Informe missa 14 de gener de 2012

Estimats! Segona setmana del temps ordinari i novament amb una comunitat molt nombrosa, plena de vida! Tot un goig! L'equip de litúrgia ha fet una nova proposta per a tot aquest temps que tenim al davant. Al llarg d’aquestes setmanes es posarà l’accent en l’acció de Jesús, en la seva activitat. En les diferents lectures veurem elements com la crida per part de Jesús i la resposta que se’ns demana a nosaltres. Aquesta activitat de Jesús interpel·la i crida també la comunitat del Casal. A ella també se li formula la pregunta per la seva pròpia acció en el món; especialment en un temps de crisi en el que tantes persones han tocat fons i d’altres aniran entrant en l’espiral de la pobresa i del patiment. Quina resposta dóna la comunitat?per aquest motiu, al costat de l'altar i sota el lema "Aquí em teniu", apareix un gran llibre en blanc. A cada pàgina del llibre, només una frase extreta de les lectures del dia. Aquest dissabte la frase era "es quedaren amb Ell aquell dia". El llibre en blanc no és altra cosa que el símbol que representa l’evangeli. La nostra comunitat serà convidada a re-escriure la resposta que donem, concreta i precisa, a aquesta crida de Jesús per actuar en el món tal com Jesús fa al llarg d’aquest temps. Busquem que la comunitat surti de si mateixa, que posi la mirada en l’exterioritat, en  l’altre i que ens qüestionem què fem en realitat. Per aquest motiu, l’homilia de cada setmana centrarà molt aquesta intenció i acabarà amb una pregunta concreta que es contestarà en uns fulls que tothom trobarà a la cadira i que posteriorment, alguns d'ells, seran enganxats en la primera pàgina del llibre. Comunitat viva que re-escriu una bona notícia per als altres, comunitat en acció missionera. PREVERE:Alexis Bueno MÚSICS:Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà (bateria), Laura León (violí),Jose Paz, Carles Mitjans i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants. LECTURES: Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19) En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20) Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,35-42) En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

HOMILIA:El títol que l'Alexis proposava per a la seva homilia és precisament el mateix lema de tot aquest temps:Aquí em teniu! El primer element que estem convidats a contemplar és aquesta veu del Senyor que costava de reconèixer per part de Samuel i que no deixa de cridar les persones pel seu nom: Samuel, Joan, Andreu, Simó Pere.... Jesús crida i espera una resposta. També avui parla i crida però..el sentim? Sabem escoltar la seva veu enmig del brogit de cada dia, enmig de l'anonimat d'una ciutat tan plena de gent i tan sola massa vegades.

Joan ens dóna pistes i assenyala Jesús. I Jesús atén i escolta. Es gira. Jesús està aquí per escoltar, per viure amb nosaltres. Qui pot ser, doncs, el Joan de la nostra vida? Qui sentim que assenyala Jesús davant nostre i que ens col·loca davant de la seva mirada? O potser podem fer un pas més i preguntar-nos si nosaltres mateixos som el qui vivim assenyalant Jesús per tot arreu on passem? I el text de Joan continua amb aquesta pregunta "On viviu?". I jo pensava que aquesta pregunta és força comú quan coneixes algú, quan t'hi apropes, o quan et presentes a algú...de vegades diem el nom, la feina, l'estat civil i el lloc on residim. No pertocaria, doncs, desitjar saber on viu avui Jesús? On el trobem? On podem cercar-lo? I segurament, la reflexió que puguem fer sobre aquesta pregunta ens porta, per una banda, a pensar en la comunitat, en la pregària, en la família, en tants testimonis que ens arriben però, per una altra banda, i amb una força impressionant, ens porta, inevitablement, fora. Fora de casa nostra, fora del Casal, fora de nosaltres mateixos. Anar a trobar Jesús a casa seva és anar-lo a trobar en aquells que necessiten la salvació, el consol, l'amor sense límit. I ara, retornem al text de Joan i, concretament, a la resposta de Jesús: "Veniu i ho veureu". Aquí tenim una altra bona pista! Ens hem de moure, ens hem de desplaçar, hem de sortir....fora. Comencem doncs a fer-nos preguntes, comencem a desplaçar-nos, comencem a mirar Jesús, assenyalar-lo i a seguir-lo. Per això, la pregunta de l'Alexis a la comunitat va ser: "On viu Jesús avui?". I aquí teniu una mostra de les respostes de la comunitat.

“En l’amiga que m’acull. En la dona que prega. En el senyor que viu al carrer. En els infants. Els petó dels amics. En el somriure de tots.”

“Trobo a Jesús quan amb senzillesa em buido i li deixo espai. Trobo a Jesús en observar la perfecció que Ell ha creat.”

“Jesús viu en el cor de cada un de nosaltres. Ahir el vaig veure en la pregària que vam fer més de 30 persones que hem trobat al casal i que fem pregària ja fa més de 30 anys.”

“En els sense sostre de la fundació Arrels.”

“El trobo entre els nens mancats d’atenció, amb necessitats educatives...”

“CVX”

“En la dona que ahir em demanava diners amb una història d’un avió perdut... en la dignitat del pobre quan se li ofereix un entrepà el demana «si pot ser, de pernil... En la mirada dels meus pares a l’hospital.»

“En el servei als altres, en la família i en el meu interior.”

“A dins nostre, en l’esperança.”

“En l’agraïment dels petits moments.”

“En el més febles. En els que estan més sols.”

“Jesús viu amb els pobres. Amb els com Ell porten una creu a sobre. És amb nosaltres i amb Ell hem d’anar per portar la creu del altres i la nostra.”

“En els alumnes que estan més perduts i demanen ser escoltats i acompanyats. I en els persones capaces d’escoltar i acompanyar, obertes al servei dels altres.”

“En la comunitat, el testimoni de moltes persones compromeses.”

POSTMISSA: com ja ve essent habitual, un grup força nombrós de joves van seguir la nit amb una activitat anomenada Identity. Un agraïment també per aquest equip de monitors del postmissa que preparen amb tanta cura aquesta proposta per a joves!!

Fins dissabte!

Montse