Missa del Gall 2012

Amics!

Bon any! Hem estat un parell de setmanes sense poder publicar els tradicionals informes de les misses. El final de trimestre sempre és trepidant i no ha deixat cap respir per poder elaborar el resum. En qualsevol cas, l'Advent és temps d'espera i això és el que hem fet també amb els informes: esperar!!

El Nadal ha estat celebrat al Casal en dos moments diferents: la missa del Pollet i la missa del Gall. Ambdues amb molta assistència de gent i ben maques i viscudes. 

Avui traslladem l'homilia que el Francesc Padrosa va compartir a la missa del Gall. Fem-ne una lectura en clau de pregària, posant-hi el ritme, l'entonació i els silencia oportuns, tal com va fer el Francesc en aquella mitjanit: homilia preciosa, que convidava a una profunda pregària i invitava a una silenci impressionant.

" Segons el relat de Lluc, és el missatge de l'Àngel als pastors el que ens ofereix les claus per llegir des de la fe el misteri que s’amaga en un nen nascut en estranyes circumstàncies als afores de Betlem. 

És de nit. Una claredat desconeguda il•lumina les tenebres que cobreixen Betlem. La llum no baixa sobre el lloc on es troba el nen, sinó que envolta els pastors que escolten el missatge. El nen queda ocult en la foscor, en un lloc desconegut. Cal fer un esforç per descobrir-lo. 

Aquestes són les primeres paraules que hem d'escoltar: «No tingueu por: Us anuncio una Bona Notícia que portarà a tot el poble una gran alegria». És una cosa molt gran el que ha succeït. Tots tenim motius per alegrar-nos-en. Aquest nen no és de Maria i de Josep. Ens ha nascut a tots. No és només d'uns privilegiats. És per a tothom. Els cristians no hem d'acaparar aquestes festes. Jesús és dels que el segueixen amb fe i dels que l'han oblidat, dels qui confien en Déu i dels que dubten de tot. Ningú no està sol davant les seves pors. Ningú no està sol en la seva solitud. Hi ha Algú que pensa en nosaltres. 

Així ho proclama el missatger: «Avui us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor». No és el fill de l'emperador August, dominador del món, celebrat com a salvador i portador de la pau gràcies al poder de les seves legions. El naixement d'un poderós no és bona notícia en un món on els febles són víctimes de tota classe d'abusos. Aquest nen neix en un poble sotmès a l'Imperi. No té ciutadania romana. Ningú espera a Roma el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap Cèsar. No treballarà per cap imperi. Només buscarà el regne de Déu i la seva justícia. Viurà per fer la vida més humana. En ell hi trobarà aquest món injust la salvació de Déu. 

On és aquest nen? Com el podem reconèixer? Això diu el missatger: «Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». El nen ha nascut com un exclòs. Els seus pares no li han pogut trobar un lloc acollidor. La seva mare l'ha infantat sense ajuda de ningú. Ella mateixa s'ha valgut, com ha pogut, per embolicar-lo amb bolquers i posar-lo en una menjadora. En aquesta menjadora comença Déu la seva aventura entre els homes. No el trobarem en els poderosos sinó en els febles. No està en les coses grans i espectaculars sinó en el pobre i petit. Hem d'escoltar el missatge: anem a Betlem; tornem a les arrels de la nostra fe. Busquem Déu allà on s'ha encarnat. 

Aquest Nen nascut a Betlem és el punt de la creació on la veritat, la bondat i la proximitat carinyosa de Déu vers les seves creatures apareix de manera més tendra i bonica.Sé molt bé quant els costa avui a moltes persones trobar-se amb Déu. Voldrien creure veritablement amb Ell però no saben com fer-ho. Desitjarien poder-li pregar, però ja no els queda res en el seu interior. Nadal pot serprecisament la festa dels qui se senten allunyats de Déu.

En el cor d’aquestes festes en les que celebrem el Déu fet home, hi ha una crida que tots, absolutament tots podem escoltar:«Quan ja no tinguis qui et pugui ajudar, quan no vegis cap sortida, quan pensis que tot està perdut, confía en Déu-Infant. Ell està sempre vora teu. Ell t’entén i et dona suport. Ell és la teva salvació».  La fidelitat i la bondat de Déu estan per damunt de tot fins i tot d’allò personal i social que no sembla tenir solució. 

En aquest Nen nascut a Betlem, Déu ens regala  un tornar a començar de nou   Sé que les festes de Nadal no són festes fàcils. Els qui estan sols, senten aquests dia  amb més cruesa la soledat. El desnonats o sense sostre mirarant nostàlgics una finestra il·luminada de la que surt una cançó de Nadal. La parella en la què es va apagant l’amor, sent encara  més la seva impotència per fer reviure aquella tendresa que un dia va il·luminar les seves vides.Sé també que aquests dies és fàcil sentir dins de l’ànima la nostàlgia d’un món més humà i feliç que els homes som incapaços de construir.En el fons, tots sabem que, al marge  d’altres moltes coses , no som més feliços perquè no som més bons.  

Doncs bé, Nadal ens recorda que malgrat la nostra aterradora superficialitat i sobre tot , del nostre inconfessable egoisme, sempre hi ha en nosaltres un racó secret en el que encara és possible escoltar una crida que ens convoca a trobar un Infant faixat amb bolquers i reclinat en una menjadora… un Infant que per nosaltres és la força i comprensió de Déu."

Bon any a tots i unes santes festes!

Montse