Informe missa 28 de gener de 2012

Amics,

De nou ens trobem per fer eucaristia!!!. Avui el blog ho fem entre tots, tenim les paraules de l'homilia i les nostres respostes identificant els nostres dimonis. I ens recordem dels nois i noies que han rebut el sagrament de la Confirmació a Jesuïtes Sarrià i a Jesuïtes Casp. Que l'Esperit inspiri les seves vides!

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Jose Paz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Laura León ( violí) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

HOMILIA: A l'Evangeli tenim tres elements: l'autoritat de Jesús, els dimonis que Jesús fa callar i la pregunta de la gent: Qui és aquest?.

Tenim a l'Evangeli un Jesús contundent que davant del mal (el dimoni) l'ordena amb tota autoritat: "Calla i surt d'aquest home!", un Jesús que ens allibera del mal, dels nostres lligams nocius que no ens deixen moure pel Regne!. Contundència contra el mal i un amor infinit i alliberador vers l'home.

A la gent li sorprèn aquesta contundència, Jesús no és mestre de la Llei, no és profeta.... llavors d'on prové la seva autoritat, és inevitable la pregunta de Qui és aquest home?. Davant d'aquesta sorpresa inicial, surt el desig d'apropar-se, de seguir-lo per anar obtenint resposta.

El dimoni sÍ que sap qui és Jesús. Coneix el seu projecte i el rebutja conscientment!!! Envaeix el cos de l'home i li fa no acceptar el pla de vida de Jesús. Jesús li treu el dimoni. Jesús regira la seva vida centrada en l'ego per una vida entregada als altres!!!!.

Davant de l'afirmació "calla i surt d'aquest home" ens preguntem "A quins dimonis m'he d'enfrontar?". 

Entre tots, hem identificat un munt de dimonis que han servit per seguir escrivint aquest evangeli que tenim a les eucaristies daquest temps ordinari. Una comunitat que escolta Jesús i que vol respondre:

Els prejudicis sobre la gent que em porten a creure’m superior.

El meu egoïsme i la manca de solidaritat vers els altres.

El miedo , la falta de compromiso

L'enveja i l'enfadar-me amb els altres sense demanar-los perdó després de la batalla.

Más cariño y sonrisas, que se calle el demonio de la seriedad!!!.

Tot això que m'allunya del Senyor. Les temptacions que ens ofereix la nostra societat.

Caldria admirar més els altres i desitjar gaudir del seu misteri i agrair la seva presència.

He de fer callar el meu ego, per passar a parlar del tu com a font de vida.

La mandra, el què diran, la falta de temps per pregar!!!

Les ganes de criticar

Les xuxes, la Wii...

L’autosuficiència , el pensar que sol es pot fer tot.

El mal geni....

Tant de bo trobem forces en el Senyor per aquest gran combat que ens espera!!!!. Podem fer com els nens de la catequesi, llençant a la paperera el que no està bé i no ens agrada!!!.

A més , avui celebrem els cinc anys del CIM, amb il·lusió, gaudint dels campaments i les trobades!!!!. Felicitats!!!!

Bona setmana!

Marisol Ortiz