any 2011: Des de la diàspora-2

Estimats!

Seguim amb la nostra edició Des de la diàspora. I estrenem una primera part de l'edició sota el títol: "una de sants"

Una de sants

Alguns de vosaltres probablement ja heu iniciat el període de vacances o, si més no, comencem a moure'ns per diferents indrets. Això em fa pensar que avui és sant Cristòfor, patró dels automobilistes.  Aquí deixo la ressenya que he trobat, sempre entre la realitat i la llegenda, però en qualsevol cas, em sembla suggerent.

El nom "Cristòfor"  vol dir ‘portador de Crist'". Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector en definitiva, de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe.La figura de sant Cristòfor està vinculada, doncs, a aquest personatge gegant de la Palestina del segle III que es dedicava a traspassar caminants, carregant-los a les seves espatlles, d'una banda a l'altra d'un riu molt cabalós, salvant la gent d'una mort segura. La versió cristiana de la llegenda explica que una nit de llamps i trons, i mentre el gegant dormia, va trucar a la porta de la seva cabana un nen que va demanar-li si seria capaç de portar-lo a l’altre banda del riu. El colós, encara endormiscat però irritat per la formulació de la pregunta, va acceptar el repte però a mig riu, la càrrega de la criatura se li féu tan feixuga que el gegant es va veure en grans dificultats per aconseguir-ho. Aleshores li digué que pesava més que el món sencer, a la qual cosa l’infant li respongué que, en efecte, ell era Crist, qui havia fet el món. Dit això l’infant desaparegué miraculosament i el gegant va veure com el bastó que havia clavat al terra, havia arrelat i floria. Sant Cristòfor és des d'aleshores representat amb el nen Jesús assegut a la seva espatlla i sostenint amb la mà dreta un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó. A partir d'aquest moment va iniciar la seva vida com a predicador i fou decapitat per defensar la seva fe. El sant s'ha convertit en intercessor dels que viatgen i protector dels camins i la seva imatge es troba sovint en capelles i esglésies situades a les vies de més trànsit. A principis de segle XX esdevé patró dels automobilistes.

Les lectures del dia

Is 55,10-1110 Tal com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen,sinó que amaren la terra i la fecunden,i la fan germinar fins que dóna llavor als sembradors i pa per a aliment,11 així serà la paraula que surt dels meus llavis:no tornarà a mi infecunda.Realitzarà el que jo volia,complirà la missió que jo li havia confiat.

Rm 8,18-2

 18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 

 
Mt 13,1-23

1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca i s'hi assegué. La gent es quedà vora l'aigua. 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

-Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 però, quan sortí el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.

9 »Qui tingui orelles, que escolti.

10 Els deixebles s'acostaren i li van preguntar:

-Per què els parles en paràboles?

11 Ell els respongué:

-A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells. 12 Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 13 Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen. 14 Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu:

» Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu.15 S'ha fet insensible, el cor d'aquest poble!S'han tapat les orelles,han tancat els ulls,no fos cas que els seus ulls hi veiessin,les seves orelles hi sentissin,el seu cor comprengués i es convertissin.I jo els guariria!

16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 Us asseguro que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell qui escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té cap arrel dintre d'ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d'aquest món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

ALGUNA COSA A DIR.....

Potser avui és moment de contemplar la humanitat com un enorme camp de terra que no deixa de ser conreada cada segon del dia. La terra d'aquest món que ens sembla tan nostre, que ens sembla que està als nostres peus per fer-ne allò que desitgem i volem, no és pas nostre. Ens ha estat donada per fer-hi germinar la bondat i l'amor infinit que hem rebut del Pare: "La paraula que surt dels meus llavis no tornarà a mi infecunda" diu Isaïes a la 1a lectura. A què ens crides, Senyor? Des d'aquesta mateixa terra, en el més profund del seu cor, hi ha crit i clam; dolor i trencament: "Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part" ens diu Sant Pau a la 2a lectura. La nostra terra clama "Vine, Senyor!"....però el Senyor ja ha vingut, ja ha estat entre nosaltres. Ja sabem què cal fer. I seguim fent-nos sords i cecs? A l'evangeli, en aquesta preciosa paràbola, no se'ns demana pas res d'impossible;el missatge és prou clar: nosaltres som també terra, part de la terra-humanitat i ens ha estat donat molt. No importa quant ni què. L'important és que, efectivament, TOT EL QUE SÓC M'HA ESTAT DONAT. I, per tant, si escolto primer, contemplo després i responc definitivament al final, cada crit de dolor trobarà una reposta a l'esperança, obtindrà el consol i la pau perdurables..la meva parcel·la de terra, fins ara tan feta a la meva mida, tan còmoda i tan ineficaç, tan agradable als meus ulls i tan pecadora als ulls del món, esdevindrà la terra del Crist que viu i es fa present entre nosaltres.

Puc deixar-ho infecund? Puc tapar les meves orelles al crit de la terra més esquerdada que tinc al costat? Puc encegar els meus ulls davant la visió d'una humanitat que em posa davant el Crist sofrent? Puc dir: això és massa gran per a mi...Pare, aparta de mi aquest calze? Som terra fecunda i la terra fecunda genera fecunditat. No respondre és ben trist. Però molt més trist és encara no tenir capacitat d'escoltar la crida.

Una abraçada!

Montse