Informe 1r Diumenge de Quaresma 2012

Estimats!

Ahir, inici de la Quaresma. En començar l'Eucaristia, es va llegir una monició que servia per presentar el nou fil conductor de tot aquest temps i el símbol que ens acompanya. Aquesta és la monició:

"Avui, aquesta comunitat aplegada al voltant de la taula, inicia un itinerari. La Quaresma esdevé, per a tots nosaltres, l’inici d’un camí  que cerca trobar Jesús. Per això, el lema que ens acompanyarà al llarg de tot aquest temps és la frase que apareix a l’evangeli del darrer diumenge de Quaresma: “Voldríem veure Jesús”.

Avui fem les primeres passes a través dels camins i les rutes que apareixen reflectides en aquest mapa: el desert, el temple, la nit….i sempre carregats amb una motxilla- com la que tenim aquí davant- sovint massa plena de coses que ens resulten inútils i que ens desorienten en el nostre caminar.

Avui, a l’evangeli, caminarem pel desert, signe d’austeritat. Comencem, doncs, a buidar allò que ens sobra. En la mesura que el pes de la càrrega que portem s’alleugeregi, anirem trobant les respostes necessàries per encertar el camí que ens porti fins a la trobada amb Jesús mateix.

Des d’aquest esperit, doncs, escoltem avui, la carta que ens adreça el Jesús Renau a tota la comunitat del Casal Loiola per tal de preparar-nos per a aquest viatge. Que pugui ser una inspiració per a tots en el nostre camí quaresmal:

CARTA A LA COMUNITAT DEL CASAL LOIOLA: Enguany la quaresma ens agafa a molts ficats de ple en una societat en crisi. Viure avui per a molta gent és ja una quaresma força sacrificada, i si volem fer-nos solidaris els uns dels altres, a tots se’ns demana donació i profunditat..La Quaresma 2012 ha de tenir present tres dimensions: la societat en crisi, la repercussió que això està tenint a les nostres vides i la presència de l’Esperit de Jesús que ens senyala nous camins. DEIXEM, DONCS, VELLS COSTUMS. COMENCEM UNA NOVA VIDA, GUIATS PER JESÚS.Deixar uns hàbits i costums que no ens porten enlloc. Obrir espai interior per tal de que la novetat entri en el nostre cor. Jesús, totalment entregat, mort i ressuscitat , vivint ara entre nosaltres  ens guia, ens mou, ens inspira i se’ns comunica..Pregarem  i lluitarem doncs, per abandonar l’egoisme centrat en el jo, la desinformació que dóna l’espatlla a la realitat,les angoixes trencadores, les pors amagades i les falses imatges de Déu. Pregarem i lluitarem per que entrin en nosaltres noves realitats, com: importància dels altres, do de coneixement, augment de la confiança, operativitat de la nostra fe, millor descoberta de l’Amor de Déu...  Jesús a la Creu és la millor cruïlla d’infinites trobades que porten a una nova manera de viure. Com a pelegrins sortim  vers un cim lluminós, una societat que volem canviar segons el projecte del Regne de Déu. Portem una motxilla que haurem d’anar buidant de trastos inútils, rocs que corresponen al passat que estem cridats a superar. Més buits, més lliures, més àgils i solidaris, anirem omplint el nostre esperit amb amor, alegria, comunicació, opció pels que pateixen, una nova manera d’escoltar-nos els uns als altres i la joia de la Pasqua.

Jesús Renau

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Carme Grimalt i Jóse Paz ( guitarres), Laura León ( violí), Xavi Casanovas ( trompeta) i Eulàlia Serra  als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l’arc entre els núvols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s’havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» HOMILIA: En aquest temps de Quaresma, iniciem un viatge. Un camí que tenim davant en el què el missatge central esdevé la capacitat de treure'ns de sobre tot allò que no ens deixa avançar. Certament, amb el nostre interior passa el mateix que li passa al nostre cos quan es va fent gran. A mesura que passen els anys ens anem tornant més encarcarats, més incapaços de moure'ns amb la facilitat i l'agilitat que teníem uns anys enrere. També el pas del temps deixa encarcarat el nostre interior. Anem omplint la nostra motxilla de la vida amb tantes coses que ens paralitzen, amb tantes manies, amb tantes necessitats innecessàries que, en començar la Quaresma ens trobem un Jesús que ens allarga la mà per convidar-nos a caminar amb Ell i no podem ni tan sols donar-li de tantes motxilles i bosses i paquets que ens adonem que portem a sobre. I no deixa de ser trist prendre consciència que el Crist no ens troba preparats per allargar-li la mà. Ni ens troba en forma per caminar en la seva direcció. I segurament, aquest és el tema més important: la direccionalitat del seu camí. El nostre desig és acompanyar-lo, seguir-lo en aquesta pujada cap a la Jerusalem que el rebrà amb branques d'olivera i que serà testimoni de la seva mort en Creu. Nosaltres volem pujar amb Ell!! Però, curiosament, no ens serà possible si no ens adonem que el camí de Jesús és, en realitat, un descens...camina i avança...i ho va perdent tot fins que perdrà la pròpia vida. Com podem, doncs, caminar nosaltres amb Ell si no anem provocant un descens i un buidatge d'aquesta motxilla que ens encarcara? Ens tempta tant el benestar, la por, la seguretat....igual que a Jesús! El  Jaume ens fa adonar que a l'evangeli de Marc no apareixen concretades les temptacions. La temptació apareix en el capítol 8 quan Pere el renya per haver anunciat la seva mort en Creu i Jesús reacciona dient "Ves-te'n d'aquí, Satanàs!". La temptació és per a Jesús el desig d'evitar la mort en Creu...i la nostra segurament és deixar a terra totes les motxilles que portem a sobre i agafar la mateixa Creu de Jesús per pujar a la ciutat que és, inevitablement, un camí de descens. Bona setmana a tots!  Montse