Informe missa Pentecosta 2011

Estimats!

El passat dissabte, penúltima eucaristia del curs al Casal i celebració de la Pentecosta. La novetat d'aquest dissabte va ser trobar-nos una capella completament capgirada en la que l'assemblea es reuneix al voltant de l'altar ubicat més al centre de la sala. Provatures que el grup de litúrgia va realitzant, amb la col·laboració de molta gent, per tal d'aconseguir que les nostres celebracions siguin,de fons i de forma, trobada de la comunitat reunida al voltant de la taula i permetin una major implicació i participació de tots. Al final de la missa es van fer algunes valoracions que, en línies generals, eren ben positives.

I aquí l'informe de la setmana!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas i Edu Escudero ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel) i Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 2,1-11

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

-¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

1C 12-3b-7.12-13

3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant.4 Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

Jo 20,19-23
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

-Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

HOMILIA: Avui, si m'ho permeteu, em tornaré a prendre la llicència d'inspirar-me en les paraules de l'homilia de dissabte deixant sortir el que a mi em suggereix més personalment. L'Alexis ens recordava que la setmana anterior ens parlava d'una mena de títol de la seva homilia: "tot està fet i tot està per fer". Aquest dissabte, el títol seria un altre: tot torna a començar! La Pentecosta no és altra cosa, ens deia, que una nova creació. Tornem a ser engendrats de nou ( lema que, de fet, ha estat el fil conductor de tot aquest temps pasqual). És el moment del re-inici. I aquí em quedo. Amb aquesta inspiració ja en tinc ben bé prou. Traduït als temps que corren, parlem de fer un "reset". Quantes vegades no ens ha passat que davant d'un ordinador hem topat amb el desastre de veure'l bloquejat, aturat, sense cap reacció visible a les instruccions que se li donen al teclat? I aleshores només ens queda una sortida si volem recuperar alguna cosa: "resetejar" ( no sé si existeix aquesta paraula..). I es produeix el miracle: tot s'engega de nou, recuperem els arxius i correm a revisar que tot estigui correcte i ens afanyem a fer alguna còpia de seguretat per no perdre cap detall, cap informació, cap record entranyable....La Pentecosta és el nostre "reset" particular. És el moment en el que Jesús ens convida a desbloquejar les pors i les inseguretats; moment en el que un, davant les nafres visibles del cos de Crist, desperta a una nova vida, reneix de nou, amb la mateixa actitud de Sant Francesc quan deia "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau". Igual que en un ordinador bloquejat, ens toca fer el reset i recuperar els nostres arxius. Ens toca regalar-los, oferir-los, compartir-los perquè tots són do rebut i regalat per Aquell que ara, davant nostre i havent mort en creu, ens diu: "també jo us envio a vosaltres". Un bon amic meu sempre diu: " a qui molt se li ha donat, molt se li demanarà". Voleu dir que no se'ns ha donat ja moltíssim? Sigui quina sigui la nostra vida,no ho és tot ja el sol fet de sentir que Jesús ens acull malgrat tot? Qui necessita res més? Probablement, el nostre re-inici passa per aquesta mirada atenta a un Jesús que ha donat la vida per nosaltres, especialment per atendre i acollir els més abandonats. La nostra Pentecosta és néixer de nou a una vida nova en la que se'ns espera i des de la que se'ns reclama. Estem units en el Crist i batejats en un sol Esperit al costat dels més pecadors, dels més sols, dels més malalts. Estem cridats a omplir el món, a donar testimoni de la pau del Ressuscitat. Podem omplir cada dissabte la nostra capella del Casal però de res no serviria si no omplim després el món en el nom de Jesús. Quan fem el reset, intentem que a la nostra pantalla apareguin les noms i les cares de tots els qui ens esperen i ens necessiten. Deixem d'emmagatzemar tanta riquesa i d'amagar-la sota codis i contrasenyes.. que la nostra petitesa i la nostra por no facin molt més profundes les ferides del Crist que no són més que les ferides del món en el que vivim i respirem.

I aprofito per comentar, també, la profunda impressió que em va causar sentir el testimoni de la Montse Valls de Fòrum Joves en el seu missatge planer, directe, sincer i valent. Gràcies,Montse!

Una bona setmana a tots, amics!! Ens veiem aquest dissabte en la darrera eucaristia del curs.

Montse