Informe missa 4 de juny de 2011

Estimats,

anem arribant al final del cicle Pasqual compartint en el si de la nostra comunitat l'experiència del Ressuscitat que ens envia a ser testimonis seus en el món.

PREVERE:Alexis Bueno

MÚSICS: Xavier Fernàndez, Oriol Prado ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i Laura León ( violí). Una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 1,1-11

1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.

3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:

--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.

6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:

--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?

7 Ell els contestà:

--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:

--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Ef 1,17-23

17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. 18 Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.

Mt 28,16-20

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

HOMILIA:Avui, festa de l'Ascensió. Ens trobem al final  del cicle Pasqual, moment en què la Pentecosta ja comença a anunciar-se. Moment en què els deixebles, encara sobtats i desorientats per tot el que acaba de succeir, no acaben de saber què fer, cap a on dirigir-se. Han rebut molt. Tenen a les seves mans una herència massa gran com per deixar-la perdre... la Pasqua i, amb ella, la Pentecosta és el pas de la presència física de Jesús a la presència de Jesús en una comunitat que es posa en marxa. I la comunitat universal està cridada precisament a això. I la comunitat universal camina a base de moltíssimes comunitats locals que contemplen també l'herència rebuda, que saben que a les seves mans hi ha encomanada una missió i que estan disposats a caminar. I la nostra comunitat del Casal és una d'aquestes comunitats locals. Què hem de fer, doncs, amb aquesta herència rebuda? Anem repassant l'evangeli per tal de trobar-ne algunes pistes.

En primer lloc, ens toca anar a Galilea, com feren els deixebles. A Galilea Jesús va conviure amb la seva gent, en el dia a dia més quotidià, en el que conté de "normalitat" un dia qualsevol. Per a nosaltres, anar a Galilea no és altra cosa que contemplar la nostra vida quotidiana. Contemplar la gent que s'hi mou, els paisatges que habito, els itineraris en els que em moc, les interaccions que s'hi produeixen. Aquí està, doncs, la primera pista: el Ressuscitat ens envia a la nostra vida quotidiana.

En segon lloc, els deixebles cerquen una muntanya dins de Galilea, signe d'un cert "recés", un cert espai de trobada amb Déu. Per a nosaltres, cercar en el nostre viure de cada dia, aquesta trobada íntima amb el Pare, moments de pregària, de relectura bíblica, de silenci.

En tercer lloc, tal com passà amb els deixebles, reconèixer que en el nostre camí també hi ha moments de dubte, d'incerteses i, també alhora, moments d'adoració, de vivència de la proximitat del Senyor en la nostra història. La vida té això, una barreja de tants sentiments a voltes contradictoris que ens descol·loquen..però certament, sí que hi ha una veritat que podem proclamar davant del Pare: aquí estem! Amb els nostres dubtes i amb les nostres certeses; amb la fe que cadascú pugui tenir i viure...

En quart lloc, Jesús Ressuscitat se'ns acosta i ens envia a la nostra Galilea: "Aneu". En aquest moment, se'ns diu a cadascú de nosaltres: ja ho has rebut tot. Tot t'ha estat donat. Ara engendra, dóna testimoni del Crist, fes renèixer els germans a una vida nova i plena amb la certesa que Ell és en nosaltres i amb nosaltres.

Potser ens caldrà fer molt nostre aquella frase que cantem tan sovint "Som testimonis de resurrecció. Els ulls, la veu, els gestos han de dir: Jesús és viu".

Anem, doncs, caminant per la nostra Galilea. Acollim tot el que hem rebut. Retornem multiplicat el que ens ha estat donat. Siguem testimonis vivents del Crist. Que tot el nostre cos, cor i cap parli d'Ell en la nostra vida. I en aquesta línia, que preciós aquest gest, que hem anat fent les darreres setmanes, d'escoltar testimonis de la comunitat. Aquest dissabte, un testimoni preciós d'un grup d'Universitaris Loiola. Gràcies!

POSTMISSA: Un bon grup de joves es van proposar una gesta...veure les tres pel·lícules de El Senyor dels anells per comentar-les després en la seva lectura teològica. Varen començar a les 16h del dissabte a la tarda i, fent una pausa per la missa, varen acabar a les 7h del matí del diumenge. Evidentment, han perdut una nit de son...però estan realment feliços!! Bona iniciativa, sense dubte!

Bona setmana!!

Montse