CONTINUEM AL FACEBOOK

Continuem compartint les vivències de les eucaristies al Facebook: Comunitat Casal Loiola.

Us esperem amics!!!!.

La comissió de litúrgia.

TRANSPIRINENCA SOCIAL I SOLIDÀRIA 2014

TSS: UN PROJECTE SOCIAL

Caminar sota el sol o la pluja,  pujar un cim, banyar-se a un llac glaçat, contemplar una posta de sol, sentir-se cansat però satisfet, perdre’s i tornar a trobar el camí...

Llargues hores de silenci, meditació i hores de compartir experiències.

La muntanya ens dóna allò que no trobem enlloc més en la nostra vida quotidiana: temps, silenci, pau.

A la muntanya no hi caben les aparences, les disfresses o els amagatalls, cadascú és qui és, autènticament, sense embuts.

És per això que la muntanya és una escola de vida que ens transforma i enforteix.

El Mohit, el Shahid, la Polina i el Mamadou, i molts altres nois en risc d’exclusió social del casal d’infants del Raval i altres organitzacions han experimentat aquesta transformació durant aquest estiu. Han fet la Transpirinenca Social i Solidària, liderada per l’Ignasi de Juan-Creix i la Fundació Formació i treball acompanyats per tots aquells que hem tingut oportunitat de fer-ho durant alguns dies.

Junts han viscut els 42 dies de travessa dels Pirineus, una experiència de superació , esforç i solidaritat. 800 Km caminant que els han fet millors persones, més madurs i més savis.

La TSS va començar el 15 de juny a  Hondarribia i va acabar el 25 de juliol al Cap de Creus, recorrent tot el Pirineu per segon any consecutiu amb l’ambició de ser una escola d’inclusió social. L’objectiu de 50  nois, 50 professionals i 50 empreses o institucions ha estat superat amb escreix: 80, 80 i 80. Un èxit de participació en tots els sentits!

Una iniciativa personal, un projecte social, una realitat transformadora feta possible gràcies a la tenacitat i persistència del seu líder. 

Eulàlia Serra

EUCARISTIA 21 DE JUNY - CLOENDA

Aquest passat dissabte vam tancar el curs 2013-14 al Casal. Va ser una eucaristia molt sonada que comptava amb moltes realitats per celebrar. Primer de tot els 90 anys de la Carme Ysó, que presidia a primera fila, una dona que molts de la casa coneixeran doncs va estar durant molts anys treballant al Casal per les CVX. L'Ignasi Vila, jesuïta, en va fer una bona ressenya biogràfica i se la veia més que contenta de celebrar el seu aniversari amb tanta gent. Segon, celebràvem els 25 anys de casats de la Núria i el Fèlix, van voler-ho compartir amb nosaltres, donat que la Núria dirigeix sovint els cants a l'eucaristia del Casal i les seves filles participen dels grups d'UL. En donava fe en Pep Mària, jesuïta, que va concelebrar juntament amb el Joaqui Salord i l'Ignasi. El Joaqui ens recordava també que aquest mateix dissabte, dia de Sant Lluís Gonzaga, la Companyia culminava un procés de treball entre les diferents províncies espanyoles, de resultes del qual hi haurà, a partir d'ara, un única província jesuítica a tota España. Aquell mateix matí s'havia celebrat una eucaristia amb el Pare General, Adolfo Nicolàs, a Madrid del qual en destacaven la seva crida a viure la vida amb un "gran sentit de l'humor". Per últim, ens acompanyava musicalment la fantàstica i nombrosa coral de Twocats pel Gospel. Com acostumen a fer cada final de curs, van voler venir a compartir amb nosaltres una eucaristia plena de música i sobretot molta energia, moguda per un esperit compartit entre tots els que formem part del Casal.

La litúrgia ens convidava a celebrar el dia de Corpus, i en Pep Mària, que va fer la homilia, va anar posant com a exemple tanta celebració i tanta vida com a un signe del cos de Crist, que es dóna i reparteix sense mesura.

Com podeu imaginar, l'eucaristia va ser llarga i viscuda (arribant a l'hora i mitja). Ens tornarem a retrobar tota la família ignasiana per engegar el curs  el dia 9 de setembre a l'Església de Casp i celebrar junts Sant Pere Claver. Les eucaristies al Casal es reprendran el dissabte 13 de setembre.

(Xavier Casanovas).

EUCARISTIA 14 DE JUNY 2014

Després d’un mes de maig ple de celebracions i noves vides, arriba la penúltima missa del curs. Com passa el temps! Això també és el que ens podrien dir els Joves de la ESO. Avui estan passant 12h al Casal per celebrar el temps viscut entre ells i sobretot amb els avis que han conegut, acompanyat i fet amistat.

Però no ens adormim ni acomodem que moltes vegades quan olorem les vacances baixem la guàrdia. A més a més, avui hem d’estar ben desperts perquè celebrem la Festa de la Trinitat. Afortunadament, com diu el Jaume, avui tenim el Joaqui que ens resoldrà tots els dubtes sobre aquest misteri. A part d’ells dos avui també ens acompanyen el Llorenç, i l’Alex un jesuïta indi de Kherala que fa 30 anys que viu al Japó.

Com de costum, quan el Joaqui predica agafa el micro i s’acosta a la comunitat. Avui què ens preguntarà?

Comença l’homilia reconeixent que la Trinitat és difícil d’explicar i entendre. L’Església va estar IV segles per arribar a un consens. Els teolègs catedràtics i entesos són els únics. Així que de forma senzilla i transparent ens comença a explicar la seva vivència sobre la Trinitat. Avui, per sort, no ens passarà el micro ja que sinó l’homilia s’allargaria molt però també remarca que seria interessant que cadascú compartís el seu testimoni.

La Santíssima Trinitat s’ha d’intentar entendre des de la fe de Jesús:

- La seva relació amb el Pare. Una relació amarada d’amor, en la qual Jesús se sent estimat per sobre de tot. La pregària és el seu mitjà de comunicació que alimenta aquesta relació d’amor. Déu ens estima a cadascú de nosaltres com si fóssim els seus fills. L’evangeli d’avui comença així:  “Déu ha estimat tant el món…” Jn 3 (16-18)

- Jesús creu en l’Amor en majúscules i en la possibilitat de la construcció del Regne de Déu, aquí i ara. En el món d’avui ple de corrupció, injustícies, guerres, orgull, vanitat, superficialitat… és difícil creure en la vida de Jesús i en la possibilitat d’un món millor.

- Per aquest motiu, Ell marxà però va dir que el seu Esperit continuaria present entre nosaltres. Per donar-nos força per creure en el seu Amor, i esperança per seguir servint i estimant.

No sé si he sabut transmetre les paraules del Joaqui, però al final de tot ens ha dit que si les seves paraules no han servit per entendre millor la Santíssima Trinitat que no passava res. Simplement, ens ha suggerit que en la nostra pregària demanem Llum perquè l’Esperit ens ajudi a seguir a Jesús i viure la fe com ho va fer Ell.
(Mireia Gomà).

EUCARISTIA DISSABTE 31 DE MAIG DE 2014

“JO SERÉ AMB VOSALTRES CADA DIA FINS A LA FI DEL MÓN”

Si tuviera que decir en pocas palabras lo que viví o sentí el sábado en la Eucaristía, diría “Gratitud, Gracia”. Es uno de los tantos sábados que salgo del Casal con el corazón lleno, con las pilas cargadas para toda la semana. Había señales que nos hacían prever que era un día especial de celebración…muchos jóvenes muy bien vestidos, un altar adornados con flores preciosas, la pila bautismal, se percibía ilusión y alegría.

Jaume Flaquer sj, comenzaba la celebración diciendo… “Hoy Ismael y Lorena recibirán el Bautismo y la Primera Comunión, se están preparando también para hacer la confirmación el año que viene, lo celebraremos con la comunidad en la cual participan, vienen del colegio Infant Jesus”.  La mirada de estos dos jóvenes, llenos de ilusión y emocionados por el paso que iban dar es un regalo.

Hoy celebramos la Fiesta de la Ascensión de Jesús, el cierre de la Pascua a la espera de Pentecostés.

A lo largo de toda la celebración me fueron interpelando palabras, gestos, miradas, quiero compartir algunas, con las que me quedo y que deseo nos acompañen toda la semana…

De Lectura del Hecho de los apóstoles (Ac 1,1-11)

« L’Espirit Sant vindrà sobre vosaltres, us farà testimonis meus fins als límits més llunyans de la terra …Homes, per què us esteu mirant al cel ? »  ...

De la lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios (Ef 1,17-23)

“Demano al Déu, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perque conegueu a quina esperança ens ha cridat. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, esl creients, vull dir l’eficàcia de la seva força.”

De la lectura según San Mateo (Mt 28, 16-20)

“Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i del l’Espirit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.”

De la homilía…

“Es interesante la coincidencia porque hoy el Evangelio  nos dice “Id y haced discípulos a todos los pueblos bautizándolos en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo y hoy celebraremos el Bautizo de Ismael y Lorena, de alguna forma, hoy cumplimos esto que se dice en el Evangelio”.

“Al comienzo del evangelio de San Mateo encontramos la frase “Dios con nosotros” y al final termina con la frase "Yo estaré con vosotros cada día". Lo que el evangelista nos quiere enseñar es esta presencia de Dios en nosotros”.

“En el texto de los Hechos de los Apóstoles que hemos leído,  Dos hombres dicen a los Apóstoles ¿Qué hacen mirando al cielo? Id a vuestra vida ordinaria que allá encontrareis a Jesús, allá os acompañara Jesús en vuestra vida, y precisamente  os acompañara en aquellas situaciones en las que menos parecerá que Jesús esta con vosotros”.

“Dios allá más presente cuando aparentemente esta más ausente, por eso nos dice al mismo tiempo nos dicen Yo estaré con vosotros hasta el fin del mundo y nos hablan de la Ascensión”.

“La presencia de Dios es una presencia real pero es una presencia que tiene que ser siempre discernida, siempre interpretada, es una presencia que no se ve, una presencia que muchas veces no se siente, no se nota”.

“Tenemos que traspasar nuestro propios sentimientos, tenemos que atravesar nuestra vista para ir allá a las profundidades de nuestras experiencias para encontrar a Dios allá. Porque en el Pan y el vino de la Eucaristía decimos que Jesús es presente, pero los sentidos no lo ven”.

“La fe no es tan un yo creo racionalmente sino una manera de ver la realidad, que es capaz de ver a Dios. Lo que hacemos en la Eucaristía de cada semana o en la oración personal, es una educación de la mirada, precisamente para ser capaz de ver a Dios en todas las cosas, como en el examen de final de día, esta oración ignaciana, volver a ver todo el día, mirar todo el día, es educar la mirada y en esta educación de la mirada vamos creciendo en la fe. Precisamente vosotros Ismael y Lorena que entrareis hoy por esta puerta,  que vosotros también crezcáis en esta fe, que no es otra cosa que una manera de mirar, desde la estimación de Jesús ser capaz de ver a Dios.”

Me pregunto…¿cómo veo mi realidad?... ¿se ver a Dios en todas las cosas?, ¿quién me ve a mi, ve a Dios?...siento la presencia de Dios en mi vida, en toda la comunidad, que me acompaña, que nos acompaña.

Una petición…

“Que el Señor resucitado abra la puerta a esta comunidad con tal de que acoja siempre a todos los miembros que se acercan, como hacemos hoy con Lorena e Isma, que tu Iglesia Señor sea lugar de impulso y testimonio para el mundo que nos rodea. Roguemos al Señor”.

Un mensaje enviado de Alexis Bueno sj, a Ismael, Lorena y a toda la Comunidad… (transcribo)

“Que alegría tu bautizo, que pena no poder estar, pero sabes que pensaré mucho en ti esta tarde, que ilusión más grande el paso que das, supongo que puedes imaginar que esto es una de las alegrías más profundas para mí. Jesús es el centro de mi vida, el motor de todo lo que hago, el amigo, el Señor, el horizonte de mi vida, y tú ahora lo coges de la mano, no sabría darte nada mejor y tú lo sabes muy bien. El Casal es un lugar donde hemos intentado que los jóvenes se lo pasen bien, que compartan sus vidas, que expliquen el impacto de sus vidas, que hagan voluntariado, que vayan a las Pascuas Jóvenes… cuantas cosas…pero dentro de todo eso, está el Espíritu de Jesús, lo que nos apasiona a los que pasamos tiempo en el Casal es Jesús, su proyecto de persona y de sociedad y la manera como tiene de conectarnos con Dios, como nos envía una y otra vez hacia afuera, hacia la calle, hacia el que sufre, ojala todo esto te marque profundamente y lleves en tu vida este amor y este sueño y los que te vean por lo que dices y sobre todo por lo que haces, vean un cristiano, es decir, uno que ama de una manera extraña, que se acerca a los que no se acercan, que da esperanza y que se mantiene en las luchas para cambiar la sociedad cuando otros han abandonado, amigo y ahora hermano en Cristo”

Una canción de despedida…

“SOM TESTIMONIS DE RESURRECCIÓ,

ELS ULLS, LA VEU,ELS GESTOS HAN DE DIR: JESÚS ÉS VIU!SOM TESTIMONIS DE RESURRECCIÓQUE L’ESPERIT ENS MOGUIA SER HOMES LLIURES I HOMES FERMS”

Que estas palabras de Jesús nos acompañes y nos impulsen esta semana:

“Yo estoy contigo cada día de tu vida”

EUCARISTIA DISSABTE 24 DE MAIG DE 2014

“Déu us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre”

Un altre cop hem gaudit d’una eucaristia molt viva, aquest dissabte, amb vàries comunitats de protagonistes: els nois i noies del CIM, els joves del Després+, els nous pares i mares de l’Espai Ignasià, les famílies d’uns i altres, els habituals de cada dissabte... Una comunitat viva que viu esdeveniments concrets. I un d’aquests és el proper bateig del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu, que han estat presentats pels seu pares demanant l’acollida de la comunitat i comprometent-se a ser testimonis del seguiment de Jesús davant d’ells. Pares i mares del Pau, el Josep, la Maria i el Mateu: la comunitat unida us exhorta a ser testimonis i us envia en missió! Aquest ha estat el punt de partida de l’Enric per a interpretar l’evangeli d’avui: l’experiència de la paternitat/maternitat. Ens ho ha estructurat a través de tres paraules.

DESCENTRAMENT. Un bebè a casa fa sortir els pares del seu propi jo, condicionant completament la seva vida. Qui mana a casa és el bebè: quan vol menjar, quan cal canviar-li els bolquers, quan no pot dormir... Però com a pare i mare ho veus, ho tens clar: sortir d’un mateix per bolcar-se enfora és bo.

MIRACLE. El miracle de Jesús és que actua retirant-se. És necessari que Jesús desaparegui perquè la seva bona nova tingui efectes. D’igual manera que els pares han de retirar-se del seu jo per donar l’amor als fills. Retirar-se, posar-se en un segon pla, privar-se, renunciar... fa que una altra vida exploti. I llavors reps una força (“em semblava impossible que pogués aixecar-me cada dia a les 3 del matí...”) i una joia (“mentre estava esperant pensava en tot el que perdria però ara em sento tan feliç!”) especials. Això és experiència de l’Esperit. De fet, l’Esperit actua proporcionant-nos la capacitat d’escollir quan la vida ens posa davant d’una elecció: essent fidels a la Paraula, sabent que haurem de renunciar... i que a la fi el que escollim ens farà més feliços.

FONT-DE-VIDA. L’experiència de la paternitat/maternitat és una experiència d’empobriment personal... per fer una vida més enriquida. A voltes no tens claredat sobre què dir i és millor callar, no molestar, ser fidel i assumir la renúncia... i llavors t’adones de la força creadora de l’Esperit i experimentes un gràcies!

Tot això configura el caràcter missioner de l’encàrrec que ens fa Jesús. Recuperem-lo per viure segons la seva Paraula, sortir de nosaltres mateixos i renunciar al nostre jo per compartir amb els altres la vivència creadora de l’Esperit. Comunitat del Casal: Jesús ens exhorta a ser testimonis i ens envia en missió!

EUCARISTIA DISSABTE 17 DE MAIG 2014

“Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida” 

Avui, m’he quedat en dos moments d’aquesta Eucaristia en què la litúrgia encara ens manté en plena vivència pasqual.

En primer lloc, no puc deixar de fer present, tot i que no la coneixia, l’alumna de Jesuïtes Casp: Anna Navarro. Ens ha deixat aquesta setmana i ja és amb el Senyor. Sorgeixen moltes preguntes al voltant d’una vida estroncada als setze anys, en plena adolescència i somnis per davant; l’únic que podem fer és recolzar la seva família i pregar.  Des d’aquestes humils lletres, acompanyar-los a ells i a tota la comunitat educativa de Casp en aquests moments de dolor, però alhora de fe des del silenci de la incomprensió.

En segon lloc, no vull parlar tant d’un fet concret o una vivència, sinó del programa de vida que ens ha presentat en Llorenç Puig des de la seva preciosa homilia. I, quan dic preciosa, no ho dic perquè sí, sinó per què ens ha explicat, des de l’Evangeli d’aquest cinquè diumenge de Pasqua (Jn 14, 1-12), les imatges que ens ajuden a seguir Jesús. Només un breu resum de cadascuna d’aquestes imatges, ens pot ajudar durant aquesta setmana a veure amb quina d’aquestes ens identifiquem més en el nostre seguiment a Jesús:

- Pedra angular: alhora que es tracta d’una pedra de gran importància perquè és la pedra que dóna equilibri, també es tracta d’una pedra maca, decorada. Així doncs, ens podem preguntar: és Jesús qui equilibra les nostres forces? És Jesús referent de bellesa , força d’equilibri en les nostres vides?

- Camí: per on i com hem de seguir el camí?

- Veritat: esperança i amor...són les forces de la veritat? De la nostra veritat?

- Vida: vivim des de la bondat i l’amistat, com Ell ho va fer?

Fins aquí han estat les imatges, potser, més conegudes; però, el que realment ens pot ajudar en la nostra vida espiritual és el següent programa de Vida des de tres imatges que surten a l’Evangeli i que acostumen a ser desconegudes:

- Temple Espiritual: el temple és el lloc de la presència de Déu. Som presència i lloança des de la nostra vida de cada dia?

- Sacerdoci Sant: som cridats a ser sacerdots, intercessors en la pregària i en la Vida.

- Víctima espiritual: ser donació pels germans.

Aquest és el nostre programa de Vida: ser temples, sacerdots i víctimes

I, com a comunitat? Doncs saber que hem estat poble escollit i “començar a agafar el gust de ser Poble de Déu”, tal com ha dit el Papa Francesc. Així doncs, tenim un bon camí a recórrer tots junts!

Gràcies, Llorenç per les teves paraules...ens han ajudat a entendre una mica més el missatge d’avui.

Agrair, també, la presència dels joves que començaran el camí per a rebre la Confirmació (moltes felicitats!), la presentació de la Pasqua de Berchmans d’Hostalets de Balenyà que ens han fet la Marisol i la Júlia, la participació dels nens que continuen fent camí amb el CIM, l’animació del grup de música des dels seu excepcional acompayament als cants i...sobretot, gràcies a tots els que, amb la nostra assistència al Casal Loiola fem possible que aquesta Eucaristia sigui ja part del programa de Vida de cadascun de nosaltres.

Us deixo amb aquesta imatge...que sapiguem seure i aturar-nos en aquest camí amb Jesús! Bona setmana a tots! (Marta Millà).