Informe missa 30 d'abril 2011

Estimats!

Evidentment la celebració d’aquest dissabte era força especial. El retrobament després de les diverses celebracions de la Pasqua, on tantes coses hem pogut compartir, on el nostre seguiment del Crist té més sentit que mai, reclamava una gran celebració… i Déu n’hi dó la que hem tingut aquest dissabte. Per començar l'homilia la Leslie ens en tenia preparada una de bona, ja que hi havia una imatge presidint que representava el Crist ressuscitat (de fet n’era un dibuix) i que ella va omplir…..amb petites fotos de tota (bé un gran nombre si més no) la gent que ens apleguem al Casal.

Aquí teniu l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavier Fernández i Albert Mitjans ( guitarra) Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

EVANGELI:

Jo 20,19-31HOMILIA: La idea ens l' ha explicat l’Alexis en la homilia, tot i que “una imatge val més que mil paraules” : TOTS I CADA UNA i UN DE NOSALTRES SÓM EL CRIST RESSUSCITAT !!. I és que la resurrecció de Jesús es personalitza en el nostre dia a dia, en la nostra manera de fer i per això podem dir que veiem a Jesús en l’altre. I això, a la vegada, dóna un altre sentit a la Comunitat que és l’Església, tot i la seva pluralitat, per sobre de la gran diversitat, per damunt de les diferents maneres de viure i seguir a Jesús, és en Ell precisament on tots units, aportant el nostre granet de sorra, personal, reservat, anònim, fem possible que Jesús ressusciti constantment.

19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
27 Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
29 Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

Renoi, quina responsabilitat i alhora quina gran alegria. A mi m’ha triat, tant petit (i mai millor dit) com sóc, però a la vegada qué poc en sóc de conscient i realment compromès en la costrucció del Regne en el meu anar fent diari, en la feina, en la Uni/Insti/cole, a casa, amb la família, amb els amics, amb els germans?? “Aquí te quiero ver". Si tant m’omplo la boca dient que crec en el Crist ressuscitat, cal que es concreti en fets i no en paraules. Com ens deia algú en la reunió de Comunitat d’aquesta setmana “del creer al hacer muchas veces hay una gran distancia”.

Al final de l'homilia hem encetat el que podriem anomenar una nova secció de la nostra eucaristia : membres de la nostra comunitat comparteixen amb nosaltres la seva “resurrecció” viscuda. La primera ha estat la Gemma, que ja fa més de 8 anys comparteix a través del servei de voluntariat del Quart Món amb d’altres companys la tasca d’acompanyar un col·lectiu de famílies galaico-portugueses que viuen itinerantment en els seus camions i furgonetes en allò que necessiten diàriament : sanitat, educació, etc.... Ha estat un exemple clar i vivent del que en la homilia l’Alexis en ha comentat.

Bona setmana a tots,

un membre de la comunitat del Casal Loiola