Amics!
Després d'un temps llarg d'aturada del blog; temps que ha estat de reflexió i reformulació, reprenem poc a poc i progressivament el ritme. Compartim, doncs, amb vosaltres de nou aquest espai que, a partir d'ara, serà senzillament el ressò de l'Eucaristia del dissabte per part de membres de la comunitat de Casal.
"Avui a l’Eucaristia ens comentava el Jaume que hi ha moments a la nostra vida que no podem sortir de les nostres tombes tot sols i que necessitem dels altres i de Jesús per poder ressuscitar. Dono gràcies pel regal de la COMUNITAT perquè compartint m’interpel·la, m’anima, m’empeny a sortir de les meves tombes i m’ajuda a viure la fe en el dia a dia".
Marta Carnicer
"La resurrecció de Llàtzer és un passatge molt intens i colpidor si es viuen situacions de patiment. Hi ha molts punt de l’homilia de Jaume que m’han ressonat especialment:
Prenc consciència d’un Jesús que plora la mort del seu amic. Tot i sabent el final de la història Jesús plora. La seguretat de la seva esperança no treu dolor a la situació de actual de mort.
Prenc consciència del nostre paper com a alliberadors:
el món està ple de situacions de dolor intenses: totes les víctimes de catàstrofes naturals, guerres, injustícies. També hi ha pous interiors per malalties físiques i psíquiques..., però també hi ha i, són molt durs, pous de mort interior on alguns es fiquen erròniament ( per rebel·lies, manca de valors, ). Tant de bo que nosaltres podem ser instrument d’amor alliberador per guarir ferides i fer sortir persones del seu pou!!!.
Amb humilitat , prenc consciència de la meva impotència. Com el “vull, lluito, aconsegueixo” a vegades no funciona, el voluntarisme té límits. Prenc consciència de tot el que necessito l’amor dels altres, del valor de l’acompanyament i la necessària interpel·lació dels companys de comunitat....Com a vegades necessito d’algú que em cridi!!!!
Marisol Ortiz
"L'homilia del Jaume em va ressonar profundament, fins al punt d'emocionar-me. Jo sempre era de les convençudes que si vols pots, fins que la malaltia va trucar a la meva porta, i ara encara que continuo volent, per poder, necessito dels altres, de la pregària, de Jesús. Gràcies Comunitat "
Anna Arbonés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada