc una veu que crida en el desert: Aplaneu la ruta al Senyor!! Probablement devien ressonar fort en el seu cor les paraules d’Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha unigit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”.

I si ara retornem a la pregunta vers nosaltres mateixos; si algú, pel carrer, just a la porta del Casal Loiola, ens preguntés "Qui ets tu?"...quina seria la nostra resposta? No hauríem de poder dir, ben fort i clar, clamant com el Baptista en el desert de la nostra ciutat: Som també testimonis del Crist! Som aquí, en aquesta casa i en aquesta ciutat per portar la Bona Nova als pobres!! Proclamem l'any de gràcia del Senyor!!! Quin clam hi ha a les nostres vides? Què anuncien les nostres paraules i els nostres gestos i els nostres pensaments? L'Alexis ens formulava un somni: que poséssim un rètol ben gran a la porta del Casal Loiola que digués: 

CASA DELS POBRES

- Per als qui tenen fred
- Per als qui necessiten un cafè calent i conversa.
- Per als qui estan sols
- Per als tristos
- Per a qui necessita una estona de silenci i de pregària
- Per al qui necessita consell, i orientació en temes de lleis
- Per al qui busca amics…

Ens imaginem que el Casal Loiola fos com una Bona Notícia per als pobres? Que els ancians que viuen sols al barri sentissin: que bé que hi hagi això del Casal Loiola.Ens imaginem que al Casal hi hagués un equip de gent d’acollida: que acollís a tothom amb un somriure. Que sempre hi hagués una tassa de te preparada i tothom tingués ganes de quedar-s’hi?

Potser sí que, aleshores, alguns ens preguntarien: qui sou vosaltres? Per què feu el que feu? I potser la resposta seria, senzillament dir: Perquè en tots aquests desvalguts hi ha el Déu que estimem i adorem. Només volem ser i viure al seu costat per deixar-nos fer, per aprendre, per escoltar-lo, contemplar-lo i reverenciar-lo.

Potser dissabte vinent, quan entrem al Casal, podem cercar el germà que necessita ser escoltat, acaronat, atès. En Ell el mateix Jesús se'ns està anunciant cada dia. 

Potser aquesta setmana podem tenir especialment presents aquells germans de la nostra comunitat que estan en diàspora: la Malgo que segur que, des de París, ens té ben presents i el Llorenç Puig que segueix la seva Tercera Prova a Mèxic.  Preguem per ells!!!! Us tenim ben presents! Aquí transcrivim algun fragment del blog del Llorenç:

"L'altra cosa que m'està agradant veure és... la immensa fe d'aquest poble, d'aquestes persones. És impressionant el que es veu i el que vas veient en les converses més personals amb uns i altres. Realment Déu està ben present arreu en el visible, i especialment en aquesta època, on la Lupita (les imatges de la Virgen de Guadalupe) estan per tot arreu, i en totes les cases i espais diversos, com els mateixos autobusos, hi ha petits altarets preciosos i ben guarnits. I, com deia, en les converses més personals amb la gent, m'agrada i em fa tremolar el veure alhora tres coses: la bondat fonda que hi ha en aquestes persones; el patiment que tenen en tants nivells, la tristor de fons que es percep; i la fe 'de cavall' que tenen, una fe que ens dóna mil voltes, franca, oberta, senzilla però profundíssima... És un gran regal el ser testimoni indigne de tot això. Una gran lliçó."

I, per començar, un gest que pot ajudar: oferir cotxes el dissabte vinent per portar els aliments recollits cap a Bellvitge en acabar la missa. I també la invitació a participar a la celebració del perdó d'aquest dimecres a les 20:30h.

I per celebrar junt que Déu arriba..la missa del Gall que l'equip de litúrgia ja està preparant: la Nit del dia 24 a les 23:30h.

Bona setmana!!

Montse

divendres, 9 de desembre del 2011

Informe segona setmana d'Advent

Estimats,

Segon diumenge d'Advent. I, aquesta setmana, entre dies laborables i festes, l'informe arriba ben tard. Disculpeu!! La celebració del passat dissabte més aviat semblava que reuniria poques persones, estàvem en un inici de pont per a força gent i, tanmateix, novament capella pleníssima. Una comunitat que és un autèntic regal de Déu. 

PREVERES:  Francesc Padrosa, Jaume Flaquer i Alexis Bueno.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta) Laura León ( violí), Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Albert Mitjans, Jóse Paz ( guitarres), Marta Molins, Eulàlia Serra ( veus) i una servidora als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 40,1-5.9-11)
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.»
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.»
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»
Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)
Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert.
Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat.
Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

MONICIÓ D'ENTRADA: Aquesta és la monició que es va llegir a l'inici de la ceelebració i, al costat, la imatge que ens va acompanyar al llarg de tota la missa.

Segon diumenge d’Advent. Avui el profeta Isaïes ens porta un missatge de Déu: “Consoleu, consoleu el meu poble”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor”. Avui som convidats a posar la mirada en tants deserts que hi ha en el nostre món; en tanta soledat, tant abatiment, tantes dones i homes afeixugats sense poder ni tan sols percebre un mínim bri d’esperança. La imatge que veiem avui projectada és la imatge del desert del nostre món. L’home abatut, l’home sol, l’home pobre. Déu ve a portar-li esperança. I nosaltres ens preparem perquè faci d’aquest món nostre un cel nou i una terra nova. Que els nostres cors i les nostres actituds siguin dignes de la seva mirada. Veniu, Senyor, Jesús!




HOMILIA:L'homilia d'avui, ha estat centrada en una senzilla frase, però  ben important: Déu arriba! Comença l’Evangeli.

Jesús ens anuncia un Evangeli viu, i com a tal... cada dia comença, i recomença. ¿Quina gràcia té sinó? Això és potser una de les coses que ho fa més apassionant. L'Evangeli comença quan sentim, com Joan, que alguna cosa nova i molt important ha de venir. I, aleshores, mentre esperem, ens adonem que el nostre cor està "potes enlaire", la nostra ciutat, l'hem convertit en un desastre...i intentem canviar, estem atents.... és urgent... volem que el que ha de venir ho trobi tot a punt.

L'Evangeli comença quan Francesc Xavier, després de mensyprear  Sant Ignasi, se sent captivat per les seves paraules "de què serveix conquerir el món sencer si perds la teva ànima", i la seva vida fa un tomb radical portant l'Evangeli arreu del món.

L'Alexis, com sempre, ens fa una pregunta que incomoda.... ¿Què passaria si Jesús entrés per aquesta sala, i busqués gent per canviar el món? ¿Seríem capaços de dir, de tot cor, ENDAVANT i començar l'Evangeli? Doncs segurament, no... començarien les excuses... les justificacions... ja m'encantaria però... és que ¿saps què passa?...
No sé vosaltres, però jo ho visualitzo i començo a posar-me nerviosa, però és que seria així, indubtablement. Està clar, sols, incapaços !!!  Menys mal que tenim missatgers de esperança i bona notícia al nostre voltant.  Potser aquesta setmana ens podem preguntar ¿Qui són  per a mi els Joan Baptistes en el meu dia a dia, en el meu voltant? . I a la vegada ¿Jo ho sóc? ¿Per a qui?.. Potser és el moment d'agrair-ho i, a la vegada, ser-ne conscient. Que la nostra vida sigui missatge d’esperança i bona notícia per els altres.
En definitiva, cal sortir als carrers i proclamar ben alt que esperem un cel nou i una terra nova!  Sense vergonya, sense por, ja és hora que ens ho creiem de veritat. I mentrestant, res d'una espera passiva, no val, no serveix...   Manos a la obra: canviem el  nostre cor i portem esperança a aquells que ens envolten, a la nostra ciutat. Potser així farem que l'Evangeli comenci cada dia.

Com a part final de l'homilia, el Francesc Padrosa ens ha emocionat amb les seves paraules. Justament fa un any de la seva lluita entre la vida i la mort. Un any d'una nova vida, per recomençar diàriament l'Evangeli. Deia que el més important, a part dels metges, ha estat el sentir-se acompanyat i estimat per tanta i tanta gent amiga.

MOLTES GRÀCIES, FRANCESC !!!  AGRAÏM PLEGATS AQUEST ANY DE VIDA I PER MOLTS MÉS !!!!

I com a laics que ens sentim ben units a la Companyia de Jesús, des de diferents àmbits i de diferents maneres, preguem especialment aquesta setmana per la Congregació Provincial dels jesuïtes que s'està celebrant a Manresa. Ben segur que l'Esperit Sant els inspirarà.

Bona setmana!

Saida Francia