Informe missa 7 de gener de 2012

Estimats germans de comunitat!

Ahir, primera missa de l'any 2012 al Casal Loiola i inici d'any litúrgic. Ens vam aplegar una vuitantena de persones de totes les edats per recomençar de nou la vida d'aquesta comunitat eucarística. Que el bon Jesús que torna a viure entre nosaltres ens trobi a punt per respondre'l en tot allò que l'any ens tingui preparat.

PREVERES:Alexis Bueno i Jaume Flaquer

LECTURES:

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Salm responsorial [Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)] El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels. R. Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama’l ple de goig, perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R. Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11) En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

MÚSICS: Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Carles Mitjans ( guitarres), Victor Ribas ( ajudant amb el so), Saida Francia ( ajudant amb el passi de les diapositives) i una servidora als cants.

HOMILIA: Ahir va ser el Jaume Flaquer qui ens va acompanyar amb una homilia preciosa que va estructurar en dues parts: el vessant teològic i el vessant pastoral. Anem a pams, doncs. Hem acabat el temps de Nadal i ara, de sobte, ja ens trobem un Jesús que s'ha fet gran, en edat adulta: el moment del seu Baptisme. I aquest instant ens dóna ja una primera imatge: "veié que el cel s'esquinçava". El cel no és més que una mena de vel que separa Déu de la terra, i la terra de Déu. I cada vegada que a les Escriptures trobem aquesta imatge d'un cel esquinçat se'ns està parlant, de fet, d'un moment en el que Déu i l'home s'uneixen, estableixen diàleg i relació. En aquesta imatge - i, per tant, en aquesta escena- Déu revela una notícia: "Ets el meu Fill, el meu estimat". A partir d'aquest moment, només es tornarà a revelar aquesta veritat en boca del centurió que, estant al peu de la creu, verbalitzarà "Aquest és el Fill de Déu". I, de moment, jo ja m'aturo aquí per aportar algun altre ressò. Resulta impressionant i, alhora, una mica trist, que en tota la vida de Jesús ( relatada en aquest cas en l'evangeli de Marc) no hi hagi ningú capaç de reconèixer Jesús com a Fill de Déu. Al llarg de l'evangeli se l'anomena com a fill de David, com a Messies...però la filiació amb Déu només parteix d'aquest punt per anar al punt del centurió que ni tan sols era jueu. Una vegada més, el qui veu més clar és el qui està més lluny, el més inesperat. Els deixebles estimats de Jesús no varen tenir la clarividència del centurió. I nosaltres, com és la nostra clarividència?Vivim sentint en tota la seva profunditat que el Jesús que estimem i que seguim és el Fill de Déu?

I d'aquí, el Jaume ens va anar portant cap al vessant pastoral. Déu, en la seva revelació, desvetlla la missió del mateix Jesús. La veu de Déu és una crida, és una experiència que marca un inici, un re-naixement a una nova vida. Un Déu que parla obertament i clara, en aquest cas a Jesús. El mateix Déu que parla a qualsevol de nosaltres i que, en molts casos, també ha marcat un re-naixement en les nostres vides: una experiència fundant. Potser, a la llum d'aquest evangeli, podem retornar la mirada a l'experiència fundant de cadascú de nosaltres. Potser podem fer el viatge a aquell espai i moment concret en el que el cel es va esquinçar i vam sentir que Déu ens cridava pel nom i ens revelava aquella vocació que haurà estat un inici, un naixement en la nostra vida. El Jaume ens parlava de la seva vocació de jesuïta i sacerdot; per altres serà el moment en el què vam ser trobar aquella persona amb qui compartir la vida, o aquella professió per la que hem nascut amb un do especial, regalat gratuïtament.

Potser ens toca mirar més el cel. Contemplar-lo veient en ell un vel des del que Déu mateix ens contempla, ens parla, ens estima. Potser ens toca rellegir tota la nostra història, anotar en quins moments hem experimentat que el vel s'esquinçava perquè Déu mateix ha volgut parlar-nos; recordar què se'ns ha dit; recuperar l'experiència fundant; retornar a la font.....tot sense deixar de mirar el cel.

POSTMISSA: després d'un sopar amb un grupet de joves, l'equip de postmissa es va reunir per programar les activitats del trimestre. Bona feina, doncs!

Bona setmana!!!!

Montse