dimecres, 29 d’agost del 2012

Any 2012: Des de la diàspora 8

Amics,

Enfilem ja el final del període de vacances. Desitgem que tothom hagi pogut gaudir d'aquest temps i que ens puguem retrobar ben aviat. El dissabte dia 8 de setembre, a les 19:30h, si Déu vol, ens tornarem a veure!

LECTURES:

Lectura del llibre de Josuè (Js 24,1-2a.15-17.18b)
En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d’Israel, i cridà els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor.» El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,21-32)
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, les esposes s’han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l’Església. L’estima tant que s’ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l’ha rentada amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s’estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l’alimenta i el vesteix.
També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l’Escriptura: «Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.» És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l’Església.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,60-69)
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»

COMENTARI: Ens trobem, avui, amb el final de capítol sisè de l'evangeli de Joan que s'iniciava amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. En aquell moment, Jesús va guanyar molts seguidors, havia realitzat una gesta que va deixar impressionada moltíssima gent: un miracle que va fer possible rebre l'aliment de forma abundant. Tanmateix, el camí de tots aquells que el varen seguir es va fent cada vegada més feixuc. Hi ha dones i homes que no el comprenen, que no entenen que l'aliment que Jesús ve a regalar-nos no és pas allò que satisfà les nostres necessitats sinó allò que ens dóna la vida plena, la vida eterna...i molts l'abandonen.
A la primera lectura, Josuè ja formula una pregunta ben contundent: "escolliu avui quins déus voleu adorar". I també Jesús a l'evangeli formula:" vosaltres també em voleu deixar?"
Seria bo que també, nosaltres, ens formuléssim avui aquestes mateixes preguntes: 
Adorem el Déu de Jesucrist? Adorem el Déu que ens proposa viure en el lliurament més radical, en l'amor més profund als altres, en el perdó sense límit?
O potser en les nostres vides hi ha altres déus que adorem, que no estem en disposició de renunciar-hi, que satisfan les nostres necessitats particulars? Si és així..no és ja d'alguna manera una resposta a la pregunta de Jesús? No el volem deixar...però el deixem en tantíssimes ocasions...cert?

Demanem al Pare que la nostra fe sigui sincera i autèntica. Que dels nostres llavis brollin, fermament, les mateixes paraules de Simó Pere:"Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna".

Una abraçada!

Montse

3 comentaris:

  1. moltes gràcies de nou!
    jaume

    ResponElimina
  2. Gràcies pels comentaris. Hem pogut gaudir-los a la blackberry però no teníem conexió a internet per ordinador per entrar al blog. Amb ganes de retrobar-nos. Una abraçada.

    ResponElimina