Informe missa 7 de maig de 2011

Estimats!

Una eucaristia plena de gent com tantes vegades, i ben viva amb els grups de confirmació de 4t ESO, el grup gamma, el CIM.....El Joaquín Barrero, assistent del P. General , que es qui fa l'homilia, ens fa partíceps de la seva alegria de poder veure rostres que pertanyen a una comunitat, ja que actualment fa una feina més de despatx i per tant compartir una eucaristia com aquesta li dóna forces per continuar la seva feina. Donem gràcies a Déu que hi ha gent com el Joaquin que treballen en l'anonimat al servei dels altres. I tanmateix al parlar de rostres ens interpel·la i ens preguntem quins rostres oferim nosaltres al altres: són oberts, mostren acolliment, son uns "rostres evangelics"?

Aquí l'informe:

PREVERES: Joaquín Barrero, Alexis Bueno, Jesús Renau.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i els alumnes del grup Gamma del col·legi Sant Ignasi.

LECTURES:

Fets 2,14.22-23

14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.

1Pe 1,17-21
17 A ell, que no fa distinció de persones i que judica cadascú segons les seves obres, vosaltres l'invoqueu com a Pare. Viviu, doncs, reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers en aquest món. 18 Sabeu que heu estat alliberats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb res de corruptible, com la plata o l'or, 19 sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte. 20 Des d'abans de crear el món, Déu ja l'havia predestinat, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat a favor vostre: 21 per ell, vosaltres creieu en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

Lc 24,13-35
13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
17 Jesús els preguntà:
-De què parleu entre vosaltres tot caminant?
Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
-Què hi ha passat?
Li contestaren:
-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.
25 Aleshores Jesús els digué:
-Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:
-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:
-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:
-Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

HOMILIA: El Joaquín Barrero ens parla d'aquest Crist , el de Divendres Sant que és el mateix que el Crist ressuscitat, amb senyals de dolor i sofriment igual que el que passa al nostre món però amb alegria interna al rostre, alegria que ens mostra esperança. Comenta que ha llegit en un diari que l'alegria de la Pasqua no s'hauria de celebrar aquest any que hi ha tant patiment i tantes guerres al mon, però ell creu que no ens ho podem callar que s'ha de compartir, perquè l'alegria de la Pasqua no fa mal a ningu, no destorba i no causa dolor, es sinònim d'esperança.

Potser a vegades ens calen les ulleres del nens de la catequesi per veure amb més claredat, amb ulls de fe. El Joaquin ens encoratja a que aquesta alegria i esperança ens ajudi en moments d'incertesa, de dubtes, de dolor i desencís i no fugir com els deixebles d'Emaus a casa nostra, sino romandre en la comunitat, aixoplugar-nos en ella i continuar fent costat, com va fer Maria que no entenia moltes coses, però va romandre al costat de Jesus en la Creu. I també va insistir que aquesta fidelitat al Crist i compartir l'eucaristia en comunitat fa que les diferències que puguin sortir entre nosaltres quedin superades.

La Ressurreció, com diu el lema d'aquest temps de Pasqua, ens engendra de nou i ens dóna una força que ens transforma i és, en paraules d'un dels rostres de la comunitat, la Rosa, acostar una miqueta més el regne de Déu al nostre món.

 

Que seguim essent comunitat enviada al món en nom del Crist ressuscitat!

Albert Sitges i Glòria Milà