Any 2011: Des de la diàspora-3

Amics,

Aquesta setmana em toca a mi l’informe des de la Diàspora... i us arriba “ a toro pasado”. Bé, és igual, qüestió de mantenir la flama i la comunió en la distància.

 

Uns quants per aquí preparant el Magis a tot ritme. El Llorenç Puig al Txad, en una visita breu, de 15 dies, per mantenir els contactes... El Casal amb les escales pintades ben precioses... El CIM en plens campaments des de diumenge passat... alguns estudiants encara amb els darrers exàmens (Arantza per exemple)... Quique Martinell i Cris Ruano, de l’Espai Ignasià preparant el seu casament pel 30 de juny. Avui celebrem “a todo trapo” els 40 anys de la Saida Francia (de fet, els fa el 28 de juliol, però com que per aquestes dates estarà a Menorca)... i una mica el comiat de l’Àngels Melgosa que se’ns va a formar-se a París... seguim pregant pel Lau Balanzó i el seu combat dins les aigües de la Quimioteràpia... Francesc Padrosa que segueix endavant...

 

Alexis

 

COMENTARI A LES LECTURES

 

I l’Església universal rep aquest Evangeli del Jull... Un home sembra bona llavor al seu camp. De nit, mentre tothom dorm, ve l’enemic i sembra jull enmig del blat. Els empleats li diuen “vols que anem a treure el jull?”. L’amo dels camps respon: “No hi aneu, que potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts. Ja anirem al final a collir. Cremarem el jull i el blat el portarem al graner”.

 

Com en tantes altres paràboles, som convidats avui a entrar en un veritable canvi de mentalitat, en una nova visió, en la lògica de Déu i no la nostra.... avui, concretament, en la paciència infinita de Déu, tan diferent de la nostra pressa, del nostre estrès, de la nostra necessitat imperiosa de proves, de canvis, de signes... de veure la manifestació del Regne ja....

 

Davant dels nostres ulls, com per als empleats de la paràbola... la realitat terrible, omnipresent del mal i del dolor, la perversió dels millors dons... això és el jull que creix enmig del blat. Veiem el bé en el món, però com ens fereix el mal!

Els nens refugiats somalís que fugen del seu país i moriran probablement de gana, mentre un dirigent del Fons Monetari Internacional, el Dominique Strauss-Kahn, porta la vida que porta.... els interessos de la banca i les necessitats dels més petits i necessitats entre els homes són tan distants com la terra del cel...Davant d’això els empleats formulen les mateixes preguntes i les mateixes pregàries que nosaltres:

- “És que no ho vas fer bé, Senyor, en la teva creació?

- “Per què aquest mal tan present i tan difícil d’eradicar: en les estructures econòmiques, en el cor dels homes... ?

- “No caldria que algú fes una acció decidida i definitiva per acabar amb el mal?”

 

I la resposta de Déu és la seva paciència, el seu silenci... l’espera... “els meus pensaments no són els vostres”... com en la paràbola dels obrers de la darrera hora, com en el diàleg entre el fill gran i el pare del fill pròdig.... Com en la segona lectura (llibre de la Saviesa):

Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà (...) doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats. Qui sap si la seva paciència no és l’oportunitat perquè jo canviï? O és que tinc tan clar que totes les meves accions, intencions i actituds són blat i no jull? Quina proporció de les dues coses hi ha en el camp del meu cor? Sóc capaç de mirar la realitat que m’envolta amb els ulls de Déu i no amb els meus?

Estiu, vacances, natura... temps per tenir temps, temps per mirar les coses d’una altra manera... això no és fruit del meu esforç, sinó do a demanar en la pregària, com en la segona lectura:

És l’Esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre.

 

LECTURES

 

Saviesa 12,13.16-19

Però tu vetlles per tothom i no hi ha cap altre déu a qui hagis de demostrar que has jutjat amb rectitud (...) Perquè ets fort, ets just, i perquè ets el sobirà de tots, tractes tothom amb clemència. Tan sols mostres la teva força a qui no creu en la plenitud del teu poder, i confons l'arrogància dels qui, coneixent-lo, gosen desafiar-lo. Tu disposes de la força, i per això jutges amb clemència i ens governes amb molt mirament. Tens el poder a l'abast sempre que vols. Obrant així, has ensenyat al teu poble que el just ha de ser amic dels altres homes, i alhora has omplert els teus fills d'esperança, ja que els dónes l'oportunitat de penedir-se dels pecats.

Segona Lectura: Romans 8,26-27
“Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol”.

Evangeli: Mt 13,24-30

Després els proposà aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?"

Ell els respongué: "Això ho ha fet un enemic."

Els mossos li diuen: "¿Vols que anem a arrencar el jull?"

Ell els respon: "No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: ‘Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.’"»