diumenge, 2 de setembre del 2012

Any 2012: Des de la diàspora 9

Estimats!

Darrera edició des de la diàspora d'aquest estiu 2012. Dissabte vinent ja ens retrobarem de nou al Casal per celebrar junts l'Eucaristia. En tenim moltes ganes!

LECTURES


Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.

COMENTARIAquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi...Aquesta és la mirada de Jesús sobre el poble jueu. Un poble complidor en les seves lleis i les seves tradicions; un poble orgullós de seguir els preceptes que marca la llei i, probablement, convençut que obtindrà, de ben segur, els favors de Déu. HIPÒCRITES, els diu Jesús. Només calia complir la recomanació de Moisès:"No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res" i el consell de Pau:"La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món".
Avui ens tocaria a nosaltres entrar en joc, posar-nos en escena i preguntar-nos si allò que surt dels nostres llavis en la nostra pregària, en les nostres celebracions i les nostres accions és autènticament coherent amb el nostre cor, un cor mogut pel desig d'estimar i servir Jesús en tot i per tot. Bon exercici que, per poc que siguem sincers amb nosaltres mateixos, ens portaria a una reformulació de moltes coses, almenys d'unes quantes! Què feia Jesús sinó estimar?..doncs avaluem si estem estimant els altres plenament, generosament. Què feia Jesús sinó atendre els orfes, les vídues, els abandonats?..doncs avaluem on són els abandonats en la nostra vida, si només en parlem o si realment els estimem. Què feia Jesús sinó pregar silenciosament i discreta?..doncs avaluem quina és la intimitat que nosaltres tenim amb Ell...en fi, són tantes les coses que podem avaluar..i tot plegat, no pas per hipocresia sinó perquè l'espècie humana sembla que no pot sortir d'un cercle en el que la tendència a l'egoisme, a l'enveja..a tot allò que "surt de l'home i no pas de Déu" esdevé recurrent. I rellegir l'evangeli sempre és una bona manera de recol·locar-se i de deixar que el ressò de Jesús ens descol·loqui fins a tal punt que tan sols es quedi l'alternativa de recomençar de nou..possiblement de zero.

Fins dissabte, amics!

Montse

1 comentari: