divendres, 17 de febrer del 2012

Informe missa 11 de febrer de 2012

Estimats!

Aquesta setmana hem seguit amb el nostre fil conductor, aquesta evangeli en blanc que anem escrivint tots plegats deixant ressonar allò que el Crist ens diu en la seva Paraula, en la seva Bona Nova. I també encomanem l'equip de monitors de Joves Loiola ( ESO, Confirmació i postmissa) que marxen de recés fins diumenge. Aquest dissabte tornàvem a tenir la capella ben plena entre el CIM i els joves de l'ESO que havien estat de voluntariat tota la tarda.

PREVERES:Alexis Bueno, Jaume Flaquer, Joaqui Salord i Xavier Melloni

MÚSICS: Carme Grimalt, Xavi Matabosch, Arnau Miàs, Albert Mitjans, Manel Bernadó ( guitarres), Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà (caixa) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Salm responsorial [31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)]
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany.

R. En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.

M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)
Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.



HOMILIA: El títol que podem posar a aquesta setmana és ATREVIR-SE A TOCAR I DEIXAR SER TOCAT. A la primera lectura : Quan d’implacable era la Llei dels Jueus amb els malats de lepra (paral·lelisme amb els exclosos socials). A la segona lectura : Fer tot el que fem A MAJOR GLÒRIA DE DÉU. I a l'Evangeli : Voluntat de purificació d’un malalt/exclòs social per Jesús , expectació i seguiment que generen les seves accions. L’Alexis ha començat l’homilia adreçant-se directament als Joves del Voluntariat : Qui creieu vosaltres que són els “leprosos” d’avui en dia? La resposta ha estat “els Pobres”. El paral·lelisme que cal fer és amb el contagi d’una malaltia com a lepra, per tant estigmatitzem la gent perquè si t’hi apropes pots acabar com ells: els malalts del Sida, als drogoaddictes, els immigrants,... aquells col·lectius amb els quals tractar-hi té el “perill” d’identificació, que la resta de gent t’inclogui en ell...

Fer voluntariat també té un altre perill, i aquest sense cometes, que és que t’acabis considerant superior a aquells amb els que tractes. Cal demanar amb sinceritat i humilitat de cor a Déu que poguem apropar-nos a la gent per tal que se'ns contagiï allò que tenen de valuós als ulls de Déu i del Regne.

En aquest mateix sentit comenta l'accepció que té combregar com a donació de Jesús per a transmetre’ns la força de convertir-nos com Ell, a que la resta de la gent ens identifiqui a ell. No oblidem en cap moment que Jesús mateix va acabar sent mal vist per la gent de la seva època (i encara molts dels nostres contemporanis ho fan) i combregar és arriscar-se a ser mal vist com ho era i ho és ell.

També cal pensar que “tocar” és un verb, una acció que implica proximitat, en l’atreviment de l’acció de tocar. Aquest és un aspecte a tenir en compte si volem construir el Regne aquí i ara : Anar amb aquells que ningú vol “tocar”, acompanyar a aquells amb els qui ningú va o vol anar. Per tant ens cal pregar ser valents per superar les pors i acompanyar a aquells que la societat margina.

Repte en la comunió :  “Que vingui a combregar aquell/a que s’atreveixi a ser tocat per Jesús”.

Que aquesta setmana li demanem a Jesús que ens faci una mica més com Ell.

Xavi Obiols

1 comentari:

  1. Que siguem doncs "altres jesús" avui, proximitat de Déu entre els homes, mans seves per tocar, acariciar, consolar, donar força.... bona preparació per començar la Quaresma la setmana vinent! gràcies per aquest informe!

    Alexis

    ResponElimina