any 2011: Des de la diàspora 1

Estimats,

El passat dissabte vàrem celebrar la darrera Eucaristia al Casal Loiola, seguint amb la nova distribució de la capella que sembla que s'està valorant satisfactòriament i tancant, d'aquesta manera, el cicle del curs 2010-2011. Va ser una Eucaristia especial en la que es van estrenar el Loiola Gospel Cor..i ho van fer de meravella!! Felicitats pels cants que vau aportar a la celebració i pel concert posterior.

En aquesta darrera Eucaristia celebràvem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat; sens dubte, ben simbòlic en el sentit que, a l'homilia, l'Alexis ens parlava de Déu - comunitat i Déu - història. Se'ns recordava l'experiència dels primers cristians; una experiència que no és cap teoria elaborada sinó que parteix del que han viscut amb el Crist. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic per salvar el món.De fet, els primers cristians se saludaven amb les paraules: "Que la gràcia de Jesucrist el Senyor l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres". Allò experimentat i viscut no es podia formular d’una altra manera! Es tracta, doncs, d'una comunitat cristiana que aprofundeix en el que ha passat en aquella creu i en aquella vivència del que anomenen Resurrecció.És un Déu lliurat als homes que ho ha donat tot. No li queda res més per donar. Déu es dóna totalment perquè l’home visqui més enllà de la mort, amb una vida nova, amb la vida de l’Esperit.Déu s’ha lligat de tal manera a la humanitat,Déu és el qui des de sempre surt de si mateix cap als homes... vol fer comunitat amb els homes, i ho fa pas a pas, com és la nostra vida, en un diàleg continu de fets i paraules, esperant a cada pas la nostra resposta, la de cadascú i la de tota la humanitat. Nosaltres, ens deia l'Alexis, som convidats durant aquest estiu a fer camí amb Déu, vers Déu: comunitat i història... deixant-nos acaronar i acompanyar pels germans allà on els trobem, allà on es pugui fer comunitat... I per això, seguim caminant en comunitat a través de la tercera edició "Des de la diàspora". I com sempre, esteu ben convidats a fer el comentari de les lectures el diumenge que vulgueu. Només cal llegir-les, pregar-les, deixar-se descol·locar...i escriure!! M'ho podeu enviar per mail i jo ho publico. Només seria interessant que em digueu quin/s diumenge/s us reserveu per tal d'organitzar-nos...animeu-vos! que aquest espai és de tots i per a tots!! Compto amb tots vosaltres!!

I ara, començo la primera!

DIUMENGE DIA 26 DE JUNY: SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST

Lectures

Dt 8,2-3.14b-16a

2 Recorda't de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T'ha afligit i t'ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. 3 T'ha afligit fent-te passar fam, però després t'ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. 14 Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. 15 Ell t'ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d'escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d'aigua de la roca dura; 16 en aquest mateix desert, ell t'ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.

1Co 10,16-17

La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? 17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Jn 6,51-58

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

-Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

53 Jesús els respongué:

-Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

COMENTARI

Pel que llegeixo, sembla que ens trobem amb un tema que centra les lectures del dia: l'aliment. I curiosament, el capítol 6 de l'evangeli de Joan comença amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. A mi em sembla que estem recorrent un itinerari que parla per si sol: venim de la Pentecosta, moment en el que els deixebles són enviats, passen  a ser apòstols: cridats a ser Crist en el món. Passem, després, per la Trinitat: Déu ha fet nova aliança amb nosaltres de la manera més contundent possible: donant la vida per nosaltres. Déu s'ha encarnat en algú que comparteix la nostra humanitat, la nostra feblesa, el nostre pecat..i, malgrat tot, ens torna  a dir: "és amb tu, home/dona amb qui vull caminar. Sóc amb tu i res més. I no puc donar més. Ho he donat tot."

I ara, aquesta setmana, intueixo un pas més en el recorregut: la invitació amb viure amb el Crist Viu, el Ressuscitat. A l'inici del capítol 6, Jesús sacia la fam de les persones amb la multiplicació dels pans i els peixos. Ara, en aquest fragment, ens parla d'una altra mena d'aliment. Rebre el cos de Crist, beure la Sang del Crist és respondre al mateix Crist Ressuscitat. És obrir totes les portes, deescobrir tots els secrets per deixar que sigui Ell el qui guiï els nostres passos.

La veritat és que jo sempre dic una cosa que sé que a molts els pot sobtar: d'una missa un no en pot sortir especialment satisfet i content...enteneu-me! En podem sortir reconfortats, en podem sortir vius en el sentit més profund de la paraula però si ens aturem una mica en les lectures que escoltem....qui no s'impressiona? Fixeu-vos aquest diumenge passat: "si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres" "Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu" "T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir"...en fi...només amb aquestes tres frases, n'hi ha per pensar-hi molt! Per això, em sembla a mi que el moment de combregar és el moment de màxima intimitat amb el Crist perquè estem responent, setmana rere setmana, a aquesta aliança que Déu ha fet amb nosaltres. I, per tant, això ens obliga, ens compromet. Si Crist Viu és en mi i viu en mi...on és?com és la meva vida? En què em transforma cada dia?

I encara una darrera idea que em sembla també ben il·luminadora en aquest moment de diàspora: "nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa". Això ho diu Sant Pau. I si ens ho creiem i ho vivim així realment, al llarg d'aquest estiu, cada vegada que combreguem segur que tindrem un moment de pregària per aquesta nostra comunitat del Casal que vol ser un únic cos ara repartit per diversos indrets.

Demanem-li al Jesús que s'instal·li amb força al nostre interior..o més ben dit, que el deixem instal·lar-se!! Perquè Ell no deixa mai de trucar la nostra porta i són tantes les portes que cal creuar per arribar al fons de l'ànima....que és admirable la seva persistència i la seva fidelitat a nosaltres!

Un petó!

Montse